Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'empeny? Ai llampus! Repareu-ho: de vegades cau una teula i... clac!...	xapa	sa closca de l'infeliç que ensopega al seu dessota. Ara bé, doncs: anem a
la sola i la paret del dipòsit (fig. 41); millor encara seria	xapar	tota la cara interior del dipòsit (parets i sola) tal com s'ha detallat
. El que no fuma açí, el fumen allá. El que donació en vida faça, que li	xapen	el cap en una maça. El que té un burret y el ven, éll s' entén. El
el xiquet y la sistella... dòna, tire eixa sistella dalt... ¡ay! que 'm	japa	"; el majoral en molta flema, día: "tot s' arreglará; en pegant una
tomaca; les sabatetes de color ab mijanser tacó, no sòls van ab llaujerea	japant	murta, sino també els còrs dels fadríns, que ab son nòu traje negre,
día: "¿quí eres tú tan mal criat com gran que t' has atrevit a	japar	me com si yo fora despreciable?" L' aludit magestátich, ab gran serietat
del parador ab ses cames, puix de ocurrir açò pasa a parar; tampòc pòt	japar	la ralla al anar a saltar, seguint tots els demés; una vegada han saltat
cap a la vía; en cuant salta el darrer arranquen tots a córrer a	japar	la vía i el que aplega 'l darrer eixe es el que para. Tiròl o
i per tant es pèrt, si la tella para damunt de una ralla, o aquèsta es	japada	per el pèu del juador, o aquèst deixa descançar l' atre pèu en tèrra, o
coix hi ha que fer passar la tella desde el primer fins a la corona sense	japar	ralla i tornar de la mateixa manera fins a que la tella aplega al primer
sense que 's pare damunt de ralla, puix en eixe cas pèrt com si éll la	japa	; hi ha la tella en son punt, el juador salta i cau ab els dos pèus en
l'escorça i col·locar la pua en esbiaix, només allisada d'un costat; es	xapa	la soca després de serrada i allisat el tall, i es col·loquen
Ous farcits Bulliràs ous, fins es punt dit de fura, i, pelats, else	xaparàs	per llarg, else trauràs es vermei a cadascun; else picaràs amb sucre i
d'es vermeis que t'hauran quedat, amb molt de sucre, canyella i sal. Quan	xapis	ets ous, no facis cas de què hi hagi una part més petita que s'altra. En
else llevaràs bé ses cloveies, ses closques i es tel de damunt; else	xaparàs	per llarg i else trauràs es vermeis. Posats dins un plat, esclafaràs dits
se fa un melindro de sa major superfície posible. Quan està cuit, se	xapa	i se reumpl d'ous molls o de confitura o dolç de vermei d'ou; s'enrodilla
de vi de 32 graus Cartier. Picaràs ses llavors d'angèlica;	xaparàs	s'anou moscada i, mesclat amb tot lo demés, ho posaràs en infusió per
passar-lo, i quan foren al mig, vet'aquí que un furient cop d'aigua	xapà	i aterrà el pont, de manera que'ls dos desgraciats mercaders amb llurs
de pa llarga com una culata. Traguérem el llonguet de la bossa. Vaig	xapar	el meu amb el ganivet i, després de posar-hi la carn de pot enmig, amb les
. Per exemple: una bala o un tros de metralla que —zas!— a les deu em	xapés	pel mig (com la destral d'un carnisser que cau damunt la carn vermella,
i ran de trinxera, era com esperar una serra elèctrica que ens hagués de	xapar	pel mig. La terra ens queia damunt i a paletades. El Lucas tingué un atac
cop violent de cap a la cuneta. Em vaig fer un trenc al front, i em vaig	xapar	el llavi. Sentia que el cavall passava esperitat. Ple de pols i de fang
Cooperativa Agrícola la mecanització comença a ser important: màquina de	xapar	i altres funcions, crancs elevadors, etc. que no suposa una eliminació
es tal volta la retxa de camí més hermosa y relativament més curta que	xapa	montanyes dins Europa, y ni dins Suissa se 'n trobará que através més
marca bé aquella lletra; v. gr.: xafar; en ma tèrra pronuncien	xapar	. r En les terminacións en /r\ no es suprimix ésta,
la illa de la Concepció, fon conduhit á bordo el Tío Colom, el que no més	xapar	la cubèrta va caurer desmayat. ¡Tal fon l' alegría! Un diputat En un
y se li podía donar el tratament de compare. Alamón fartó, es	xapava	totes les llebres y conills qu' havía per la contornada, sense que li
amagat, del cim de les serres partioneres, ó al atravessar los rius que	xapen	les comarques mes que son preuhat y conegut vestit, alguns no mes de sos
axí es pecát, qui l'havia fét patí tânt.) Aquí es vel des témple se	xapá	pe-s mitx de dalt a báx, (en señál de que s'esquinsava es testamént véi
marxem plegats al martiri! Que una mateixa sageta ens	xapi	el cor per igual! —No, espera! No és encar l'hora,
Tu administres lo meu. Fé lo que vulguis. Pots taiar i cosir i aferrar i	xapar	. No t'he dit res mai... Con tal de que no me falti p'es meus
[El Guàrdia amolla el Reu. El Reu esbufega.] Reu: Us	xaparé	el cap a tots dos! Caporal: Calma't, home, calma't!
n' anomên cap. Ydô, es cèrt. Vos dich que aquesta vegada l' endevinau y	xapau	de mitx à mitx. No n' hi havía cap, al manco que la vessen que fés nòsa y
. —Jo no vuy tení paraula de rey. Que no sia ni sa méua ni sa vostra.	Xapam	hó. Donaumên vinticinch mil, y preniu es diamant. —Estám corrents. Quinze
tard heu feren sos pares y son avi, y l' ondemá dematí surtía un Sòl que	xapava	ses pedres, y el Cèl estava estirat y com que s' hagués olvidat ja des
molt, però la deia amb uns "lánguidos" i "ralentandos" que	xapaven	les pedres: /Ad-di-o, de-e-el pas-sàa-to!...\ II No puc
en un desbordellament d' energies avasalladores y sempre viva fins a	xapar	l' ánima suavissimament; inhumana, trossetjant els cors anhelosos d'
Revoltat per alt rocam que eura y brosta per tot	xapan	, en lo clohent de la vall, quasi al cim de la
corrent.)] De pesta! ¡Ah sord dolent, En so teu puntacorrent, L' has	chepada	y feta torta! [(El batle y demés han replegat las cartas y se preparan
Daume una fuya De figuera. [(L' hi donan una fuya de figuera de moro, la	chapa	y l' unta, y la dona á nen Gaspá per que le pos á n' en Biel á s' esquena.
del balancí. I des de la cuina, la mare increpa tota alterada: —El nin! Se	xaparà	el cap! Mentrestant el nin cau de clatell, esclata en plors exagerats, i
com ve, s'ha copejat el front contra una roca, amb tanta força, que s'ha	xapat	el crani... Norma continua parlant de la seva experiència durant la
despietada música aleatòria que ritmava la porfídia del xerrac que volia	xapar	-li els dos hemisferis cerebrals. La notícia de dos australians de
venir a nos cercar brega? Ventura Te carreguis pas de bromes, te	xaparan	! La guerra? Mira: tenes els que la fan i que pateixen i els que la fan fer
recordem-nos quin patir era el nostre quan les botes estrangeres	xapaven	la pàtria. Recordem-nos, companys, recordem-nos quin desbarat era el
(S' ha sentida la singlada.) [(Aparte.)] Diunis. (M' ha	xapat	de mitx á mitx.) [(Ap. y arraconantsé.)] Tambó. Tal volta ha
un taravélla de s' escuma de sa pèsta, viu com una centélla, qui hauria	xepat	un cabei al aire; pero dolent á s'ultima carta, qui no tenia caire bò, y
molt lentament, malgrat que l'esquena li feia un mal fort com si la	xapassin	, s'aixecà del llit sense que en Jaume se n'adonàs. S'enxoquinà les
sota la pluja. Si allò hagués durat una mica més Thalita hauria acabat	xapant	-se el ventre i arrabassant-se els budells amb les mans, punyats, manyocs
Cada volta que hi vaig, quan el zelador m'entra en el túnel entaulellat,	xapat	de gèlida ceràmica marró, estret i llarg com un budell, i em deixa sol

Pàgina 1 (de 3)

50 següents