DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xacrós A 68 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xacrós Freqüència total:  68 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sap? Et soc franc... un hostal és una vinya. I si et comences de sentir xacrós, val més de fer diners a la segura, bona taula, bon llit i bon redós.
Una immigració d'ocells rapissers, famolencs, tarats, somnolents o xacrosos que han caigut com una plaga damunt les vinyes ubèrrimes, ombrejades per
làmines d'acer. —Eh, company —digué una veu dura i ferotge—, eh, vell xacrós, per fi et trobo! Vaig quedar glaçat; havia reconegut la veu. Zorbàs va
més remei, no s'ha vist un lloc com aquet pera que ls barcos que estan xacrosos hi vinguin a passar l'hivern. Ni corrents d'aire, ni mareas! I un
paraules vacil·lants. —...Però són tan barrim-barrams les joves i tan xacroses les velles, que... I, de més a més, confiar la clau de tots els possibles
O bé /Els convalescents\, pàgina tragi-còmica de la vellesa xacrosa. Figureu-vos un pati d'hospital, ombriu, fosc, com impregnat dels anys i
mostraré que, acomplert ja el temps de servei i arribat a una edat xacrosa, hom pot, amb millor dret que ningú, acomplir-ho i menar a l'activitat el
escassa de nois tristos, sota la cura d'uns professors malhumorats i xacrosos. El director, un sacerdot alt i apoplètic, llicenciat en filosofia i
i optimistes. Però qui s'atreveix a foragitar d'una empenta l'esguerrat o xacrós, la presència importuna del qual us amarga uns instants de joia? Ajornà
darrer dels miseriosos vibraren a l'atansament del senyor, i llurs cossos xacrosos es mogueren com si passés una ventada. Ell s'atansava, encara invisible,
Es tracta d'una paròdia, a base de la vella més xacrosa; després de casada a l'església, és passejada triomfalment pels carrers.
no feia gens de por, el pobre. Potser una mica de fàstic, perquè estava xacrós —havia dut una joventut desordenada; però també fan fàstic els plats
tant en la prosperitat com en la adversitat, en l'edat florida com en la xacrosa vellesa, amor i pau i repòs. I al contrari, la muller malèvola és un mal
aquest adquirí un ús general, perquè el lluïen vells i joves, sans i xacrosos, i alguns l'ostentaven, per gala, només que els dies de festa. No creiem
diga... Me sembla que no escàu a un jove aquest ofici de... de vell o de xacrós... —Beneyta... Tant es un ofici com un altre.— Y l'home's posà a picar
sense més diferència que una major perfecció. Ni que siguis vell i xacrós, la teva última Missa sigui celebrada amb la mateixa agilitat, amb la
segurs que només així d'aquí a uns anys no seran tan sols uns quants avis xacrosos, mig oblidats entre l'asfalt i l'acer els qui coneixeran les bèsties
si lo estropea\". Al pis corresponent ha sortit davant meu una dona xacrosa i m'ha calgut seguir el seu ritme. Una veu masculina: "/espabile,
de ses amors) somreia amb totes ses gales. Aquell matí, el poeta, ja xacrós, es sentia reviure amb la primavera. I a la poca estona de conèixer-nos,
de la tertúlia habitual del marquès, o sia: Bartomeu Garriga, gramàtic xacrós, que havia conegut Jovellanos i que, darrerament, s'havia especialitzat
representar, potser, més anys que no tenien en realitat. Alguns eren xacrosos, altres tenien presència i anaven enjoiats, molts portaven bastons
ni poden fer lo servey que se 'ls hi demana: son com militar decrépit y xacrós, que malament pot als altres ajudar quant prou feynas tè pera ell mateix
a aquest pas, rondinava, no acabaré mai. Em faig vell, cada dia estic més xacrós, i si seguim així d'aquí en sortirem tots amb l'aigua al coll. Però Déu,
mullers que fan rodona al voltant de l'autòmnibus que esbufega xacrós i patriarcal s'esbatana per despenjar marits de dos
quan la fornal, esperitada, acluca son ull de foc i esbufegant xacrosa deixa plegar les defallides ales, plau-te el repòs
endolceix la blancor crua de les habitacions. I quin turment demostra el xacrós camell que, travat de potes, no pot atènyer l'ombra que deslliura de la
d'Elena de Ronsard: quan passe el temps, ja vell i xacrós, remenant, a la nostra llar, les brases arrapades a la difícil
al atzar; immovilisats y reglamentats dins d'aquell alberch de xacrosos, tràgich compendi de les més crudels mestralades de la dissort y de les
gemecs de velles, amb les palmes virginals de vostres filles i amb la xacrosa intercessió d'un madur que ja rapapieja, com vos sembleu ésser? Compteu
us podrem pas atrapar. Jo m'he quedat enrera com un ocell de pas, vell i xacrós, que ja no pot volar. Voleu, voleu, estimada amiga, voleu amb l'ajuda de
, d'aquí, treure'n el pa! [(Surt.)] Fill [(vell, xacrós, de negre, encorbat damunt el bastó)]: Jo... jo... No, no... Gairebé
veu començà de bell nou: —Bramans del riu... respecteu els vells i xacrosos! Un dels mariners, que anava assegut a la regala, es tombà, alçà la mà,
No que fossin malas entranyas l'hereu ni la jove; però a pagès, un vell xacrós que consum y no produheix és un censal, y ja eran tantas bocas!...
inundava de melangia, las campanas tocant sovint á morts per algun vell ó xacrós, qual fí havia apressat la cayguda de la fulla: pareixia que tot s'
infermera abnegada, durant molts anys, del seu pare impedit y xacrós; fugint las galas y'ls plahers sensse'ls que no comprenen la vida tantas
quí del cap, quí del bras, quí de la cama; joves convalescents uns, vells xacrosos y escarransits per los anys ó pél poagre altres, desfilant tots, graves y
columnas d' en Cabrinetti, en Nouvilas y tantas altras, y 'ls cavalls, xacrosos y revellits, y las albardas y sellas, ab sas natxeras y garlopas,
los esquadrons del Estat. Y com lo nou y sá empeny y rebutja lo vell y xacrós, totas aquellas momias, totas aquellas tarascas y aquellas antigallas,
amich me serví més de pena que de consol. Lo pobre era, á més de vell, xacrós y mancat d' humor, y la caminada de Olot á Besora l' havía xafat. Se
enretirat, igual que si 's dongués pena de barrejarse ab aquells padrins xacrosos, hi havía en Cosme de la Rovira, d'un color de cara tot trencat, y alt y
y fatigas, passats per aquell pobre home durant la presó de son fill. Xacrós com ja era y de poca naturalesa, tants de viatges desficiosos á Madrid,
dels dias lletjos, curts, sens una ullada de sol, vera calamitat pera 'ls xacrosos, y de 'ls costipats, refredaments y mullenas, convertits mes endevant en
tant la vida, que decidí de treure-se-la quan començà a sentir-se xacrós. Era un home valent, féu la Natàlia. I també ho era la seva dona, la Laura
interna d'aquell botí perdut. II. A la masia Oh masia xacrosa y endolada! si un dia fores diferent de tu, per obra
, tenia l'habilitat de plantar-se-li al mig del nas, com una piga de vella xacrosa. La mateixa piga que tenia Milagros, la dels iguals. El repenjà en
bo), i de la botiga a casa d'un dentista, vidu, tan ric com arnat i xacrós. ¿Qui fóra capaç de trobar excitació en el fet de ser el llit d'un tal
senyores, l'administrador, ja home de dies, amb prou feines una carcassa xacrosa però amb el cap força clar, acudia al casal i la Carmela plegava el fil
retirar els miralls del casal per no veure-s'hi reflectida com una vella xacrosa. La defunció coincidí amb l'acabament del primer pantà: els treballadors
ni el goig del fill, ni l'abraçada estreta del meu pare xacrós, ni el jurament d'amor fet a l'esposa mansueta, no em varen
caigut en decadència, va rebre'm una anciana i un pobre porter xacrós, amb una cama més curta que l'altra. La dona, carregada de joies, amb els

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »