Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i molsuts, discretament pintats, sota un nas un xic arremangat, d'aspecte	xafarder	i atraient, sobre el qual els ulls, grans i d'un blau negre profund,
ho has dit, Adam. Eva. Però nosaltres... Adam. Calla,	xafardera	. El cas és —i això sí que ens importa— el cas és que aquest maleït no en
s'esbrava per les cambres vanament. Els amics, compungits i	xafarders	, pensen en un viatge, i se n'animen. Diuen: "Gràcies
de mantenir encesa per una llarga processó de versos	xafarders	, de mots fets per compondre imatges netes de les
que si no fos perquè... En fi, no li vull explicar, perquè vostè és massa	xafardera	. —Ingrat! —No, vull dir que n'estic molt tip, de tot això. —
dir que d'aquesta conversa, res? Mira Conxa, patiré molt, perquè sóc	xafardera	, no hi puc fer més; em passo la vida renovant les cases a l'hora de dinar,
els transeunts; es deturen davant les cases. No hi ha murmuració ni dita	xafardera	que el kômos embriac no repeteixi. Posseït del déu, posseït del
de catòlics i de dretistes partidaris fervents dels al·liats, però ell —	xafarderot	de mena— de tots en sabia coses que els acreditaven de no ésser "bons"
tantejà el cor endurit. I aneu a saber, si tenien raó aquelles ànimes	xafarderes	que aplicaven a Paulina allò de la guineu: que quan no les pot haver diu
i emmainadat, com en els dies més tempestejats de l'escàndol, quan la	xafardera	pietat dels veïns, que fruïen el plaer de la indignació per informar-se
Clàudia, com si hagués tancat la porta d'una revolada i, la gent, tota la	xafardera	gent, s'hagués quedat a fora. En Santiago ni tan sols parpelleja...
l'art de saber notícies. La senyora Carolina és una de les persones més	xafarderes	de la població. Ho sap tot. No se li escapa res. És una esponja que
amb Alexandre Plana. És un home d'aspecte tímid, però en el fons és un	xafarder	considerable. M'ha promès de portar-me un dia a la penya de la casa que
Pelayo Taler és molt diferent. Taler està més gras, no calla mai, és un	xafarder	. Com a contrabandista, no val res. Com a pescador amb dinamita, en canvi,
senyors de la Masia Vella! Com s'enrabia la Garsa!... ha vist el Conill	xafarder	i ara vol baixar per barallar-s'hi. Sort d'En Tom, que està al peu del
sentir que el Conill torna a buscar raons, s'enfada, i crida: —Escolta,	xafarder	!... Com és que vas a publicar els pecats dels altres!? En Tom que està
de Chateaubriand aquest passatge que ell copia del gran	xafarder	i financer del segle XVII francès, Tallemand des Réaux:
que desfà una llar, i que troba el seu eco en l'ambient resclosit i	xafarder	d'una petita ciutat. En aquesta segona versió —el canvi de títol ja ho
follia; groller, grolleria; parencer, parenceria; tafaner, tafaneria;	xafarder	, xafarderia; sorneguer, sornegueria; barroer, barroeria; matusser,
daltabaix. Aquestes bromades, tan pròpies de l'època, foren motiu que els	xafarders	volguessin esbrinar què era el que es feia en aquell pis, i un dia, que
fos a costa de la seva vida. De més a més, l'Anneta era tan ordinària, tan	xafardera	, i l'Aleixeta tan primmirada, tan senyorívola... Fóra com si fos
d'animals domèstics. El barber és una mena de pagès xerraire i	xafarder	, amb un guardapols de color de mig dol que li arriba fins als peus. Té
la petaca i s'acosta a la carretera. Els pagesos solen ésser curiosos i	xafarders	. Quan van a mercat compren el diari endarrerit i no pas amb la intenció
perfectament. Li agrada de vigilar, d'espiar una mica, de fer el nas i el	xafarder	. Per a les altres notícies la receptivitat és molt diferent. S'han passat
a contestar, perquè tingué temps d'afegir: —I ara! Perdoneu. Estic molt	xafardera	, avui. —No t'enrojolis, que no val la pena —digué en Canals abocant en un
però es sol suposar que diu: "pitxa fort, pitxa fort...". És	xafardera	i es fica amb tothom, sobretot amb el puput, al qual quan el veu li diu:
hi acudia. Precisament els sastres, com els sabaters, tenien fama d'ésser	xafarders	i d'escorniflar tot el que passava al veïnat, des del carrer estant,
espiadimonis fins a les enormes vaques prenyades, passant pels ànecs	xafarders	i pels escandalosos i mudadíssims paons, tot ésser viu era una causa de
de sant Bernat Calvó. Però com que l'home al qual dec la vida no fou gran	xafarder	i en certes coses no li agradà embolicar-se, allò que era vox
Rubén havia passat una llarga temporada a Mallorca, i els insensibles	xafarders	del moment explicaven anècdotes tristes com la d'aquell dia que, a
un festí enlluernador, i si jo hagués estat un cronista de societat, o un	xafarder	de l'opulència gratinada n'hauria tret més partit que no en vaig treure.
Pare. —El Papa ens ha rebut molt bé —digué el senyor—, però ell és un	xafarder	. Bé, ja passa per esser el primer orador d'Espanya... ¿A què treu cap, fer
aquells veïns que ella increpava sempre, que qualificava de	xafarders	, baldragues, covards, bruts i reaccionaris. Vaig quedar-me una estona al
dones, i ell un tros de pa —comentà en Charles en veu baixa—. Una mica	xafarderes	... Us tenen un gran afecte. M'ho diuen tot sovint. A vós i a la Monique.
al poble. Sabia molt bé que els que havien vingut eren simples badocs i	xafarders	; que potser esperaven que fes un mal pas quan anés a muntar i caigués del
potser amb el chef de village; o pel cap baix, amb negresses	xafarderes	que els posarien en un compromís. Les imaginacions incontrolades d'en
ho sé, reiet, que no; ¡és clar que no! ¡Impossible! Fantasies d'aquest	xafarder	, d'aquest poca-solta, d'aquest mestre-tites... ¡Tu, mirar-te aquell
altra vegada, ¡a ell, que tant en fugia! Fastiguejat d'aquella colla de	xafarders	que ara se li havien apoderat de la veranda i del cafè, on els tenia a
massa estona que fa tertúlia amb el rector i sap, això sí, que la gent és	xafardera	. Que la xerrin per una veritat, mira, què hi farem, però per una cosa que
simbolisa el ciutadá. El Pardal es un busca-rahons, un xerraire, bebedor,	chafarder	, pillet, desvergonyit, familiar, tossut, esvalotat, cap-lleuger y bon
hi ha persones que estàn molt de llet. ¡Cor que vols cor que desitges!	Xafarder	* * * [4] Fent frau ¿Quí són els matuters? El dia
el natural i caràcter de la seva antecessora "L'Estisora". Es	xafarder	, i no es pot aguantar un... estarnut, i per això tot el que sap ho xerra i
de Tarragona que s'asabentaren de l'acte, sinó també força turistes	xafarders	que participaren activament i de bon grat a la gatzara. Una bona
que el senyor Roca estava fidel al prometatge. I si a les primeries els	xafarders	varen començar a comentar-ho, després ja tothom s'havia habituat tant a
Baix, a Trufaldí.)] Xerraire! Ja no t'estimo! Pantalon. ¿Tu, gran	xafardera	, has fet aquesta bona acció? No sé quin sant em detura! Mereixeries un
Garsa lladre, puta falsa, marmanyera	xafardera	, sempre neta i ben posada. El tupet
més tard. La xafarderia, hi va ésser sempre. Els metges ja ho eren,	xafarders	, i afeccionats, cal dir, a les lletres. Practicaven, doncs, per triplicat
Practicaven, doncs, per triplicat —com a metges, com a lectors i com a	xafarders	—, un noble amor al germà proïsme. La Literatura no va esbandir la
[Gertrudis. Minyona vella d'hostal. 60 anys. Sòrdida,	xafardera	, completament negre. Vesteix la mateixa moda de Glòria i Roser, però amb
l'hostalera es riu de tu?... Andr· Prou calúmnies, prou! Vella	xafardera	! Gert· Què en treus d'anâ amb un pèsol malaltís que l'has

Pàgina 1 (de 3)

50 següents