DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
vulgaritat F 423 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vulgaritat Freqüència total:  423 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la vida se li apareixia monòtona i tancada, plena de tristesa i de vulgaritat, gairebé absurda. Però les veus ressonaven insistentment, implacablement
haver fet dels sants; es demanava on devien raure entre la misèria i la vulgaritat, la duresa i la falta de fe del seu temps. ¿Estarien sepultats en
i refinat. El poble vegeta en uns "delits comuns", o s'ajusta a la vulgaritat conjugal, regida pels interessos o per la necessitat. Els "grans
enriquida. Luciènne esborrava amb paraules franceses tota possible vulgaritat, qualsevol rastre de tedi, parlava de llibres francesos, i la seva veu
negocis i l'afluència de gent de tota casta, Alger té la tristesa i la vulgaritat d'una província francesa sense gens de tradició. Les noies que passen pel
no hi ha dubte. Però que sigui anormal un matrimoni lionès, d'una vulgaritat de les més crues, ja no sembla tan admissible. Doncs ho són. Tenen la
una precisió que obsessiona, a l'actor Douglas Fairbanks. Lita manté una vulgaritat i una modèstia d'esclau, i Henri, al costat d'ella, resulta un ocell del
que pot ésser motiu de retret, és molt menys el rebaixament fins a la vulgaritat de les coses que el fet que qualsevol judici sobre aquestes coses sigui
dos prestigis eren dos pobres senyors vells, d'una inèpcia i d'una vulgaritat aclaparants. Tot el seu valor provenia dels Lloberola, que els havien fet
el general Primo de Rivera— tenia una història que no ultrapassava la vulgaritat. Antoni Mates era fill d'un drapaire i d'una dona que havia tallat
desafinen el gust i acaben per produir efectes contradictoris. Entre la vulgaritat de l'etiqueta i la provocació, hi havia exemplars admirables; algun
dotzena d'ostres i una cuixa de pollastre. L'escena va ésser d'una gran vulgaritat: insults a l'home, esperrucada a la dona. La franceseta es va convertir
que Pat t'és igual que un altre; no et vull fer tan poc favor; és d'una vulgaritat que asfixia... Jo t'ho juro, cap dels xicots d'aquí no em fan sentir
alguna cosa!" I hi ha qui no s'adona de com, aleshores, l'aparent vulgaritat del gag, que atenua l'emoció —fàcil de produir en el comiat dels
s'acontenten amb la tremenda força humana unida a l'obra mestra formal. O vulgaritat o esnobisme, i por de quedar curts, de no ésser prou à la page.
seua història, que fer-ne unes més que no siguen reeixides és caure en la vulgaritat que prompte s'oblida. La bona fama d'un majoral, d'una junta o d'un
que és una cosa que nosaltres la podem dir perquè ni la sublimitat ni la vulgaritat, ens han de fer fer ni un pas més ni pas menys que ens aparti del camí de
genis i en la manera de considerar-los ens apartem tant com podem de la vulgaritat, i preguntem als que ens llegeixen, perquè suposem que son persones
que com hem dit en aquestes qüestions ens apartem tant com podem de la vulgaritat, girarem la truita al revés i direm que la veritable follia més aviat era
primeres paraules ja s'endevina tot el que diran amb l'advertència que la vulgaritat no seria cap defecte si no anés acompanyada de la falsetat i l'erro que
la consideració superficial de les coses, que és la característica de la vulgaritat, que per cert no era la característica d'En Balmes que no tenia res de
és una obra que no passa d'ésser una llògica descriptiva farcida de vulgaritats i barrejada amb lliçons de doctrina cristiana que no té cap més mèrit que
com un lleó, sense entretenir-se a separar el gra de la palla ni les vulgaritats que s'acuden a la majoria de la gent que jutja sense meditar, de les
té el problema de la llengua dins el món contemporani; la dictadura de la vulgaritat, equivalent al que, en política, anomenem la demagògia plebeia. La
equivalent al que, en política, anomenem la demagògia plebeia. La vulgaritat ataca el llenguatge en la seva essència. Vulgaritat i decadència són
demagògia plebeia. La vulgaritat ataca el llenguatge en la seva essència. Vulgaritat i decadència són termes coincidents. Apliquem aquí el sentit pregon de la
Vauvenargues: "per a tenir gust cal tenir ànima". Atacant la vulgaritat, els nostres predecessors i mestres, construïren una renaixença i
de la més fina noblesa —com exemplars també de la més irritant i grollera vulgaritat. Entre els peninsulars, hem donat, en els darrers temps, exemplars típics
l'ànima veritable de Barcelona, naufraguen materialment dins un mar de vulgaritat, entre construccions estrambòtiques, magnificències de guix, genialitats
no teniu la voluntat ben trempada i l'esperit molt superior, caureu en la vulgaritat d'enlleir-vos, despacientar-vos, de badallar o de llegir el diari.
Deu anar a la ratlla dels trenta quatre anys, i físicament és d'una vulgaritat simpàtica: ni alt ni baix, ni gras ni prim, tirant a bru, el cabell escàs,
que la seva ànima, tan apreciable com es vulgui, era d'una enternidora vulgaritat. A la senyora Buxareu li agradava molt parlar de certs drames familiars,
colrat del sol i els aires de la mar, tenia un bigoti negre i un aire de vulgaritat insuportable; però a Paulina li semblà l'home més bell i més noble de la
les malalties casolanes feien de les seves; la mort venia plena de vulgaritats: es plorava el suficient; les esqueles no cridaven l'atenció; en els
no tothom arribi a saber-lo expressar. Àdhuc els profans diran, amb llur vulgaritat: "Això inspira!", comprenent l'encís que ells no reïxen a plasmar en
la comuna conversació. En canvi, entre els poetes, és el lloc comú o la vulgaritat si no hi ha l'emoció i la justesa personals en triar-los i expressar-los.
promocions noucentistes han caigut en el més estilitzat virtuosisme de la vulgaritat. Exemples: cada dia, a totes les fulles impreses; dia sí i dia no, als
la troballa definitiva del senyal universal de la no por de la vulgaritat que si es confessa: /escric amb la sang\, canta amb paraules de
el trànsit luctuós de l'ésser humà per aquest escenari d'infortuni i vulgaritat. Alhora que el païsatge, se presenten en les innombrables teles de
els ponts i els edificis... i tot seguit veureu ressuscitada, amb tota sa vulgaritat horrorosa, les cases burgeses, monòtones, arrenglerades, d'aquell barri
Velàzquez i Van Dyck, hauría estat el grau màxim de l'aberració i de la vulgaritat per a aquelles momies acadèmiques que vivíen de tradicions escolàstiques
ha subratllat, amb una crueltat de dibuixant humorista, la tristeta vulgaritat del local i la cursilería circumspecta dels balladors. I, com qui no fa
la flor, d'un groc clar, molt senyora en mig de la forta i traïdora vulgaritat del ginestell. Unes atzavares amagaven les punxes darrera les roques i
Però hi ha més encara. La vida s'ha encarit. Ço podrà ésser una vulgaritat, però no deixa d'ésser cert. Una familia podía avans viure amb luxe
lliçons, li demanà un quatrain. Moréas que estava molestat per la vulgaritat de les idees del llibre, féu aquell vers cèlebre que s'ha de recitar amb
el ris de cabell d'un fill mort. Això, altrament, la redimiria de la seva vulgaritat de noia incasable. XVI Els amors d'Eugènia i d'Innocenci foren
calitja. Els seus interiors amb figures femenines eren tractats sense cap vulgaritat, sense "embelliments" pedestres i sense lletjors gratuïtes, sinó amb un
de trencar les oracions que no pas de la sorpresa. Jo vaig dir-li alguna vulgaritat, una d'aquelles vulgaritats que hom diu a les estacions davant del carret
no pas de la sorpresa. Jo vaig dir-li alguna vulgaritat, una d'aquelles vulgaritats que hom diu a les estacions davant del carret de les truites i de seguida
que ell estima potser més que la vida i que, en redimir-lo de les vulgaritats quotidianes, farà resplendir tota la seva interior noblesa. J. V. Foix

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »