DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xarel·lo M 84 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xarel·lo Freqüència total:  84 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Adam. [(Després de beure es llepa els llavis.)] Xarel·lo! [(Eructa.)] Abel. Bon profit. Adam. No sé... Fa
entre la fullaraca, i acaronats pel ventijol fresc i uns traguets de xarel·lo del país i fumant una pipa sense foc. Una polleta negra de l'ermità s'és
la prenia del xaragall aigües amunt, i, finalment, una vinyeta plena de xarel·los rossos i de sarments enredats, ben difícil de travessar si no pel camí de
llarga. ¿Veu aquella olivera de la punta del maiol? ¿Veu aquell cep de xarel·lo una mica més alt que els altres? Aquell que ara li passa una oreneta pel
que s'havien de menjar amb forquilla i que s'havien de remullar amb xarel·lo. I l'endemà a tothom que ho volgués sentir anava dient el Fraret que allò
color. Ara és vermella com un toll de sang fresca, ara és rosada com el xarel·lo, ara és blanca com una bassa de llet, ara és morada com una capa de bisbe
/l·l\. Ex.: fal·lera, carretel·la, putxinel·li, col·legi, xarel·lo. El símbol /l·l\ havent-se conservat en una infinitat de
—A fe vos dic que no. Ara com ara ja en tinc prou. Però è un bon xarel·lo, a fe que sí...— De què em venia la por dels llamps —Tornant al que dívom
Vilafranca del Panadès, fetes durant diversos anys i amb les varietats de xarel·lo i subirats. Es tracta de troços de terra iguals, plantats del mateix peu
terra iguals, plantats del mateix peu americà i empeltats un i altre de xarel·lo. Tots els treballs s'han donat per un igual; tots dos troços han estat
negre", "Mula", "Bobal", "Sumoll", "Parellada", "Xarel·lo", "Valent blanc" i "Vinater", aquestes quatre darreres, blanques.
negra; a continuació hi posarem nosaltres, per ordre de mèrits, el "xarel·lo", el "morastrell", el "macabeu", etc.. L'àrea o espai geogràfic
sí que es podria imposar i convindria imposar-la en altres termes, com xarel·lo, til·la, col·legi, taral·lirot o cel·la, en què la consonant
de tires de ceps que no intervenen en l'experiència, empeltats tots de Xarel·lo. Dirigida per Pere Mestre i Raventós. En aquesta avinentesa parlo per
Tots els americans esmentats que hi intervenen estan empeltats de Xarel·lo. Per tant les conclusions sols seran vàlides per als ceps amb
conclusions sols seran vàlides per als ceps amb l'associació SO4-Xarel·lo. Les condicions del medi natural de què gaudeix l'experiència són
del Penedès ho veieren, i han pagat bé les veremes de Macabeu, de Xarel·lo, de Parellada, com les més escaients per als seus vins de cava, i, en
més. El conreu prioritari és la vinya en les seves varietats més difuses xarel·lo i macabeu, obtenint-se un grau alcohòlic de 10-12º. Per a
a Rússia, Flandes i el Bàltic 300 pipes de vi blanc, Macabeu i Xarel·lo, i de 8 a 9.000 cargues de negre. El 1851 féu
quatre grupos y 'ls divideix de la manera següent: Primer Grupo Sumoll. Xarel·lo. Segon Grupo Garnatxa. Trubat. Carinyena. Macabeu. Monastrell. Roigs.
senzill y fluix. Fruyt: petit, desigual, daurat y molt dols. Xarel·lo, pansalet ó cartuixá. Pansa en la costa de Llevant, Xarel·lo en lo
dols. Xarel·lo, pansalet ó cartuixá. Pansa en la costa de Llevant, Xarel·lo en lo Plá de Barcelona. Se cultiva en gran escala pera ví, tant en los
de cirera y una qualitat més inferior á la que podría obtenirse. Lo xarel·lo y 'l sumoll dominan pera la elaboració del ví. Sols en los vins especials
Sumoll, Garnatxa, Carinyena y Tintilla d' Aragó. Blancas: Xarel·lo, Malvasía y Trobat. Las que ofereixen més resistencia, son: A la
que ofereixen més resistencia, son: A la sequetat, al calor y al fret, Xarel·lo y Sumoll. A la sequetat, Malvasía. Al calor, Trobat. Al fret, Garnatxa y
son: Sumoll negre y 'l rahím blanch Jaen, anomenat en lo pays Xarel·lo; constituhint la basa principal dels seus vins negres, y en unas
las subdivisions de terreno y en tota classe d' exposicions, peró 'l Xarel·lo prefereix los terrenos blans y un poch gredosos, la Garnatxa lleva més y
Garnatxa, carinyena, Moscatell y Monastrell. Blancas: Moscatell, Xarel·lo, Malvasía, Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l
Pansa y Moltónach. Mentres en unas localitats predomina 'l Sumoll y 'l Xarel·lo, en altras la Garnatxa y lo Pansé, y en altras la Malvasía, la carinyena
: A la sequetat, al calor y al fret: Sumoll. A la sequetat y al calor: Xarel·lo. Al calor: Moscatell. A la sequetat: Garnatxa Al fret: carinyena,
en la Comarca, ab barreja de tota classe de varietats, si bé dominan lo xarel·lo, trobat y pansa: no fermentan ab la rapa y se 'ls hi acostuma afegir una
son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Bonas-llavors. Blancas: Xarel·lo, Moscatell, Joanenchs, Macabeu y Picapoll. Los que ofereixen més
, al calor y al fret: Bonas-llavors. A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel·lo y Moscatell. A la sequetat: Garnatxa. Al calor: Joanenchs. Al fret:
'n fan també de blanchs y, especialment, pera postres. Ab las varietats Xarel·lo y Martorella y algunas altras com Macabeu y Pansa, 's fan vins clars,
dona molt y bó. Moscatell negre; en varios punts. Blancas: Pansa (xarel·lo); en gran escala pera ví en los plans y rosts, y lleva bastant. Madura per
més resistencia son: En Arenys: A la sequetat y al calor; Sumoll, Xarel·lo y Macabeu. A la sequetat y al fret; Garnatxa. Al fret: carinyena. En
Mataró: A la sequetat y al calor; Sumoll, Moscatell. A la sequetat; Xarel·lo. Al calor; Joanenchs. Al fret: Botayal, carinyena y Trobat. La brotada té
més ó menys abundant é igual á la que teníam si las empeltém de Sumoll, Xarel·lo ó altras castas y en quant á la del Jacquez negre, es molt regular
y, fins á propósit, pera ser cultivada ahont hi tením nostra cata de Xarel·lo, igualment en los rostos com en las fondaladas, segons datos de mon germá
d' aquesta Comarca homogeneitat. Domina 'l Sumoll pera 'l ví negre, 'l Xarel·lo pera 'l clar. En lo partit de Granollers son d' escassa coloració y
Negras: Sumoll, Tarrassench y Picapoll. Blancas: Xarel·lo, Trobat, Pansa, Picapoll y Moltonach. Sabadell: Negras: Sumoll,
Sabadell: Negras: Sumoll, Moscatell y Picapoll. Blancas: Xarel·lo, Moscatell y Picapoll. Tarrassa: Negras: Sumoll, Tarrassench,
Sumoll, Tarrassench, Garnatxa y Tintilla d' Aragó. Blancas: Xarel·lo, Trobat, Picapoll, Pansa valenciana y Moscatell. Estan ditas varietats
resistencia son: Granollers: A la sequetat y al calor: Sumoll y Xarel·lo. A la sequetat: Pansa y Picapoll. Al calor: Trobat. Al fret: Tarrassench,
Macabeu y Moltonach. Sabadell: A la sequetat y al calor: Sumoll, Xarel·lo y Moscatell. A la sequetat y al fret: Picapoll. Tarrassa: A la
al calor y al fret: Garnatxa y Trobat. A la sequetat y al calor: Xarel·lo. Al calor y al fret: Picapoll. Al calor: Moscatell. Al fret: Sumoll,
son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Monastrell. Blancas: Xarel·lo y Trobat. Las varietats més resistents son: A la sequetat y al calor:
Las varietats més resistents son: A la sequetat y al calor: Sumoll y Xarel·lo. Al calor: Garnatxa. Al fret: Monastrell, Trobat y Moltonach. La brotada
no molta intensitat. Se fan també vins clarets y vins blanchs. Domina 'l Xarel·lo pera 'ls blanchs y 'l Sumoll pera 'ls negres. En general, son vins de bon
son: Negras: Sumoll, Garnatxa y Picapoll. Blancas: Xarel·lo, Moscatell, Joanenchs, Picapoll. Y algunas americanas. Las més resistents

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »