Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
xabec M 91 oc.
xàbec M 4 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xabec Freqüència total:  95 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

navilis del comerç, formats per bergantins i polacres goletes, barques i xàvecs. Naus mercants, armades en cors, lluiten també contra els pirates. Fou en
en cors, lluiten també contra els pirates. Fou en una d'elles, un petit xàvec, que començà les seves gestes heroiques l'Antoni Barceló. La prohibició
armats i que portin tripulacions més nombroses: En Barceló amb els seus xàvecs va apressant-los un darrera l'altre, i així aconsegueix portar
a Gibraltar o enfront de la pirateria, a les costes d'Alger, en el xabec d'Antoni Barceló i també episodis borrosos en salvàtics indrets del
vida. Aquesta indústria està avui en mans de bussos grecs que naveguen en xabecs destartalats, pirategen i fan el bandarra." "La badia de Palamós, en el
que passen per aquestes mars coneixen també els tocs de corn i hi ha xabecs i bergantins que sempre que es troben a l'altura de la vinya saluden amb
moll és encara avui el centre del cabotatge i el mercat del peix. Hi ha xabecs, pailebots i goletes que carreguen i descarreguen xarxes penjades en els
Sud, tota la rosa dels vents, amistats de la cala, bergantins, goletes i xabecs, destil·lació d'esperits, honrada gent, obscura i flotant, ulls fatigats
vida. Aquesta indústria està avui en mans de bussos grecs que naveguen en xabecs esgavellats, pirategen i fan el bandarra." "La badia de Palamós, en el
que passen per aquestes mars coneixen també els tocs de corn, i hi ha xabecs i bergantins que sempre que es troben a l'altura de la vinya saluden amb
la majoria de les quals no són d'origen llatí, essent-ne les principals: xabec, xalma, xaloc, xaputa, xara, xàrcia, xarop, xàvega, xeixa, xeringa,
de posició d'algun vaixell. —Ja les he vistes... —diu Hermós, ràpid—. Són xabecs i barques de mitjana que van a França... Parla en aquell to sentenciós i
dominades per la Porta— i pescaven a Cap de Creus i Begur, embarcats en xabecs, tartanes i llaguts inversemblants. Jo vaig tractar aquells homes, que
la terra que cobreix aquest home... —Parlem-ne...! —digué el patró del xabec. No deien mai ni sí ni no, sinó parlem-ne! Eren dialèctics. Vaig
un botaló i, a popa, un altre botaló anomenat caçaescotes. Xavec. Era aparellat de vela llatina i tenia el mateix desplaçament que el
pal vertical, més petit, amb una vela anomenada mitjana. A proa el xavec duia botaló. Quetx. Era un vaixell estranyíssim. Van navegar-ne
segle. Tenia 150 tones i dos pals. El de proa era com el d'un xavec i el de popa com el d'un pailebot. El quetx portava un botaló a proa.
a 150 homes, les coques, les galiasses, els xabecs, etc.. No ens hi estendrem aquí, car fugiríem massa del tema d'aquest
que ens ocupa també s'enregistra el varament d'alguns llondros, canaris, xabecs i bombardes, que eren embarcacions molt corrents el segle anterior. Les
en general, algunes classes de les quals no veurem esmentades més, com xàbecs, llondros, pincus, canaris, etc. però també vararen algunes unitats de
amb vela cangrea, botavara i pic. La construcció mediterrània moderna Xabec De la mateixa manera que a l'alta edat mitjana havíem vist els mestres
arreu), en obrir-se l'edat moderna els trobem examinant acuradament el shabbak àrab i copiant-lo, tot i aprofitant-hi alguns trets coneguts de la galera
alguns trets coneguts de la galera que encara resultaven vàlids. El xabec és un bastiment àrab, eminentment mediterrani (el més genuïnament
una botavara per a caçar l'escota de la vela de mitjana. Hom emprà els xabecs amb finalitat militar i en la lluita mediterrània contra el cors i la
militar i en la lluita mediterrània contra el cors i la pirateria. El xabec militar era armat amb canons (fins a 12 per banda, en bateria
verga i vela quadra i els altres dos arbres amb aparell llatí. Aquests xabecs, els anomenaren rodons. Xambequí Cap al segle XVIII trobem a les
segle XVIII trobem a les nostres costes el xambequí, un xabec més petit aparellat de fragata i emprat per a la persecució dels pirates.
per a la persecució dels pirates. Pinc Un altre vaixell emparentat amb el xabec i estrictament mediterrani —però molt difós per tota aquesta mar durant
i XIX— fou el pinc. Es tractava d'una mena de xabec, però més groller de formes i ornaments, dedicat exclusivament al
el desplaçament de la canya del timó. L'aparell era el mateix del xabec. Ultra aquestes dades, es diferenciava del xabec en la popa plana, alta i
era el mateix del xabec. Ultra aquestes dades, es diferenciava del xabec en la popa plana, alta i ornamentada (la popa del xabec era interrompuda
diferenciava del xabec en la popa plana, alta i ornamentada (la popa del xabec era interrompuda per la perllongació de la coberta més enllà del codast).
esmentat i escassament descrit és el canari, parent proper del xabec del qual només es diferenciava, potser, per la proa. La del xabec era
del xabec del qual només es diferenciava, potser, per la proa. La del xabec era recollida, diríem que la tangent de la corba que formava era
que fes la ruta de les illes Canàries. L'estudi de la família dels xabecs és complicat i les conclusions a les quals hom pot arribar resten només
Els arbres eren d'una sola peça i el buc sembla que fou semblant al del xabec. La reactivació marinera de l'edat contemporània El decret del
el seu buc —el qual inicialment fou de línies similars a les del xabec— va anar adquirint progressivament les del bergantí i acabà per ésser un
fou la caravel·la, la qual originaria també la pollacra, el místic i el xabec. El llaüt fou una embarcació d'origen català i, al llarg dels segles i
a les maniobres del velam. Bergantina Fou un vaixell mediterrani mixt de xabec i de bergantí. Aparegué cap al segle XVII i desaparegué cap al
un bastiment menor, d'un desplaçament i una estructura similars als del xabec, del qual es diferenciava en l'aparell. Característiques morfològiques de
Aparell: trinquet de bergantí, amb vergues i veles quadres; mestre de xabec, amb antena i vela llatina; mitjana (quan n'hi havia) de xabec: antena i
mestre de xabec, amb antena i vela llatina; mitjana (quan n'hi havia) de xabec: antena i vela llatina. Existí també la bergantina-goleta:
la mar Adriàtica i les costes catalanes. De línies semblants a les del xabec, fou corrent a les nostres mars durant els segles XVIII i
mestres i acordar que el místic era un bastiment absolutament similar al xabec, tret de la dada de la inclinació dels arbres: en el místic tots tres
Sanz— i pensar en un bastiment mediterrani, de línies semblants a les del xabec, però amb els arbres verticals, i místiques (trapezoïdals) les veles del
i que calçava un bauprès i botaló a proa. L'arbre mestre era com el del xabec, molt caigut a proa i armat d'antena i vela llatina, a més d'un floc que
dedicats específicament al tràfic costaner i de tradició mediterrània: xabecs, quetxos, pailebots, etc.. Amb aquestes tres prevencions per endavant
va disposar-se que immediatament salpés en persecució dels fugitius el xabec correu, anomenat ""El León"", sota comandament del patró Antoni
de Cartagena; capturat amb la seva tripulació i passatgers, va entrar el xabec correu al port de Palma el dia setze a la una de la tarda. Tornada a
lletra particular s'indica que Mateu Calbet tenia el comandament de tres xabecs armats i que anava en cors amb la companyia del patró Andreu Nicolau,

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »