Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"el Clavell", que avui en diuen. Clavell mortal, embut xuclador! La mar	xarbota	"com una cassola al foc". "Caribdis vomita", diu
del Tresor de fer una recaptació. Aquesta fou la gota d'aigua que féu	xarbotar	el vas. De primer un ciutadà, després un altre, s'alçaren i refusaren de
brodada, amb cabdells de tots colors, i cordons i coses sobreres i caps,	xarbotant	de sota la badada tapadora, i penjant avall en negligent profusió. Damunt
tancar de tan atapeït de roba, perquè quan l'havia recollida d'un costat	xarbotava	o s'esmunyia per l'altre, arribà l'Enric i s'encertà que Pina passava per
fressa i sense dir ni piu. Havent calat comença una fressa infernal. Hom	xarbota	els rems a l'aigua, tira pedres a baix, es pica l'orla del bot amb l'argau
amagades. A l'hora de ballar la giga veureu a més a més els sacsons que	xarboten	a sota de la roba espessa, i això, si sou un veritable aficionat, no us
al fons d'un embut de muntanyes. De vegades és l'escuma d'un torrent que	xarbota	entre el pedruscall i baixa entre els avets, de qualsevol manera. De
fet abans aquest camí; mireu, mireu-la, l'aigua com	xarbota	: Tapeu-vos bé, a Barcelona deu ser ja el dematí. Vaig
tot aquell any, albirà les tenebres de l'esdevenidor, i un gran plor li	xarbotà	dels ulls, arrosant generosament la cara tendra del seu infant. El
de murs de granet i còdols immensos, i passera manyaga i lleugera per on	xarbota	tranquilament el Pallaresa amb una cara de murri que ha sortit amb la
-te i, ara, el llunyà sotragueig d'un carro no et passa per alt, ni el	xarbotar	de l'aigua d'una aixeta dins una galleda, el renou d'una persiana que
la cara— sóc la teva última víctima! La teva darrera malifeta, que ha fet	xarbotar	la mesura de la teva barroeria. Nostre Senyor no et perdonarà, que el meu
Però aviat s'animen, es multipliquen, es lliguen: d'una sola gorja humil,	xarboten	i onegen les melodies de tota una prodigiosa orquestrina d'instruments de
del cap de la Gorgona. Les boques emmudiren i la bellugadissa que	xaravotava	en l'aire es fongué de cop i volta com una brillant fantasma que els ulls
que en les hores de sol central era freda com el glaç, i a la mitja nit	xarbotava	amb glops bullents, com una caldera. Els negres alzinars que vesteixen
comencen els miracles! Si aneu pels cims, sota els gels ja sentireu el	xarbotar	de les aigües. Per les rases, la neu s'esquerda en mil cristalls. Pels
(però no del diftong au). Ex.: xàfec, xamós,	xarbotar	, xarop, xerrar, xerès, xifra, xiprer, xiular, xoc, xopar, xuclar, ix
una proesa. "Hi aniré quan calgui, sense pensar-m'hi gens". Els mots li	xarbotaven	de fervor. És clar que també és una proesa la seva estada a París.
Quina calor que feia allí dins! Sufocant. Amb una xafogor agafatosa on	xarbotava	el bleix que eixia de Pedrito, que respirava bocabadat, amb punts de
com els altres es banyaven en una mena de brou de persona que la ressaca	xarbotava	produint escumeralls greixosos. Al sorral, ningú no podia jaure ni tan
el cor. L'assessor, tirant precipitadament una peça al safareig i	xarbotant	l'aigua amb sorollós xipolleig, semblà que no reparés en l'emoció que
seria un error creure que no n'hi ha cap. De vegades, quan els temporals	xarboten	molt les aigües, se'n sol agafar algun, no pas en llocs de rocs i algues,
ja gairebé eren esborrats per l'exultació de la perfecta alegria que hi	xarbotava	. Del Màrtir suprem, immergit en la Trinitat enllà i ençà del temps i de
recollir les llàgrimes que aleshores, només aleshores, fins aleshores, no	xarbotaren	dels seus ulls, ai!, sense claror. El vel del Temple... el llamp... el
cel els demanà de solidificar la terra. Llavors prengueren una alabarda i	xarbotaren	l'aigua de la mar. La sal que queia de la punta de l'alabarda s'acumulà, i
amb el moviment que imprimeix a les espumoses ones de blavor fosca que	xarboten	i s'aixequen magestuoses per totes les recolçades de l'estany. Acaba per
pla regadiu. En esbandir-vos de faç a la pica l'aigua	xarbota	del vostre caliu. O dona pacient com una arada, gustosa com la
el cor." Així digué, enfellonit, i rebat el ceptre per terra,	xarbotant	-li les llàgrimes; i tot el poble fou pres de compassió. I tots
meves naus i també com els meus minyons excel·leixen per fer	xarbotar	l'escuma salada amb la pala del rem." Digué, i va tenir-ne goig, el
per tal d'escapar-nos d'aquella mala ventura. I ells feren tots	xarbotar	el salobre, porucs de la mort; i em fou benvingut, quan ma nau
fressa l'aigua salada del mar. Doncs sempre que la perbocava,	xarbotava	tota ella com una cassola en molt foc, amb pregon murmull; i
Tan aviat com ells, vinclant-se enrera, ja feren	xarabotar	el salobre amb la pala del rem, a Ulisses va caure-li damunt
i veurem tots plegats, amb ull gasiu, si ja la vostra llàgrima	xarbota	o doll de la llançada ens oferiu. Però el cel
la solitud. 1935 Pluja Plou. L'ala espolsa el colomí.	Xarbota	contra el fred que tortura, la canal. El cor mira i
s' enfilá á un safreig qu' en lo mateix hort hi havía, á remenar y fer	xarbotar	l' aygua ab una canya. En Benet hi corregué á tráurela, mes ja no pogué
la corona de ton cap daurat, jo't donaré la copa aont	xarbota	l'Immortalitat! Perdurança Vora l'espòs, ara mateix retut,
l'ànim. Tal digué, enfellonit, i rebat el ceptre per terra,	xarbotant	-li el plor; i va omplir-se de llàstima el poble. Tots els
mateix com són de bones les meves naus i els meus homes per fer	xarbotar	l'escuma amb la pala. Tal digué; i, ple de joia, el sofert divinal
si ens volem escapar de la mala ventura. I ells fan tots	xarbotar	l'escuma, tement la ruïna. I benvingut em fou quan la meva nau
ni mimva al dar la creació com perla, ni al rengolirho tot	xarbotará	; com fullas te exa, terras criaria, de son ser una
are a altre font. L'aigua, llisquenta, li cobreix les mans blanques y	xarbota	. Are ha comensat a buidar el cànter pel broc xic, aprés se neguiteija y
senyora mestra Jo a tu... Uy, quins esquitxos!... Me la pagaràs. [Fa	xarbotar	l'aigua per mullar al fadrí flequer. En l'empedrat de prop les fonts
pinassa... Com envejava el sobrecàrrec, ara amb permís, a qui el simple	xarbotar	de l'aigua d'una aixeta dins d'una galleda o el cop sec del pestell al
fantasmes bavosos besotejant-se, que eren els qui ocasionaven l'aparent	xarbotar	d'aigua. Eren espectres molt decrèpits, esdentegats, que feia dos-cents
endins, recorreguent una espiral incandescent a l'interior de la qual hi	xarbotava	una mena de magma volcànic en el qual la musa es banyava, riallera, i que
corona d'espines del Senyor que li havien regalat a Terra Santa. També,	xarbotant	de pietat i fervor, s'ocupà en altres construccions no menys belles i
al mateix temps, i troba que és una sensació molt plaent. Amb l'ànim	xarbotat	per la impressió de viure intensament gràcies a unes simples lletres que
et produeix l'ascens supersònic de l'ascensor (i que fa que el xampany et	xarboti	al cervell). Maneges el timó amb decisió, amb l'excitació de qui obre una
m'has proveïda i has atuït el meu retraïment. Aigües	xarboten	amb fruïció dins el meu si, de deu ben genuïna,
la superfície de la cassola, malgrat les protestes de ma mare perquè	xarbotava	la taula i cremava les estovalles. En els primers moments la flama era