Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
xaró A 60 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xaró Freqüència total:  60 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

trastorn, el vell. I ja trascamava. "Ep, assossega't. Ascendirem fins al xaró?", preguntava, encuriosit, el xaval. "Sí, fins al propi xaró. Jo en
fins al xaró?", preguntava, encuriosit, el xaval. "Sí, fins al propi xaró. Jo en sóc l'amo", li assegurava el vell. "I et prometo que allí no
sempre amb aguts que arriben, enllà del galliner, fins al bell mig del xaró, de /Madame Butterfly\. L'enveja us rosegaria si sabíeu quina
veig tira més aviat, per la forma, a pebrot, i no em plauria de semblar xarona. Si per equivocació ho era, la victoriosa també en quedaria escarmentada.
nec Babylonios temptaris numeros, o qui no s'arrisca no pisca, xaró, malló, o qualsevol altra importuna bestiesa per l'estil, sí
mentre la Ignasieta es feia amb el nom del complex flabiol un embull tan xaró i tan fàcil, que per una elemental vergonya cloem aquí la nostra
millor que nosaltres. La senyora de qui parlam té instints originals i xarons: és apassionada i voluble. A força de no pensar, els seus actes pareixen
era degut a l'herència. Cada dia mostrava Dona Obdúlia instints més xarons i afirmatius. Semblava que a estones el subconscient se li rebel·làs.
dels Estats Units i la impotència d'uns quants centenars de legisladors xarons del parlament francès". La petita burgesia ha anat perdent el seu rol en
mica caigut. El pagès parla amb una sonsònia infinita i el marxant fa el xaró, no té prou boca per alabar el pagès, regateja el cèntim, traça esses a
Carner és graciós —formalment, sempre. Malgrat ésser barceloní, mai no és xaró. El xaronisme dels escriptors barcelonins és observable de vegades, àdhuc
de la necessitat de vestir-se i arreglar-se. Es descobrí el gust una mica xaró del botiguer. La botiga imprimeix caràcter, i vostè, senyor Colomines,
entre aldarull i aldarull, es divertien de valent. Tenien fantasia, —tan xarona com volgueu, però fantasia— dots d'organització, i poeta propi: el senyor
a la literatura d'esplai, com no es considerin capaces d'algun valor les xarones peces de gresca en català amb què els il·lustres acadèmics trencaven
les taules dels teatres més populars, com una prolongació de l'humor xaró i sorollós de /El Gavilán\ i el /Taller-Embut\. Tot de
el teatre català vegeti massa sovint a les mans barroeres dels saineters xarons, èmuls sense gràcia dels Robrenyo i dels Pitarra, quan no dels Aulés i
improductiu era feina bon xic més difícil que crear de la vulgaritat xarona un teatre popular mancat de tota mena d'antecedents o que reprendre els
és un nom que fa riure una mica, car recorda aquells guàrdies municipals xarons, de l'/Achuntament\, bons jans, que feren les delícies dels
Eren amarades de barcelonisme, alegres i sanes, una mica ingènues, un bri xarones, però d'allò més simpàtiques, tanmateix, aquelles fires. I per poc que
de Gràcia", que llavors era un paper esqueixat i considerablement xaró. Escrivia també a "L'Esquella de la Torratxa", que ho era
amb el forn de Sant Jaume n'hi ha prou. Aquesta frase grotesca i xarona de Bonay produí una tal hilaritat que l'afer del forn i la campanya que
els sants pares de l'Església més hieràtics i formals. Quanta vulgaritat xarona, excrementícia i àdhuc obscena traspua d'una mala fi de sermons compostos
nobles i il·lustrades, no es diferenciava gaire de les agudeses bon xic xarones d'una sobretaula menestral. No és que ens ho imaginem, sinó que ho deduïm
torretes vuitcentistes de la bona època no hi veiem encara les paròdies xarones d'un gòtic o alarb d'estar per casa, castells feudals de quatre metres en
responsables de la indumentària sovint ridícula, grotesca, improcedent i xarona que ens colpeix i ens mou a la rialla o a la compassió, puix que moltes
atrapat a sota del mirinyach", els humoristes més o menys xarons tingueren prou corda per a satiritzar aquestes peces bombades i incòmodes
discs de gramòfon i el cine, que veié com la síntesi dels ramals culte i xaró del teatre i com la via de superació de la crisi d'aquest. Amb la
i poetes de la fi del segle; però tampoc no podien restar en la gràcia xarona d'un esperit casolà. La poesia es feia al carrer, amb una afectada
promovien els "col·loquis" de l'època: la d'una "literatura popular", xarona sovint, humorística sempre, que, al llarg del XIX i del
és clar, no hi vol tenir res a veure. Aquella línia de producció xarona i semianalfabeta havia derivat, a la llarga, cap a mòbils polítics i
sectors de la població, circumscrit a la vida familiar, al folklore més xaró (pensem en les catalanades), etc., mentre que el francès és la
en els seus sainets polítics. Però també aquests, els "intel·lectuals xarons", a l'hora de redactar "coses serioses" recorreran al castellà,
la llengua catalana és sobretot la llengua del poble i dels gèneres "xarons". Robrenyo i Renart escriuen sainets en castellà, però també en fan de
indústria. Milers de ninots de cartó, dissenyats amb un esperit entre xaró i satíric, reten culte al sol a València amb motiu de la nit del foc. A
mediocritat de bona part de l'anterior cançó catalana, d'una mentalitat xarona, surt de la nit al dia una expressió viva, natural en què es reflecteixen
mossos d'esquadra i els marrons. Descobreixen la gastronomia quan ja és xaró parlar-ne com si fos una deessa. El dia que corri la veu que ja no toca
des de batecs i nítols de carló, cobria d'improperis el xaró. No recordava pas el barrabola el xurament sagrat de la
Encara que sigui de forma tènue o tèbia, que trobi resistències o sigui xaró, encara que estigui amarat de nascuts fora de Catalunya. No és només un
El domèstic de mossén Pere Sabater fou un poc més explícit en referir, xaró, la causa de l'absència del seu amo: "Una parada de figues seques." La
citaríem Musset, faríem gresca per tapar la impudicícia del xaró solo de lluna. I fóra, potser, llàstima. O
els pantalons. No va tenir temps de fixar-se en la decoració un poc xarona d'aquella cambra. Amb mans febroses es va mig arrencar la camisa i quedà
Amb l'americana de quadres, la corbata de quadres pot quedar massa xarona. O, precisament, posar-se quadres sobre quadres resultarà potser un xoc
negres, en canvi, són nets. Però des de fa dos anys els troba tan xarons que no els pren ni en consideració. S'afanya a seure, s'arromanga les
perquè el seu món cultural pobletà veia en els fastos cinematogràfics més xarons la suprema elegància, i així s'endiumenjava d'aquella manera, o perquè
que es caracteritzà per les seves enquadernacions, d'un luxe tan xaró com exitós. —Jo edito, però no llegeixo! —es vanava don Epifanio. —I jo
lliga amb una certa actitud que ella creu esnob però que en el fons és xarona i prou) és l'afició a anar sempre a restaurants d'aquells que
en una d'aquelles rosses del cinema negre holliwoodenc. Rèplica xarona d'una Laureen Bacall molt agressiva.) ¿Què vos pensàveu? ¿Que era un
conformen la silueta d'una estàtua de la llibertat geganta, impúdica i xarona. El vídeo pampallugueja la seua llum blavosa i una mica espectral.
que venen a les papereries amb un petit candau en serien la deformació xarona); b) els que s'escriuen per catarsi, quan s'està sota una forta
exactament la mateixa intensitat a allò que és intranscendent, vulgar o xaró, que al que és realment tràgic. Davant de tot això, el novel·lista, la

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »