Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

flascó de 30 grams de granulat en 70 c.c. de	xarop	. Preu: 125." El ginecòleg es deu tornar a trobar en
culpa de qui jo ja em sé, et desheredo. I si em demanes, com ahir, un	xarop	, et faig un rínxol i et posaré pantalons curts i una gorreta amb una
ell, que en això era molt escrupolós. Jo li portava l'ampolla del	xarop	, que després ja em feia pesar a mi, els productes en pols, els
es diu. Així vaig rompre moltes ampolles i una gran bombona plena de	xarop	. Ell em tractava d'"idiota", de "poeta que viu a la lluna", de
damunt mateix del menjador. Un dia havíem de fer una gran quantitat de	xarop	, i el regent em manà d'anar a buscar un cabàs de sucre a la "caixa".
testimonis del nostre gran apassionament, i si bé les fonts eren de	xarop	i les bardices eren merenderos, per a aquells que saben d'estimar,
ens posaríem geps postissos. CXXXV Posen una etiqueta al	xarop	i ja es pot prendre com a remei. CXXXVI Hi han homes tan
amb una voluptat felina. El sol era espès, apegalós i dolç com un	xarop	. En el cel, cada núvol passava com un averany. Un clar matí que Alina
d'ous, quina un vi del temps de la besàvia, quina un brou espès com un	xarop	; i totes plegades, la bona voluntat. Maria Pia restà com negada dins
sucaven secalls del Forn de Sant Jaume, sense comptar l'aigua calenta amb	xarop	que prenien per torna, no essent el Doctor Alfarràs i Viver que preferia
entrava en aquell moment amb el gran gerro d'aigua calenta per al	xarop	i En Constantí Clavell, que tenia molta corretja com tot home d'acció, i
del Pi s'arribarien a can Culleretes i després de pendre la xocolata i el	xarop	amb gran disbauxa de melindros, secalls i ensaïmades, únic etzigori del
de ficar-se al carrer de Petritxol a menjar llaminadures i un vas de	xarop	. La Madalena no tenia por als homes, feia esverar els tímids que per la
xocolatera i les xicres i la safata dels secalls i l'aigua calenta per al	xarop	i l'ensaïmada del Sr. Sampons i Lluer, que sempre manca un tovalló, o una
anaven i venien de les lleixes on, a rengleres, lluïen les botelles de	xarops	. —Una orxata! —Una americana! —Un sidral! Els assedegats feien llurs
s'hi posarà aquesta pomadeta...". O "abans de dinar, prendrà aquest	xaropet	amb una culleradeta...". Acompanya l'emissió d'aquests diminutius amb
mare untant-me el melic amb oli del gressol, i a ell el metge li manava	xaropets	de ca l'apotecari? I no sé a quin sant et conte tot açò, si Tu ho saps
fill? —I com sabrà ell si l'has fet de fruites fines? Ben endolcit amb	xarop	, el trobarà bo; jo te'n responc. I deixa't de fàstics! El fàstic, igual
essent-ne les principals: xabec, xalma, xaloc, xaputa, xara, xàrcia,	xarop	, xàvega, xeixa, xeringa, xinglot, Xàbia, Xaló, Xátiva, Xeraco, Xeresa,
Vall d'Albaida, Alcoi, el Marquesat de Dénia i la Marina, i així cal dir:	xarop	© i no ©, xàvega © i no ©, xeixa
inicial de paraula i darrere la i vocal: exemples:	xarop	, xàvega, Xàtiva, guixa, clixé, Xixona, patixca, auïxar, guix, etc.. S'
(però no del diftong au). Ex.: xàfec, xamós, xarbotar,	xarop	, xerrar, xerès, xifra, xiprer, xiular, xoc, xopar, xuclar, ix, ixent
fem. osa. Ex.: argila, argilós; terra, terrós; greix, greixós;	xarop	, xaropós; vesc, vescós; fum, fumós; boira, boirós; calitja, calitjós; gas
beates, a més de fer d'infermeres, confeccionaven en el seu convent	xarops	medicinals i untures que tenien molta requesta, especialment una pomada
tota mena de medecines, i venien, en estat simple o preparats, herbes,	xarops	, pòlvors, extrets, olis, ungüents, cerats i cataplasmes. El repertori era
els articles que s'elaboraven en els convents —fossin medecines, licors,	xarops	, confitures, dolços o qualsevol altre producte— tenien unes garanties de
fresca o calenta, segons fos a l'estiu o a l'hivern, preparada a base de	xarops	de la casa, a més d'unes pastilles de menta, malví o baba de caragol per
les acaballes del segle XVIII, a la composició de destil·lats i	xarops	purgants, amb el fi de vèncer la repugnància que molts experimentaven
purgues tan clàssiques com de mal prendre. Ell va preparar, amb bon èxit,	xarops	purgants amb gust de llimó, canyella, maduixa, orxata i poncem, els
prengués sis unces d'aigua angèlica, que era el purgant més actiu. Els	xarops	, pectorals i purificadors de la sang, havien començat a explotar-se per
tot el suc possible de les substàncies susceptibles de convertir-se en	xarops	; capil·lera, orxata, ribes, brea, gerd, maduixa, llimó, vinagre, violeta,
clara d'ou i vinagre. Per a la tos, feien una cocció d'arrel de panical i	xarop	de figues de moro; però un herbolari del carrer Nou de Sant Francesc va
brou, xocolata, cafè amb llet, ponx, licors variats, cervesa, malvasia,	xarops	de llimó, orxata, vinagre, grosella, capil·lera i xerigot. Durant el
convençuts i decidits, havien aconsellat la mateixa cosa: el	xarop	elaborat per un famós apotecari del carrer de Sant Pau. Feia més d'un
un famós apotecari del carrer de Sant Pau. Feia més d'un segle que aquest	xarop	"obrava miracles". La seva composició "era un secret que havia estat
en quin indret del carrer de Sant Pau s'esqueia la farmàcia on venien el	xarop	omnipotent. I s'hi encaminà suggestionat. La farmàcia feia cantonada.
S'encabí en el rengle. No era ell sol qui desitjava comprar el	xarop	miracler. El precedien una pila de dones. Moltes sostenien al plec de
va interrompre el curs dels seus pensaments: —Vostè, senyor, digui? —El	xarop	pel catarro. Després d'haver pronunciat aquestes paraules amb una
El poble vol dinamita i no saviesa; vol renecs, paraules que cremin i no	xarop	literari. El poble no vol anar de bracet amb lladres... I ara, on la
medicament extravagant i imaginari: pols de moll d'os de farmacèutic,	xarop	o ungüent d'estaca'm aquí, xarop de pàmpol, aigua de tremolins-tremolans
pols de moll d'os de farmacèutic, xarop o ungüent d'estaca'm aquí,	xarop	de pàmpol, aigua de tremolins-tremolans i altres productes de la
d'herbes seques i de terra calenta i una llenca de sol que semblava de	xarop	. A la tarda feren herba per als conills i van serrar quatre llates per
posat afecte al seu tinent. Dissimuladament li va posar a l'abast un	xarop	contra la tos, que el tinent-metge es dugué a la boca: —¿Què és això
femmes... No em queda més distracció que això —un glop de	xarop	contra la tos—; ¿per què dimonis s'ha tornat tan dolç i espès? Mira,
noi, progresses. Amb tot, no t'he dit encara què va fer Letamendi... Més	xarop	. —Això fa tossir com la pesta, ¿què dimontris és? La Merceditas... Jo dic
de Chopin, esbossant un moviment com de tango. Tenia els llavis untats de	xarop	contra la tos i mirava guenyo. "Fa llàstima", pensava el practicant;
del fastuós teatre San Carlo, la música de Bellini fluïa com un	xarop	indescriptiblement ensucrat, era una dolçor insuportable. Per distreure'm
dient-me manyagueries. Em regalava amb un berenar de xocolata i aigua amb	xarop	. Havia fet posar un tovalló blanc amb els plecs ben marcats damunt el
parlava i entrava la seva germana sorda portant-li un vas d'aigua amb	xarop	d'ametlla, l'Eduard se sentia a punt de veure les muralles del seu món, i
por de la lepra. —Moltes gràcies, però la mamà no voldria que begués	xarop	: diu que em treu la gana. No hauria estat prudent de posar-se als llavis

Pàgina 1 (de 9)

50 següents