×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb xanxa |
Freqüència total: 37 |
CTILC1 |
| i m'han mirat amb els ulls recoquillats, pensant-se que ho deia amb | xanxa | , però en veure'm tant seriós han abaixat la vista i hi ha hagut uns | | Patrizzii", on devia tenir lloc l'encontre mortal. Jo la prenia amb | xanxa | aquella xanxa, perquè tenia el propòsit ferm de reeixir-ne a ultrança, | | on devia tenir lloc l'encontre mortal. Jo la prenia amb xanxa aquella | xanxa | , perquè tenia el propòsit ferm de reeixir-ne a ultrança, baldament m'hi | | a part d'altres bagatel·les, han fet nombrosos escrits sobre l'art de la | xanxa | . A més, quisvulla que sigui, l'autor de la Retòrica a | | ahir al vespre, provocà tan viu esclat d'indignació en tirar grolleres | xanxes | contra els sitgetans. Un d'aquests dos homes, doncs, havia d'ésser el | | de les alifes dels de casa i dels parents a la meva salut, ni de les | xanxes | i enveges dels del meu poblet. Com esmolaren la llengua! "—El milionari! | | a Pittsburg, veurà què hi troba! Quin penques!" etc., etc., etc.. Ni | xanxes | ni enveges em trencaren el son. Reia en recordar que, quan tenia les | | tots junts cap a la barraca; i durant tot el camí no deixaren de gastar | xanxes | al minyó de les dents blanques i la cabellera negra. I tantes voltes | | del modo que avui anem. Isabel [(amb | xanxa | )] Ja ho he vist que vas mudada, vaja quína pretenció! | | les corfes o posar tota la planta en maceració. Pregue que no prengau a | xanxa | aquesta diferenciació. No és estrany que malgrat no ser així totes, | | encloïa no sé quin ressò de secret. —La trauré —va accedir Jeroni fent | xanxa | —; però no li conte com la faig servir. —Jeroni, don Albert té bona fama: | | el tractament va ser el mateix... A bastonades els feien anar cap a la | chancha | i amb bastonades i amb empentes els hi ficaven. —Què va passar després? | | per a traslladar-lo. —Sí... Ens van fer agenollar a terra, darrera la | chancha | i mirant cap a dintre. —Ens van fer? A vostè i a qui? —Puig, | | hagué un gran silenci... i es van emportar Petcho cap al davant de la | chancha | . Jo, tot i no veure'ls em vaig adonar que tenien una discussió força | | —Què deien? —Ho sentia molt malament, perquè entre ells i jo, a la | chancha | , hi havia la ràdio que transmetia ordres. Amb tot, vaig sentir una frase | | sempre tan nets i clars, s'encengueren amb unes purnes de picardia i | xanxa | ... —¿Quantes bandes de música teniu a Xàtiva? Miravall picà, encara que | | per les medicines, per l'ànim amb què els confortava, gastant bromes i | xanxes | que eren bàlsems quasi miraculosos per als malalts i la família. Estaven | | vehins, prescindint, pót ser per primera volta, de parlar ab indirectas y | xanxas | al catxassut especier; y entrant en la conversa Guillemet, que s'havia | | Aquéstos, per sa part, tenían prou que fer ab defensarse de las | xanxas | y brometas que 'ls hi dirigían los minyons que desde 'ls cantons y aceras | | refihi, s' embranca ab altre lley de cuestions y sempre parla á tall de | xanxa | . Encara vosté 'n sortiria perjudicat si li divulgava. —Y donchs com ho | | las traydorias del vi de la nostra terra; —alguns— voldrán gastarhi | xanxas | y si no hi tenen condicia, quan se 'n adonarán ja 'ls hi haurá encés lo | | Mossen Anton á cantarne alguna d'humorística que ab las tonadas de | xanxa | , de certas cansons de la terra, l'accionat y expressió que sols ell sabía | | pare, qu' era home de molt bon humor tenia un modo de parlar á estil de | xanxa | que tot ho anomenava per semblansas y comparacions". —Ves, Lluisa, deya | | de mosso: te 'n emportas l' aygua desseguit y ab mí no hi gasteu | xanxas | . —Home, home, home, ¿aixó va sério donchs? pero que hi vol fer; | | cridava desde baix en Pep, que veya'l perill, però pogueren més en mí les | xanxes | y amenasses del Ibo que les veus del bon sentit, tirant al dret, fins | | ¿quí li parla a un home, aclaparat pel dolor y la febre y exaltat per les | xanxes | d'altres poch menys malvats qu'ell? De més a més, com per causa de la | | que no era pas una forastera, nouvinguda, que haguera hagut de passar la | xanxa | dels llagosts... A l'Estuari, hi havia unes bestioles, conegudes per | | indígenes... Si s'esqueia temps de neu, a continuació del desgavell de la | xanxa | , la placidesa tornava i s'estenia... Els gitanos, que havien acampat per | | el foc, del ferrer que es contrau en un gest incrèdul, si fóra amic de | xanxes | i gatzares li n'haguera tret més punta que al ferro que ara mateix | | de diàmetre, situada en una zona desèrtica, i d'allà es connectaria a la | xanxa | . El satèl·lit tindria una massa d'uns 20 milions de kg... El cost de | | xumen xampany, xampurregen, xafallosos, xarones | xanxes | xipella: xip, xip-xap, xup-xup, xim-xim! Vegeu la | | el meu preferit—. Però els barcelonins els van treure un malnom jocós, | xanxes | , que és una deformació del cognom Sánchez. La majoria dels guàrdies | | es devien anomenar Sánchez de cognom i es va crear aquest genèric: un | xanxes | . —Ha vingut un xanxes i ha manat que fotéssim el camp! Els xanxes, que | | Sánchez de cognom i es va crear aquest genèric: un xanxes. —Ha vingut un | xanxes | i ha manat que fotéssim el camp! Els xanxes, que tenien fama de dropos i | | un xanxes. —Ha vingut un xanxes i ha manat que fotéssim el camp! Els | xanxes | , que tenien fama de dropos i inoperants, es van convertir en la riota | | per la Guàrdia Urbana, en funcions actualment. Fins a la Guerra Civil, | xanxes | havia sigut un apel·latiu corrent o, si més no, entès i conegut. No és un | | a aparèixer un militar, un noble, un jutge, un alcalde o un municipal (un | xanxes | ) que enraona en castellà perquè procedeix d'una població de l'Espanya |
|