Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
vós P 10873 oc.
vos SIG 3 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vos Freqüència total:  10876 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

meves grans confessions (no ha arribat encara). Aquell dia avançaré cap a vós i m'agenollaré..." La seva veu adquirí de sobte un accent singular;
tot ho he perdonat, però aquells que m'ofengueren de petit —us ho dic a vós—, aquests, com em costa perdonar-los! Em sembla com si no tingués dret a
immolada i que ho és més sovint que no voldríem. Així la veig, la vida. Vós que sabeu tant d'antigues llegendes, ¿no creieu que és d'ací d'on els
tendres records en els pits més endurits. Jo em recordava també de vós i de les vostres paraules. Li vaig dir: "Sia —així s'anomenava—: vull
Compadiu-vos de les meves sofrences, perquè ell és com si fos jo mateixa. Vós, que llegiu els cors i els pensaments, Senyor, vós que sabeu com és el
com si fos jo mateixa. Vós, que llegiu els cors i els pensaments, Senyor, vós que sabeu com és el meu amor, perquè el vau encendre en el meu pit,
60.000 alemanys al costat dels rebels. Li pregunto: "Però vós, és clar, confieu en la victòria dels governamentals?" Fa una ganyota:
lliscant cap als draps que amaguen la dona. —Es morirà —diu ell. —Quiet, vós! L'home de l'uniforme, somrient, assegura: —Són els millors especialistes
costat! —li replica l'especialista en cirurgia cranial. —I per què no vós? Amb un gest violent, es desfà dels dits de l'home uniformat i l'altre
Jo diria que no. —L'han trobat o no l'han trobat? —pregunta ell. —Vós, a callar. —Se m'enganxa la boca, si callo. —Que sou pesat! Observa
seus acompanyants. —Un espèculum B. No us n'heu de preocupar, vós! No insisteix. A més, no tarda a veure l'instrument que la infermera dels
com si per primer cop tingués la seguretat del que fa. —No importa que vós tingueu vagina i jo no. És una comprovació científica i, a més, aquesta
mateixos? —Ja n'hi ha prou —diu l'home—. No es pot ser amable amb vós. De seguida abuseu! La cua avança ràpidament, els testimonis gairebé no
comença a retorçar-l'hi com té per costum. —No ens aigualiu la festa, ara, vós. —Només preguntava... —Ja heu preguntat massa! I nosaltres hem estat
perquè brama, gairebé sense poder-se treure les paraules de la boca: —Vós... vós... Els bacils de Herbert!... El company, que intenta de salvar la
brama, gairebé sense poder-se treure les paraules de la boca: —Vós... vós... Els bacils de Herbert!... El company, que intenta de salvar la
—Home! —protesta el que de primer havia estat reptat— no trobo just que vós us permeteu d'utilitzar la paraula, si me'n negueu el dret. —Mai no ho he
cabines, les examina una darrera l'altra. —Cada dia és més brut, això... Vós —se li tomba—, a veure si netegeu aquesta a fons. —No netejo res, jo
d'ells és dalt i l'altre sembla que ha sofert un accident. D'on sortiu, vós? —Sempre anem tres —replica l'home. —Per què no us heu mostrat, quan ha
treu les claus del cotxe, s'adreça al policia amb la mateixa fermesa—. I vós, oficial, al vostre lloc. Aquesta petita fera la puc manejar tot sol, hi
—torna l'individu. —El fosser major —diu ell pacientment—. No sou vós? —Què us sembla? —replica l'altre—. Amb aquesta cara? —No ho sé
L'altre l'adverteix: —Naturalment, davant d'aquests ens tractarem de vós... —Ja ho suposava. Mig clou els ulls, ferits per la resplendor que
però el fluor no menteix, oi? —li pregunta. —Ben cert —diu ell. —Vós de quina secció sou? —Jo... bé, mesuraments antropomètrics actuals. —Fa
l'altre, entossudit. —De totes maneres, la guardo. —Se li gira—. Potser vós la podreu portar al vostre col·lega de la secció de datació. Que li
passar les vint-i-quatre hores del dia discutint el mateix assumpte. —Vós mateix —replica fredament el de la barbeta. Però l'altre recalca: —El
-se. —No ha estat res —repeteix el funcionari més vell—. Ja ho dieu, vós! Amb una mica més ho barregeu tot. Amb un gest irat, recull uns quants
la porteta de darrera de la garita i avança al seu encontre. —On aneu, vós? —Buscava les oficines. —Són fora —diu el porter—. Les havíeu de veure per
—Les he vistes, però eren tancades i he entrat per si trobava algú. Vós no hi éreu, aquí —fa, acusador. L'home vacil·la una mica, indica cap a
agents escampats entre el públic. Els resultats no poden tardar. —Ah! Vós... —Sí, sí, jo. Fins ara ja hem establert amb tota seguretat que
funcionària. —No ho entenc —fa ella—. El professorat ha de ser verge. —I vós ho sou? —Tècnicament, sí. No s'exigeix res més. Ell agafa un bri de palla
Ell la llambrega, vacil·la una fracció de segon, però a la fi pregunta: —Vós esteu contenta? —Contenta? Com voleu dir, contenta? —Si... Però aleshores
sortit de sota la palla? —No ho sé. On, anava a caure? —"I vós esteu contenta?" —escarneix el vell, repetint la pregunta que moments
hi ha un text molt espès que invoca un seguit d'articles del codi penal. —Vós, però, bé fumeu —li diu ell, atansant-se-li. L'home es gira
prematur? —Oi tant! —En fi —es consola l'altre—, ara ja hi sou vós. Ha vingut d'un pèl, oi? —fa, adreçant-se als seus companys. Tots
tenir lloc abans del meu ingrés a la facultat. Ha de ser un home vell, i vós sou jove... —Podria ser el seu fill —l'interromp el tercer orador. —Sí, ho
cada mà. Però la dona es resisteix, vol saber: —Ràpid per què? Qui sou, vós? —Voleu dormir amb tres homes grossos, potser? —pregunta ell brutalment.
. —Més val que ens separem —diu—: cadascú pel seu costat. —Us quedeu, vós? —li pregunta la de l'escopinada. —No. Aleshores la dona obre la bossa de
mans ja només duu la clau amb què tanca la porta al seu darrera. —Jo, de vós —aconsella—, no els ho diria que sóc un inspector. —Tampoc no us ho he dit
no els ho diria que sóc un inspector. —Tampoc no us ho he dit a vós. Ben a l'inrevés, he dit que no ho era. —Doncs seguiu així. En general
l'home—. Ja us diré on. Hi ha indrets més pelats. —Naturalment vós us deveu quedar a vigilar que tot es faci com és degut. Amb aquest
el cap—. Seixanta-vuit anys. —Sempre hi ha confusions... —Però vós no sou mort —diu el cap, inexorable. —No. —Teniu tarja de treball? —
perquè és molt baix. El sergent el fita amb un esguard molest. —Sou vós qui volia un camal de cada manera? —Sí. —Es diu: sí, sergent —el
propera distribució d'estrelles del zel impacient. Més n'hi hagués, com vós! —Es torna a adreçar al seu subordinat—: Caporal, us aconsello un repàs a
el pit que protegeix una mena de xambra insidiosament transparent. —Ah, vós! —exclama en veure'l. —No sabia si us havien matat —diu ell—. Vaig
una mica, evitant de fregar-la amb el cos que se li inclina. —Però vós em podeu ajudar. Anit us vaig fer un favor... —Ja ho sé. Voleu que en
van adonar que teníem més fills si de primer podíem jugar una mica... A vós també us agradarà, sóc una dona ben feta. Em podeu tocar pertot arreu...
llarga estona, fins que la veu afemellada del jutge mig pregunta: —Sou vós, oi? —Sí —diu, reconeixent-lo tot d'una—. Us heu disfressat...
ja ho sé —sospira el jutge. —No —protesta ell—. És més senzill, perquè vós disposeu d'aquesta altra possibilitat que a l'instrument se li nega. I la
la llei, de protegir les nostres noies que no han estat esterilitzades. I vós en protegiu una. —La protegeix la meva filla. —La qual es fa culpable.
que ens quedéssim. —Però és injust —repeteix ell. —Sí, ho és. —I vós serviu la injustícia... —La servim tots. —Us adoneu que la vostra actitud

  Pàgina 1 (de 218) 50 següents »