DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xanxa F 37 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xanxa Freqüència total:  37 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i m'han mirat amb els ulls recoquillats, pensant-se que ho deia amb xanxa, però en veure'm tant seriós han abaixat la vista i hi ha hagut uns
Patrizzii", on devia tenir lloc l'encontre mortal. Jo la prenia amb xanxa aquella xanxa, perquè tenia el propòsit ferm de reeixir-ne a ultrança,
on devia tenir lloc l'encontre mortal. Jo la prenia amb xanxa aquella xanxa, perquè tenia el propòsit ferm de reeixir-ne a ultrança, baldament m'hi
a part d'altres bagatel·les, han fet nombrosos escrits sobre l'art de la xanxa. A més, quisvulla que sigui, l'autor de la Retòrica a
ahir al vespre, provocà tan viu esclat d'indignació en tirar grolleres xanxes contra els sitgetans. Un d'aquests dos homes, doncs, havia d'ésser el
de les alifes dels de casa i dels parents a la meva salut, ni de les xanxes i enveges dels del meu poblet. Com esmolaren la llengua! "—El milionari!
a Pittsburg, veurà què hi troba! Quin penques!" etc., etc., etc.. Ni xanxes ni enveges em trencaren el son. Reia en recordar que, quan tenia les
tots junts cap a la barraca; i durant tot el camí no deixaren de gastar xanxes al minyó de les dents blanques i la cabellera negra. I tantes voltes
del modo que avui anem. Isabel [(amb xanxa)] Ja ho he vist que vas mudada, vaja quína pretenció!
les corfes o posar tota la planta en maceració. Pregue que no prengau a xanxa aquesta diferenciació. No és estrany que malgrat no ser així totes,
encloïa no sé quin ressò de secret. —La trauré —va accedir Jeroni fent xanxa—; però no li conte com la faig servir. —Jeroni, don Albert té bona fama:
el tractament va ser el mateix... A bastonades els feien anar cap a la chancha i amb bastonades i amb empentes els hi ficaven. —Què va passar després?
per a traslladar-lo. —Sí... Ens van fer agenollar a terra, darrera la chancha i mirant cap a dintre. —Ens van fer? A vostè i a qui? —Puig,
hagué un gran silenci... i es van emportar Petcho cap al davant de la chancha. Jo, tot i no veure'ls em vaig adonar que tenien una discussió força
—Què deien? —Ho sentia molt malament, perquè entre ells i jo, a la chancha, hi havia la ràdio que transmetia ordres. Amb tot, vaig sentir una frase
sempre tan nets i clars, s'encengueren amb unes purnes de picardia i xanxa... —¿Quantes bandes de música teniu a Xàtiva? Miravall picà, encara que
per les medicines, per l'ànim amb què els confortava, gastant bromes i xanxes que eren bàlsems quasi miraculosos per als malalts i la família. Estaven
vehins, prescindint, pót ser per primera volta, de parlar ab indirectas y xanxas al catxassut especier; y entrant en la conversa Guillemet, que s'havia
Aquéstos, per sa part, tenían prou que fer ab defensarse de las xanxas y brometas que 'ls hi dirigían los minyons que desde 'ls cantons y aceras
refihi, s' embranca ab altre lley de cuestions y sempre parla á tall de xanxa. Encara vosté 'n sortiria perjudicat si li divulgava. —Y donchs com ho
las traydorias del vi de la nostra terra; —alguns— voldrán gastarhi xanxas y si no hi tenen condicia, quan se 'n adonarán ja 'ls hi haurá encés lo
Mossen Anton á cantarne alguna d'humorística que ab las tonadas de xanxa, de certas cansons de la terra, l'accionat y expressió que sols ell sabía
pare, qu' era home de molt bon humor tenia un modo de parlar á estil de xanxa que tot ho anomenava per semblansas y comparacions". —Ves, Lluisa, deya
de mosso: te 'n emportas l' aygua desseguit y ab mí no hi gasteu xanxas. —Home, home, home, ¿aixó va sério donchs? pero que hi vol fer;
cridava desde baix en Pep, que veya'l perill, però pogueren més en mí les xanxes y amenasses del Ibo que les veus del bon sentit, tirant al dret, fins
¿quí li parla a un home, aclaparat pel dolor y la febre y exaltat per les xanxes d'altres poch menys malvats qu'ell? De més a més, com per causa de la
que no era pas una forastera, nouvinguda, que haguera hagut de passar la xanxa dels llagosts... A l'Estuari, hi havia unes bestioles, conegudes per
indígenes... Si s'esqueia temps de neu, a continuació del desgavell de la xanxa, la placidesa tornava i s'estenia... Els gitanos, que havien acampat per
el foc, del ferrer que es contrau en un gest incrèdul, si fóra amic de xanxes i gatzares li n'haguera tret més punta que al ferro que ara mateix
de diàmetre, situada en una zona desèrtica, i d'allà es connectaria a la xanxa. El satèl·lit tindria una massa d'uns 20 milions de kg... El cost de
xumen xampany, xampurregen, xafallosos, xarones xanxes xipella: xip, xip-xap, xup-xup, xim-xim! Vegeu la
el meu preferit—. Però els barcelonins els van treure un malnom jocós, xanxes, que és una deformació del cognom Sánchez. La majoria dels guàrdies
es devien anomenar Sánchez de cognom i es va crear aquest genèric: un xanxes. —Ha vingut un xanxes i ha manat que fotéssim el camp! Els xanxes, que
Sánchez de cognom i es va crear aquest genèric: un xanxes. —Ha vingut un xanxes i ha manat que fotéssim el camp! Els xanxes, que tenien fama de dropos i
un xanxes. —Ha vingut un xanxes i ha manat que fotéssim el camp! Els xanxes, que tenien fama de dropos i inoperants, es van convertir en la riota
per la Guàrdia Urbana, en funcions actualment. Fins a la Guerra Civil, xanxes havia sigut un apel·latiu corrent o, si més no, entès i conegut. No és un
a aparèixer un militar, un noble, un jutge, un alcalde o un municipal (un xanxes) que enraona en castellà perquè procedeix d'una població de l'Espanya