Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i els llençols rebregats fins sota el pit que protegeix una mena de	xambra	insidiosament transparent. —Ah, vós! —exclama en veure'l. —No sabia si us
amb un gest sobtat que l'obliga a avançar el pit contra la tela de la	xambra	que espetega. Ell mira el botó que salta, la sina que s'escapa. —Som un
Eh? —fa, però tot seguit s'inclina cap a la dona, li acaba d'obrir la	xambra	i endinsa la mà entre els pits amples i granats que tremolen al seu
uns vions, una camisa de dona, llarga i ampla, de llenç cru, una	xambra	despitralada... Hi ha qui s'embolica amb un llençol o una cortina...
vinga fer-li sacsons per tot arreu; a l'últim li va posar una	xambra	i, quan el va tenir ben disfressat, el va tornar a deixar damunt de la
sentir aquell dimoni, amb la gorra de dormir que li tapava els ulls, la	xambra	feta a bocins i les calcetes arrossegant, va fer un bot per a fugir, però
d'ell. Estiraren el cordó i la porta s'obrí. Aparegué una dama en	chambre	i enagos que en veure el poeta se li tirà al damunt i d'una empenta el
senyores ni amb els vestits de mudar ni amb els tres enagos, les dues	chambres	i els pantalons de guerrer dels dies ordinaris. És massa jove per a haver
tancades! L'olor de les robes superposades, de les cotilles, de les	chambres	...! Els bigotis arrissats, les barbes! Val més no pensar-hi. No
més o menys somnolenta, sortia als balcons: les senyores, en	chambre	; els homes amb estrenyecaps. Vint minuts després d'haver emprès la
grasses i poc afavorides, vestides amb allò que abans en deien una "	xambra	" i que, amb un cigarret encès al llavi, cantaven una tonada que feia
d'indumentària que anotam tot seguit: Bata, calçons, casaca, cota de	xambre	, enagos, faldetes, gipó, guardapits, juba, manta i vestit. La roba de
divergències; de vegades per un gipó, un parell de llençols o una	xambra	es desfeia un casament. Ans de les esposalles s'anava a Reus a
nusets dels dits lo contacte de cosas duras; mes una espessa capa de	chambras	enrossidas pe'l temps que no havía sigut bugadejadas, un parell de
colors decents i de bon gust, naturalment, res de violetes o vermells,	xambres	roses i cels —"per si estàs malalta o per a quan jeguis de part..."—,
que es veia d'una hora lluny que podia gastar, li fes il·lusió tenir una	xambreta	cosida a mà, quan sempre hi quedava el senyal de persona, que no afina ni
lluny, li revenien les paraules de la senyora Calvet a qui brodava una	xambra	. «Amb les mans que té vostè es podria guanyar la vida.» Quan va arribar a
peça tan menuda entre les mans que hi queda en gran part amagada. És una	xambreta	. Fa dies que la calor no se sent apegalosa com els dos mesos passats; ha
ocupat la tarda i la Palmira ha cregut que acabaria de brodar la segona	xambra	per a la senyora Calvet, la hi broda amb fil groc perquè no sap si serà
Palmira. Tornava a reviure el degoteig de paraules entre elles dues, la	xambreta	entremig, damunt del taulell, i ella que l'havia girat del revés per
y se le inscribe como Venerando Mallons Cachaldora». —Què és una	xambreta	? —Unes camises així de petites que posen als recent nascuts. Semblen roba
«Nocturn»). Amb variacions, com el trasllat a una altra	chambre	del mateix edifici, Rodoreda mantindria aquesta adreça parisenca fins al