Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Jo em mirava amb avidesa i simpatia els joves del vestit negre, la gran	xalina	damunt el pit, l'ample capell i la cabellera abundosa. I la pipa, Déu
de petulància. No tindrà més de vint-i-dos anys. Vesteix de negre, llarga	xalina	també negra. Barret ample per sota el qual li penja una llarga cabellera
Legió d'Honor sembla una goteta de sang presa. I, voleiant pel pit, una	xelina	transparent, blavosa, dóna a tota la figura un aire d'innocència
abundaven els jovenets de cara pelada, cabellera llarga, pipa a la boca y	xalina	anusada en papallona al coll, avensà un senyor petit-petit, que duya
socials més generoses. Alt, esbelt, d'una impressionant pal·lidesa, amb	xalina	d'artista, té l'aire messiànic d'un Crist modern. No manca en aquelles
blanca, se li havia enllustrat de vermelló i ja no duia la característica	xalina	, sinó que ostentava, reposant sobre l'abdomen, la no menys característica
senyor petit, lleugerament geperut, vestit de negre, amb una corbateta de	xalina	, també negra, i una cara de faccions molt acusades: una cara que semblava
ni anells, ni agulles de corbata, ni cadenes de rellotge, ni perfums, ni	xalina	, ni cabells llargs... ni tantes i tantes coses típiques de la generació
? ¿És que els temps moderns no ho són per a tothom? ¿No s'han acabat les	xalines	, el cabell llarg? ¿Per què no es poden llevar a l'hora que Déu mana? Per
una mica homenívol —com correspon a una senyoreta que va al treball—, una	xalina	de color blau marí clapejada de petites llunes roges i un cinyell també
Alt, prim, àgil... amb una pulcra barba blanca, aperillada... Amb una	xalina	negra, com de dol (dol per qui? Misteri! Mai no va dir-ho a ningú
tesi, vull explicar-li un fet recent... —Em deixà la solapa, es palpà la	xalina	, es racomodà el nus, s'espolsà una mota imaginària de l'armilla i fent
plenes de periòdics les butxaques de l'abric, humiliada la testa sobre la	xelina	, oberts vagament els ulls i fits en un punt que ningú no veu, sostingut
encoixinat que es corden al darrera per mitjà d'una sivella o d'un gafet;	xalines	, de llaç, ample o estret, "topetes", "lavaliers", etc., nuades o
que cau damunt de les anques, afegint-hi l'ample coll emmidonat i la	xalina	de seda blanca. A mi, encara que varen eixamplar-me'l, era un vestit que
i tancar d'ulls, me'l veia a l'abast de la meva conversa, amb la seva	xalina	i les seves sabates més o menys estisorades per un barber de Sant Andreu,
caiguda. L'artista "modernista" portarà els cabells llargs, corbata de	xalina	, botins, si és a l'hivern, i a ésser-li possible, anirà pel món amb
Abundaven, en els joves, les cabelleres llargues i les corbates de	xalina	, i ésser teoritzant, fos del que fos, feia bonic, i
ni el geni fulgurant i autoritari, ni la cabellera esborifada i la	xalina	, falsos testimonis avui sortosament en desuetud. La confiança és en
d'art per tal de mantenir la tradició i prestigi del xamberg i la	xalina	, peces que sense aquesta intervenció anaven a ésser definitivament
la cara a grapats, es posava una camisa neta, es feia el llaç de la	xalina	i anava a veure la senyora Valldaura, no per interès, sinó perquè
els amos havien desaparegut. "¿Se'n recorda, d'en Masdéu? ¿Amb aquella	xalina	?" Havia mort al front, lluitant. Els diaris n'havien parlat molt i
de professionalitat dignificada, són homes perfectament normals, sense la	xelina	dels modernistes ni les melenes dels romàntics, però amb un concepte del
dels vestits negres, de les americanes cordades fins al coll, de les	xalines	monstruoses, els cabells llargs, les pipes i els barrets amples. Els
de dues medalles i... tres medallons. Corbata	xelina	de llaç capritxós, creuada de barres de
colpien les portes, ja són aquí les botes clavetejades i la	xalina	dels herois romàntics (els qui morien damunt les
allà, el senyor del corbatí! Cent-cinquanta lliures el senyor de la	xalina	! ¿Qui diu més? Subhastam el càrrec de President del Govern! Vinga, que és
flors. I també portaven nusos fets a imitació de la	xalina	, no tan bonics com els fets a mà. Etcètera.
fort, que tirava a copaalta sense ésser-ho del tot. No canviava mai de	xalina	, que duia sempre estarrufada, exigencia i dèria de la seva filla Eulàlia,
pul·lulen "cabarets", "bistrots" i "music halls". Artistes amb	xalina	i redingot deforme, barrets amples, polsosos, quasi arnats, imposen llur
... Està bé; perdoneu. [(Se'n torna sense la revista.)] Artista [(	xalina	, pipa i cabellera que li surt sota el xamberg. Travessa de dreta a
alanquins, de mostatxoni, lluhinthi la soguilla d' or del Sr. Aleix;	xalina	vermellosa, nuada á tall de llas; botinas de xarol, prisadas de la
s'imaginava home elegant i bohemi i portava cabells llardosos i largosos,	xalina	de topos, un barret d'ala ampla i un abrigot draculí. Al seu costat, la
al viatge, i a l'hora de sopar al vell barri de Belgrad, un rapsode amb	xalina	i capell d'ala ampla recitava anècdotes amb gesticulació grandiosa i
paranormals. Als anys vint duia els cabells llargs, capell ample i una	xalina	d'artista que li arribava fins als peus, com el doctor Frankenstein. Era