Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que et correspongui ni vegis, ni per un instant, el seu fatídic rostre."	Vulgars	adoctrinaments d'Arístocles "Forkys, el fill de Pontos, és molt
Zeus. Deu haver estat un somrient funàmbul del perillosíssim escarn o un	vulgar	i covard adulador. Però no ens és lícit de judicar Zeus i les seves lleis
Blasi, que escoltava. "Savis de segles allunyats ho aconsellaven. Quin	vulgar	discurs, eh! Avui no serem capaços de descobrir, entre atapeir-nos fins a
però no asseguraria pas que ho sigui. No li he sentit la veu una mica	vulgar	i xisclaire, no ha badat boca, i l'immens heroi em va advertir que la
sol, es marciria. I ell, quin destí podia oferir-li? ¿Viuria, com un	vulgar	paràsit, de les riqueses d'ella? ¿Entraria, amb la seva ànima orgullosa a
gairebé una nena; notà també que les seves maneres no eren les d'una dona	vulgar	. Ella continuava parlant: —Ell va enganyar-se... Però ara m'espera... Jo
No calien massa pressupostos científics per a dissenyar-la, i un	vulgar	obrador d'artesà era suficient per a construir-la. No vull exagerar. No
envers el "progrés", envers la "tècnica". L'home corrent i	vulgar	no en fa cas. O no hi és sensible. Per regla general, ell accepta i
força de tòpics humanitaris, rebregats i inanes, la figura del delinqüent	vulgar	se'ns fa una mica remota. El rigor automàtic dels codis, amb prou feines
sinó uns modestos aficionats, si els amidem amb un "criminal de guerra"	vulgar	. Cap d'ells no compta amb els privilegis de poder i de seguretat que són
domèstiques, banals, condensadament confluïdes en l'"anar fent" més	vulgar	. Immersos en elles, no acabem de veure com condicionen o enterboleixen la
que volia imitar. Ulisses era un pare de família convençut, egrègiament	vulgar	, que enyora la llar, la senyora i "el fum del país". Les seves
de llibres en els quals l'erotisme ocupa un espai dilatat, més o menys	vulgar	—vulgar, a tenor del vulgus inclassificable i alfabetitzat del nostre
els quals l'erotisme ocupa un espai dilatat, més o menys vulgar —	vulgar	, a tenor del vulgus inclassificable i alfabetitzat del nostre temps. I
lleugera: cançons de moda, marxes militars, "cante jondo". La melodia	vulgar	i agafatosa de Soy un pobre presidiario em turmentà
dels grans fets històrics. Aquesta conjunció de quotidianitat lenta,	vulgar	, i de mudança profunda és, a moments, aclaparadora. Núvols blancs,
font i, una mica més lluny, a les acàcies o al conreu, hi ha el cant,	vulgar	i monòton, però alegre i viu, dels pardals. Alguna veu de dona, algun
Diu que uneix esperit i forma, l'individual i l'universal, les coses	vulgars	amb les més altes... Capvespre gris. El parc té una immobilitat tardoral
en funció, per exemple, d'objecte decoratiu, perquè és una ampolla	vulgar	, sense gràcia, feta en sèrie... L'home s'escura la gorja repetidament,
pels plaers, una clara repugnància per tot allò que fos barat o	vulgar	no va fer sinó separar-los, car no tenien cap significat comú les
i potser bonica, i de segur plena de salut. Devia tenir un nom ben	vulgar	que ell no usaria mai, que fins fingiria no conèixer, que no podria usar,
va sentir subjugat per la noble qualitat d'aquell home, aparentment tan	vulgar	i matusser, que suportà d'ell defectes que l'haurien allunyat de
esperà a les Torres, durant els anys en què descobrí Cinta, inconsistent,	vulgar	, amb un egoisme que de fet servia per a base sòlida de no res. ¿Com podia
un capità d'infanteria, i tercer perquè Luciènne no és ni estúpida ni	vulgar	, sinó tot el contrari, i intueix amb el seu fi esperit la més lleugera
una gran dama, conquerida, gairebé empresonada a ca Bruzádola, com una	vulgar	intrigant, plena d'encisos val a dir-ho, que no ha parat fins a
Marsella, en la seva primera topada, m'ha semblat d'un perfil correcte i	vulgar	. Després, però, les coses han agafat gust i pres relleu. Amb la llum,
Suposo que és jueu, pel cognom i per la cara que fa. És viu, humà, molt	vulgar	, molt normal. El jueu més fort, però, és una mena d'antropoide que he
viatja en primera classe, abans-d'ahir es va enamorar d'un xicot atlètic,	vulgar	i simpàtic, que va a les Noves-Hèbrides. Com a conseqüència de
funcional —hospitals, sanatoris, colònies obreres—, ja sigui per la seva	vulgar	disposició entre pla i muntanya, Fort de France m'ha semblat una vila
de stands d'exposició, es drecen tots dintre el gust més pur i més	vulgar	de la moral dinàmica i de l'arquitectura comercial. Un cop s'ha passat
Sevigné. Els qui la coneixien a fons afirmen que era una mestissa plena i	vulgar	, més semita que maori i carregada de pretensions. Jo no ho sé, però tot
manera fina i subtil que gasten els xinesos en el negoci. L'anècdota, tan	vulgar	, de la roba rentada i planxada explica amb un realisme preciós la tàctica
no he vist ni una sola papallona que es pogués comparar a la nostra	vulgaríssima	papallona de la col, a la modesta /Pyeris brasicae\ de tots els
pot causar la mort d'un home com una torre, i el mateix s'esdevé amb una	vulgaríssima	grip. Es pot afirmar que aquestes terres, abans de la colonització, eren,
gossos diposità la seva galta de llebrer fracassat damunt la tela	vulgaríssima	de les meves calces. Em mirava amb l'ull de la pietat, que és encara més
Un minyó servicial del país, vestit amb camisa i calces blanques, com un	vulgar	jugador de tenis, s'oferí a dur-me en un bungalow on ens deixaren una
el Pare Josep va fer ús d'una cullereta de prendre cafè i d'un pot	vulgar	d'alumini, la sal va ser sal de terròs, i, com que n'hi va posar bastant
és seguríssim que m'hi moriria. Un assassí, un lladre, un carnisser	vulgar	sense imaginació o una víctima de l'alcohol poden trobar a la Polinèsia
de favorita. Ell és un mig algerí, xerraire, magnífic, bru, musculat i	vulgar	. Aquest bon home té un pulmó per als tròpics; ha fet nou anys d'Àfrica
he trobat una estàtua de Leda amb el cigne; és una escultura de pedra	vulgar	, vil reproducció executada a mitjan segle passat, però que entre els
cada vegada més arraconada cap a un panxacontentisme satisfet i una	vulgar	assimilació dels gustos creats enllà dels termenals de Catalunya, a
si les coses es fan com és degut. Una família enriquida, de llinatge	vulgar	, aconseguia en quatre anys situar-se entre les més conegudes a causa que
(sentit que s'ha perdut a Europa), no pot esser un poble completament	vulgar	. Darrera d'ella està tota la calma moral del segle XVIII, quan
qual seria difícil de comprendre, es tornava de pedra al menor contacte	vulgar	. En la joventut aquesta facultat de la baronessa era de vegades
a les confidències: —Perquè jo som d'una gran família... Era una dona	vulgar	, tocada d'esnobisme. Tenia, com la tia en el seu bon temps, els pits
et creia deslliurada d'aqueix repugnant afany de matrimoni de les noies	vulgars	. T'havia imaginat d'una altra manera. Ernestina. I com m'havies
al mateix temps, respecte profund al que ha estat exclòs. En l'accepció	vulgar	, la mesura és aquella actitud que reconeix la justificació de totes les
la seva amiga, Frederic les mantingué per vanitat. Rosa, no era que fos	vulgaríssima	, com creien els amics de Frederic; però ell no hi veia res més que la
estones de rapte tendre i lacrimogen que són pròpies dels egoistes més	vulgars	. Frederic, enmig de la seva banalitat i de la seva inconsistència moral,
determinant de la seva decisió. I això que es tractava d'un esdeveniment	vulgaríssim	. En aquells darrers anys, el desordre econòmic de la seva dona i d'ell

Pàgina 1 (de 56)

50 següents