×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb xapar |
Freqüència total: 123 |
CTILC1 |
l'empeny? Ai llampus! Repareu-ho: de vegades cau una teula i... clac!... | xapa | sa closca de l'infeliç que ensopega al seu dessota. Ara bé, doncs: anem a | la sola i la paret del dipòsit (fig. 41); millor encara seria | xapar | tota la cara interior del dipòsit (parets i sola) tal com s'ha detallat | . El que no fuma açí, el fumen allá. El que donació en vida faça, que li | xapen | el cap en una maça. El que té un burret y el ven, éll s' entén. El | el xiquet y la sistella... dòna, tire eixa sistella dalt... ¡ay! que 'm | japa | "; el majoral en molta flema, día: "tot s' arreglará; en pegant una | tomaca; les sabatetes de color ab mijanser tacó, no sòls van ab llaujerea | japant | murta, sino també els còrs dels fadríns, que ab son nòu traje negre, | día: "¿quí eres tú tan mal criat com gran que t' has atrevit a | japar | me com si yo fora despreciable?" L' aludit magestátich, ab gran serietat | del parador ab ses cames, puix de ocurrir açò pasa a parar; tampòc pòt | japar | la ralla al anar a saltar, seguint tots els demés; una vegada han saltat | cap a la vía; en cuant salta el darrer arranquen tots a córrer a | japar | la vía i el que aplega 'l darrer eixe es el que para. Tiròl o | i per tant es pèrt, si la tella para damunt de una ralla, o aquèsta es | japada | per el pèu del juador, o aquèst deixa descançar l' atre pèu en tèrra, o | coix hi ha que fer passar la tella desde el primer fins a la corona sense | japar | ralla i tornar de la mateixa manera fins a que la tella aplega al primer | sense que 's pare damunt de ralla, puix en eixe cas pèrt com si éll la | japa | ; hi ha la tella en son punt, el juador salta i cau ab els dos pèus en | l'escorça i col·locar la pua en esbiaix, només allisada d'un costat; es | xapa | la soca després de serrada i allisat el tall, i es col·loquen | Ous farcits Bulliràs ous, fins es punt dit de fura, i, pelats, else | xaparàs | per llarg, else trauràs es vermei a cadascun; else picaràs amb sucre i | d'es vermeis que t'hauran quedat, amb molt de sucre, canyella i sal. Quan | xapis | ets ous, no facis cas de què hi hagi una part més petita que s'altra. En | else llevaràs bé ses cloveies, ses closques i es tel de damunt; else | xaparàs | per llarg i else trauràs es vermeis. Posats dins un plat, esclafaràs dits | se fa un melindro de sa major superfície posible. Quan està cuit, se | xapa | i se reumpl d'ous molls o de confitura o dolç de vermei d'ou; s'enrodilla | de vi de 32 graus Cartier. Picaràs ses llavors d'angèlica; | xaparàs | s'anou moscada i, mesclat amb tot lo demés, ho posaràs en infusió per | passar-lo, i quan foren al mig, vet'aquí que un furient cop d'aigua | xapà | i aterrà el pont, de manera que'ls dos desgraciats mercaders amb llurs | de pa llarga com una culata. Traguérem el llonguet de la bossa. Vaig | xapar | el meu amb el ganivet i, després de posar-hi la carn de pot enmig, amb les | . Per exemple: una bala o un tros de metralla que —zas!— a les deu em | xapés | pel mig (com la destral d'un carnisser que cau damunt la carn vermella, | i ran de trinxera, era com esperar una serra elèctrica que ens hagués de | xapar | pel mig. La terra ens queia damunt i a paletades. El Lucas tingué un atac | cop violent de cap a la cuneta. Em vaig fer un trenc al front, i em vaig | xapar | el llavi. Sentia que el cavall passava esperitat. Ple de pols i de fang | Cooperativa Agrícola la mecanització comença a ser important: màquina de | xapar | i altres funcions, crancs elevadors, etc. que no suposa una eliminació | es tal volta la retxa de camí més hermosa y relativament més curta que | xapa | montanyes dins Europa, y ni dins Suissa se 'n trobará que através més | marca bé aquella lletra; v. gr.: xafar; en ma tèrra pronuncien | xapar | . r En les terminacións en /r\ no es suprimix ésta, | la illa de la Concepció, fon conduhit á bordo el Tío Colom, el que no més | xapar | la cubèrta va caurer desmayat. ¡Tal fon l' alegría! Un diputat En un | y se li podía donar el tratament de compare. Alamón fartó, es | xapava | totes les llebres y conills qu' havía per la contornada, sense que li | amagat, del cim de les serres partioneres, ó al atravessar los rius que | xapen | les comarques mes que son preuhat y conegut vestit, alguns no mes de sos | axí es pecát, qui l'havia fét patí tânt.) Aquí es vel des témple se | xapá | pe-s mitx de dalt a báx, (en señál de que s'esquinsava es testamént véi | marxem plegats al martiri! Que una mateixa sageta ens | xapi | el cor per igual! —No, espera! No és encar l'hora, | Tu administres lo meu. Fé lo que vulguis. Pots taiar i cosir i aferrar i | xapar | . No t'he dit res mai... Con tal de que no me falti p'es meus | [El Guàrdia amolla el Reu. El Reu esbufega.] Reu: Us | xaparé | el cap a tots dos! Caporal: Calma't, home, calma't! | n' anomên cap. Ydô, es cèrt. Vos dich que aquesta vegada l' endevinau y | xapau | de mitx à mitx. No n' hi havía cap, al manco que la vessen que fés nòsa y | . —Jo no vuy tení paraula de rey. Que no sia ni sa méua ni sa vostra. | Xapam | hó. Donaumên vinticinch mil, y preniu es diamant. —Estám corrents. Quinze | tard heu feren sos pares y son avi, y l' ondemá dematí surtía un Sòl que | xapava | ses pedres, y el Cèl estava estirat y com que s' hagués olvidat ja des | molt, però la deia amb uns "lánguidos" i "ralentandos" que | xapaven | les pedres: /Ad-di-o, de-e-el pas-sàa-to!...\ II No puc | en un desbordellament d' energies avasalladores y sempre viva fins a | xapar | l' ánima suavissimament; inhumana, trossetjant els cors anhelosos d' | Revoltat per alt rocam que eura y brosta per tot | xapan | , en lo clohent de la vall, quasi al cim de la | corrent.)] De pesta! ¡Ah sord dolent, En so teu puntacorrent, L' has | chepada | y feta torta! [(El batle y demés han replegat las cartas y se preparan | Daume una fuya De figuera. [(L' hi donan una fuya de figuera de moro, la | chapa | y l' unta, y la dona á nen Gaspá per que le pos á n' en Biel á s' esquena. | del balancí. I des de la cuina, la mare increpa tota alterada: —El nin! Se | xaparà | el cap! Mentrestant el nin cau de clatell, esclata en plors exagerats, i | com ve, s'ha copejat el front contra una roca, amb tanta força, que s'ha | xapat | el crani... Norma continua parlant de la seva experiència durant la | despietada música aleatòria que ritmava la porfídia del xerrac que volia | xapar | -li els dos hemisferis cerebrals. La notícia de dos australians de | venir a nos cercar brega? Ventura Te carreguis pas de bromes, te | xaparan | ! La guerra? Mira: tenes els que la fan i que pateixen i els que la fan fer | recordem-nos quin patir era el nostre quan les botes estrangeres | xapaven | la pàtria. Recordem-nos, companys, recordem-nos quin desbarat era el | (S' ha sentida la singlada.) [(Aparte.)] Diunis. (M' ha | xapat | de mitx á mitx.) [(Ap. y arraconantsé.)] Tambó. Tal volta ha | un taravélla de s' escuma de sa pèsta, viu com una centélla, qui hauria | xepat | un cabei al aire; pero dolent á s'ultima carta, qui no tenia caire bò, y | molt lentament, malgrat que l'esquena li feia un mal fort com si la | xapassin | , s'aixecà del llit sense que en Jaume se n'adonàs. S'enxoquinà les | sota la pluja. Si allò hagués durat una mica més Thalita hauria acabat | xapant | -se el ventre i arrabassant-se els budells amb les mans, punyats, manyocs | Cada volta que hi vaig, quan el zelador m'entra en el túnel entaulellat, | xapat | de gèlida ceràmica marró, estret i llarg com un budell, i em deixa sol |
|