×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb xafardejar |
Freqüència total: 98 |
CTILC1 |
obrint pas entre els vehicles, ara més nombrosos, i els compradors que | xafardegen | i palpen les mercaderies sota els ulls distrets dels venedors, pugen cap | penjada a la banda de darrera del breu sortint lateral del respatller, i | xafardeja | les monedes, el mocador rosa, tacat de vermell, les tres fotografies, la | Les dones, la majoria, amb el ventre pujat, s'aplegaven als portals a | xafardejar | , mentre s'acabava de coure el sopar i esperaven que arribés l'home. La | mentre les dones, aturades aquí i allà, en grups, davant les portes, | xafardejaven | i els infants anaven plegant de llurs jocs. Al garroferar se sentien els | berlina —encara que fos tronada— amb escut a la portella i no tenien per | xafardejar | amb els canonges, amb els generals o amb les cusidores —que moltes | i perquè era molt desgraciat; ell li feia bastantes visites; al poble en | xafardejava | tothom, però el comerciant de vins era dels que tenen orelles i no hi | vida regalada i, no havent de passar cap neguit, les fulles no paren de | xafardejar | , amb el vent, de tot el que saben i altre tant que inventen, els arbres | comare la garsa, vestida de mig dol, que no pot aguantar-se cap secret i | xafardeja | tot el dia; el corb, doctor passat en ciència mundanal, que mai no es | on es fes la més agradosa de les feines, que al seu entendre era | xafardejar | infinitament, posar-se sentimental a estones i engolir orxata de xufla, a | no té cap importància, donà peu a la tia Paulina per a parlar, esbrinar i | xafardejar | sobre la mena de vida del professor de dibuix. L'endemà, quan en | mica més animat. Els estivadors, ultra parlar de llurs afers seriosament, | xafardejaven | a crits, i cada història del veïnat era comentada amb sorna i celebrada | no em diu res; el teatre, encara menys... No m'ha agradat mai d'anar a | xafardejar | per les cases... ¿On vol que vagi, doncs? Per a anar a donar volts de | ben educat! —Mira aquell! sí que la farem bona!... un gat que s'entreté | xafardejant | amb les rates! —Quin mal dia que tens! Creu que avui tens un mal dia! — | i comercials dels marits, podrien acudir de tant en tant als harems, per | xafardejar | una estona (xafardeig ple d'interès, que els permetria l'estudi | de la imatge. —Lloat sia Déu —li vaig respondre—. Fotografiaré menys i | xafardejaré | més. Però el xafardeig no és cosa fàcil, si es té en compte que jo | on les dones, sovint tancades amb clau, broden, badallen, sospiren i | xafardegen | amb les serventes o amb les amigues.) Arribàrem a la Presó. L'edifici, | s'aplegava per rebre i fer circular notícies, o comentar-les o simplement | xafardejar | . Els llocs privilegiats eren les Tulleries, el Palais Royal, els | per a donar als periòdics profunditat i actualitat. Millor que | xafardegessin | i aconseguissin d'endinsar-se, com aquell que no hi toca, en la vida | que viuen enmig d'un cafarnaüm considerable. Es passen la vida pledejant, | xafardejant | , ploriquejant, criticant, anant de casa en casa, de malalt en malalt i de | de gran utilitat canviar de vida, estar amb la gent, conversar, parlar, | xafardejar | ? Vostè no ha estat mai un victorià... —Oh, no senyora, mai! Però m'hi | freqüentava aquests establiments per conversar i saber les notícies. S'hi | xafardejava | abundantment. En l'època arcaica de la barberia, el millor barber no era | en el catàleg de les meves quotidianes coneixences. Perquè, si | xafardejava | amb supervivents de la primera república i feia pessigolles a il·lustres | cinc cèntims de més o de menys que ella no ho autoritzés, ho discutís, ho | xafardegés | o proferís la darrera paraula. Aquella senyora era de Burgos, estava a | A quina ciència, preferentment, cal aplicar-se. Com és gran mal | xafardejar | sobre la vida dels altres. Que són menyspreables els judicis dels altres. | serà un dels nets. Artur Roca i Alsina, Manresa: Pas a l'enginyer! | Xafardejarem | una miqueta, bon amic, i copiarem fragments de la vostra carta. | I hom volia contemplar les altres llotges per saludar els amics i | xafardejar | les joies i les robes, fins a l'extrem que no és exagerat de dir que en | manu militari i les germanetes no tenien temps ni de resar, ni de | xafardejar | , ni de complotar, ni de "quintacolumnar". Ja m'enyorarien, ja! | es donaven trompades a la cantonada? No heu fet res. Us limitàveu a | xafardejar | cada vegada que hi havia un mort o un parell de ferits, a implorar: Déu | li feien fàstic. IX Com ja podia esperar-se, les primeres a | xafardejar | sobre la vinguda de la "demoiselle" havien estat les germanes d'en | de Cort, si no no sabran el que passa a la nostra comarca. Si voleu | xafardejar | de devò, feis-ho a través de Ràdio Ciutat telefonant al número | 5 a les 11 dels horabaixes. A la fotografia un locutor | xafardeja | amb en Toni Morlà en un programa musical. * * * [13] | no es repeteixen. Moltes dones tenen les amigues per sortir, xerrar i | xafardejar | , i els amics per "enrollar-se", i poques coses més, perquè per xerrar si | arreu de parentela, compares i comares i amics per visitar! | Xafardejant | pels aires amb verba desimbolta, donàveu per la plana una | Olivina—. Abans vivia aquí. —Però ara hi visc jo, i ningú no té dret a | xafardejar | . I aquest, qui és? —m'assenyala. —Un amic que m'ha acompanyat des del | de la seua barba elegant, estilitzada. El poble murmurava, alguns | xafardejaven | ja francament. Garibaldi, home discutit, home que encara que | Els fills em planten cara, rabiosos, les nores | xafardegen | i no sirguen, els infants, sense sol, s'emmusteeixen. | no la veig. Maria [(impacient, a mija veu)]. —No poden deixar de | xafardejar | ? Mercè. —I tu, no t'escarmentaràs? Calla. Neus. —Què | m'agrada que entretinguis la gent quan anem a sopar; no vull que puguin | xafardejar | , que cadascú a casa seva s'arregla com pot. No ho vull, ni que sigui la | el sou que em dónes? Ramon: Es fa la marquesa però passa el dia | xafardejant | amb les veïnes. Escalfa els bancs de l'església però gasta una llengua | Després que li tinc confiança... Neus: No sóc de les que van | xafardejant | de pis en pis. Si vol dir-me alguna cosa estigui tranquil·la que li | mena de mussol. Dormia de dia i treballava de nit, es passava les nits | xafardejant | el que feien i deixaven de fer les seves estrelles, fent càlculs i més | santedat encara que un exèrcit la trepitgi, encara que els visitants hi | xafardegin | amb guies a les mans; des d'on les mars d'occident acaronen les platges | Ep, company! Qui us ha dit res? Enraono en veu alta per a mi sol! No | xafardegem | ! Comissari [(Sulfurat)] Parlem seriosament, Samsó. Debatem | onsé, tafanera?... Donchs l' onsé es ferse un nus á la llengua avants de | xafardejar | . Que vaig haver dit. Ella y las altres, disparant contra mí com una | d'aconduir una mica més el seu home i la seva mainada, en comptes de | xafardejar | pels ralls tot el dia. I, tu, més bestia d'escoltar-la. —Aixís, | acollia els habituals del Parterre. Elles, enfront, sota els fanals, | xafardejaven | les unes de les altres o paraven esment als nombrosos cotxes que hi | on, precisament, volia escriure la història de la Maria. —No m'agrada | xafardejar | . —Ja ho sé. Però vostè no va recordar-se de tancar la carpeta. —Miri | Vostè no ha parlat amb ella. S'hi ha acostat més que els altres, a | xafardejar | , i prou. No he dit que hagués parlat amb ella. Només he dit que ho havia | maig, el dia 15 estava encerclat en vermell. Vaig aprofitar per | xafardejar | una mica. Al mirall de la cambra de bany, guixat amb pintallavis, | si tornes a portâ a les dents corcades, el nom d'aquesta dona... i | xafardeges | , o calumnies, em sents bé, Rufina, jo et sucaré en el mar, com una gossa |
|