Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i pensàvem la vida igual que les pel·lícules; i	xafàvem	les corfes de cacau i tornàvem amargament a casa, a l'amarg
i s'emporten, arrossegant per terra, fent rodolar cantals i pedres,	xafant	herbes i matisses, espígols i timonets, les carrasques per a la foguera.
els casats entenen que els fadrins no els han de guanyar, no els han de	xafar	la ratlla. Pels diners, no cal dir-ho, no deixaran de comprar el millor
enfonsant-li les dues banes en el ventre; el gitarà en terra, el podrà	xafar	amb les quatre potes i mossegar-lo al seu entoix. —Eh, toro!—. I
ahí! Xich. Se 'ns escapaba la rata. Si no es en Carrió vos	xafaban	la guitarra. Pep. Á mi, no. Xich. Com que á tots deyau
les carretes, girant pausadament, girant les rodes,	xafant	la sempreviva; el must resquitlla, deixa á cada banda un
justícia és la cosa més excel·lent que hi ha mentre no s'entretingui en	xafar	aquest pobre home que tens aquí davant. En art, però, les coses són
un fang i jo era al davant. En això, no sé com, el fang caigué i es	xafà	. Matine es mirà el fang deforme i em digué: —veus aquí el que havia
moviment continu; un home es llença del teulat amb un paracaigudes i es	xafa	; un altre, vol fer marxar una barca a la vela en la direcció contrària al
potser ja no s'assemblen tant. Voltaire mira a terra i tracta de	xafar	tots els escarbats que pot. En Fabra té sempre els ulls a l'horitzó i si
un magnífic ventall de foc com un treball de pirotècnia selecta, ben	xafat	. El tren marxava, i de cop i volta vèieu a l'horitzó una resplendor
i tronades. A la nit tots els llums van a parar a mar, menys els que es	xafen	sobre les parets blanques d'alguna casa. El port és una mitja lluna de
cales s'hi sol pescar a l'encesa. És una cosa fantàstica veure com es	xafa	a les pètries concavitats i en els sortints de roca monstruosos, la llum
els problemes, paradoxal, graciosa i una mica desenfocada, que no els	xafa	. Això és important i donarà, pel fet de què aquestes Corts són
d'ases que sou...! ¿Què és el que varia? Jo me'n vaig, m'han	xafat	la guitarra, em moro de tristesa... La família tenia una barraca i un
el coll de goma, el pèl rossenc, el vestit d'un negre de sabata. L'hauria	xafat	. Per acabar-lo d'arreglar, a mig berenar, el Guenyo començava a cantar la
pinar, dintre les bardisses i contra el marge, encara hi havia l'herba	xafada	per les espatlles... —I feia el relat, amb detalls... sense escrúpol en
els valencians, s'escriu amb la lletra /x\; exemples:	xafar	, xata, xic, xè, Xert, Xirivella, Xiva, Xodos, etc.. Cal recordar que
los braços, les mans enguantades i los dits com a varilles de palmito,	xafant	a puntetes per lo turment de les botetes de cordons —¡Jesús perdoneu-me!—
pena? ¿No li pareix, sinyor Romi, dic, Romaguera? Bé que vaig caure en que	xafava	en vedat, però ¡cuca! per això vaig córrer a demanar-li lo permís a l'amo
sinyô Fèlix; farà fred, abrasarà lo sol; ni aterit ni calorós, deixarà de	xafar	lo portal per pegar una miradeta a les seues collites. Dels primers, com
L'empall abans dels primers girons cluix i vol endreçar-se a l'ésser	xafat	per les rodes del carro. El rossí poteja airós, ablaürat per les puntades
que tiraven a la pallera, les darreres forcades de l'erada, un senyoret,	xafava	l'emparrat de l'alqueria. ¡Quina finor en saludar, sombrero en mà! ¡i què
i clavari... —Reina sinyor. ¡A vore si mos lluim enguany! Que no mos	xafen	la guitarra els del carrer de la Mealla... —¿Com guanyar-nos? ¡Més
i dels cacaus i tramussos que ha fartat. —¡Hala tu, asorollat, que m'has	xafat	l'ull de poll del peu esquerre! —li diu la sinyô Senteta la Guimerana a
es realitza l'operació, de passar un mal temps a la mar, els ous són	xafats	a milions, esclafats per les onades als penya-segats. Després, a mesura
—contestà Font Torner. —Acabo de veure un barret de copa que es pot	xafar	com un plat corrent... —Però home, Coromines, això és un clac! —Què clac
és un clac! —Què clac ni què ximpleries! Era un barret de copa que es pot	xafar	com un plat corrent. Jo ho he vist... No el poguérem pas treure dels seus
i al mateix temps espessa; fan una fressa com la que es fa quan hom	xafa	, amb la pometa del dit gros, un grapat d'ossets infinitament petits,
col·loca el cap del petit i meravellós animal entre les seves dents i	xafa	—fent un petit sorollet ofegat que posa la pell de gallina— els ossos
un contrapès a manera de cua i la cadena que hom fa pujar i baixar que	xafa	i dilata el ventre de l'artefacte. Aquests fòtils anacrònics, recoberts
y quína no fon la sorpresa del Capitá al trobarse lo primeret no més	jafar	tèrra al célebre Tío Carando!; pero creixqué aquélla al oir la respòsta
carrejant el vi, Pere de la Mèl carreja 'l vi. El vi ja 'l	xafen	, Pere de la Mèl ja 'l xafa, xafin, xafant el
la Mèl carreja 'l vi. El vi ja 'l xafen, Pere de la Mèl ja 'l	xafa	, xafin, xafant el vi, Pere de la Mèl ja xafa
'l xafen, Pere de la Mèl ja 'l xafa, xafin,	xafant	el vi, Pere de la Mèl ja xafa 'l vi. El vi l' emboten,
xafa, xafin, xafant el vi, Pere de la Mèl ja	xafa	'l vi. El vi l' emboten, Pere de la Mèl l' embota,
cúa de palla i no hi ha qui 'ls pegue fòc. Alsa, morena, no 'm	xafes	, la canyeta de peixcar, el cabasset dels arreus
a atres, serpentejant, puja l' antiquíssim camí que allá en l' antigor	jafá	'l capdill cartaginés Aníbal, i més ensá el gloriós En Jaume el
amb cent parts de fècula vuit centes d'aigua i una d'ordi germinat, ben	xafat	o pulveritzat, i s'escalfa mantenint la barreja a ©, uns deu
cilindre; i si tan resistent és el folro que el defensa, pot ser almenys	xafat	i deslligat i la torra destruïda o inutilitzat el seu moviment de
dongui molt raig d'olives, i com que llavors no pot treballar, no pot	xafar	molt, degut al gruix d'olives que hi ha a la sola, es consegueix el
A mitja cocció de la carn, sofregir el pa amb l'oli, posar-lo al morter i	xafar	-lo bé junt amb el julivert i els grans d'all pelats. Afegir aquesta pasta
s'hi posa la pota, es remena i s'hi tira el caldo de la mateixa. Es	xafen	uns grans d'all, que es poden fregir amb el llard, julivert, safrà i uns
la nostra història. És pels anys 1159 a 1163, per	xafar	terra ferma i concertar-nos amb cert manuscrit pobletà, ben raonat i
tan lloat i, sens dubte, la província més feraç d'Espanya", nos diu en	xafar	terra del regne valencià. A nostra ciutat varen viure com en una festa
les glòries de l'Estatut no sabien encara quina ni com era la terra que	xafaven	... —I tant! Al capdavall, la nostra pràctica inicial bàsica fou la
tornat en taxi. El taxista rondinava contra el diluvi que, segons ell, li	xafava	el negoci. La dona comentà un xic estranyada: "Si no plogués, molta gent
o amb pòlisses... Va creure que li prenies el número. I et vas sentir	xafada	per aquell català eixut, d'ulls freds, que només s'humanitzaven en
per què tenen tant de poder els funcionaris de mala mort? Per què poden	xafar	-te d'aquesta manera, tractar-te pitjor que al gos o a una planta
ho fan precisament per això, perquè són gent de mala mort i pobra vida,	xafada	per carretades de circulars, ordres indiscutides, disposicions

Pàgina 1 (de 6)

50 següents