Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

navilis del comerç, formats per bergantins i polacres goletes, barques i	xàvecs	. Naus mercants, armades en cors, lluiten també contra els pirates. Fou en
en cors, lluiten també contra els pirates. Fou en una d'elles, un petit	xàvec	, que començà les seves gestes heroiques l'Antoni Barceló. La prohibició
armats i que portin tripulacions més nombroses: En Barceló amb els seus	xàvecs	va apressant-los un darrera l'altre, i així aconsegueix portar
a Gibraltar o enfront de la pirateria, a les costes d'Alger, en el	xabec	d'Antoni Barceló i també episodis borrosos en salvàtics indrets del
vida. Aquesta indústria està avui en mans de bussos grecs que naveguen en	xabecs	destartalats, pirategen i fan el bandarra." "La badia de Palamós, en el
que passen per aquestes mars coneixen també els tocs de corn i hi ha	xabecs	i bergantins que sempre que es troben a l'altura de la vinya saluden amb
moll és encara avui el centre del cabotatge i el mercat del peix. Hi ha	xabecs	, pailebots i goletes que carreguen i descarreguen xarxes penjades en els
Sud, tota la rosa dels vents, amistats de la cala, bergantins, goletes i	xabecs	, destil·lació d'esperits, honrada gent, obscura i flotant, ulls fatigats
vida. Aquesta indústria està avui en mans de bussos grecs que naveguen en	xabecs	esgavellats, pirategen i fan el bandarra." "La badia de Palamós, en el
que passen per aquestes mars coneixen també els tocs de corn, i hi ha	xabecs	i bergantins que sempre que es troben a l'altura de la vinya saluden amb
la majoria de les quals no són d'origen llatí, essent-ne les principals:	xabec	, xalma, xaloc, xaputa, xara, xàrcia, xarop, xàvega, xeixa, xeringa,
de posició d'algun vaixell. —Ja les he vistes... —diu Hermós, ràpid—. Són	xabecs	i barques de mitjana que van a França... Parla en aquell to sentenciós i
dominades per la Porta— i pescaven a Cap de Creus i Begur, embarcats en	xabecs	, tartanes i llaguts inversemblants. Jo vaig tractar aquells homes, que
la terra que cobreix aquest home... —Parlem-ne...! —digué el patró del	xabec	. No deien mai ni sí ni no, sinó parlem-ne! Eren dialèctics. Vaig
un botaló i, a popa, un altre botaló anomenat caçaescotes.	Xavec	. Era aparellat de vela llatina i tenia el mateix desplaçament que el
pal vertical, més petit, amb una vela anomenada mitjana. A proa el	xavec	duia botaló. Quetx. Era un vaixell estranyíssim. Van navegar-ne
segle. Tenia 150 tones i dos pals. El de proa era com el d'un	xavec	i el de popa com el d'un pailebot. El quetx portava un botaló a proa.
a 150 homes, les coques, les galiasses, els	xabecs	, etc.. No ens hi estendrem aquí, car fugiríem massa del tema d'aquest
que ens ocupa també s'enregistra el varament d'alguns llondros, canaris,	xabecs	i bombardes, que eren embarcacions molt corrents el segle anterior. Les
en general, algunes classes de les quals no veurem esmentades més, com	xàbecs	, llondros, pincus, canaris, etc. però també vararen algunes unitats de
amb vela cangrea, botavara i pic. La construcció mediterrània moderna	Xabec	De la mateixa manera que a l'alta edat mitjana havíem vist els mestres
arreu), en obrir-se l'edat moderna els trobem examinant acuradament el	shabbak	àrab i copiant-lo, tot i aprofitant-hi alguns trets coneguts de la galera
alguns trets coneguts de la galera que encara resultaven vàlids. El	xabec	és un bastiment àrab, eminentment mediterrani (el més genuïnament
una botavara per a caçar l'escota de la vela de mitjana. Hom emprà els	xabecs	amb finalitat militar i en la lluita mediterrània contra el cors i la
militar i en la lluita mediterrània contra el cors i la pirateria. El	xabec	militar era armat amb canons (fins a 12 per banda, en bateria
verga i vela quadra i els altres dos arbres amb aparell llatí. Aquests	xabecs	, els anomenaren rodons. Xambequí Cap al segle XVIII trobem a les
segle XVIII trobem a les nostres costes el xambequí, un	xabec	més petit aparellat de fragata i emprat per a la persecució dels pirates.
per a la persecució dels pirates. Pinc Un altre vaixell emparentat amb el	xabec	i estrictament mediterrani —però molt difós per tota aquesta mar durant
i XIX— fou el pinc. Es tractava d'una mena de	xabec	, però més groller de formes i ornaments, dedicat exclusivament al
el desplaçament de la canya del timó. L'aparell era el mateix del	xabec	. Ultra aquestes dades, es diferenciava del xabec en la popa plana, alta i
era el mateix del xabec. Ultra aquestes dades, es diferenciava del	xabec	en la popa plana, alta i ornamentada (la popa del xabec era interrompuda
diferenciava del xabec en la popa plana, alta i ornamentada (la popa del	xabec	era interrompuda per la perllongació de la coberta més enllà del codast).
esmentat i escassament descrit és el canari, parent proper del	xabec	del qual només es diferenciava, potser, per la proa. La del xabec era
del xabec del qual només es diferenciava, potser, per la proa. La del	xabec	era recollida, diríem que la tangent de la corba que formava era
que fes la ruta de les illes Canàries. L'estudi de la família dels	xabecs	és complicat i les conclusions a les quals hom pot arribar resten només
Els arbres eren d'una sola peça i el buc sembla que fou semblant al del	xabec	. La reactivació marinera de l'edat contemporània El decret del
el seu buc —el qual inicialment fou de línies similars a les del	xabec	— va anar adquirint progressivament les del bergantí i acabà per ésser un
fou la caravel·la, la qual originaria també la pollacra, el místic i el	xabec	. El llaüt fou una embarcació d'origen català i, al llarg dels segles i
a les maniobres del velam. Bergantina Fou un vaixell mediterrani mixt de	xabec	i de bergantí. Aparegué cap al segle XVII i desaparegué cap al
un bastiment menor, d'un desplaçament i una estructura similars als del	xabec	, del qual es diferenciava en l'aparell. Característiques morfològiques de
Aparell: trinquet de bergantí, amb vergues i veles quadres; mestre de	xabec	, amb antena i vela llatina; mitjana (quan n'hi havia) de xabec: antena i
mestre de xabec, amb antena i vela llatina; mitjana (quan n'hi havia) de	xabec	: antena i vela llatina. Existí també la bergantina-goleta:
la mar Adriàtica i les costes catalanes. De línies semblants a les del	xabec	, fou corrent a les nostres mars durant els segles XVIII i
mestres i acordar que el místic era un bastiment absolutament similar al	xabec	, tret de la dada de la inclinació dels arbres: en el místic tots tres
Sanz— i pensar en un bastiment mediterrani, de línies semblants a les del	xabec	, però amb els arbres verticals, i místiques (trapezoïdals) les veles del
i que calçava un bauprès i botaló a proa. L'arbre mestre era com el del	xabec	, molt caigut a proa i armat d'antena i vela llatina, a més d'un floc que
dedicats específicament al tràfic costaner i de tradició mediterrània:	xabecs	, quetxos, pailebots, etc.. Amb aquestes tres prevencions per endavant
va disposar-se que immediatament salpés en persecució dels fugitius el	xabec	correu, anomenat ""El León"", sota comandament del patró Antoni
de Cartagena; capturat amb la seva tripulació i passatgers, va entrar el	xabec	correu al port de Palma el dia setze a la una de la tarda. Tornada a
lletra particular s'indica que Mateu Calbet tenia el comandament de tres	xabecs	armats i que anava en cors amb la companyia del patró Andreu Nicolau,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents