DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xafardejar V 98 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xafardejar Freqüència total:  98 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

obrint pas entre els vehicles, ara més nombrosos, i els compradors que xafardegen i palpen les mercaderies sota els ulls distrets dels venedors, pugen cap
penjada a la banda de darrera del breu sortint lateral del respatller, i xafardeja les monedes, el mocador rosa, tacat de vermell, les tres fotografies, la
Les dones, la majoria, amb el ventre pujat, s'aplegaven als portals a xafardejar, mentre s'acabava de coure el sopar i esperaven que arribés l'home. La
mentre les dones, aturades aquí i allà, en grups, davant les portes, xafardejaven i els infants anaven plegant de llurs jocs. Al garroferar se sentien els
berlina —encara que fos tronada— amb escut a la portella i no tenien per xafardejar amb els canonges, amb els generals o amb les cusidores —que moltes
i perquè era molt desgraciat; ell li feia bastantes visites; al poble en xafardejava tothom, però el comerciant de vins era dels que tenen orelles i no hi
vida regalada i, no havent de passar cap neguit, les fulles no paren de xafardejar, amb el vent, de tot el que saben i altre tant que inventen, els arbres
comare la garsa, vestida de mig dol, que no pot aguantar-se cap secret i xafardeja tot el dia; el corb, doctor passat en ciència mundanal, que mai no es
on es fes la més agradosa de les feines, que al seu entendre era xafardejar infinitament, posar-se sentimental a estones i engolir orxata de xufla, a
no té cap importància, donà peu a la tia Paulina per a parlar, esbrinar i xafardejar sobre la mena de vida del professor de dibuix. L'endemà, quan en
mica més animat. Els estivadors, ultra parlar de llurs afers seriosament, xafardejaven a crits, i cada història del veïnat era comentada amb sorna i celebrada
no em diu res; el teatre, encara menys... No m'ha agradat mai d'anar a xafardejar per les cases... ¿On vol que vagi, doncs? Per a anar a donar volts de
ben educat! —Mira aquell! sí que la farem bona!... un gat que s'entreté xafardejant amb les rates! —Quin mal dia que tens! Creu que avui tens un mal dia! —
i comercials dels marits, podrien acudir de tant en tant als harems, per xafardejar una estona (xafardeig ple d'interès, que els permetria l'estudi
de la imatge. —Lloat sia Déu —li vaig respondre—. Fotografiaré menys i xafardejaré més. Però el xafardeig no és cosa fàcil, si es té en compte que jo
on les dones, sovint tancades amb clau, broden, badallen, sospiren i xafardegen amb les serventes o amb les amigues.) Arribàrem a la Presó. L'edifici,
s'aplegava per rebre i fer circular notícies, o comentar-les o simplement xafardejar. Els llocs privilegiats eren les Tulleries, el Palais Royal, els
per a donar als periòdics profunditat i actualitat. Millor que xafardegessin i aconseguissin d'endinsar-se, com aquell que no hi toca, en la vida
que viuen enmig d'un cafarnaüm considerable. Es passen la vida pledejant, xafardejant, ploriquejant, criticant, anant de casa en casa, de malalt en malalt i de
de gran utilitat canviar de vida, estar amb la gent, conversar, parlar, xafardejar? Vostè no ha estat mai un victorià... —Oh, no senyora, mai! Però m'hi
freqüentava aquests establiments per conversar i saber les notícies. S'hi xafardejava abundantment. En l'època arcaica de la barberia, el millor barber no era
en el catàleg de les meves quotidianes coneixences. Perquè, si xafardejava amb supervivents de la primera república i feia pessigolles a il·lustres
cinc cèntims de més o de menys que ella no ho autoritzés, ho discutís, ho xafardegés o proferís la darrera paraula. Aquella senyora era de Burgos, estava a
A quina ciència, preferentment, cal aplicar-se. Com és gran mal xafardejar sobre la vida dels altres. Que són menyspreables els judicis dels altres.
serà un dels nets. Artur Roca i Alsina, Manresa: Pas a l'enginyer! Xafardejarem una miqueta, bon amic, i copiarem fragments de la vostra carta.
I hom volia contemplar les altres llotges per saludar els amics i xafardejar les joies i les robes, fins a l'extrem que no és exagerat de dir que en
manu militari i les germanetes no tenien temps ni de resar, ni de xafardejar, ni de complotar, ni de "quintacolumnar". Ja m'enyorarien, ja!
es donaven trompades a la cantonada? No heu fet res. Us limitàveu a xafardejar cada vegada que hi havia un mort o un parell de ferits, a implorar: Déu
li feien fàstic. IX Com ja podia esperar-se, les primeres a xafardejar sobre la vinguda de la "demoiselle" havien estat les germanes d'en
de Cort, si no no sabran el que passa a la nostra comarca. Si voleu xafardejar de devò, feis-ho a través de Ràdio Ciutat telefonant al número
5 a les 11 dels horabaixes. A la fotografia un locutor xafardeja amb en Toni Morlà en un programa musical. * * * [13]
no es repeteixen. Moltes dones tenen les amigues per sortir, xerrar i xafardejar, i els amics per "enrollar-se", i poques coses més, perquè per xerrar si
arreu de parentela, compares i comares i amics per visitar! Xafardejant pels aires amb verba desimbolta, donàveu per la plana una
Olivina—. Abans vivia aquí. —Però ara hi visc jo, i ningú no té dret a xafardejar. I aquest, qui és? —m'assenyala. —Un amic que m'ha acompanyat des del
de la seua barba elegant, estilitzada. El poble murmurava, alguns xafardejaven ja francament. Garibaldi, home discutit, home que encara que
Els fills em planten cara, rabiosos, les nores xafardegen i no sirguen, els infants, sense sol, s'emmusteeixen.
no la veig. Maria [(impacient, a mija veu)]. —No poden deixar de xafardejar? Mercè. —I tu, no t'escarmentaràs? Calla. Neus. —Què
m'agrada que entretinguis la gent quan anem a sopar; no vull que puguin xafardejar, que cadascú a casa seva s'arregla com pot. No ho vull, ni que sigui la
el sou que em dónes? Ramon: Es fa la marquesa però passa el dia xafardejant amb les veïnes. Escalfa els bancs de l'església però gasta una llengua
Després que li tinc confiança... Neus: No sóc de les que van xafardejant de pis en pis. Si vol dir-me alguna cosa estigui tranquil·la que li
mena de mussol. Dormia de dia i treballava de nit, es passava les nits xafardejant el que feien i deixaven de fer les seves estrelles, fent càlculs i més
santedat encara que un exèrcit la trepitgi, encara que els visitants hi xafardegin amb guies a les mans; des d'on les mars d'occident acaronen les platges
Ep, company! Qui us ha dit res? Enraono en veu alta per a mi sol! No xafardegem! Comissari [(Sulfurat)] Parlem seriosament, Samsó. Debatem
onsé, tafanera?... Donchs l' onsé es ferse un nus á la llengua avants de xafardejar. Que vaig haver dit. Ella y las altres, disparant contra mí com una
d'aconduir una mica més el seu home i la seva mainada, en comptes de xafardejar pels ralls tot el dia. I, tu, més bestia d'escoltar-la. —Aixís,
acollia els habituals del Parterre. Elles, enfront, sota els fanals, xafardejaven les unes de les altres o paraven esment als nombrosos cotxes que hi
on, precisament, volia escriure la història de la Maria. —No m'agrada xafardejar. —Ja ho sé. Però vostè no va recordar-se de tancar la carpeta. —Miri
Vostè no ha parlat amb ella. S'hi ha acostat més que els altres, a xafardejar, i prou. No he dit que hagués parlat amb ella. Només he dit que ho havia
maig, el dia 15 estava encerclat en vermell. Vaig aprofitar per xafardejar una mica. Al mirall de la cambra de bany, guixat amb pintallavis,
si tornes a portâ a les dents corcades, el nom d'aquesta dona... i xafardeges, o calumnies, em sents bé, Rufina, jo et sucaré en el mar, com una gossa

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »