×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vulgaritzar |
Freqüència total: 70 |
CTILC1 |
et diré... Com si et tingués la mateixa confiança d'abans... I aleshores | vulgaritzà | el començament d'una ària amb un estornut i amb l'anècdota d'un perfum: | la /porquerola\, i el famós /Cottage door\, | vulgaritzat | per les reproduccions: una niuada de nois enjogaçats, quasi nus, prenent, | mica víctima? Víctima d'una teoria mística de la raça que aquests dies | vulgaritza | a Itàlia el professor Föster, de la Universitat de Halle, i a la qual | Parmentier qui morí en 1813, y te un monument á França per haver | vulgarisat | aqueix tubércul que tan s'usa en les taules dels richs com dels pobres. | dels Arandas, Campomanes, Floridablancas i Rodas contribuïren a | vulgaritzar | l'aromàtica pasta (que no beguda, com diuen alguns que la volen clara) a | de la gent llatina, i és, sobretot, afegeix, "tan poc susceptible de | vulgaritzar | com els teoremes de l'ètica spinoziana". El mateix Erasme, tan o més | "caput et protectrix omnium catalanorum". La nostra llengua es | vulgaritzà | extraordinàriament en diversos indrets de l'illa, fins a l'extrem que | eternitzar; diví, divinitzar; suau, suavitzar; agut, aguditzar; vulgar, | vulgaritzar | ; català, catalanitzar; francès, francesitzar. Cal parar esment a no | perden la virtut d'impressionar-nos a proporció que són repetides i | vulgaritzades | . Quina analogia intrínsecament més bella, per exemple, que la que formem | generalitzà més en nostra terra el gravat al boix; més ben dit, quan se | vulgaritzà | de tal forma, que ja no quedà església gran o petita, en la qual no hi | no assoliren l'expandiment que més tard tingueren, fins que l'ús llur es | vulgaritzà | en fulles apropiades, després del descobriment de la impremta. Fou tanta | basts (eram, coure, estany o plom) encunyats. Les medalles, sobretot, se | vulgarisaren | desde el sigle XV, trovantsen de penjants als registres dels | les condicions de les aigües; per això els químics han tingut interès en | vulgaritzar | el procediment, i han donat aquesta guia: "Les aigües no potables no | res de sucre. Tot xocolata!" Amb el nom de "xocolata familiar" es va | vulgaritzar | una pasta tova, rogenca i amb olor de pega dolça, en la qual els rosegons | seu sisè grup © © © El nom d'avellanes d'Espanya fou, per últim, | vulgaritzat | també per Christ (©, Leipzig 1802, p. | Heus ací l'objecte que ens ha impulsat a la publicació d'aquest llibre: | vulgaritzar | els coneixements que, sobre els teixits, només solen posseir les persones | per primera vegada l'anestèsia paravertebral que més tard Kappis de Kiel | vulgaritzà | amb nova tècnica introduint el líquid anestèsic a prop de la columna | populars, de les cooperatives de compra i d'altres obres socials a | vulgaritzar | . Resoltes aquestes qüestions, altres sol·licitaran l'atenció del món | omplir-lo d'excepcions, observacions i minucies. Hem cregut que per | vulgarisar | la ortografía entre un públic com el mallorquí que en general la | mon els principis d'un catecisme social... que cal estudiar, ensenyar i | vulgaritzar | ". Menció molt especial mereix Mgr. Gibier, de Versailles, qui, per espai | ha donat un esplendor incomparable. Veritable institutriu dels pobles, ha | vulgaritzat | la llum, i aquells que l'acusen d'estimar les tenebres i d'afavorir la | de la vida ni el pecat ni la culpa. Ben al contrari, la culpa no ha de | vulgaritzar | -se, els homes no s'han d'apartar de la seriositat de la vida tal com es | quadrícula en relleu, obtinguda per pressió d'unes pinces. En canvi es | vulgaritza | l'aplicació de fils i dibuixos de laticini seguint la tècnica del tub | no pas arrossegant el so de la nota aguda a la central o greu si no volem | vulgaritzar | la frase i caure en el defecte massa explotat pels cantaires de | més tardans pertanyen al segle XI, sense que arribin mai a | vulgaritzar | -se. 2. Crucifix amb tunica manicata El Crucifix amb tunica | per al comerç que per a l'art, n'han fet un abús excessiu, al punt de | vulgaritzar | -lo. No per això deixarem d'admetre que és un bon mitjà o tècnica de l'art | ells veuen les coses, aviat s'escau que la cultura massiva devora i | vulgaritza | tots els productes de la cultura creadora autèntica. En una paraula: que | primers temps al vencedor de la cursa de l'estadi i fou sols més tard al | vulgaritzar | -se l'escriptura que comprengueren els vencedors de tots els concursos, | característiques fulles d'acant. Alguns d'aquests exemplars recorden els | vulgaritzats | pel Cister, en els quals la disposició tradicional dels rengles de | Ara la gent viatja molt, els desplaçaments —sobretot a l'estiu— s'han | vulgaritzat | , de manera que la meva última afirmació podrà ésser confirmada per una | o quaranta. —Diguem segles, puntualitzava el Marquesito; cal | vulgaritzar | els castells feudals de Barcelona entre els turistes. Presentarem una | renovar ses èpoques d'or. Responent el present volum a un sincer desig de | vulgaritzar | entre el poble algunes nocions d'una petita part, encara que molt | econòmicament potents. Aviat o tard, però, el producte s'abarateix i es | vulgaritza | : és el que modernament ha succeït amb la ràdio, està succeint amb | l'atenció de veritables eminencies científiques. Jo he entès, que el no | vulgaritzar | -les els que ho coneixem, seria un greu pecat de desafecció a la nostra | tard en la Revista de Girona; el malaguanyat en Pere Alsius, s'ha | vulgaritzat | tan poc que per a quasi tots els veïns de Banyoles consisteix un | de la escola moderníssima axí ho confessan, lo mateix Zola se cuyda de | vulgarisar | ho valentse de sa forma literaria tan de moda; y tots los qui havían | y prácticament, totas las qüestions que interessan á la agricultura; | vulgarisar | l'empleo dels millors métodos de conreu; fer coneixer los avensos | i devots que les recullissin piadosament, estudiant-les, comentant-les, | vulgarisant | -les i posant-les en pràctica, amb aquell admirable esperit d'acció i | arribi sempre a restablir-se." No era pas qüestió de rebaixar la ciencia | vulgarisant | -la en profit dels petits interessos i vanitats de la gent inculta, sinó | nivelladora tendencia que sols serveix pera falsejar los carácters y | vulgarisar | ho tot. Hi había senyors, menestrals y travalladors: los | que no saberen ó no volgueren realisar los platonians, y desitjant | vulgarisar | més que tot aquella dita baxada, los Principis absoluts sían tractats | de les arrels? Aquesta és la part principal que ens hem proposat | vulgarisar | amb aquest senzill treball. La dent o el queixal que ha perdut la seva | la vulgarització de coneixements musicals, de la meteixa manera que s'han | vulgaritzat | altres coneixements y ciencies —serveixin d'exemple'ls escrits populars | l'un practic, l'altre especulatiu, diguem-ho així; el primer, | vulgaritzar | els coneixements musicals de detall, indispensables pera compendre tot | fí y efecte de que fossin contats els exemplars y no perdessin la estima, | vulgarisant | se tontament, una edició destinada als bibliófils y als estudiosos. Aquêt | Llegendes absurdament monstruoses, baixament sentimentals, se | vulgarisen | , entorn de les figures eternes de la tragedia, les Hècubes o les | que portan ditas ignorancia é imprudencia, consagro mon afany de | vulgarisar | las reglas, consells y preceptes que se troban espargits en las obras | de la tempesta. Y encara té un altre mérit ben preciós y es el de haver | vulgarisat | un extens repertori de mots mariners desconeguts y havelshi donat carta | fugint de l'obra de pedra clàssica, son antigues a Roma; ab tot, no 's | vulgarisen | fins en temps dels Antonins y se perfeccionen y desenrotllen, se pot dir, | passillo ó borronejar ab quatre tochs algun tipo popular que havia de ser | vulgarisat | per forsa si havia de fer riurer, ja que sols per á fer riurer lo catalá |
|