Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tornaven d'en mar a l'alba, ja fos de sardinal amb l'ormeiada com amb la	xàvega	de la tonyina, els primers raigs del sol petaven contra els vidres del
en una mena de cuiro negre i plàstic. A l'estiu, aquests homes tiren la	xàvega	; l'art, a l'hivern. Quan fa fred, tenen un aspecte encongit i musti i quan
les principals: xabec, xalma, xaloc, xaputa, xara, xàrcia, xarop,	xàvega	, xeixa, xeringa, xinglot, Xàbia, Xaló, Xátiva, Xeraco, Xeresa, Xixona,
de Dénia i la Marina, i així cal dir: xarop © i no ©,	xàvega	© i no ©, xeixa © i no ©, xara
de paraula i darrere la i vocal: exemples: xarop,	xàvega	, Xàtiva, guixa, clixé, Xixona, patixca, auïxar, guix, etc.. S'escriu
a les cales de Palafrugell només—. En aquestes cales, el bolitx s'anomena	xàvega	, art que encara es pesca avui, com una reminiscència. En tot el restant
i de sorra molt fina de la badia de Fornells, s'hi tirava, llavors, la	xàvega	. La xàvega es pesca a la nit, i, com que sempre m'agradà anar al llit tard
molt fina de la badia de Fornells, s'hi tirava, llavors, la xàvega. La	xàvega	es pesca a la nit, i, com que sempre m'agradà anar al llit tard, trobí que
pobres de solemnitat, pobres definitius. Quines nits, Déu meu! La	xàvega	es pescava —com tots els ormeigs a base de llum— en els períodes de
dramàtic. El llagut del foc, en el qual s'embarcava el patró de la	xàvega	, era avarat entre dues llums i anava a la busca del peix; però això no és
són la pedra de toc dels problemes de situació en el nostre litoral. La	xàvega	era lentament arrossegada cap a terra. De vegades sota del llum es veia
alè, a flor d'aigua. Es tractava de mantenir el suro de la boca de la	xàvega	aplomat darrera del llagut del llum. De vegades, la corda de garbí era
la que estem tractant de descriure. Estirar la corda d'un bolitx, d'una	xàvega	, d'unes nanses i llevar unes armellades o els tels d'una traïnya; hissar
hi ha a Roses. Són construïdes a Pasajes i es dediquen a la pesca amb la	xàvega	. Generalment, cadascuna de les mestrances dóna un cert segell a les
Que hom cala des d'una embarcació i lleva des de terra Art artet	Xàvega	Batre Que cala i lleva un sol pescador Rall Que estan calats sempre
Bou i tresmall (predominants), sardinals, nanses, tranyina. Cadaqués:	Xàvega	(predominant), palangre, nanses. Roses: Palangre i boleros
de Mar. Té lloc, generalment, a les primeres hores del matí. Encesa o	xàvega	. Pesca abans molt estesa a l'Alt Empordà, avui es troba en desús, per
peix que s'aplegava a l'entorn de la barca, era pescat amb l'auxili de la	xàvega	. La xàvega és una xarxa molt semblant a l'art, del qual es diferencia
a l'entorn de la barca, era pescat amb l'auxili de la xàvega. La	xàvega	és una xarxa molt semblant a l'art, del qual es diferencia perquè té la
força, l'embarcació voga cap a terra, i, ja prop de la platja, hom cala la	xàvega	talment com si fos un art, i el peix en resta empresonat. Després, és
Després, és llevada de la mateixa manera que amb l'art. La pesca de	xàvega	, coneguda en alguns pobles sota el nom d'encesa, fou practicada
Així; nebot, capellá, son agudes; pedra, fàcil, son planes òliba,	xàvega	, son esdrújoles. 4. Les paraules agudes acabades en vocal tònica
precedida d' una /i\: Caixa, madeixa, deixar, fluix, Xátiva,	xabega	, xaròp, etc.. Representa, així mateix, lo doble sò de /ks\
del colérich se n' hi posa un altre fèt de corda com las mallas d' una	xábega	, y al demunt una márfaga petita de palla y sos coxíns. Se tè amanida una
carregades quan ja tenim les carretades, amb les gran	xàvegues	pitjades, de Crau a les donzelles nostra conversa ens duu. I
obsessió que la mort, cuc filaner, anava encerclant-la en un capoll de	xàvegues	finíssimes. La celebració tindria per motiu el cinqué aniversari de la
pedrís.)] Sí, home... Franquet Me l'han donat per estirâ'ls la	xàvega	; ui, n'han tret molts... I tu, què fas?... Estivarola [(Referint-
el seu peu és gitat dins una xarxa i es passeja sobre una	xàvega	. El llaç s'agafa al seu calcany, encletxa sobre ell
era que patró i armador fos la mateixa persona. Era diferent en les	xàvegues	, que normalment era gent de terra que havia invertit diners comprant una
que normalment era gent de terra que havia invertit diners comprant una	xàvega	. Segons la temporada s'armava amb la classe d'ormeig que fos, però tots
de si realment pescarien alguna cosa. Els ormeigs més corrents eren: les	xàvegues	, els arts de terra, les peces anxoveres, els sardinals, les teranyines,
pesseta es deia que "havien perdut la maleta a l'estret". Les	xàvegues	En el temps de les xàvegues totes les embarcacions eren mogudes a rems.
la maleta a l'estret". Les xàvegues En el temps de les	xàvegues	totes les embarcacions eren mogudes a rems. La majoria eren enquitranades
llibre el tema principal són les senyes i encara que en el cas de les	xàvegues	la seva incidència no fou important, s'ha cregut convenient posar-hi
no fou important, s'ha cregut convenient posar-hi l'accent que cal. La	xàvega	era un dels ormeigs més antics que es coneixien. Eren arts molt grossos
que pescaven a la badia de Tossa i sempre de nit. El caro embarcava la	xàvega	amb 7 o 8 mariners a bord. Un bussi amb llum de teia sobre el
perquè el peix l'anés seguint fins arribar a poca profunditat, ja que la	xàvega	massa fora no hi arribava. Quan el bussi que portava la llum feia la
que portava la llum feia la senyal que hi havia peix, el caro amb la	xàvega	a bord, sortia de la platja, cenyia el bussi tot retornant a la platja i
tota la gent que volia s'aferrava a les cordes i entre tots estiraven la	xàvega	fins a encallar-la a la sorra. El peix es portava amb coves al cantó, se
era per a l'amo i la resta es repartia entre els 50 o 60 que estiraven la	xàvega	. Les senyes servien per saber on havien calat la xàvega i la que més
que estiraven la xàvega. Les senyes servien per saber on havien calat la	xàvega	i la que més s'agafava era Montllort com a senya més alta de terra. La
famílies senceres amb les criatures venien a Tossa per tirar a la	xàvega	. Gent de Barcelona, Montgat o Badalona muntaven una barraca o tenda a la
perquè feien l'alba de matinada. Pescaven amb el mateix sistema que les	xàvegues	. Es caro que embarcava l'art era una mica més petit que la xàvega i anava
les xàvegues. Es caro que embarcava l'art era una mica més petit que la	xàvega	i anava a calar més fora, fins a 20 cordes de 100 metres. El que més es
els arts cap a terra. Si a principis de segle varen desaparèixer les	xàvegues	i la gent de fora que venia per tirar-les, la mateixa sort varen seguir
sort varen seguir els arts de terra als anys 50, que també, com les	xàvegues	, varen contribuir durant la nostra guerra civil i la gran guerra a la
efectiu nou sistema de pesca, a la inexorable desaparició de l'art de la	xàvega	. La teranyina tenia l'avantatge que no necessitava tanta gent com la
La teranyina tenia l'avantatge que no necessitava tanta gent com la	xàvega	i a més es podia pescar a qualsevol lloc de la costa. Sense discussió
la sardina amb peces d'amallada, varen seguir la mateixa sort que les	xàvegues	i les peces anxoveres, engolits tots per la facilitat d'una teranyina que
teranyina que no s'havia d'arrossegar des de terra com era el cas de la	xàvega	o en la que no calia desmallar el peix, com era obligat amb les peces

Pàgina 1 (de 2)

50 següents