Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—digué—, aquella persona era a l'església. Jo em trobava davant, prop del	xantre	, quan tot d'una veig que les santes icones s'il·luminen. Brillaven el
(que és Cyrus Smith), del tecnòcrata, mestre de la ciència,	xantre	del treball transformador en el mateix moment que, confiant-lo a altres,
el romanticisme filohel·lènic; Loti, viatger especialitzat en l'Orient,	xantre	d'Estambul; la vaga idea d'un personatge femení (alguna Desencantada);
on els canonges no menyspreïn els capellans, i on aquests tolerin els	xantres	. Els provincials i els bajans estan sempre disposats a enutjar-se i a
catifes de fullaraca i cançons d'abegots. La petja seriosa dels canonges,	xantres	i alta clerecia, dels advocats, curials, vídues i concos, coneix
les boques mig obertes de les criades. Recordo, com si fos ara, la veu de	xantre	d'un cec vell amb barba, molt alt, que anava pel Poble Sec cantant la
i tot disposen al detall quantes atxes, quants vestits de dol, quants	xantres	, quantes ploraneres hi ha d'haver, com si creguessin que n'han de
de boques mig obertes, molles, àvides. Recordo, com si fos ara, la veu de	xantre	d'un cec vell amb barba, molt alt, que anava pel Poble Sec cantant la
tota sèria, vinga donar voltes pel terrat bo i escarnint el cant dels	xantres	. I els nens del quart pis, vinga llançar paperets, saltant i excitant-se,
canten d'una manera notòriament diferent que un tenor d'òpera o un	xantre	de catedral. El que en tot cas és indiscutible és que quan arriba la
peus plans". —¿En Soleràs? —L'he conegut per la veu. Aquesta veu de	xantre	de catedral, el gran ximple... A la plaça de Cruyllas del Puy hi ha uns
ès d'una gravetat i solemnitat com la veu del millor salmista d'entre els	xantres	de la Seu. Només toca en les diades de festa grossa repercutint per tots
volta les veus uníssones i greus dels capitulars, destacant-se les dels	xantres	. S'en diu la Peixetera en raó a que ès la que toca a les set del
l'any 1815, per acord del Capítol, per mossèn Aleix, jove	xantre	del Pi. Aquesta decisió fou generalment molt censurada i tingué
de Egipto". Tenien anomenada mossèn Bonaventura Bellsolà,	xantre	, fill de Sabadell, Manuel Camps (a) Manuel de Vilafranca, tenor, i
a la Col·legiata de Santa Anna d'un oratori de mossèn Ignasi Ducasi,	xantre	del Pi, gairebé un adolescent, germà de mossèn Ducasi, que com havem
germà de mossèn Ducasi, que com havem explicat més amunt, fou nomenat	xantre	de les Descalces Reials, a Madrid, amb un sou, afegim ara, de
nadalenques; mossèn Antoni Bartra (a) Polla rossa, tenor, i mossèn Bruno,	xantre	, conegut pel "Bou del Palau" per la seva corpulència i la seva veu
homes després d'apendre el llenguatge de la selva. Avui, Rudyard Kipling,	xantre	de l'imperialisme anglès, s'esforça en compendre. I ens ha dit, no com un
i el glapit dels gossos. Els camells i els bous es contrapuntaven com	xantres	en una catedral. Un que altre cavall renillava, com perdut en el
remembrança d'un antic costum, en honor dels morts. Seguien aprés els	xantres	modulant, amb aire inconscient, cants tristos. El pobre difunt, portat a
notable Cerimonial. Així, en seure l'emperador a la taula, cinc	xantres	cantaven: "/Conservet Deus imperium vestrum\"; en beure, se li
i els ciris. Els deu Angels que sonen instruments de corda, l'Aliga, els	xantres	que canten davant la Custòdia. La Custòdia amb el sagrat Cos de
'l seu nom, està encarregat del bon ordre de les ceremonies. ¿Què fan los	xantres	? Cantan tot lo que s' haja de cantar en los oficis y misses solemnes. Los
encara que siga fora de la iglesia. ¿Com han d' usar d' aquest permís los	xantres	que no son eclesiástichs y 'ls escolans? Han de considerarho com un gran
canónica durant els seus estudis en la carrera de lleys, al canonge y	xantre	Mossen Dalmau Alió. En el any 1325 á Bernat de Camons se li
conservadors de la Universitat, al Sacristá major de la Catedral, al	Xantre	major y al Abat de San Feliu indicantloshi sos drets y obligacions.
conservadors, que eran: el sacristá major de la Seu de Girona y el	xantre	major, y abat de la Collegiata de S. Feliu, á quinas dignitats anava
afina de Mozart un cántic solemnialment. Magistrals	chantres	cantadors dels frares módulen la missa, mentres l' adorent
Trepitges fort. Aixeques la teva veu de	xantre	i esmicoles els vidres més subtils. Ni et
Chris. [(Seient).] Sóc un cantador de punta, oi? Tinc una veu de	xantre	... Bevem, eh? Bandarrot! Ah, estic per fer gresca, avui. [(Beu)
gra a dintre de la més petita espiga: els vells, am veu de llegenda, de	xantre	, de fosser; els homes, d'emigrant, de mariner, de pastor i d'home
no coneix las necessitats d' una parroquia. Duya cartas del dignitat de	Xantre	de la Seu... No puch sentir, desd' alashoras, parlar de xantres. —Ja ho
de Xantre de la Seu... No puch sentir, desd' alashoras, parlar de	xantres	. —Ja ho crech. —En fí: tal y tant estremosa y fatal va ser la prédica
carrinclones, canta que cantaras, lluint aquella atabaladora veuarra de	xantre	desentonat que rumbejava, i que li havia valgut el sobrenom de Jan
gresca o de cacera, sempre a punt de fer una cantada amb aquella veu de	xantre	desentonat que tant li agradava lluir, o d'aixecar el colze engolint, per
badant la boca entre ses patilles blanques ab els llavis inflats com un	xantre	de catedral y fent mans-manetes com un ximplet, y'ls altres escarnintlo,
Gar· ¡Oh no! n' estich ben segú, Lo conech tant com á tú, veu de	chantre	enrogallat. Lo dia d' aquell deshori, quant, per vía de reclam, varem
y sense treva m' entraba bosch endins ab desespero sento una veu de	xantre	que s' eleva, era 'l ruch que bramaba á casa meva y vaig dir tot content:
altras cosas Que per ara nom convé Revelar, ab veu de	xantre	M' exclamo: O felís moment En que prenguí l'
Feyan una gran funció quan hi entrarem. Lo sumo sacerdot y 'l que fa de	xantre	estavan en l' altar cantant, alternativament ò plegats, melodiosos
del altar, d' una á una; després al sant titular del temple; després al	xantre	, que no 's mou de vora seu en tota la ceremonia; als sis ò set popes del
(inv. 11 i 20), tres Precentors (Cabiscols, Primicers o	Xantres	) (inv. 7, 8 i 12) sense que consti cap Hospitaler. Tanmateix
funcions del cor, on esdevingué l'ornament característic dels cantors o	xantres	; també la podien dur els preveres i bisbes per a les benediccions o