Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

admirava la siora Ernesta, atenta al designi del	xarbot	. "È un vero gruzzolo", va aplaudir. Sobrances del ruixat
esvolategant fins a raure a la bassa, on es llançaven barroerament entre	xarbots	i voladúries de plomissol, per a restar de sobte apaivagades, surant amb
i el grinyol dels escàlems. Martí vogava malament. De vegades alçava un	xarbot	d'aigua. —Martí! —digué amb això Concepció. —Digues... —Per què sempre ets
de la nit, devers la platja, de tant en tant la pala d'un rem alçava un	xarbot	d'aigua. Les llums de Calella cremaven pobrament. La resplendor de la
D'octubre. Cap al tard, en el moment d'encendre's els llums, cau un	xarbot	d'aigua sobre Barcelona, acompanyat d'una revoltura de vent —tot plegat
amb la seva ampla planúria, les onades vives, les escumes efímeres, els	xarbots	fugaços, les tonalitats infinites, i aquella ratlla inflexible de
amb aquell gran perol que, en aixecar el bull, mostrava, entre els	xarabots	del seu brou, peus i caps de criatures humanes. Després l'esperit va
per les balmes o esquerdes del pedruscall, entre llefiscositats i	xarbots	, uns altres perseguien crancs minúsculs i a voltes algun pop incaut.
transcendència, majestuosa i bramuladora. Molt similar a un enorme	xarbot	d'espuma envaïda d'una blancor nacrada i vibrant, apareixien les terres
La nostra sorpresa fou considerable quan veiérem saltar, entre els	xarbots	d'escuma, un jove, àgil i afuat dofí, el qual féu, a l'aire, una
sort que la més gran part de l'aigua caigué sobre el coixí i un petit	xarbot	arribà fins a la meva corbata —la corbata que m'havia comprat per fer de
prodigat en un vent pur de mots i en cants d'or i en amargs	xarbots	d'a penes madura carícia; tot es perd al peu de les
ens tens a fer recular totes les fites a correcuita, cada cop que fa un	xarbot	. Alòdia ¿I per què s'encongeix el territori nacional en ploure?
befes y provocacions d'aquell infame, que semblava complaures en axecar	xarbots	d'immundicia entorn de la pobra noya, com si's proposés per tal medi,
podrit, semblantme qu'era'l meu propi cervell que's desfeya ab un	xarbot	de fanch; després... rès més... el meu sér quedà desfet, com engolit per
al fons del abim; la vaig veure surgir immaculada d'entremitx dels	xarbots	de llot ab que tots, fins jo, el seu estimat, havíam volgut cubrirla;
ens escometía de cop y volta una ona esvalotada, esquitxantnos de	xarabots	¡quíns xiscles y quína tavola! Encara'm sembla que veig com la Jacobé, de
tomballonejant assí y allá, escalant las penyas y omplint l'ayre de	xarabots	. Y una onada ve després de l'altra y'l brugit y'l moviment y'l combat no
a vegades era d'allò més inoportuna. Abans per Sant Joan solia fer un	xarbot	, en algunes ocasions acompanyat d'algun gra de calamarsa o pedra, com
xarop exemplar, xecs de plexiglàs,	xarbot	de xarel·lo, nou xicres de greix, xacres amb xampany,
sentir els espectres de tres molins xerrotejant encara en els	xarbots	de les fonts dels jardins d'Alfàbia; vocabulari