Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una subtil i exacta corda al temps. A la fi, a les dotze en punt d'un	xafogós	diumenge, el vell senyor se li atansava. "Noi", li va dir amb una veu
un dia fugitiva per un camp amb el seu Fillet als braços. El dia era	xafogós	; el sol queia a plom damunt la terra. L'Infant, assedegat, havia xuclat
lliure, esponerós. De vegades uns níguls tèrbols, uns níguls baixos,	xafogosos	, o la calitja grisa no em deixen veure els ocells o en desfiguren els
esbarts dels records, arribaren els níguls tèrbols, els níguls baixos i	xafogosos	, la calitja grisa i, com si et volguessin protegir dels meus ulls, et
per sendes que s'enfilen a l'aurora, i replans	xafogosos	dels migdies, i colls de fred desfici en els capvespres
flauta cristal·lina, perquè trobi el caçador regalada beguda les tardes	xafogoses	. I vinga de nou el rierol i el torrent i la riera i el gran riu, quan és
seques que li queden de l'altra anyada. Puja de la terra una bravada	xafogosa	, com en dia d'estiu que el migjorn bufa. ¡Quin goig en el cos la delícia
Els camps panteixen assedegats i el seu bleix puja en l'aire, espès,	xafogós	, com en un cristall el tremolor d'una esgarrifança. De sobte, aquell punt
durant les fortes caldes; com era plaent de condormir-se, les migdiades	xafogoses	, dolçament agombolat per la seva somorta cançó, quan l'oreig amb prou
negat a la falda. I una hora abans, tan viu i tan alegre! La tarda era	xafogosa	i partí a banyar-se en eixir d'estudi. "—Tingues compte", li cridà la
un llantió en el revés de cada fulla. Blau del cel de la tarda d'agost	xafogosa	, que tempera l'airet de la llunyana badia, encastada al cap de la plana
puresa, alegria. 11-X-43 Intermezzo Diada d'agost serena i	xafogosa	. En el cel blau, esblanqueït de tant que hi és viva la claredat, ni un
asseca, el sol que crema la pell i rosteix els fullatges; demà una calor	xafogosa	, la humitat que raja de les parets i puja de la terra, la boira i la
primicer d'aquella marinada que refrescarà més endavant les migdiades	xafogoses	, sinó correu avançat de neus i de glaçades que ja són en camí i es fan a
fins que jo hi hagués comparegut. Vaig haver de fer una llarga caminada	xafogosa	per arreplegar aquella gent; i, quan hi vaig arribar, no pogueren
una esgarrifança, i digué amb un sospir: —Val més la mullena, i la pluja	xafogosa	, i fins i tot les flors insolents, que no pas això. Es posà d'esquena a la
fins al mateix peu de la muntanya. En ple mes d'agost, la tarde era	xafogosa	en extrem. La terra, encara roenta del sol, desprenía aqueixa calda
que esvaís el tuf de pobresa que s'hi deixava sentir, la calor hi era	xafogosa	en extrem. Abocada sobre la màquina de cusir, l'agulla de la qual
certa tarda d'istiu el mariner seia a un banc del parc. La calor era	xafogosa	; tot s'hi trobava desert; la terra resplendia. L'ull adormit i vermellós
una gratificació... Sí, sí, perfectament, però aquest dia la calor	xafogosa	era prou per adoptar la solució més còmoda. Llavors —em dirà aquell que
en aquella hora tèbia, passada ja la forta soleiada d'un dia d'agost	xafogós	, quan l'astre, com cansat de cremar la terra, permetia que un lleuger
tots els que serven la Llei de la Jungla! Eren les set d'una	xafogosa	tarda, a les muntanyes de Seeonee, quan Compare Llop s'alçà de la seva
un patac per defensar-me. ¿Per què em tinc d'espantar, doncs? Un dia molt	xafogós	se li va ocórrer a Bagheera un altre pensament, nat de quelcom que havia
—Escolta homenet —digué l'ós, i la seva veu ressonà com un trò en nit	xafogosa	: —T'he ensenyat tota la Llei de la Jungla per a tots els pobles que hi ha
doncs, estava cavilant dins el seu magí (tan bé com podia, perquè el dia	xafogós	l'havia anat posant tota ensunyada i estúpida) si el plaer de fer una
seu coral acompassat, ni són cigales les que ritmen en trenes sonores la	xafogosa	calda de l'estiu, ni són insectes els que omplen l'espai amb la porfídia
El ritme amorós semblava comunicar-se al banc que feia de llit dins la	xafogosa	cabina —del banc a la cabina, de la cabina a la barca, de la barca al mar
han dormit poc; els ha turmentat el reuma. Els jovenets hem sentit la nit	xafogosa	i trobem bona la matinada per no deixar el llit. El sol surt amb una
Són deu hores del matí... Fa un sol que escalda; el dia és quiet i	xafogós	. El cel té una roentor de brasa viva i la mar, d'un color de nacre, s'
una celístia tèrbola que no deixava veure les cares. Hi havia una calma	xafogosa	damunt la mar, els nervis s'hi deixaven anar deliciosament condormits,
sobren a Barcelona... —però la veu se li ennuegà al coll, en una onada	xafogosa	, la mateixa que li feia esclatar el rostre en sang. Sofria, s'hauria
cap a la disciplina militar. Una imatge travessa el meu cervell. L'hora	xafogosa	del migdia al pati de la caserna. La calor plana feixuga com una llosa.
fortificar. Cap al tard arriben els camions. Ens hi enfilem. Fa un vespre	xafogós	i la fosca ens sembla una manta sota la qual s'està bé. Ens uneix; àdhuc
pobra barraca, a les torberes; un treball pesat, al ras, sota la calor	xafogosa	, de sol a sol; una soldada magra, la roba sempre bruta... —A la
treballen per dintre. El cel és blau, sense núvols. Els capvespres són	xafogosos	, la calor puja de la terra. Quan el vent bufa cap al nostre cantó ens duu
i algues pengen a les pilastres del pont; i, per l'altre costat, els dies	xafogosos	d'estiu ens hem adelitat contemplant el doll viu de l'escuma, mentre
Nosaltres volem envers els tròpics, on els homes són víctimes de vents	xafogosos	i pestilents, i hi portem oratges retornadors. Escampem arreu arreu la
pesadament. Sabeu que és indispensable reposar, jeure, que el temps	xafogós	és un obstacle pràcticament insalvable de dia... El bretó de la banda de
3 De juny. Havent sopat, després d'un dia pesat, de calor	xafogosa	, descarrega un gran ruixat d'estiu, amb trons, llamps i tota la celestial
la lluna espectral. Sortiren a barquejar. El poble s'adormia en una calma	xafogosa	i pesada. Parlo de molts anys. Sobre el mar, cremaven, exhaustos, els
de tertúlia. Són dos quarts de sis de la tarda. Fa un temps una mica	xafogós	, pesant. Les portes del local que donen al jardí de l'Ateneu són obertes
Arribo a Barcelona després d'haver fet el servei militar. Ha fet un dia	xafogós	. En el tren, tothom anava en cos de camisa. Si en el vagó de tercera no
fresc em toqués la cara, ja hauria reaccionat. Fa una calor humida i	xafogosa	. —I què et sembla de fer? —Hauríem de trobar un hotel o un restaurant
redós sense temps, com l'Ave Maria. Una altra estampa El migdia era	xafogós	. El juliol hortolà clivellava la terra i espesseïa l'alè. Les palmeres
la força de l'estiu i ens defensa contra la feixugor dels mesos més	xafogosos	. XI. [1] Ara he de dir el que he promès: per què els etesis no
i la seva tortura! Inútil. Havia de caminar pel seu peu, dins la tarda	xafogosa	. Tot entorn del pla s'aixecaven mànegues, com unes columnes
finestra oberta: oreig de muntanya, fresc i alleugeridor després d'un dia	xafogós	; remoreig de cascades; cant de grills; flaire de tarongers i de
immens que hagués perdut les palmes. Després del dia, aclaparadorament	xafogós	, tot començava d'animar-se. A la plaça Djemaa El Fnà encara durava el
travessàrem una porteta amb molles, i sense condícia, cap a una mena de	xafogosa	caixa d'embalatge que hom,trobava immediatament al darrera. Allí es
on es viu més, i hom té recer del temut vent de ponent, fred a l'hivern i	xafogós	a l'estiu. Els murs. Les parets o murs exteriors de les barraques

Pàgina 1 (de 4)

50 següents