Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

. I de nina, me cregui, no en tenia ni una, de rua, una cara ben	xalesta	i estirada... va ésser després de tant d'anar a rentar per altri, de
Y "poca vergonyada"? Pues un acto indecoroso. Y "	xalest	"? Pues contento. Y "calces"? Pues las medias. Y
pintat en colors foscos, que donen aire greu a l'oncle Montserrat,	xalest	i gató, dret en difícil equilibri al costat de la tia Joana, asseguda a
m'empenyia cap a la vida amb ganes i seguretat. I sortia de casa de Maria	xalest	i fresc, com a les tardes d'estiu, quan el sol s'ha post i les dones
passat moltes hores escoltant el soroll de l'aigua que corria, la remor	xalesta	de les fulles, sota el pas eixerit del primer bri d'oratge de la tarda.
El senyor Sebastià Carbonell arribà a la hisenda aquell mateix dia. Anava	xalest	i feia la impressió que els negocis de la ciutat havien anat molt bé,
costat d'una dona i per poder mirar la pantalla junts, i amb la nit més	xalesta	, com, de vegades, al tren un llegeix el diari del qui té al costat, i,
d'ençà de la meva pujada al tren per incorporar-me a l'exèrcit, em sentia	xalest	i capdavanter de la meva vida, com un que s'ha convertit i surt de
perquè no hi havia qui en tragués l'aigua clara, però en vaig sortir	xalest	i més amic de tothom. L'endemà em vaig llevar a la sortida del sol i, tot
un banquet per seure. Jo tenia els ulls enfitats de son. Ell estava tan	xalest	com si fos migdia. Pujàrem al carro i partírem de cap a l'Albufera. En
tres vellanes, present de la bona jaia. I venia del passeig enjogassada,	xalesta	com una flor i deu anys més jove: havia vençut, altra vegada, els
l'escudelleta del brou. En Biel Forment s'acosta a en Joan i li diu tot	xalest	: —He d'anar a s'altra costat de sa línia de foc a dur aquests papers an es
branca més alta, i com més en menjava més hermosa tornava, més fina i més	xalesta	. Passaren estius i hiverns i na Joana no es cansava de passejar pels
esser sa música de Binissalem sa que feia sonar ets intruments ben	redexalesta	. Aquell dia no havien anat de bocois per sostenir es cadafal, ja n'havien
era pres d'una gran desolació. Volent collir la rosa més	xalesta	, van dar-me les espines llur dolô. I, anant fantasiant en mon
les ferides que li han fetes, desapareixerán, se posará bona de tot,	xalesta	y sana com un gra d' ay, si, com a bons fills, li tenim l' esment que
trista, però extremadament dolça. Entre ella, la d'ara, i aquella al·lota	xalesta	, d'ulls melicotonats, —aquella del vestit blanc amb llaços color cirera,
y com una secreta anyorança de veure corre de bell nou, llampant y	xalesta	, aixi per les places y carrers de ciutat com per tots els recons de la
només que fins al poble a donâ un volt; i si puc tenir l'ànima	xalesta	, un parell de copetes del recó, ella no em dirà res:
la festa. Tota poncella se desclou, i tota cara riu,	xalesta	, sobre el gipó lluent i nou. I fins la mar, per una estona
foc qui los circumdava d' aurïoles de carmí. Jo enyor les hores	xalestes	d' aquell estiu soleiós; i els sons de les velles
ton alenar, que l'aura llesta me ve a robar tota	xelesta	! Almenys, a l'orla de ta vesta que m'arrossegui
som á bordo. Com de facto, vetme t' aquí dispost y apareyat, més	xalest	qu' un passarell y més trempat y llatí qu' un pèrn de rifa. ¡Ala
fa dins la cambra modesta! Cada cosa hi riu,	xalesta	d'un somrís de benestar: les robes del cobricel
ve que el sol ha balcat entra l'embat de marina, tan	xalest	per qui camina tot fatigós i suat. A l'aujub el pastor vell
a la segada. Sempre amatent, sempre llesta, és que una idea	xalesta	li rondeja el pensament: —serà de ball o de festa,
i una padrina qui fila, i aigua qui apaga la set. Ta	xalesta	emparralada acull tothom, amatent; tens per tots bona
l'hora-baixa és un xalar. Vénen carros estibats, i	xalestes	cullidores, que es tornaran peladores quan els sacs
La sembrà sa majoreta, aquella bona veieta tan	xalesta	i remendosa, tan devertida i tan neta, que filava amb
L'orella de llebre floreix d'un or groc. Cama-roja,	xalesta	xicoira, d'un cel sense boira retraus la
riu avall: i ni una barca em va pendre mal, i nosaltres sans i	xalestos	, sèiem, i el vent i els pilots ens les governaven al dret.
hi están Donya Pepa, Na Catalina, i Sor Magdalena, una monjeta jove i	xalesta	.] Cata· —Contem coses, Magdalena, que m'interessa tot lo teu.
em vaig posar a ser allí on la mirada fa sol, perquè estava	xalest	ferm de ser un fobiol de raça encorbatada, però no barrinada
poso ma vida dins la camisa de força dels calçons, tan	xalest	com sóc amb sense i tan clar, t'enyoro a una punta del carnet
Mentre no parlaves ni motaves, però, feies cara	xalesta	d'al·lot content d'haver nat i d'haver-te fet alt fins a
havia tret en tu el costum ensellat de la vida. Vas llençar,	xalest	, la flassada a un costat. En obrir el llum, la
just obria unes aleues com de tórtora i s'allunyava	xalesta	per l'horitzó de la lona. Aquella noia en els meus ulls rodons.
si rondessin els àngels entorn. —La galta rosa és més viva i	xalesta	de l'infantó que es desperta dejorn. —Damunt la neu, la nadala
per tapar-los s'enfilen les testes infantils, de mirades	xalestes	on naufraguen els dols i els laments. Clara antorxa en
maridada em llanguiria com aucell engabiat. Mentrestant fugir	xalesta	vull, de neguits i tristors, i trescar de festa en
la dona i dels homes. El fotògraf surt de dins el drap negre, i riu, ben	xalest	.] [Per l'esquerra entren en Joan Peirot i En Pere Marraco. Vénen
fresca maror! Volen les nues beutats celestes vers el gran sol, vers les	xalestes	illes de joia on a corrues hi ha cants, l'estol dels balls enjoia les
Canavalls, i en ta cinglera feresta Fàtima encar riu	xalesta	dins l'horror de la tempesta, espillant-se dins tes
festa, volgué sortir a camí, llesta, vers aquella veu	xalesta	, com pàssera assedegada vers el brogit del torrent. L'hora era
tan esquerpes ses ombres i tan apagat son pas, i abans era tan	xalesta	, i tan eixerida i llesta! Sols li agrada anar a
ballen les donzelles fins de bell matí. Retrunyen	xalestes	cançons i requestes i cobles a chor.
de l'any, Fàtima es vesteix de festa i surt a rebre'l	xalesta	. Mes, trona entorn la tempesta, plou i neva, els
tempesta... Vetllant la costa feresta —Torre de David	xalesta	—, la Verge de Lluch aguaita dins sa vall, Estel del Mar. I niu
importa tanta claror. Escena VIII [Pep per fons esquerra, molt	xalest	i alegre.] Pep Hola! Bon dia! ¿Com estan ses dues xerafines? Tu,
bo i alzinant la testa. Al cant dels segadors ja baixa una	xalesta	pastoral de bassetges, esquellerincs i bels. Quan l'ombra del

Pàgina 1 (de 2)

50 següents