×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb xafar |
Freqüència total: 275 |
CTILC1 |
i pensàvem la vida igual que les pel·lícules; i | xafàvem | les corfes de cacau i tornàvem amargament a casa, a l'amarg | i s'emporten, arrossegant per terra, fent rodolar cantals i pedres, | xafant | herbes i matisses, espígols i timonets, les carrasques per a la foguera. | els casats entenen que els fadrins no els han de guanyar, no els han de | xafar | la ratlla. Pels diners, no cal dir-ho, no deixaran de comprar el millor | enfonsant-li les dues banes en el ventre; el gitarà en terra, el podrà | xafar | amb les quatre potes i mossegar-lo al seu entoix. —Eh, toro!—. I | ahí! Xich. Se 'ns escapaba la rata. Si no es en Carrió vos | xafaban | la guitarra. Pep. Á mi, no. Xich. Com que á tots deyau | les carretes, girant pausadament, girant les rodes, | xafant | la sempreviva; el must resquitlla, deixa á cada banda un | justícia és la cosa més excel·lent que hi ha mentre no s'entretingui en | xafar | aquest pobre home que tens aquí davant. En art, però, les coses són | un fang i jo era al davant. En això, no sé com, el fang caigué i es | xafà | . Matine es mirà el fang deforme i em digué: —veus aquí el que havia | moviment continu; un home es llença del teulat amb un paracaigudes i es | xafa | ; un altre, vol fer marxar una barca a la vela en la direcció contrària al | potser ja no s'assemblen tant. Voltaire mira a terra i tracta de | xafar | tots els escarbats que pot. En Fabra té sempre els ulls a l'horitzó i si | un magnífic ventall de foc com un treball de pirotècnia selecta, ben | xafat | . El tren marxava, i de cop i volta vèieu a l'horitzó una resplendor | i tronades. A la nit tots els llums van a parar a mar, menys els que es | xafen | sobre les parets blanques d'alguna casa. El port és una mitja lluna de | cales s'hi sol pescar a l'encesa. És una cosa fantàstica veure com es | xafa | a les pètries concavitats i en els sortints de roca monstruosos, la llum | els problemes, paradoxal, graciosa i una mica desenfocada, que no els | xafa | . Això és important i donarà, pel fet de què aquestes Corts són | d'ases que sou...! ¿Què és el que varia? Jo me'n vaig, m'han | xafat | la guitarra, em moro de tristesa... La família tenia una barraca i un | el coll de goma, el pèl rossenc, el vestit d'un negre de sabata. L'hauria | xafat | . Per acabar-lo d'arreglar, a mig berenar, el Guenyo començava a cantar la | pinar, dintre les bardisses i contra el marge, encara hi havia l'herba | xafada | per les espatlles... —I feia el relat, amb detalls... sense escrúpol en | els valencians, s'escriu amb la lletra /x\; exemples: | xafar | , xata, xic, xè, Xert, Xirivella, Xiva, Xodos, etc.. Cal recordar que | los braços, les mans enguantades i los dits com a varilles de palmito, | xafant | a puntetes per lo turment de les botetes de cordons —¡Jesús perdoneu-me!— | pena? ¿No li pareix, sinyor Romi, dic, Romaguera? Bé que vaig caure en que | xafava | en vedat, però ¡cuca! per això vaig córrer a demanar-li lo permís a l'amo | sinyô Fèlix; farà fred, abrasarà lo sol; ni aterit ni calorós, deixarà de | xafar | lo portal per pegar una miradeta a les seues collites. Dels primers, com | L'empall abans dels primers girons cluix i vol endreçar-se a l'ésser | xafat | per les rodes del carro. El rossí poteja airós, ablaürat per les puntades | que tiraven a la pallera, les darreres forcades de l'erada, un senyoret, | xafava | l'emparrat de l'alqueria. ¡Quina finor en saludar, sombrero en mà! ¡i què | i clavari... —Reina sinyor. ¡A vore si mos lluim enguany! Que no mos | xafen | la guitarra els del carrer de la Mealla... —¿Com guanyar-nos? ¡Més | i dels cacaus i tramussos que ha fartat. —¡Hala tu, asorollat, que m'has | xafat | l'ull de poll del peu esquerre! —li diu la sinyô Senteta la Guimerana a | es realitza l'operació, de passar un mal temps a la mar, els ous són | xafats | a milions, esclafats per les onades als penya-segats. Després, a mesura | —contestà Font Torner. —Acabo de veure un barret de copa que es pot | xafar | com un plat corrent... —Però home, Coromines, això és un clac! —Què clac | és un clac! —Què clac ni què ximpleries! Era un barret de copa que es pot | xafar | com un plat corrent. Jo ho he vist... No el poguérem pas treure dels seus | i al mateix temps espessa; fan una fressa com la que es fa quan hom | xafa | , amb la pometa del dit gros, un grapat d'ossets infinitament petits, | col·loca el cap del petit i meravellós animal entre les seves dents i | xafa | —fent un petit sorollet ofegat que posa la pell de gallina— els ossos | un contrapès a manera de cua i la cadena que hom fa pujar i baixar que | xafa | i dilata el ventre de l'artefacte. Aquests fòtils anacrònics, recoberts | y quína no fon la sorpresa del Capitá al trobarse lo primeret no més | jafar | tèrra al célebre Tío Carando!; pero creixqué aquélla al oir la respòsta | carrejant el vi, Pere de la Mèl carreja 'l vi. El vi ja 'l | xafen | , Pere de la Mèl ja 'l xafa, xafin, xafant el | la Mèl carreja 'l vi. El vi ja 'l xafen, Pere de la Mèl ja 'l | xafa | , xafin, xafant el vi, Pere de la Mèl ja xafa | 'l xafen, Pere de la Mèl ja 'l xafa, xafin, | xafant | el vi, Pere de la Mèl ja xafa 'l vi. El vi l' emboten, | xafa, xafin, xafant el vi, Pere de la Mèl ja | xafa | 'l vi. El vi l' emboten, Pere de la Mèl l' embota, | cúa de palla i no hi ha qui 'ls pegue fòc. Alsa, morena, no 'm | xafes | , la canyeta de peixcar, el cabasset dels arreus | a atres, serpentejant, puja l' antiquíssim camí que allá en l' antigor | jafá | 'l capdill cartaginés Aníbal, i més ensá el gloriós En Jaume el | amb cent parts de fècula vuit centes d'aigua i una d'ordi germinat, ben | xafat | o pulveritzat, i s'escalfa mantenint la barreja a ©, uns deu | cilindre; i si tan resistent és el folro que el defensa, pot ser almenys | xafat | i deslligat i la torra destruïda o inutilitzat el seu moviment de | dongui molt raig d'olives, i com que llavors no pot treballar, no pot | xafar | molt, degut al gruix d'olives que hi ha a la sola, es consegueix el | A mitja cocció de la carn, sofregir el pa amb l'oli, posar-lo al morter i | xafar | -lo bé junt amb el julivert i els grans d'all pelats. Afegir aquesta pasta | s'hi posa la pota, es remena i s'hi tira el caldo de la mateixa. Es | xafen | uns grans d'all, que es poden fregir amb el llard, julivert, safrà i uns | la nostra història. És pels anys 1159 a 1163, per | xafar | terra ferma i concertar-nos amb cert manuscrit pobletà, ben raonat i | tan lloat i, sens dubte, la província més feraç d'Espanya", nos diu en | xafar | terra del regne valencià. A nostra ciutat varen viure com en una festa | les glòries de l'Estatut no sabien encara quina ni com era la terra que | xafaven | ... —I tant! Al capdavall, la nostra pràctica inicial bàsica fou la | tornat en taxi. El taxista rondinava contra el diluvi que, segons ell, li | xafava | el negoci. La dona comentà un xic estranyada: "Si no plogués, molta gent | o amb pòlisses... Va creure que li prenies el número. I et vas sentir | xafada | per aquell català eixut, d'ulls freds, que només s'humanitzaven en | per què tenen tant de poder els funcionaris de mala mort? Per què poden | xafar | -te d'aquesta manera, tractar-te pitjor que al gos o a una planta | ho fan precisament per això, perquè són gent de mala mort i pobra vida, | xafada | per carretades de circulars, ordres indiscutides, disposicions |
|