×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb xantre |
Freqüència total: 44 |
CTILC1 |
—digué—, aquella persona era a l'església. Jo em trobava davant, prop del | xantre | , quan tot d'una veig que les santes icones s'il·luminen. Brillaven el | (que és Cyrus Smith), del tecnòcrata, mestre de la ciència, | xantre | del treball transformador en el mateix moment que, confiant-lo a altres, | el romanticisme filohel·lènic; Loti, viatger especialitzat en l'Orient, | xantre | d'Estambul; la vaga idea d'un personatge femení (alguna Desencantada); | on els canonges no menyspreïn els capellans, i on aquests tolerin els | xantres | . Els provincials i els bajans estan sempre disposats a enutjar-se i a | catifes de fullaraca i cançons d'abegots. La petja seriosa dels canonges, | xantres | i alta clerecia, dels advocats, curials, vídues i concos, coneix | les boques mig obertes de les criades. Recordo, com si fos ara, la veu de | xantre | d'un cec vell amb barba, molt alt, que anava pel Poble Sec cantant la | i tot disposen al detall quantes atxes, quants vestits de dol, quants | xantres | , quantes ploraneres hi ha d'haver, com si creguessin que n'han de | de boques mig obertes, molles, àvides. Recordo, com si fos ara, la veu de | xantre | d'un cec vell amb barba, molt alt, que anava pel Poble Sec cantant la | tota sèria, vinga donar voltes pel terrat bo i escarnint el cant dels | xantres | . I els nens del quart pis, vinga llançar paperets, saltant i excitant-se, | canten d'una manera notòriament diferent que un tenor d'òpera o un | xantre | de catedral. El que en tot cas és indiscutible és que quan arriba la | peus plans". —¿En Soleràs? —L'he conegut per la veu. Aquesta veu de | xantre | de catedral, el gran ximple... A la plaça de Cruyllas del Puy hi ha uns | ès d'una gravetat i solemnitat com la veu del millor salmista d'entre els | xantres | de la Seu. Només toca en les diades de festa grossa repercutint per tots | volta les veus uníssones i greus dels capitulars, destacant-se les dels | xantres | . S'en diu la Peixetera en raó a que ès la que toca a les set del | l'any 1815, per acord del Capítol, per mossèn Aleix, jove | xantre | del Pi. Aquesta decisió fou generalment molt censurada i tingué | de Egipto". Tenien anomenada mossèn Bonaventura Bellsolà, | xantre | , fill de Sabadell, Manuel Camps (a) Manuel de Vilafranca, tenor, i | a la Col·legiata de Santa Anna d'un oratori de mossèn Ignasi Ducasi, | xantre | del Pi, gairebé un adolescent, germà de mossèn Ducasi, que com havem | germà de mossèn Ducasi, que com havem explicat més amunt, fou nomenat | xantre | de les Descalces Reials, a Madrid, amb un sou, afegim ara, de | nadalenques; mossèn Antoni Bartra (a) Polla rossa, tenor, i mossèn Bruno, | xantre | , conegut pel "Bou del Palau" per la seva corpulència i la seva veu | homes després d'apendre el llenguatge de la selva. Avui, Rudyard Kipling, | xantre | de l'imperialisme anglès, s'esforça en compendre. I ens ha dit, no com un | i el glapit dels gossos. Els camells i els bous es contrapuntaven com | xantres | en una catedral. Un que altre cavall renillava, com perdut en el | remembrança d'un antic costum, en honor dels morts. Seguien aprés els | xantres | modulant, amb aire inconscient, cants tristos. El pobre difunt, portat a | notable Cerimonial. Així, en seure l'emperador a la taula, cinc | xantres | cantaven: "/Conservet Deus imperium vestrum\"; en beure, se li | i els ciris. Els deu Angels que sonen instruments de corda, l'Aliga, els | xantres | que canten davant la Custòdia. La Custòdia amb el sagrat Cos de | 'l seu nom, està encarregat del bon ordre de les ceremonies. ¿Què fan los | xantres | ? Cantan tot lo que s' haja de cantar en los oficis y misses solemnes. Los | encara que siga fora de la iglesia. ¿Com han d' usar d' aquest permís los | xantres | que no son eclesiástichs y 'ls escolans? Han de considerarho com un gran | canónica durant els seus estudis en la carrera de lleys, al canonge y | xantre | Mossen Dalmau Alió. En el any 1325 á Bernat de Camons se li | conservadors de la Universitat, al Sacristá major de la Catedral, al | Xantre | major y al Abat de San Feliu indicantloshi sos drets y obligacions. | conservadors, que eran: el sacristá major de la Seu de Girona y el | xantre | major, y abat de la Collegiata de S. Feliu, á quinas dignitats anava | afina de Mozart un cántic solemnialment. Magistrals | chantres | cantadors dels frares módulen la missa, mentres l' adorent | Trepitges fort. Aixeques la teva veu de | xantre | i esmicoles els vidres més subtils. Ni et | Chris. [(Seient).] Sóc un cantador de punta, oi? Tinc una veu de | xantre | ... Bevem, eh? Bandarrot! Ah, estic per fer gresca, avui. [(Beu) | gra a dintre de la més petita espiga: els vells, am veu de llegenda, de | xantre | , de fosser; els homes, d'emigrant, de mariner, de pastor i d'home | no coneix las necessitats d' una parroquia. Duya cartas del dignitat de | Xantre | de la Seu... No puch sentir, desd' alashoras, parlar de xantres. —Ja ho | de Xantre de la Seu... No puch sentir, desd' alashoras, parlar de | xantres | . —Ja ho crech. —En fí: tal y tant estremosa y fatal va ser la prédica | carrinclones, canta que cantaras, lluint aquella atabaladora veuarra de | xantre | desentonat que rumbejava, i que li havia valgut el sobrenom de Jan | gresca o de cacera, sempre a punt de fer una cantada amb aquella veu de | xantre | desentonat que tant li agradava lluir, o d'aixecar el colze engolint, per | badant la boca entre ses patilles blanques ab els llavis inflats com un | xantre | de catedral y fent mans-manetes com un ximplet, y'ls altres escarnintlo, | Gar· ¡Oh no! n' estich ben segú, Lo conech tant com á tú, veu de | chantre | enrogallat. Lo dia d' aquell deshori, quant, per vía de reclam, varem | y sense treva m' entraba bosch endins ab desespero sento una veu de | xantre | que s' eleva, era 'l ruch que bramaba á casa meva y vaig dir tot content: | altras cosas Que per ara nom convé Revelar, ab veu de | xantre | M' exclamo: O felís moment En que prenguí l' | Feyan una gran funció quan hi entrarem. Lo sumo sacerdot y 'l que fa de | xantre | estavan en l' altar cantant, alternativament ò plegats, melodiosos | del altar, d' una á una; després al sant titular del temple; després al | xantre | , que no 's mou de vora seu en tota la ceremonia; als sis ò set popes del | (inv. 11 i 20), tres Precentors (Cabiscols, Primicers o | Xantres | ) (inv. 7, 8 i 12) sense que consti cap Hospitaler. Tanmateix | funcions del cor, on esdevingué l'ornament característic dels cantors o | xantres | ; també la podien dur els preveres i bisbes per a les benediccions o |
|