Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

va eixamplant per empolsar els carrers desiguals i zigzaguejants, amb	voreres	estretes i geperudes, de lloses afinades i polides per l'ús. Les entrades
poc i els grans fanals que els han de substituir, ara abandonats arran de	voreres	. L'ombra de les cases de l'altra banda els acull en el seu misteri que
Puc recórrer els minúsculs carrers, els ponts de joguina, les petites	voreres	dels canals, segur de perdre'm encara, segur de sorprendre'm sempre per
posat un peu a baix del carrer i encara tenia l'altre al damunt de la	vorera	, en ple dia i quan ja no hi havia llums blaus, els vaig veure. I vaig
va anar enfosquint i va començar a plovisquejar; ja, abans de ploure, una	vorera	era molla d'humitat i l'altra seca. La pluja de seguida les va fer
banda. I quan tenia el peu posat damunt la pedra del cantell de la	vorera	, tot el món se'm va ennuvolar i vaig veure els llums blaus, almenys una
la casa de nines. I quan vaig arribar al carrer Gran vaig caminar per la	vorera	, de rajola a rajola, fins arribar a la pedra llarga del cantell i allí em
donat les gràcies de res. Gràcies... Damunt de la pedra del cantell de la	vorera	del carrer Gran, vaig mirar amunt i avall que no vinguessin tramvies i
desarrapat i impúdic. Per justificar el nom del barri, en un recó de	vorera	hi havia un xinès autèntic. Vell i descolorit com si el seu cos fos de
torba i estremeix el meu esguard, que sobre el camp erm, la tenda teniu	vorera	del mar, ¿no me podríeu donar qualque nova del "Castell d'Iràs i no
Es posa a cantar la cançó popular del rei mariner, mentre renta a la	vorera	del mar).] Margalida "Vora, voreta la mar, hi ha una donzella,
flotaven en sos ulls les visions de l'Egipte i sos déus, i les	voreres	del riu, i els monuments i les palmeres, i els rites
perdent-se allà d'allà. A la cisterna arriben. Jauen a la	vorera	tres soldats: l'un de sobines dorm; l'altre somnia
d'estiu, amb la llum fineixen. Els besos floreixen	vorera	del riu. Matinal L'aplanament nocturn ens oprimeix encara
de la mar nocturna, palpitant. Dels meus somnis d'amor a la	vorera	una xarxa teixia la bromera: —Per què toques,
mitja rialla resplendent, esmaperduda ran del mur. En la	vorera	del camí no clama com el cec de Jericó: —Senyor,
horts del veïnat. S'escalonaven els molins del riu patern a la	vorera	i els monts cobria l'esponera de les alzines i dels
de pler i d'or esclava, desficiosa es dilatava a la	vorera	de la mar. Girant sos ulls enterbolits vers les pregones valls
amb neguit, guaitant la mort esglaiadora, i en la	vorera	gronxadora juga un infant embadalit. Un jorn d'estiu, a sol
mai no es cansa d'esperar: sempre estic a la	vorera	per si volguessis tornar, amorosa i riallera com les
i a berenar en un bar de la Rue de la Paix. Amb la plugeta, les	voreres	il·luminades produïen reflexos —daurats, verds, vermells— sobre el negre
la dona era al carrer amb una criatura que provava de caminar per la	vorera	, i ella s'hi entretenia; portava les ulleres posades, que no sol dur, i
"tap-corona"; es tractava d'introduir-lo al forat que, pel talús de la	vorera	, dóna a la claveguera; n'hi ha dos, just l'un davant de l'altre, i
dos pisos —ara els deuran llogar separats—, i un picapedrer assegut a la	vorera	anava picant una de les pedres que havien tret de l'ampit de la finestra,
del Banc Central —l'antiga Banca Arnús—, i m'he limitat a posar-me a la	vorera	per esperar que donessin pas; mentrestant, passaven cotxes, gairebé tots
hi havia noies i infants: hi havia homes que prenien begudes a les	voreres	dels cafès: i allà davant, a l'altra banda del canal, per damunt les
mal il·luminada i brutosa del tràfic del moll. Ens vam asseure a la	vorera	d'un bar. Jo hauria volgut anar cap al centre de la ciutat, resplendent,
damunt d'ells els mariners sopaven amb aquella olor d'all. A les	voreres	del moll, la munió dreta davant unes barraques regalimants de salabrosa
tancada la porta de les seves esperances, es deixà caure esfondrat a la	vorera	. Després reaccionà, cridà com un esperitat. No es mouria d'allí fins que
capells, en barreja confusa, com en una tenda de marxant ambulant. La	vorera	era obstruïda per una parada de roba similar a la de les parets. Unes
la botiga, vaig mirar sense veure res, vaig acostar-me decidit a la	vorera	i, amb una seguretat i una tranquil·litat que mai no hauria esperat tenir
de roquets blancs com un paper, i els del públic, estacionat a les	voreres	i cantonades. Després, el pal·li i, a sota, el Sant Sepulcre portat als
un infant. Lluís Alsina no tenia pressa. Caminava pel contrafort de la	vorera	. Quan s'aproximava a un fanal contemplava les formes ondulants del seu
en veritable eclipsi s'obscurien. Satan va davallar per la	vorera	fins a la porta de l'Infern; el Caos, dividit,
mateix del diari íntim (el d'Amiel és ple del temps que feia sobre les	voreres	del llac de Ginebra al segle passat): no tenint com a designi més que dir
ningú, ni res; no tinc ni fe ni esperança"; això és evidentment la	vorera	de la follia, i per aquesta experiència residencial, el caràcter al
problemàtic. Mentrestant, el tragí de la gran ciutat davalla per la	vorera	de l'ampla avinguda. Passen estudiants bullanguers, modistetes que riuen
és el sol que pren catedral, veus un moll, el barco s'hi atansa, i a la	vorera	de les pedres una renglera de mallorquins que, sabs lo que hi fan?...,
obrint i tancant les parpelles; com la cigonya s'està a peu coix a la	vorera	de l'estany, sense posar l'altre peu a terra; com el gat a la vora del foc
Una massa immensa, llisa i colrada, amb un rengle com de xiprers a les	voreres	de la teulada, és la Catedral de Palma. Poques sèus deuen existir que
tenint les ones per breçol...; l'oreig és tan pur i tan suau, an aquelles	voreres	de mar...; hi cau un solet tan manyac, que un troba natural que dormi. A
lloguen pis les serpents; riu de fang i de cocodrils, que té la Pampa per	voreres	. Ha arribat a les grans cascates; amb un llaut sense quilla ha anat riu
Grecia, a l'Arabia, a Tartaria, i de Tartaria al Mediterrani, fins a les	voreres	de l'India, tornant a Jerusalem, aon va plorar en la Terra Santa. No
i boires rodolaven pel cel, i les fulles dels pollancres frissaven a la	vorera	de les hortes humides... Ara passa un gran bosc de castanyers, i la terra
que poguéssiu veure el silenci: no, només podíeu sentir-lo. Les	voreres	eren simplement llargues fosses profundes, amb murs espadats de neu a
i cada una de les rauxades estampien un poc de neu dins les fosses de les	voreres	perquè aquest era llur ofici. Alonso Fitz Clarence seia en la seva
de transeünts minva, s'instal·len amb la seva banqueta al caire de la	vorera	i sonen discretament melodies llànguides, com si expliquessin la seva
dues dames inútilment volien lliurar-se de la pluja. Caminaven per la	vorera	del carrer de Casp i acabaven de sortir de la església dels Jesuïtes. El
perquè hi passés l'aigua; i, quan Rikki-tikki hi entrà passant per les	voreres	d'obra damunt les quals hi ha la banyera, sentí Nag i Nagaina xiuxiuejant
sobre l'orella i una canya a la mà, repenjat a la porta esperava que la	vorera	s'animés. Si li hagués dit alguna cosa potser si que hauria entrat. Passà

Pàgina 1 (de 29)

50 següents