Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

reina, la feredat de l'escapçada Medusa. Per quin motiu la manté tan a la	vora	? Per protegir-se d'un altre Perítous? Lamento molt, com a escarceller,
i sigues feliç en el centre exacte de la nit, des del teu tron invisible,	vora	aquell cap que horroritza tothom. Vés-te'n, jo miraré de fer arreu el teu
la mort t'arribi de la mar, si la mar sóc jo mateixa i em tens tan a la	vora	?" "El vers, convocats i concurrents col·legues, peca d'ambigu, qui
de tornar al bosc, a les caceres, sota la guia d'Àrtemis. Al capdavall,	vora	les fonts, als rierols, al pas dels núvols, a l'ombra dels arbres, per
en els dies en què ella hi habità: amb l'ample portal i el pou a la	vora	, i l'entrada espaiosa, aplanada amb l'argila vermella que el pare de Mila
al poble un capvespre de març. A l'altra banda del riu, assegut a la	vora	d'un pi centenari, esperà que es fes de nit. Quan els darrers sorolls
ment com una llar tranquil·la, amb el foc encès, i ell i sa mare a la	vora	de la flama, mentre a fora s'estendria el món, combatut per una contínua
de sopar; hauria rentat i escombrat, com cada vespre, i ara s'estaria	vora	el llum, amb el paner de la roba al costat, cosint. I en la soledat de la
existia ja des de molt abans. Un rotlle de velles, a la plaça, a la	vora	dels porxos, comentava: —Ja torna a ésser aquí! —Quin mal vent el deu
companys. El pare, immòbil al seu seient de paralític, s'estava a la	vora	del foc —a causa d'ell encenien encara la llar—, i Sileta, la filla, seia
els quefers de la casa, la noia, mentre el temps li ho permetia, s'asseia	vora	el balcó a brodar. Ho feia delicadament, i al col·legi, en aquest art,
per als pastors, on, a la nit, es recollien. Posseïen fèrtils camps a la	vora	del riu i cases a Santa Maria. Al celler del seu antic casal hi havia
: —Bon dia, nostramo i la companyia! —Bon dia! S'havien aturat tots a la	vora	del camí; els joves, una mica endarrera. Contestaren algunes preguntes
de la cel·la, quan les flors de les acàcies del pati exhalaven llur aroma	vora	de la finestra, i les branques flexibles, carregades de blancs raïms, es
moments de la seva vida com els passats amb l'ancià quan, asseguts a la	vora	del foc, parlaven plegats de llurs lectures. L'ancià Baldà havia nascut a
increïbles i en què l'ancià el volgué aconsellar. Estaven asseguts	vora	el clavicordi, a l'habitació íntima i recollida de la seva filla, en el
li tornava sense treva a la graciosa i delicada figura, posada a la	vora	de la porta, esperant-lo; ell sabia ja que l'esperava, com amb les mans
cap al tard; ja no espera, en fer-se nit, Tiago de Candaina, dreta	vora	la porta com tantes voltes l'esperà. Ara, Mila del Santo, si baixa a la
balcó, i quan hi hagué arribat amollà l'ocell. Sembla que la vegi dreta	vora	el balcó, mirant com l'ocell es perdia rabent per damunt de les teulades.
que havia passat, portà una altra cardina a la professora. La col·locaren	vora	el balcó com la primera vegada, i Mila del Santo la tornà a amollar.
les tendres cançons: la de la bona dida del Rei, que s'asseu a la	vora	del foc amb l'infantó a la falda, perquè l'infant no volia dormir sinó a
i li donen per a menjar pa d'ordi; de nit l'obliguen a dormir a terra,	vora	la pedra de la llar, com la trista Ventafocs. Però un dia, mentre guarda
i tampoc no digué res. Tia Càndia s'esmunyí gairebé insensiblement de la	vora	de Mila i desaparegué. Estaven sols. Es refugiaren en un portal solitari.
a la Comandància i comunicà que una tropa enemiga avançava per la	vora	del riu en direcció a Santa Maria. Es demanaren voluntaris. Ningú no
sa mare continuaren habitant la casa paterna. La casa, amb la masia a la	vora	del poble i les terres que la rodejaven, restes del patrimoni del vell
veia passar amb la seva mare camí de l'església. S'agenollaven l'un a la	vora	de l'altre, davant l'altar d'una de les naus laterals, apartats de
d'homes. Tino Costa no respongué, no es mogué d'allí: estava a la mateixa	vora	del moll, dret cap a la part d'estribord. Hissaven ja les veles
veure; de manera que Mila vivia tothora en la felicitat de tenir-lo a la	vora	o en l'esperança certa d'aquesta felicitat, i les hores li transcorrien
Només ara sentí la veu de la mare, ja alterada, que la cridava allí a la	vora	. Mila s'endinsà lentament. Tino Costa, per la seva banda, mentre
psss... Sileta!" "Sileta!" "Ve sa germana!" I s'apartaven a les	vores	per deixar-li pas. Sileta s'acostà a la reixa i el cridà de cara a
por, Sileta! Per fi, Sileta aconseguí de calmar-lo; va romandre allí	vora	la reixa fins molt tard, car ell no volia separar-se de sa germana; la
i, asseguts en sengles pedres, fumaven garlant alegrement. A terra, a la	vora	d'ells, es veien les podadores, el tall de les quals, tot just esmolat,
sabem que no existien. Aquella nit estaven asseguts tots dos a la	vora	del foc, i l'ancià va sentir-se a poc a poc animat pel gir que prenia la
d'aquest somni de bondat protectora que, com la presència d'una mare a la	vora	del bressol on dorm el fill en una nit de guerra o d'amenaces, plana
de la qual descobrí una llacuna. Uns camperols tallaven joncs brotats	vora	l'aigua i flexibles branques de vímet amb els quals llurs mullers
després cistelles. La Verge s'apressà cap a la llacuna, s'agenollà a la	vora	i enfonsà les mans en l'aigua fresca. Un dels camperols s'avançà al seu
ja que les granotes són granotes, que els camperols són encara allí, a la	vora	de l'aigua, guardant-la —entre ells es trobaven sens dubte Randa i Joan
Ambdós es movien en plans diferents: cadascú mirava la vida des d'una	vora	distinta; l'un vivia en les seves històries; l'altre, en les seves
reprès el seu ritme acostumat. En la tarda clara d'estiu, Mila, asseguda	vora	el balcó, esperava impacient el seu padrí. Havia regat les flors; havia
l'acció havia de representar que es desenrotllava a la primavera. A una	vora	d'aquest camí es plantava un petit ametller amb floretes blanques, com en
fatigosament fins al sòl i arreplegava una branca seca deixada a la	vora	del camí, mentre anava dient els seus versos. Després s'incorporava bo i
invitar l'amic, perquè necessitava estar en companyia, sentir un afecte	vora	seu, un cor en el qual expansionar-se. Ajudat per sa mare, Tino Costa
de València." Han arribat les calors; els botons d'or s'han desclòs a la	vora	de les senderes, i la corretjola ha escampat les seves campanetes
i sempre ho feia sol. També es deia que algun matí l'havien vist per les	vores	del riu. Tia Càndia li comunicà el seu fracàs: —Maria Àgueda ha endevinat
que havia deixat el llit. Era a la tarda, i Maria Àgueda, asseguda a la	vora	de la taula, s'ocupava a cosir quan, de sobte, es presentà Sileta. Sileta
i tia Càndia del Noro conversaven molt acostades en un murmuri lleu, a la	vora	del llum. El temporal batia amb violència sobre el poble submergit en la
angoixat del qual recorda ara vagament, inclinat sobre ella aquí, a la	vora	del llit: tot li apareixia com somniat, estrany i remot; tot havia passat
Ell continuà dret a l'habitació de Mila. Entrà sense dir res i es plantà	vora	el llit. —Mila! Ella semblava lluny d'allí. El mirà, sense sorpresa.
Maria, hi ha Citavella, la capital de la província. Està situada a la	vora	del mar; una ampla avinguda ombrejada de plàtans gegants la travessa pel
s'agitava al seu entorn: les cases, els arbres, les persones, tot passava	vora	seu com en imatges d'un malson. La seva ment girava sense repòs entorn de

Pàgina 1 (de 292)

50 següents