Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vilatge que dóna nom als estanys tenebrosos enclavats entre els pics	vorers	al Madres, l'alterós cim que separa el país català del gavatx. Vaig
Anaven molt amunt, sempre xipollejant sota el cobricel dels arbres	vorers	i agullonats per un delit destructor que l'hereu Aspriu admirava i
castanyeda. Sempre a dret fil de l'om, després de traspassar un prat	vorer	a la riera, calia obrir-se pas a coltellades per un falguerar espès i de
amb el nom de Ibèria, nom amb el qual abans no més s'indicaven les terres	voreres	a l'Ebre i ocupades pels ibers; terres dominades que, malgrat tot,
de J. C.. Ampúries exercí gran influència sobre les tribus ibèriques	voreres	, enc que en ella es mantingué sempre ben completa la separació entre la
fins al punt de que arribaren a agafar justa estima en els països	vorers	. El dia primer de cada any es celebrava a la plaça del Born, de
austeres de la nostra gent treballadora. Les regions catalanes	voreres	a França, tingueren, per importació d'aquell país o per imitació de llurs
de vora el Pirineu, a les terres planes del mig o a les de les	voreres	al mar. Aquesta diferència, certament, devem admetre-la com una cosa molt
de condicions climàtiques i de paisatge fondament distints. Les terres	voreres	al Pirineu són pròpies d'un vertader clima alpí, mentres que les terres
pendissos y solanes avall, cap al Bram, cap a les pinedes y corregades	voreres	, hont s'aturava a gromolls, a claps inquiets que feyan acampaments
matemàticament, l'antiga dansa sacra, mentres els marges y clotades	voreres	y les esteses d'erms y pinetons quedavan deserts, llevat de qualque
talla de 13 a 16 centímetres, habitanta en les regions	voreres	al Mediterrani; la P. anularis, de 21 cent., habitanta en
més d'ell i dels seus adoradors tot d'una. Deixant de banda les terres	voreres	septentrionals com a mal conegudes i de poca importància (com també
Pasejant-se pel voltant del llac s'observa que de qualques surtidors	vorers	, ne surt sorra, pedretes i cap-grossos empunyits dintre l'estany a gran
del Asia y una part no petita del Africa. Desde les petites eminencies	voreres	al mar, fins á alsáries de 3.000 metres (al istiu), el valent
posava peus a terra y se n'anava de dret cap a un roquicer	vorer	a l'aigua. —¡Ep, Pelleringa! ¿Ahont vas ara? Però la tortuga, sense
sos agegantats vehins lo Puig-vall, Puig-grau, Sant Antoni y la Garga, y	vorer	á n' aquesta s' hi alsa lo puig del castell mig partit avuy en la cima
á causa d' abundosas y seguidas plujas. Los pochs arbres que pels camps y	vorers	als masos (arrunats molts) vehins á la ciutat hi havia, presentavan molt
seguia ullejant ab tristesa al temps de passar alguna qu' altra herba	vorera	al indret per hont feya sa via. Dos ó tres cops, mort de set, al
quan es al primer carrer d' un poblet d' allí	vorer	. Ja hi va 'l jutge ab l' agutzir perque vol al noy sentir
ombrosa, y llensantse furienta contra'ls penyals	vorers	, bramant reventa rebotent en escuma polsinosa. III
Divines falgueres, d'un vert d'ombradís, les prades	voreres	cenyeixen d'un fris. Apunten les banyes dels tímids
ulls esbatanats substitueixen als anteriors amb el mirar perdut per les	voreres	o simples taques negrenques. Arbres construïts amb una fina retxa
la terra Es preparava la terra a còpia de llaurar-la perquè quedés un	vorer	de 15 cm ben tou, per plantar la verdura. Antigament, es feia amb arades