Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
vorà A 3 oc.
vora F 7176 oc.
vora PO 5206 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vora Freqüència total:  12385 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

reina, la feredat de l'escapçada Medusa. Per quin motiu la manté tan a la vora? Per protegir-se d'un altre Perítous? Lamento molt, com a escarceller,
i sigues feliç en el centre exacte de la nit, des del teu tron invisible, vora aquell cap que horroritza tothom. Vés-te'n, jo miraré de fer arreu el teu
la mort t'arribi de la mar, si la mar sóc jo mateixa i em tens tan a la vora?" "El vers, convocats i concurrents col·legues, peca d'ambigu, qui
de tornar al bosc, a les caceres, sota la guia d'Àrtemis. Al capdavall, vora les fonts, als rierols, al pas dels núvols, a l'ombra dels arbres, per
en els dies en què ella hi habità: amb l'ample portal i el pou a la vora, i l'entrada espaiosa, aplanada amb l'argila vermella que el pare de Mila
al poble un capvespre de març. A l'altra banda del riu, assegut a la vora d'un pi centenari, esperà que es fes de nit. Quan els darrers sorolls
ment com una llar tranquil·la, amb el foc encès, i ell i sa mare a la vora de la flama, mentre a fora s'estendria el món, combatut per una contínua
de sopar; hauria rentat i escombrat, com cada vespre, i ara s'estaria vora el llum, amb el paner de la roba al costat, cosint. I en la soledat de la
existia ja des de molt abans. Un rotlle de velles, a la plaça, a la vora dels porxos, comentava: —Ja torna a ésser aquí! —Quin mal vent el deu
companys. El pare, immòbil al seu seient de paralític, s'estava a la vora del foc —a causa d'ell encenien encara la llar—, i Sileta, la filla, seia
els quefers de la casa, la noia, mentre el temps li ho permetia, s'asseia vora el balcó a brodar. Ho feia delicadament, i al col·legi, en aquest art,
per als pastors, on, a la nit, es recollien. Posseïen fèrtils camps a la vora del riu i cases a Santa Maria. Al celler del seu antic casal hi havia
: —Bon dia, nostramo i la companyia! —Bon dia! S'havien aturat tots a la vora del camí; els joves, una mica endarrera. Contestaren algunes preguntes
de la cel·la, quan les flors de les acàcies del pati exhalaven llur aroma vora de la finestra, i les branques flexibles, carregades de blancs raïms, es
moments de la seva vida com els passats amb l'ancià quan, asseguts a la vora del foc, parlaven plegats de llurs lectures. L'ancià Baldà havia nascut a
increïbles i en què l'ancià el volgué aconsellar. Estaven asseguts vora el clavicordi, a l'habitació íntima i recollida de la seva filla, en el
li tornava sense treva a la graciosa i delicada figura, posada a la vora de la porta, esperant-lo; ell sabia ja que l'esperava, com amb les mans
cap al tard; ja no espera, en fer-se nit, Tiago de Candaina, dreta vora la porta com tantes voltes l'esperà. Ara, Mila del Santo, si baixa a la
balcó, i quan hi hagué arribat amollà l'ocell. Sembla que la vegi dreta vora el balcó, mirant com l'ocell es perdia rabent per damunt de les teulades.
que havia passat, portà una altra cardina a la professora. La col·locaren vora el balcó com la primera vegada, i Mila del Santo la tornà a amollar.
les tendres cançons: la de la bona dida del Rei, que s'asseu a la vora del foc amb l'infantó a la falda, perquè l'infant no volia dormir sinó a
i li donen per a menjar pa d'ordi; de nit l'obliguen a dormir a terra, vora la pedra de la llar, com la trista Ventafocs. Però un dia, mentre guarda
i tampoc no digué res. Tia Càndia s'esmunyí gairebé insensiblement de la vora de Mila i desaparegué. Estaven sols. Es refugiaren en un portal solitari.
a la Comandància i comunicà que una tropa enemiga avançava per la vora del riu en direcció a Santa Maria. Es demanaren voluntaris. Ningú no
sa mare continuaren habitant la casa paterna. La casa, amb la masia a la vora del poble i les terres que la rodejaven, restes del patrimoni del vell
veia passar amb la seva mare camí de l'església. S'agenollaven l'un a la vora de l'altre, davant l'altar d'una de les naus laterals, apartats de
d'homes. Tino Costa no respongué, no es mogué d'allí: estava a la mateixa vora del moll, dret cap a la part d'estribord. Hissaven ja les veles
veure; de manera que Mila vivia tothora en la felicitat de tenir-lo a la vora o en l'esperança certa d'aquesta felicitat, i les hores li transcorrien
Només ara sentí la veu de la mare, ja alterada, que la cridava allí a la vora. Mila s'endinsà lentament. Tino Costa, per la seva banda, mentre
psss... Sileta!" "Sileta!" "Ve sa germana!" I s'apartaven a les vores per deixar-li pas. Sileta s'acostà a la reixa i el cridà de cara a
por, Sileta! Per fi, Sileta aconseguí de calmar-lo; va romandre allí vora la reixa fins molt tard, car ell no volia separar-se de sa germana; la
i, asseguts en sengles pedres, fumaven garlant alegrement. A terra, a la vora d'ells, es veien les podadores, el tall de les quals, tot just esmolat,
sabem que no existien. Aquella nit estaven asseguts tots dos a la vora del foc, i l'ancià va sentir-se a poc a poc animat pel gir que prenia la
d'aquest somni de bondat protectora que, com la presència d'una mare a la vora del bressol on dorm el fill en una nit de guerra o d'amenaces, plana
de la qual descobrí una llacuna. Uns camperols tallaven joncs brotats vora l'aigua i flexibles branques de vímet amb els quals llurs mullers
després cistelles. La Verge s'apressà cap a la llacuna, s'agenollà a la vora i enfonsà les mans en l'aigua fresca. Un dels camperols s'avançà al seu
ja que les granotes són granotes, que els camperols són encara allí, a la vora de l'aigua, guardant-la —entre ells es trobaven sens dubte Randa i Joan
Ambdós es movien en plans diferents: cadascú mirava la vida des d'una vora distinta; l'un vivia en les seves històries; l'altre, en les seves
reprès el seu ritme acostumat. En la tarda clara d'estiu, Mila, asseguda vora el balcó, esperava impacient el seu padrí. Havia regat les flors; havia
l'acció havia de representar que es desenrotllava a la primavera. A una vora d'aquest camí es plantava un petit ametller amb floretes blanques, com en
fatigosament fins al sòl i arreplegava una branca seca deixada a la vora del camí, mentre anava dient els seus versos. Després s'incorporava bo i
invitar l'amic, perquè necessitava estar en companyia, sentir un afecte vora seu, un cor en el qual expansionar-se. Ajudat per sa mare, Tino Costa
de València." Han arribat les calors; els botons d'or s'han desclòs a la vora de les senderes, i la corretjola ha escampat les seves campanetes
i sempre ho feia sol. També es deia que algun matí l'havien vist per les vores del riu. Tia Càndia li comunicà el seu fracàs: —Maria Àgueda ha endevinat
que havia deixat el llit. Era a la tarda, i Maria Àgueda, asseguda a la vora de la taula, s'ocupava a cosir quan, de sobte, es presentà Sileta. Sileta
i tia Càndia del Noro conversaven molt acostades en un murmuri lleu, a la vora del llum. El temporal batia amb violència sobre el poble submergit en la
angoixat del qual recorda ara vagament, inclinat sobre ella aquí, a la vora del llit: tot li apareixia com somniat, estrany i remot; tot havia passat
Ell continuà dret a l'habitació de Mila. Entrà sense dir res i es plantà vora el llit. —Mila! Ella semblava lluny d'allí. El mirà, sense sorpresa.
Maria, hi ha Citavella, la capital de la província. Està situada a la vora del mar; una ampla avinguda ombrejada de plàtans gegants la travessa pel
s'agitava al seu entorn: les cases, els arbres, les persones, tot passava vora seu com en imatges d'un malson. La seva ment girava sense repòs entorn de

  Pàgina 1 (de 248) 50 següents »