×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb xabec |
Freqüència total: 96 |
CTILC1 |
navilis del comerç, formats per bergantins i polacres goletes, barques i | xàvecs | . Naus mercants, armades en cors, lluiten també contra els pirates. Fou en | en cors, lluiten també contra els pirates. Fou en una d'elles, un petit | xàvec | , que començà les seves gestes heroiques l'Antoni Barceló. La prohibició | armats i que portin tripulacions més nombroses: En Barceló amb els seus | xàvecs | va apressant-los un darrera l'altre, i així aconsegueix portar | a Gibraltar o enfront de la pirateria, a les costes d'Alger, en el | xabec | d'Antoni Barceló i també episodis borrosos en salvàtics indrets del | vida. Aquesta indústria està avui en mans de bussos grecs que naveguen en | xabecs | destartalats, pirategen i fan el bandarra." "La badia de Palamós, en el | que passen per aquestes mars coneixen també els tocs de corn i hi ha | xabecs | i bergantins que sempre que es troben a l'altura de la vinya saluden amb | moll és encara avui el centre del cabotatge i el mercat del peix. Hi ha | xabecs | , pailebots i goletes que carreguen i descarreguen xarxes penjades en els | Sud, tota la rosa dels vents, amistats de la cala, bergantins, goletes i | xabecs | , destil·lació d'esperits, honrada gent, obscura i flotant, ulls fatigats | vida. Aquesta indústria està avui en mans de bussos grecs que naveguen en | xabecs | esgavellats, pirategen i fan el bandarra." "La badia de Palamós, en el | que passen per aquestes mars coneixen també els tocs de corn, i hi ha | xabecs | i bergantins que sempre que es troben a l'altura de la vinya saluden amb | la majoria de les quals no són d'origen llatí, essent-ne les principals: | xabec | , xalma, xaloc, xaputa, xara, xàrcia, xarop, xàvega, xeixa, xeringa, | de posició d'algun vaixell. —Ja les he vistes... —diu Hermós, ràpid—. Són | xabecs | i barques de mitjana que van a França... Parla en aquell to sentenciós i | dominades per la Porta— i pescaven a Cap de Creus i Begur, embarcats en | xabecs | , tartanes i llaguts inversemblants. Jo vaig tractar aquells homes, que | la terra que cobreix aquest home... —Parlem-ne...! —digué el patró del | xabec | . No deien mai ni sí ni no, sinó parlem-ne! Eren dialèctics. Vaig | un botaló i, a popa, un altre botaló anomenat caçaescotes. | Xavec | . Era aparellat de vela llatina i tenia el mateix desplaçament que el | pal vertical, més petit, amb una vela anomenada mitjana. A proa el | xavec | duia botaló. Quetx. Era un vaixell estranyíssim. Van navegar-ne | segle. Tenia 150 tones i dos pals. El de proa era com el d'un | xavec | i el de popa com el d'un pailebot. El quetx portava un botaló a proa. | a 150 homes, les coques, les galiasses, els | xabecs | , etc.. No ens hi estendrem aquí, car fugiríem massa del tema d'aquest | que ens ocupa també s'enregistra el varament d'alguns llondros, canaris, | xabecs | i bombardes, que eren embarcacions molt corrents el segle anterior. Les | en general, algunes classes de les quals no veurem esmentades més, com | xàbecs | , llondros, pincus, canaris, etc. però també vararen algunes unitats de | amb vela cangrea, botavara i pic. La construcció mediterrània moderna | Xabec | De la mateixa manera que a l'alta edat mitjana havíem vist els mestres | arreu), en obrir-se l'edat moderna els trobem examinant acuradament el | shabbak | àrab i copiant-lo, tot i aprofitant-hi alguns trets coneguts de la galera | alguns trets coneguts de la galera que encara resultaven vàlids. El | xabec | és un bastiment àrab, eminentment mediterrani (el més genuïnament | una botavara per a caçar l'escota de la vela de mitjana. Hom emprà els | xabecs | amb finalitat militar i en la lluita mediterrània contra el cors i la | militar i en la lluita mediterrània contra el cors i la pirateria. El | xabec | militar era armat amb canons (fins a 12 per banda, en bateria | verga i vela quadra i els altres dos arbres amb aparell llatí. Aquests | xabecs | , els anomenaren rodons. Xambequí Cap al segle XVIII trobem a les | segle XVIII trobem a les nostres costes el xambequí, un | xabec | més petit aparellat de fragata i emprat per a la persecució dels pirates. | per a la persecució dels pirates. Pinc Un altre vaixell emparentat amb el | xabec | i estrictament mediterrani —però molt difós per tota aquesta mar durant | i XIX— fou el pinc. Es tractava d'una mena de | xabec | , però més groller de formes i ornaments, dedicat exclusivament al | el desplaçament de la canya del timó. L'aparell era el mateix del | xabec | . Ultra aquestes dades, es diferenciava del xabec en la popa plana, alta i | era el mateix del xabec. Ultra aquestes dades, es diferenciava del | xabec | en la popa plana, alta i ornamentada (la popa del xabec era interrompuda | diferenciava del xabec en la popa plana, alta i ornamentada (la popa del | xabec | era interrompuda per la perllongació de la coberta més enllà del codast). | esmentat i escassament descrit és el canari, parent proper del | xabec | del qual només es diferenciava, potser, per la proa. La del xabec era | del xabec del qual només es diferenciava, potser, per la proa. La del | xabec | era recollida, diríem que la tangent de la corba que formava era | que fes la ruta de les illes Canàries. L'estudi de la família dels | xabecs | és complicat i les conclusions a les quals hom pot arribar resten només | Els arbres eren d'una sola peça i el buc sembla que fou semblant al del | xabec | . La reactivació marinera de l'edat contemporània El decret del | el seu buc —el qual inicialment fou de línies similars a les del | xabec | — va anar adquirint progressivament les del bergantí i acabà per ésser un | fou la caravel·la, la qual originaria també la pollacra, el místic i el | xabec | . El llaüt fou una embarcació d'origen català i, al llarg dels segles i | a les maniobres del velam. Bergantina Fou un vaixell mediterrani mixt de | xabec | i de bergantí. Aparegué cap al segle XVII i desaparegué cap al | un bastiment menor, d'un desplaçament i una estructura similars als del | xabec | , del qual es diferenciava en l'aparell. Característiques morfològiques de | Aparell: trinquet de bergantí, amb vergues i veles quadres; mestre de | xabec | , amb antena i vela llatina; mitjana (quan n'hi havia) de xabec: antena i | mestre de xabec, amb antena i vela llatina; mitjana (quan n'hi havia) de | xabec | : antena i vela llatina. Existí també la bergantina-goleta: | la mar Adriàtica i les costes catalanes. De línies semblants a les del | xabec | , fou corrent a les nostres mars durant els segles XVIII i | mestres i acordar que el místic era un bastiment absolutament similar al | xabec | , tret de la dada de la inclinació dels arbres: en el místic tots tres | Sanz— i pensar en un bastiment mediterrani, de línies semblants a les del | xabec | , però amb els arbres verticals, i místiques (trapezoïdals) les veles del | i que calçava un bauprès i botaló a proa. L'arbre mestre era com el del | xabec | , molt caigut a proa i armat d'antena i vela llatina, a més d'un floc que | dedicats específicament al tràfic costaner i de tradició mediterrània: | xabecs | , quetxos, pailebots, etc.. Amb aquestes tres prevencions per endavant | va disposar-se que immediatament salpés en persecució dels fugitius el | xabec | correu, anomenat ""El León"", sota comandament del patró Antoni | de Cartagena; capturat amb la seva tripulació i passatgers, va entrar el | xabec | correu al port de Palma el dia setze a la una de la tarda. Tornada a | lletra particular s'indica que Mateu Calbet tenia el comandament de tres | xabecs | armats i que anava en cors amb la companyia del patró Andreu Nicolau, |
|