DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xorrec M 10 oc.
xòrrec M 5 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xòrrec Freqüència total:  15 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a l'arbret la palla envescada, que tenia a la mà, vaig córrer cap a un xòrrec i m'hi vaig ajupir al dedins. Els meus companys també havien desaparegut
arrugues de la immensa fas de pedra de la montanya per hont s'escorrían a xórrechs les llàgrimes del cel, els ayguats de les tempestes hivernenques. Un
són aquests dies. Jesús és nat. La neu afina xòrrecs avall. Canten el gall i la gallina. Els
el vostre, sinó la follia grillada en el xòrrec de la primera sang negra parionant la vostra.
aviat s'hi sumaren altres sensacions que la feyen intolerable. Un gran xòrrech, com d'aygua tebia, brollà en un indret imprecisable de son cos y anà
en una ancolla grisa amb suquet de formatge rocafort. —Amb el xorrec i la destral al pensament, anà tot ell de cap al saragall,
en l'aprofitament de l'animal. Fins i tot la pixa era bona per untar xorrecs. —Des porc, s'aprofita tot fora es gruny, deia. Un dia, dins un cafè
que tots haureu pensat: però, i aquest homenet sant de Déu que no tenia xorrec? Jo ho ben trob que en tenia, però en aquell temps es xorrecs no eren com
que no tenia xorrec? Jo ho ben trob que en tenia, però en aquell temps es xorrecs no eren com es que feim servir ara. No tenien dents i eren com una
perdre aquella santa paciència que tenia. —Ja sé què faré. Li ompliré es xorrec d'osques i així s'ho prendrà tan malament que se posarà a flastomar com
d'ofici i tendrà infern assegurat. I, tal dit, tal fet, li va farcir es xorrec de dents punxegudes, pensant que sa feina de serrar li vendria encara més
deixat jugant dins sa fusteria amb altres nins, havia tocat per res es xorrec, quan ell era a prendre mides a una casa. Però ca, quan ell
més llatina i va beneir s'hora en què qualcú li va manllevar d'amagat es xorrec. Ah, fillet! El dimoni quan ho va veure se va prometre a ell mateix que
sa primera vegada, més hi havia anat sa segona, perquè llavors aquell xorrec quasi feia feina tot sol, de tan bé com serrava. L'havia entrescat sense
més aquell home pacient varen acabar en tòtum. Idoi, ja ho sabeu: es xorrec entrescat és un invent del dimoni. Si sense voler en va fer una de ben