DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xapar V 114 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xapar Freqüència total:  114 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'empeny? Ai llampus! Repareu-ho: de vegades cau una teula i... clac!... xapa sa closca de l'infeliç que ensopega al seu dessota. Ara bé, doncs: anem a
la sola i la paret del dipòsit (fig. 41); millor encara seria xapar tota la cara interior del dipòsit (parets i sola) tal com s'ha detallat
. El que no fuma açí, el fumen allá. El que donació en vida faça, que li xapen el cap en una maça. El que té un burret y el ven, éll s' entén. El
el xiquet y la sistella... dòna, tire eixa sistella dalt... ¡ay! que 'm japa"; el majoral en molta flema, día: "tot s' arreglará; en pegant una
tomaca; les sabatetes de color ab mijanser tacó, no sòls van ab llaujerea japant murta, sino també els còrs dels fadríns, que ab son nòu traje negre,
día: "¿quí eres tú tan mal criat com gran que t' has atrevit a japarme com si yo fora despreciable?" L' aludit magestátich, ab gran serietat
del parador ab ses cames, puix de ocurrir açò pasa a parar; tampòc pòt japar la ralla al anar a saltar, seguint tots els demés; una vegada han saltat
cap a la vía; en cuant salta el darrer arranquen tots a córrer a japar la vía i el que aplega 'l darrer eixe es el que para. Tiròl o
i per tant es pèrt, si la tella para damunt de una ralla, o aquèsta es japada per el pèu del juador, o aquèst deixa descançar l' atre pèu en tèrra, o
coix hi ha que fer passar la tella desde el primer fins a la corona sense japar ralla i tornar de la mateixa manera fins a que la tella aplega al primer
sense que 's pare damunt de ralla, puix en eixe cas pèrt com si éll la japa; hi ha la tella en son punt, el juador salta i cau ab els dos pèus en
l'escorça i col·locar la pua en esbiaix, només allisada d'un costat; es xapa la soca després de serrada i allisat el tall, i es col·loquen
Ous farcits Bulliràs ous, fins es punt dit de fura, i, pelats, else xaparàs per llarg, else trauràs es vermei a cadascun; else picaràs amb sucre i
d'es vermeis que t'hauran quedat, amb molt de sucre, canyella i sal. Quan xapis ets ous, no facis cas de què hi hagi una part més petita que s'altra. En
else llevaràs bé ses cloveies, ses closques i es tel de damunt; else xaparàs per llarg i else trauràs es vermeis. Posats dins un plat, esclafaràs dits
se fa un melindro de sa major superfície posible. Quan està cuit, se xapa i se reumpl d'ous molls o de confitura o dolç de vermei d'ou; s'enrodilla
de vi de 32 graus Cartier. Picaràs ses llavors d'angèlica; xaparàs s'anou moscada i, mesclat amb tot lo demés, ho posaràs en infusió per
passar-lo, i quan foren al mig, vet'aquí que un furient cop d'aigua xapà i aterrà el pont, de manera que'ls dos desgraciats mercaders amb llurs
de pa llarga com una culata. Traguérem el llonguet de la bossa. Vaig xapar el meu amb el ganivet i, després de posar-hi la carn de pot enmig, amb les
. Per exemple: una bala o un tros de metralla que —zas!— a les deu em xapés pel mig (com la destral d'un carnisser que cau damunt la carn vermella,
i ran de trinxera, era com esperar una serra elèctrica que ens hagués de xapar pel mig. La terra ens queia damunt i a paletades. El Lucas tingué un atac
cop violent de cap a la cuneta. Em vaig fer un trenc al front, i em vaig xapar el llavi. Sentia que el cavall passava esperitat. Ple de pols i de fang
Cooperativa Agrícola la mecanització comença a ser important: màquina de xapar i altres funcions, crancs elevadors, etc. que no suposa una eliminació
es tal volta la retxa de camí més hermosa y relativament més curta que xapa montanyes dins Europa, y ni dins Suissa se 'n trobará que através més
marca bé aquella lletra; v. gr.: xafar; en ma tèrra pronuncien xapar. r En les terminacións en /r\ no es suprimix ésta,
la illa de la Concepció, fon conduhit á bordo el Tío Colom, el que no més xapar la cubèrta va caurer desmayat. ¡Tal fon l' alegría! Un diputat En un
y se li podía donar el tratament de compare. Alamón fartó, es xapava totes les llebres y conills qu' havía per la contornada, sense que li
amagat, del cim de les serres partioneres, ó al atravessar los rius que xapen les comarques mes que son preuhat y conegut vestit, alguns no mes de sos
axí es pecát, qui l'havia fét patí tânt.) Aquí es vel des témple se xapá pe-s mitx de dalt a báx, (en señál de que s'esquinsava es testamént véi
marxem plegats al martiri! Que una mateixa sageta ens xapi el cor per igual! —No, espera! No és encar l'hora,
Tu administres lo meu. Fé lo que vulguis. Pots taiar i cosir i aferrar i xapar. No t'he dit res mai... Con tal de que no me falti p'es meus
[El Guàrdia amolla el Reu. El Reu esbufega.] Reu: Us xaparé el cap a tots dos! Caporal: Calma't, home, calma't!
n' anomên cap. Ydô, es cèrt. Vos dich que aquesta vegada l' endevinau y xapau de mitx à mitx. No n' hi havía cap, al manco que la vessen que fés nòsa y
. —Jo no vuy tení paraula de rey. Que no sia ni sa méua ni sa vostra. Xapamhó. Donaumên vinticinch mil, y preniu es diamant. —Estám corrents. Quinze
tard heu feren sos pares y son avi, y l' ondemá dematí surtía un Sòl que xapava ses pedres, y el Cèl estava estirat y com que s' hagués olvidat ja des
molt, però la deia amb uns "lánguidos" i "ralentandos" que xapaven les pedres: /Ad-di-o, de-e-el pas-sàa-to!...\ II No puc
en un desbordellament d' energies avasalladores y sempre viva fins a xapar l' ánima suavissimament; inhumana, trossetjant els cors anhelosos d'
Revoltat per alt rocam que eura y brosta per tot xapan, en lo clohent de la vall, quasi al cim de la
corrent.)] De pesta! ¡Ah sord dolent, En so teu puntacorrent, L' has chepada y feta torta! [(El batle y demés han replegat las cartas y se preparan
Daume una fuya De figuera. [(L' hi donan una fuya de figuera de moro, la chapa y l' unta, y la dona á nen Gaspá per que le pos á n' en Biel á s' esquena.
del balancí. I des de la cuina, la mare increpa tota alterada: —El nin! Se xaparà el cap! Mentrestant el nin cau de clatell, esclata en plors exagerats, i
com ve, s'ha copejat el front contra una roca, amb tanta força, que s'ha xapat el crani... Norma continua parlant de la seva experiència durant la
despietada música aleatòria que ritmava la porfídia del xerrac que volia xapar-li els dos hemisferis cerebrals. La notícia de dos australians de
venir a nos cercar brega? Ventura Te carreguis pas de bromes, te xaparan! La guerra? Mira: tenes els que la fan i que pateixen i els que la fan fer
recordem-nos quin patir era el nostre quan les botes estrangeres xapaven la pàtria. Recordem-nos, companys, recordem-nos quin desbarat era el
(S' ha sentida la singlada.) [(Aparte.)] Diunis. (M' ha xapat de mitx á mitx.) [(Ap. y arraconantsé.)] Tambó. Tal volta ha
un taravélla de s' escuma de sa pèsta, viu com una centélla, qui hauria xepat un cabei al aire; pero dolent á s'ultima carta, qui no tenia caire bò, y
molt lentament, malgrat que l'esquena li feia un mal fort com si la xapassin, s'aixecà del llit sense que en Jaume se n'adonàs. S'enxoquinà les
sota la pluja. Si allò hagués durat una mica més Thalita hauria acabat xapant-se el ventre i arrabassant-se els budells amb les mans, punyats, manyocs
Cada volta que hi vaig, quan el zelador m'entra en el túnel entaulellat, xapat de gèlida ceràmica marró, estret i llarg com un budell, i em deixa sol

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »