Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que us agradi. Després, a la matinada, podem destapar una ampolla de	xampany	. Soparem, naturalment... —afegeix, un pèl interrogativa—. És possible que
la gorja i diu: —Senyors, en aquesta ocasió és habitual l'ampolla de	xampany	, però donada la posició modesta de la interessada i, sobretot, la seva
altres —pronunciats davant un capellà, a cau d'orella sota un sostre de	xampany	la primera nit d'amor— te n'has de fiar. Jo ja no promet: et seré fidel
i un somriure de complicitat, era còmode, acollidor. Fins i tot hi havia	xampany	a la nevera. —Us hem deixat menjar i begudes. El que hi ha a la nevera és
res. Jo no tenia gana i en Sergi tampoc. Ell volia, però, encetar el	xampany	i jo m'hi he negat. —No. —No, per què? No vols que ho
dama es passa el dia tancada a la cabina bevent whisky barrejat amb	xampany	. No cal dir que ja es lleva torrada com una sopa. L'aportació ianqui ha
i de les festes dels manicomis. Fins després, quan el whisky i el	xampany	havien fermentat de debò, les situacions violentes —autèntiques algunes
Marau Taaroa donava una festa a casa seva, en la qual se servia cervesa,	xampany	i aquest pa de pessic que pasten i couen els xinesos, sempre s'arribava
amb els seus quartos corresponents. Mira, ara li duen	xampany	. Els galants la voltaven. Es deia que tenia molts de pretendents, però
amb el capità general s'encaminaren cap a un saló reservat a prendre el	xampany	tranquil·lament. Entretant, com era ja hora de sopar, els directius del
mon cousin?\ L'Habsburg agraí l'atenció amb un compliment: —El	xampany	és una feliç creació del teu país. —Viuen soles al bosc —seguí el
discuteixen els nostres drets. L'arxiduc estava ofuscat, més que pel	xampany	, per la seva pròpia imaginació. Vora els lavabos es toparen amb Aina
-la a defora. La me'n duc en es segon pis, a sa biblioteca, la convid a	xampany	i li començ a mostrar /Blancos y Negros\ que parlaven d'ella.
llotges daurades, les pecadores exhibien el seu bust quasi nu. Corria el	xampany	. Algun senyor amb bigoti i barbonet ballava sol enmig de la sala, una
de la tia Obdúlia als mallorquins que coneixia a Barcelona. A l'hora del	xampany	, lassa i mústia, la Violeta s'obria a les confidències: —Perquè jo som
els Tres, sou els Tres Viatjants de Comerç. El Ros,	xampany	i capons del Prat. El Negre, perles i abrics d'astracan. El
que estrena, les sabates que llença sense posar-hi mitges soles, el	xampany	que beu i els estalvis que fa darrera dels "Surroca, Fills i
i l'Antoni, tots, van voler que jo em fes un vestit de seda de color de	xampany	. I que em posés un collaret llarg de perles de cria. En Vicenç, sense
Ell, molt simpàtic, molta broma, moltes amistats a l'hora de pagar el	xampany	; però, en els moments difícils, amic meu, a la gent... què li diré... li
pensava en la seva festa del dia abans, en els diners que havia despès en	xampany	per abeurar tot aquell personal limfàtic i grotesc; recordava aquell
terrasses de la plaça de Catalunya. Els cabarets van tornar a segregar el	xampany	gelat com en el bon temps de la guerra. Els hotels de Barcelona no podien
tardor visitaven la casa de Rosa Trènor amb l'excusa de beure una copa de	xampany	o una taça de te. Tot el restant anava a càrrec de Rosa Trènor, i les
per donar una mica de grandesa a l'establiment; a ell el	xampany	li feia fàstic, i només l'utilitzava per humitejar les puntes del seu
invocació a l'ànima de Malherbe, que el pare li recitava quan havia begut	xampany	i de la qual ha oblidat una estrofa. Però ha de respondre a la vana
vent empêche de calmer\." declamava amb èmfasi després de beure	xampany	. I un dia de santa Laura, Tomàs s'ennuegà bevent xampany; dos regalims li
després de beure xampany. I un dia de santa Laura, Tomàs s'ennuegà bevent	xampany	; dos regalims li lliscaven pels costats de la boca, talment com els bous
lletjas ó guapas, y cóm anavan vestidas. —Y donchs, que no hi haurá	Champagne	?— feu en Marlet, notant la falta de copas pera béuren. —No faltava més
hauría dit qu' era tan criatura com aquells dos noys. Al arribar lo	Champagne	s' enfilá á la cadira y, la copa en la má esquerra, en la dreta l'
del Angel cap al passeig de Gracia pera esbargirse una mica. Los fums del	Champagne	se li havían empujat al cervell y se 'l sentía pesant y térbol. Caminá
una despesa extraordinària: aquell dijous vaig comparèixer amb dolços i	xampany	a la porta de la meva amiga. Com en Servitud Andreu
les tinc citades per a aquesta nit. Les portarem on voldrem. Jo pago el	xampany	. Arribar a Marsella i dormir amb una dona que no és una cocotte,
del bar). Ell havia dit: —Aquest vespre els convidaré tots a sopar i a	xampany	. El premi era de cent francs. El brau era temible, un brau de debò que
tornava a ésser davant el nínxol. —A veure si no hi haurà una ampolla de	xampany	! Tot regirant anava dient: —Beaujolais! És un vinet amb un pèl
malament; també hi passarem, però ja hauran veremat. Aquest dimoni de	xampany	, on deu ser? Un burgès francès amb un celler com aquest no és possible
burgès francès amb un celler com aquest no és possible que no hi tingui	xampany	... I, llavors, la gran troballa la vaig fer jo. Mentre ell estava
Vaig tapar el dipòsit mentre ell tornava a les ampolles. —No he trobat el	xampany	; només me n'emporto dues; no diguis que no sóc considerat; les ampolles
però ja hauran veremat Chalon sur Saone... "Ah, Chalon! ¡Terra de	xampany	! Potser ens llogaran per treballar als cellers. Ah, c'est là qu'il
estrictament correctes... És clar, després d'unes quantes copes de	xampany	, què voleu, amic?, la consciència es dilueix, les categories es confonen,
és veritat, senyor Aguilera? Es van asseure en una llotja. Els serviren	xampany	. "La vida, senyor Matisse? Un general francès, com es devia dir?, la va
senyor Aguilera? Sol·liciten ser invitades i participar del nostre	xampany	. Em sembla que fóra imperdonable renunciar a una companyia tan oportuna i
ens estenguin una pòlissa de fidelitat per tota la vida... Amenitzar amb	xampany	els nostres exàmens ens predisposaria a la condescendència..." —La meva
pinsà, eructa dolçament, somriu i parpelleja com si l'efervescència del	xampany	li pugés als ulls... Si ara poguessis seure i beure en aquesta taula, ens
marit enganyat no exclou la cortesia..." Brindaren tots amb efusió. El	xampany	es vessà damunt la taula, inundà els pètals d'uns crisantems, i al senyor
món amb música de valsos, i cambrers polits, amatents a curullar-vos de	xampany	la copa, amb flors per totes bandes, i rostres riallers, amables, sense
una vegada a París... Cosme mirava el líquid ros; era extraordinari, el	xampany	li feia l'ullet igual que el senyor Matisse i semblava, com ell, tenir un
només quedaven ell i Mònica... Flors damunt les tovalles, copes, licors,	xampany	: el camí previst per a l'endemà del triomf. I les parelles que ballaven
No era estrany que aquell dia begués, però no foren els licors i el	xampany	que em procuraren l'única hora realment feliç viscuda al cap de tants
de seda que se m'aferrava a la pell, perquè ells me la mullaven amb	xampany	. Era l'estiu, saps? Parlàvem, doncs, de la "volució",
barbes. ¿On em deixareu? Jo m'he avesat a les grandeses, m'he avesat al	xampany	i als pollastres rostits, m'he avesat als alegres mariners que em
els "armilalls" es van compadir de mi. Ompliren la banyera de	xampany	, m'hi van tirar dintre i em vaig banyar davant d'ells —teníem, saps?,

Pàgina 1 (de 20)

50 següents