DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xalest A 88 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xalest Freqüència total:  88 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

. I de nina, me cregui, no en tenia ni una, de rua, una cara ben xalesta i estirada... va ésser després de tant d'anar a rentar per altri, de
Y "poca vergonyada"? Pues un acto indecoroso. Y "xalest"? Pues contento. Y "calces"? Pues las medias. Y
pintat en colors foscos, que donen aire greu a l'oncle Montserrat, xalest i gató, dret en difícil equilibri al costat de la tia Joana, asseguda a
m'empenyia cap a la vida amb ganes i seguretat. I sortia de casa de Maria xalest i fresc, com a les tardes d'estiu, quan el sol s'ha post i les dones
passat moltes hores escoltant el soroll de l'aigua que corria, la remor xalesta de les fulles, sota el pas eixerit del primer bri d'oratge de la tarda.
El senyor Sebastià Carbonell arribà a la hisenda aquell mateix dia. Anava xalest i feia la impressió que els negocis de la ciutat havien anat molt bé,
costat d'una dona i per poder mirar la pantalla junts, i amb la nit més xalesta, com, de vegades, al tren un llegeix el diari del qui té al costat, i,
d'ençà de la meva pujada al tren per incorporar-me a l'exèrcit, em sentia xalest i capdavanter de la meva vida, com un que s'ha convertit i surt de
perquè no hi havia qui en tragués l'aigua clara, però en vaig sortir xalest i més amic de tothom. L'endemà em vaig llevar a la sortida del sol i, tot
un banquet per seure. Jo tenia els ulls enfitats de son. Ell estava tan xalest com si fos migdia. Pujàrem al carro i partírem de cap a l'Albufera. En
tres vellanes, present de la bona jaia. I venia del passeig enjogassada, xalesta com una flor i deu anys més jove: havia vençut, altra vegada, els
l'escudelleta del brou. En Biel Forment s'acosta a en Joan i li diu tot xalest: —He d'anar a s'altra costat de sa línia de foc a dur aquests papers an es
branca més alta, i com més en menjava més hermosa tornava, més fina i més xalesta. Passaren estius i hiverns i na Joana no es cansava de passejar pels
esser sa música de Binissalem sa que feia sonar ets intruments ben redexalesta. Aquell dia no havien anat de bocois per sostenir es cadafal, ja n'havien
era pres d'una gran desolació. Volent collir la rosa més xalesta, van dar-me les espines llur dolô. I, anant fantasiant en mon
les ferides que li han fetes, desapareixerán, se posará bona de tot, xalesta y sana com un gra d' ay, si, com a bons fills, li tenim l' esment que
trista, però extremadament dolça. Entre ella, la d'ara, i aquella al·lota xalesta, d'ulls melicotonats, —aquella del vestit blanc amb llaços color cirera,
y com una secreta anyorança de veure corre de bell nou, llampant y xalesta, aixi per les places y carrers de ciutat com per tots els recons de la
només que fins al poble a donâ un volt; i si puc tenir l'ànima xalesta, un parell de copetes del recó, ella no em dirà res:
la festa. Tota poncella se desclou, i tota cara riu, xalesta, sobre el gipó lluent i nou. I fins la mar, per una estona
foc qui los circumdava d' aurïoles de carmí. Jo enyor les hores xalestes d' aquell estiu soleiós; i els sons de les velles
ton alenar, que l'aura llesta me ve a robar tota xelesta! Almenys, a l'orla de ta vesta que m'arrossegui
som á bordo. Com de facto, vetme t' aquí dispost y apareyat, més xalest qu' un passarell y més trempat y llatí qu' un pèrn de rifa. ¡Ala
fa dins la cambra modesta! Cada cosa hi riu, xalesta d'un somrís de benestar: les robes del cobricel
ve que el sol ha balcat entra l'embat de marina, tan xalest per qui camina tot fatigós i suat. A l'aujub el pastor vell
a la segada. Sempre amatent, sempre llesta, és que una idea xalesta li rondeja el pensament: —serà de ball o de festa,
i una padrina qui fila, i aigua qui apaga la set. Ta xalesta emparralada acull tothom, amatent; tens per tots bona
l'hora-baixa és un xalar. Vénen carros estibats, i xalestes cullidores, que es tornaran peladores quan els sacs
La sembrà sa majoreta, aquella bona veieta tan xalesta i remendosa, tan devertida i tan neta, que filava amb
L'orella de llebre floreix d'un or groc. Cama-roja, xalesta xicoira, d'un cel sense boira retraus la
riu avall: i ni una barca em va pendre mal, i nosaltres sans i xalestos, sèiem, i el vent i els pilots ens les governaven al dret.
hi están Donya Pepa, Na Catalina, i Sor Magdalena, una monjeta jove i xalesta.] Cata· —Contem coses, Magdalena, que m'interessa tot lo teu.
em vaig posar a ser allí on la mirada fa sol, perquè estava xalest ferm de ser un fobiol de raça encorbatada, però no barrinada
poso ma vida dins la camisa de força dels calçons, tan xalest com sóc amb sense i tan clar, t'enyoro a una punta del carnet
Mentre no parlaves ni motaves, però, feies cara xalesta d'al·lot content d'haver nat i d'haver-te fet alt fins a
havia tret en tu el costum ensellat de la vida. Vas llençar, xalest, la flassada a un costat. En obrir el llum, la
just obria unes aleues com de tórtora i s'allunyava xalesta per l'horitzó de la lona. Aquella noia en els meus ulls rodons.
si rondessin els àngels entorn. —La galta rosa és més viva i xalesta de l'infantó que es desperta dejorn. —Damunt la neu, la nadala
per tapar-los s'enfilen les testes infantils, de mirades xalestes on naufraguen els dols i els laments. Clara antorxa en
maridada em llanguiria com aucell engabiat. Mentrestant fugir xalesta vull, de neguits i tristors, i trescar de festa en
la dona i dels homes. El fotògraf surt de dins el drap negre, i riu, ben xalest.] [Per l'esquerra entren en Joan Peirot i En Pere Marraco. Vénen
fresca maror! Volen les nues beutats celestes vers el gran sol, vers les xalestes illes de joia on a corrues hi ha cants, l'estol dels balls enjoia les
Canavalls, i en ta cinglera feresta Fàtima encar riu xalesta dins l'horror de la tempesta, espillant-se dins tes
festa, volgué sortir a camí, llesta, vers aquella veu xalesta, com pàssera assedegada vers el brogit del torrent. L'hora era
tan esquerpes ses ombres i tan apagat son pas, i abans era tan xalesta, i tan eixerida i llesta! Sols li agrada anar a
ballen les donzelles fins de bell matí. Retrunyen xalestes cançons i requestes i cobles a chor.
de l'any, Fàtima es vesteix de festa i surt a rebre'l xalesta. Mes, trona entorn la tempesta, plou i neva, els
tempesta... Vetllant la costa feresta —Torre de David xalesta—, la Verge de Lluch aguaita dins sa vall, Estel del Mar. I niu
importa tanta claror. Escena VIII [Pep per fons esquerra, molt xalest i alegre.] Pep Hola! Bon dia! ¿Com estan ses dues xerafines? Tu,
bo i alzinant la testa. Al cant dels segadors ja baixa una xalesta pastoral de bassetges, esquellerincs i bels. Quan l'ombra del

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »