Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

No haver de veure més el frenesí d'aquells cossos que cremen d'una	xardor	infernal per sota els hàbits, els escapularis, els vestits honestos, les
esgarrifança que em pujava de la sang, com si m'hi hagués penetrat una	xardor	sobtada, i per una sensació de fred i d'esborronament a l'arrel dels
que s'alegrava de la meva ignorància, com si pensés: Amb tota la teva	xardor	i encara que tinguis talent, la incultura mai no et deixarà fer res de
tots els veïns, llavors em vaig sentir el cor oprimit, i als polsos, la	xardor	de la vergonya. Una regirada d'aquella gelosia que tantes vegades havia
ulls em feien coïssor, m'hi pujava la meva ganyota d'impaciència, amb la	xardor	dels pòmuls brillants i tivants. Ella va comprendre el meu estat. —Vés a
caliu fet cendra encara es pot desprendre un hàlit de	xardor	, del meu extrem dolor alci's la joia tendra
que em glaçava les mans i la cara tot encenent dins el meu pit una gran	xardor	. Sentia, ben cert, que el pit se m'escalfava tot absorbint aquell aire
la terra ni la llum d'un poema: eren elements vius, humans, terra dura,	xardor	bleïdora. La Provença dels versos em semblava folklore. La que jo
que m'hi pesaven massa. De seguida vam entrar en reacció. Una bella	xardor	em muntava als pòmuls, sentia l'escalforeta a les conques dels ulls,
esbravat; no sentia el fred; a les meves galtes hi havia una agradable	xardor	. —I ara què fem? preguntà Josep: —¿vols anar a clavar-li una llisada
seu espill, que us retorna la llum filtrada i suau, neta de violències i	xardors	. I la llum de la lluna encara us fa plaents les coses i us distreu amb la
consirós; aquella fent gala de son desig; la de més enllà denunciant sa	xardor	per una parleria despitada i menyspreadora. El mariner bé prou que se
sol... tota una pluja torrencial de materia radiant que inunda de càdmica	xardor	els espais, els terrenys i les figures. En els uns i en els altres, en
senyor Pastor. El vell s'apartà i continuà la passejada. Mitja tarda.	Xardor	. Unes barques mandrejaven en la platja. La mar era una calma de llum.
d'Arnau o, caliu dolorós, s'aflamava de sobte i l'hi cremava amb la seva	xardor	. Però sempre, fins quan menys se n'adonava el qui el tenia i duia,
i es dedicaven a pescar mentre les vaques s'abeuraven i es revenien de la	xardor	estival i del turment dels tàbecs, refregant-se pels verns. Innocenci féu
i cobria gairebé tot el camp. El marge partioner exhalava una	xardor	odorant. Flairaven els pàmpols de les sarments, les fulles de la figuera,
com si una regolfada ciclònica les hagués envestides. Una ona de	xardor	irresistible, asfixiant, es llença damunt d'Innocenci i dels bosquerols,
deliciosament irritats, era una turbació punyent, com si provingués de la	xardor	d'una dona. L'aire, per bé que remogut, era calitjós i enervador,
i les nits passades amb companys dels seus temps, plens de la mateixa	xardor	catalanista i amateurs, com ell, de l'art i l'intel·lectualisme,
—seguí dient Prats— per poder parlar millor. Ella callà, mentre una	xardor	li pujava a les galtes, i es proposava no perdre la serenitat, no menjar,
tot cas, la realitat ha estat aquesta. La nit ha tingut una mica menys de	xardor	. La matinada ha estat fresca. 18 D'agost. Havent dinat
li trops gaire ardència, dóna-li aliment—. Comprèn? No volen que perdi la	xardor	. —Així ho arreglen? —Me'n faig creus. Repari quin refinament de vici. Els
sorollós; escarafalls, escarafallós; enginy, enginyós; calor, calorós,	xardor	, xardorós; sabor, saborós; rigor, rigorós; llangor, llangorós; deler,
un pendent de 185 metres. Les seves aigües ens han lliurat de la	xardor	del matí, abans de dinar a la seva vora, sota una pèrgola que ens
menjaria més gelat. Que té més son que mai. En passar prop del foc, la	xardor	repugna. Fora l'esclat de les flames, ja no val res. El carrer és ben
gaudia intensament amb el dolor i els consols del seu front, amb la	xardor	que li feia bategar un pols al coll i el llanguiment que se li escorria
dins d'aquella espessor. Quimet va sentir, mirant-la, que totes les seves	xardors	tenien un afuament sobtat per atènyer aquell punt de puresa amb una bona
com per assegurar que no ens barallem i que el to esclet i la	xardor	dels mots són efectes naturals de la meva vehemència i de la nostra
perspectiva positivament agradable. Però un esmorzar de sardines, en la	xardor	dels matins d'estiu, amb la sonsònia del borinot o de l'abella a quatre
fonts. Queia dins d'una gruta coberta de fullatge impenetrable a la	xardor	de la canícula. L'aigua d'aquesta font era clara com el cristall —vidre
La llum és explosiva, el sol té una prepotència aclaparadora, l'aire una	xardor	excitant. Passen les hores... Batre cinc o sis hores en aquest país
total; sovintegen els transtorns vaso-motors i nerviosos com onades de	xardor	facial, suors, cefalàlgies, neuràlgies diverses, palpitacions, vertigens,
sagnants de les fabrils ciutats de Béjar i Alcoi, a conseqüència dels	xardors	revolusionaris que fermentara la Primera Internacional de treballadors
tota energia. Arribada al contacte d'aquesta roentor blanca i immòbil,	xardor	de la Divinitat propera, l'ànima entra en comunió amb aquella essència
foranes assisteixen en silenci i en reben rauxes momentànies de llum i de	xardor	que fan que després puguin parlar-ne més amb barboteigs que amb paraules.
neu. La fortor d'encens y cera cremada, l'aroma intens de les roses y la	xardor	que exhalava l'amuntegament de cossos, aturavan les alès; la lluminaria
com un criader de voluptats, por d'aquell tronch gallart ple de	xardors	masclines, por d'aquella onada vertiginosa de vida passional que la
fantàstic moviment dels dansadors i dansadores, acalorats, agitats, en la	xardor	d'un giravoltar vertiginós. Tot de cop —després ho contava ell moltes
portat a través del mar Roig i, en el desert, els havia protegit de la	xardor	amb un núvol (Èx. 3, 21; 14, 22).
etc.), sinó que feia sortir l'aigua de la pedra seca, en plena	xardor	del desert. A la segona lectura: Romans 5, 1-2 i
i activitat de la fantasia, els quals comporten alhora una	xardor	i poca consistència d'igual intensitat. /b)\ Un mínimum
constituí una novella forma material, i alhora psicològica, de la	xardor	imaginativa del poble de Bizanci. Era, ell, així com el temple de la
semblant un llatí, era realment una ànima bizantina. Capítol II	Xardor	i poca consistència espiritual Societat de caps calents podem apel·lar la
Així com els seus congèneres, restà, doncs, encastat amb inversemblant	xardor	a l'escorça d'un moment. I aquesta afirmació pot encara corroborar-se, i
Glòria, cert, ben excepcional, de sa terra, finí essent víctima de la	xardor	i poca consistència dels seus mateixos conterranis. El 22 de
dos fets que ens permetran de mesurar i de sospesar perfectament tota la	xardor	i poca consistència de l'ànima bizantina amb relació a l'alt seny
directrius del cristianisme. Per això la teologia bizantina és amarada de	xardor	i sense sistema rigorosament científic. I d'aquesta temença i enxiquiment
marinada, un ventijol de mar que, amb la humitat que porta, refresca la	xardor	de l'ambient, tot escampant-se per les terres baixes i endinsant-se per
de dret á dret cap allí ahont duya camí. Heuse aquí que un dia, ab la	xardor	que feya, donchs qu' eram al ple istiu, travessada molta terra, se li

Pàgina 1 (de 3)

50 següents