×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb vorer |
Freqüència total: 25 |
CTILC1 |
| vilatge que dóna nom als estanys tenebrosos enclavats entre els pics | vorers | al Madres, l'alterós cim que separa el país català del gavatx. Vaig | | Anaven molt amunt, sempre xipollejant sota el cobricel dels arbres | vorers | i agullonats per un delit destructor que l'hereu Aspriu admirava i | | castanyeda. Sempre a dret fil de l'om, després de traspassar un prat | vorer | a la riera, calia obrir-se pas a coltellades per un falguerar espès i de | | amb el nom de Ibèria, nom amb el qual abans no més s'indicaven les terres | voreres | a l'Ebre i ocupades pels ibers; terres dominades que, malgrat tot, | | de J. C.. Ampúries exercí gran influència sobre les tribus ibèriques | voreres | , enc que en ella es mantingué sempre ben completa la separació entre la | | fins al punt de que arribaren a agafar justa estima en els països | vorers | . El dia primer de cada any es celebrava a la plaça del Born, de | | austeres de la nostra gent treballadora. Les regions catalanes | voreres | a França, tingueren, per importació d'aquell país o per imitació de llurs | | de vora el Pirineu, a les terres planes del mig o a les de les | voreres | al mar. Aquesta diferència, certament, devem admetre-la com una cosa molt | | de condicions climàtiques i de paisatge fondament distints. Les terres | voreres | al Pirineu són pròpies d'un vertader clima alpí, mentres que les terres | | pendissos y solanes avall, cap al Bram, cap a les pinedes y corregades | voreres | , hont s'aturava a gromolls, a claps inquiets que feyan acampaments | | matemàticament, l'antiga dansa sacra, mentres els marges y clotades | voreres | y les esteses d'erms y pinetons quedavan deserts, llevat de qualque | | talla de 13 a 16 centímetres, habitanta en les regions | voreres | al Mediterrani; la P. anularis, de 21 cent., habitanta en | | més d'ell i dels seus adoradors tot d'una. Deixant de banda les terres | voreres | septentrionals com a mal conegudes i de poca importància (com també | | Pasejant-se pel voltant del llac s'observa que de qualques surtidors | vorers | , ne surt sorra, pedretes i cap-grossos empunyits dintre l'estany a gran | | del Asia y una part no petita del Africa. Desde les petites eminencies | voreres | al mar, fins á alsáries de 3.000 metres (al istiu), el valent | | posava peus a terra y se n'anava de dret cap a un roquicer | vorer | a l'aigua. —¡Ep, Pelleringa! ¿Ahont vas ara? Però la tortuga, sense | | sos agegantats vehins lo Puig-vall, Puig-grau, Sant Antoni y la Garga, y | vorer | á n' aquesta s' hi alsa lo puig del castell mig partit avuy en la cima | | á causa d' abundosas y seguidas plujas. Los pochs arbres que pels camps y | vorers | als masos (arrunats molts) vehins á la ciutat hi havia, presentavan molt | | seguia ullejant ab tristesa al temps de passar alguna qu' altra herba | vorera | al indret per hont feya sa via. Dos ó tres cops, mort de set, al | | quan es al primer carrer d' un poblet d' allí | vorer | . Ja hi va 'l jutge ab l' agutzir perque vol al noy sentir | | ombrosa, y llensantse furienta contra'ls penyals | vorers | , bramant reventa rebotent en escuma polsinosa. III | | Divines falgueres, d'un vert d'ombradís, les prades | voreres | cenyeixen d'un fris. Apunten les banyes dels tímids | | ulls esbatanats substitueixen als anteriors amb el mirar perdut per les | voreres | o simples taques negrenques. Arbres construïts amb una fina retxa | | la terra Es preparava la terra a còpia de llaurar-la perquè quedés un | vorer | de 15 cm ben tou, per plantar la verdura. Antigament, es feia amb arades | | segurament pareixerà llunyà per a la gent jove; en qualsevol cas, remot o | vorer | , és un passat nostre i ens pertany a tots. Només si algun conciutadà se'n |
|