Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

angoixa, fum, opressió d'aire parat, desordre, vedrunes espargides,	xafogor	que m'emmalaltiria. Clam, sense cants d'ocells, de les velles oliveres
intervenció"? ¿Començarà l'ajut als militars a cara descoberta? Fa sol,	xafogor	. Els saüquers florits semblen una garden party amb cent ombrel·les
de lligabosc vora les torres, frescor agradable, després de l'hòrrida	xafogor	del tren. Castanyers florits, terra humida. 10 juliol. La
va anar creixent fins a fer-se insuportable, com un gran pes o una gran	xafogor	. —Vols conèixer-la? —va dir el pare. Jeroni no havia apartat els ulls de
de gener del 1937. V Panamà Dos dies d'una	xafogor	intensa, buida de tot espectacle, sense idees i sense emocions, només el
mòbils reflexos de les disperses legions, i el baf de	xafogor	i multituds jaentes, i el sord rosec de bèsties rumiants,
a Sant Lluís en la batalla de Mansurah (1250), en plena	xafogor	egípcia, escriu "je li fis oster som heaume et li baillai mon chapel
ris dins l'elm" (II, pàg. 20); i insisteix en la	xafogor	que produïa quan Curial "llevà's la ventalla de l'elm per cobrar alè
—molt millor— que fos en Sagarra. Després, anàvem esperant, amb una	xafogor	terrible, abatuts; en Sagarra no arribava, i m'han proposat si volia
La mare i jo sols Que bé ho recordo! Feia un estiu horrible, amb aquella	xafogor	humida, agafatosa, que exaspera els sanguinis. Dies ha que jo vivia
anys, no té una ambició desmesurada. Queia la tarda. Amainava l'horrible	xafogor	. Feia de bon caminar sota les ombres allargassades dels olivers. En una
i de moure's per afectar la Terra amb fredorades i	xafogors	que a penes se suportin, i fer venir del Nord l'hivern decrèpit
per poder menjar una mossada de pa que no estigués empolsada de sorra.	Xafogor	. També a mi m'agafava, en aquells dies sufocants de la brotada dels
que el papa Innocent III, tutor del rei de Sicília, li proposa. En la	xafogor	del dia 15 d'agost de 1209, el vaixell de Constança
i begut i ara dormen: els que eren prop de poblat, sota teulada, en una	xafogor	que la de fora fa semblar fresca; els que tenien la feina lluny, al peu
fins que la calma és revinguda. I altra vegada el món abrigat de	xafogor	i de silenci. Finida la fúria de l'enjogassament, el gos s'ajeu a
aclofada damunt de la terra. De sobte, vingut de qui sap on, travessa la	xafogor	una estranya mena d'alè d'aire, que desdiu de dia i d'hora. En lloc de la
solitària reflectia la llum solar d'una faisó cruel i ens embolcallava de	xafogor	i mandra. Estàvem asseguts al peu de l'entrada, d'esquena a la paret
de la sorra molla, dels llots i de la fullaraca, que bleixen encara la	xafogor	diürna. Més enllà passen pobles quiets i adormits. La lluna dibuixa pels
ço que produeix una concentració dels raigs calorífers, reflectint	xafogor	així que el sol l'amara. És com un petit sector de mirall ustori
Un vespre, ell l'esperava que sortís de la botiga. Les primeres	xafogors	de juny espesseïen en l'aire una boira rosada, i la pell s'enlluentia als
vingut a fer. Medita hores i hores, arrimat a la cleda. Bèstia de sorra i	xafogor	, li agrada l'herba i la pren amb daler, de les mans de la quitxalla. El
del mig-dia, que els tres pollancres reben com defallits, desmaiats de	xafogor	; un quadro per a referir el ventijol de la tarda, que fa estremir
tant en tant, en la boira, i tot seguit reculava penedit, amb vergonya.	Xafogor	de tormenta. L'aigua s'entaforava per les canals i bufetejava les parets
la llum de la lluna és tèrbola com si tingués una mica d'albúmina. Fa una	xafogor	pesada. La gent para la fresca. Hi ha un home que s'ha posat un canti a
de la maror enfutismada, que augmenta les ànsies dels qui vomiten en la	xafogor	malolent de les cabines, que fa esverar les monges jovenetes i mig
darrera la mola de la caserna. Pels grans finestrals baixos, oberts en la	xafogor	de la nit sortia una bafarada acre: sentor d'estable, de corretjam, de
tan esllanguida, deixava anar uns sospirs tan fondos, llençava tanta	xafogor	que ja no sabia com me deia. Propassant-se una mica més m'agafà una mà i
patatim i que patatera. A les darreries d'agost la Valèria, malgrat la	xafogor	del temps i el botorn del nostre amor, encara no era pas meva, ni duia
i assagen lluscament, monòtonament, estúpidament. Quin acord perfecte: la	xafogor	del migdia, el pati de la caserna i l'exercici dels tabals! Les finestres
el sol, agafat a la barana, arrambat a la paret, davalla com tu cap a la	xafogor	de la tarda tancada, calenta, cap a la cel·la 409, galeria
temerari; necessito veure'l; us espero tots dos a dinar... Carrer desert,	xafogor	humida, s'enganxa a la pell, als pensaments, com la fosca. Et sents
darrera matinada plogué dues o tres hores. A la tarda, la barreja de la	xafogor	de la terra i de la frescor de l'aire és deliciosa. Vaig al mas per la
Dia mort, nuvolós, amb una gran pesadesa a l'aire i un cel de	xafogor	. Flotant sobre l'horitzó de la mar hi ha una boirina que, de vegades,
nou. Ja no fresqueja. De tota manera, l'aire és més prim i més fi, la	xafogor	sembla esvaïda. El ventet és tan agradable que produeix, a la cara, la
traducció de Renard. Rambla, a la nit. La pluja ha posat a l'aire com una	xafogor	humida, que de vegades fa com una opressió i altres vegades sembla tenir
Dos dies molt calorosos, de vents normals fluixets, nits de	xafogor	i d'entresuament. Aquesta tarda s'ha produït la tempestat elèctrica —el
amb una suavitat deliciosa, sembla haver-se esvaït. Hi ha quedat una	xafogor	immòbil i densa. Em demano què és el que he vingut a fer a Girona en un
quan el sol comença de picar, es produeix una espècie d'aclaparament de	xafogor	humida. Em desperto a quarts de vuit del vespre. A la pensió —gairebé
cada cop més calorosos i vingué a parar a un ensopiment enorme on tot era	xafogor	, sense oreigs que refresquessin, sense moviment per a poder jugar i fer
mores i tots tres menjàvem aquells qualls de sang de la naturalesa. La	xafogor	ens emperesia i jo, estabornit de sensacions, callava, escoltava, i
sota els xiprers. Se sentia alliberat d'aquella feixuguesa, i dintre la	xafogor	de la diada, en l'atmòsfera esbandida pel ventíjol que començava
de rierol... A migdia, tossals erms, dunes roges, cel enlluernador,	xafogors	asfixiants... El primer tast del desert! Ja la grandiosa serralada de
en abundància... Però ¿no teniu allotjament? Aquí drets i amb tanta de	xafogor	no s'està bé... On és la vostra cambra?... —Estic bé aquí. —No soparem
els ous d'on treien el cap els joves asseguradors eren covats en pols i	xafogor	, judicant pels indrets on feien cap aquells gegants primicers els dilluns
dels vents freds, i les brises marines apaivaguen amb llur frescor les	xafogors	estivals. L'hivern no és cru, i si neva, que succeeix poques vegades, la
ha passat tot... Venia el capvespre. Per la finestra oberta entrava la	xafogor	i es veien les copes dels arbres quietes. Començaven d'encendre els
Un home secardí amb un nen raquític dóna pa a un gat famolenc. Fa una	xafogor	anguniosa. Els pardals es banyen en la terra, aletejant, cercant-hi una
aclaparats bleixaven dins l'escalf migdial. Llur panteix dissimulat, la	xafogor	de l'hora, el sotragueig del tren, les imatges eixides del llibre
general, que ho feia petar tot en les ventades d'hivern, i en la	xafogor	opressora de l'estiu, que tallava el respir i feia de la suor un turment

Pàgina 1 (de 6)

50 següents