Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
vostè P 15959 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vostè Freqüència total:  15959 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cortesia el sacerdot. "No l'entenc", s'impacientava el pelegrí. "Quan vostè vulgui, quan vostè vulgui", rectificava a l'acte la distracció i
"No l'entenc", s'impacientava el pelegrí. "Quan vostè vulgui, quan vostè vulgui", rectificava a l'acte la distracció i s'apressava a traduir el
perquè, en resum, no hi ha hagut sessió, no us he donat cap feina." "Vostè ho ha triat així", puntualitzava, amb una amenaça disfressada de
creu el que anuncio", es desesperava Cassandra. "En primer lloc, perquè vostè va ser, a deshora, massa virtuosa", li va recordar l'oncle Nicolau
l'Èrebos, una obscena monstruositat." "Totes aquestes persones de qui vostè amb tanta freqüència ens parla no s'estaven mai de res, ja ho comencem a
bestioles." "Pito?", s'irritava la senyora Magdalena Blasi. "Vostè gosa passejar-se'ns." "Que no vol dir un xiulet?", apuntava, plàcida
l'ordre sacramental dels cèntims. "Dispensi, senyor Salom, però vostè, respectes a part, em dringa a ximple", arrufava el nas, com el qui
seva típica rialleta de conill, a aquesta veritat elemental. "I coneix vostè les raons dels seus maldecaps?", va preguntar la senyora Magdalena
bé. Sota els calçats o enllà d'enllà, una gent que s'avorreix més que vostès m'espera per acollir-me i barrejar-me oblit endins, gota confosa en un
l'ombra. —Però, simpàtica, sí, que ho és. —I bonica. —I vostè, oncle Gori, què en diu? —preguntà el més jove al més vell dels pastors. —
pedra. A fora Mila suplicà tia Càndia que es quedés. —Hi aniré jo sola; vostè no es mogui d'aquí. Parlava tranquil·la. ¿Què li importava ja que la
part a mossèn Anselm de les seves pors. "Mila em preocupa —li ho dic a vostè, mossèn Anselm—. Mila no sembla la mateixa. A voltes penso i tot..."
totes maneres, m'emporto el sant. —Què necessites? —Doni'm el que vulgui. Vostè no és avar ni, desgraciadament, devot de sant Francesc. —No diguis
tanta alegria que les llàgrimes gairebé li saltaren als ulls. "Calculi vostè —li digué després, parlant-ne amb mossèn Anselm—, havíem anat a escola
"T'agradaria, Anselma?" "Oh, sí! M'agradaria tant! Però, estaria amb vostè?" "Sí, Anselma: estaries amb mi..." Roman encara abstreta un instant,
hagin canviat gaire... —Jo guanyava un jornal molt magre. ¿I què vol vostè que faci un jove estranger a París sense diners a la butxaca? Penso una
que no tenen traducció. /Flâner\, en francès, ¿com ho traduiria vostè? /Flâner\ és passejar, vagar pels carrers; d'acord. Però jo
barana i avança cap al menjador sense deixar-los d'encarar amb l'arma. —Vostès... —diu. Però de fet només li deu interessar ell, perquè el fita i
ha tingut temps de recollir. —No he vist ningú —torna el policia—. Només vostès dues i el noi. M'han donat totes les facilitats i... Han arribat a la
explica: —Ara procedeixin com de costum. No cal que els ho digui. Tots vostès són professionals qualificats, amb estil propi, amb mentalitat
costum. Tot depèn de l'espai de què disposin els respectius periòdics que vostès representen. Oficialment, el terme ideal, aquest cop, preveu unes cinc
més duradores i sòlides que les de la casa "Ramet" que un servidor de vostès representa. Haig d'afegir: les més econòmiques del mercat. Poden
molt de molestar-los, però confiem que la interrupció serà breu, si tots vostès col·laboren degudament... Ell s'aixeca del sofà, explica: —Jo em
per vint minuts —diu—. Ha vingut un altre senyor que s'esperarà amb vostès... —i a l'home—: Entreu, entreu... L'individu obeeix, saluda amb el cap
barra el pas als dos individus que semblen decidits a penetrar-hi. —Vostès s'esperen —els diu amb fermesa. —Hi ha finestra? —pregunta el més alt. —
però sempre n'hi havia algun que sabia vogar i li agafava els rems. "Vostè descanse", i era, a més a més, l'ocasió de parlar, baldament fos breu.
fill de pescadors, va avançar cap a ell. —Deixe'm vogar a mi, tio Jaume. Vostè descanse, que ja ha vogat prou. —Ja ho pots ben dir, fillet, que porto les
va perdre la cama, i amb la cama, la fama de valent. Un dia este que vostè veu allí anava amb un amic a Tortosa, per les cases de la Costa. Es
diumenges, des dels pobles de la comarca. El Pallàs continuà parlant: —Vostè, com que és d'allí, ja sap el que són, o el que eren, aquestes cases
a la cintura, hi portava la mà de tant en tant i estava decidit a tot. —Vostè a la seva feina, i no es pose en el que no li importa. Carmeta dixa esta
a l'Encanyissada, i ha dit que ha vist que el gos mossegava la gossa de vostès. Cal que la maten; si no, ho farem natros... —Vés al pati. Digue-
no em venguessin temptacions d'anar-la a trobar un dia. Així només sé de vostè que ha escrit un llibre. Res més. Puc imaginar-m'ho, doncs, tot sobre la
-m'ho, doncs, tot sobre la seva persona i això m'ajuda a acostar-me a vostè amb menys timidesa i més confiança. Confiança que necessitaré per
uns altres, canviant-ne l'acabament. Pens que tal volta l'atzar féu que vostè imaginàs una història que s'assemblava a la meva. Literatura i vida, ho
humanes. Aquesta casualitat em fa, en certa manera, estar en deute amb vostè i m'empeny, no sap amb quina força, a parlar-li de la meva història
precisió les paraules o que aquestes, sobre el paper, no tendran per a vostè la mateixa força que tenen per a mi ara, abans de començar a escriure. No
en honor seu. Pens que tal volta aquesta història meva, corregida per vostè, reescrita si vol, pot interessar a la gent que ha llegit el seu llibre,
amb paraules manllevades? Amb paraules de la nostra història —seva perquè vostè l'escriví i meva perquè jo l'he viscuda— amb paraules emprades per vostè
vostè l'escriví i meva perquè jo l'he viscuda— amb paraules emprades per vostè a les darreres ratlles, abans d'escriure "continuarà"? Em deixa
Ancorar lluny, a força de somnis, embriagueses i altres herbes —vostè ja m'entén—, anar-se'n sense crits ni estridències, sense molestar ni fer
immensa de fer-me seva, de fondre'm dins l'espill de la seva carn... Si vostè no ha estimat ningú amb deliri, si el seu comportament coincideix sempre
acollir el seu amor. Em dol sobretot de justificar-me davant vostè ara que ja m'és impossible corregir, esmenar tants d'errors. Si el temps,
les penyores. Puc mostrar-la-hi si sent curiositat i un dia em ve a veure. Vostè es preguntarà per què arriba exhalant l'olor de mar i de roses qualque
Marina desaparegué quan tenia disset anys —no va morir de part com vostè insinuava, no tengué cap nina, tampoc no es casà— un dia de mar forta. Se
és a la seva disposició, encara que en algun moment hagi suposat que vostè ja el coneixia. Com li ha pogut arribar? Ho ignor. A la lletra, Marina em
com a penyora el seu amor i la mar que s'encarregaria d'enterrar-la. Vostè creurà que això és impossible, inversemblant. Els cadàvers dels ofegats
sense que sortís moguda i de colors? Si fos viu, ell treballaria amb vostès, no en dubti... Jo pagaré el que costi. Si vostè, que coneix tanta gent,
ell treballaria amb vostès, no en dubti... Jo pagaré el que costi. Si vostè, que coneix tanta gent, em pogués recomanar un fotògraf de confiança...
ones petites, ones de carn que em recorren es cos tot seguit. Paresc, vostè ho deu haver pensat, una pansa. Idò, miri, una pansa és poc, un paner de
empren, duen guants, uns guants de goma llargs de color vermellós. Bé, vostè en deu haver vistos, què li he de contar! Així els dits no els couen, ni

  Pàgina 1 (de 320) 50 següents »