×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb xarrupar |
Freqüència total: 157 |
CTILC1 |
sucre candi, que em sembla tot cor. Menja les sopes amb aquella manera de | xarrupar | sorollosa i honesta. Jo sempre he cregut que sant Josep menjava les sopes | -me'n una mica mica. Abel. [(Fa beure a Nara.)] Té... | xarrupa | . [(Beu llargament fins a esgotar la gerra.)] Adam. Ha ha | un aspecte de pobre de les conferències de Sant Vicenç de Paül, anava | xarrupant | la sopa de sèmola dintre el llit del seu besavi, un gran llit de caoba i | el mateix oncle Joanet acompanyat de Tomàs, que l'ha convençut que vagi a | xarrupar | una tassa de brou i una mica de vi ranci, per combatre la desgana que | Era horrible. Vaig veure alguns que es posaven el plat als llavis i | xarrupaven | . Amb els dits prenien els talls. Això, allí em semblava refinat, gairebé | mai... diu somniós, amb el vas a la mà, que després atansa als llavis i | xarrupa | beatament. Veus, tu també? Sembla que hagis après de beure, a Lió. El | mirada sorruda, estava ajocat sobre un rotlle de cordes, a proa. Mentre | xarrupava | una llimona, parava les orellotes i escoltava els passatgers que | ni més, va oferir-li el que li demanava. I vet aquí la vella que menja i | xarrupa | amb tota la gana que portava. I, havent acabat, la vella diu:" —"Ja | les porta. Totes perforen subtilment l'escorça, per dura que sigui, i | xarrupen | molt endins la saba. És la llei de natura. Ara em sembla enraonat de | segons el moviment ordenador de la brisa o la qualitat de les sabes que | xarrupen | . L'ajusten a l'hora del dia, a l'enteniment del qui l'escolta i li dóna un | vi. Un vici caça l'altre, sap? I és la bondat que tenen els vicis. Tot | xarrupant | l'home s'aquietava i perdia aquell fum de gelosia. Entretant jo vivia | crida amb la minyona... I la minyona és bruta: quan ha de tastar l'olla, | xarrupa | la cullera, i quan m'entra la llet, porta les mans untades i se les frega | gràcia la manera com agafava la cullera, com es posava el tovalló, com | xarrupà | la primera cullerada de sopa; els compliments que feia, l'admiració que | lladraven. Al voltant d'un abeurador, dues dotzenes de porcs negres | xarrupaven | amb gran brogit, a les ordres d'una porquera. Un pastor, amb un cabridet | era el Continental. S'instal·lava en una taula reconera no massa vista. | Xarrupava | cafè amb llet i anava fent: —Ara entra aquell senyor que sempre ve d'un | a taula i posant-se el tovalló al trau més alt de l'armilla començà a | xarrupar | la sopa, sense dir una paraula del que havia fet a la seva cambra, ni | allí. Eren tres homes i un gos. Uns brivalls, miserables de ruta, | xarrupaven | sengles plats de sopes en el vestíbul fosc i desmantellat, i a dintre, en | fart de fer el tanoca. S'ennuegava d'ira. Tossí. —Òliba maleïda. Que | xarrupi | l'oli del rector. No el meu. I el pitjor és que se'n riu a les nostres | de maneres diverses. Giraldita, camacreuada al fons de la llotja, | xarrupava | alegrement el seu conyac; Trianera devorava el samvitx no sense una certa | d'emplenar de vi. D'aquest beuratge, ells en deien un "refresc" i el | xarrupaven | amb el convenciment que els temperava les sangs bullents de la solellada | poc, amb molt de compte, la blanca llet. —Mireu-lo, mireu-lo com | xarrupa | el dolent! —exclamava Marianneta, tan contenta com la mateixa mare. I era | tan contenta com la mateixa mare. I era un goig veure com la criatura | xarrupava | goludament, tot obrint ben esteses les manetes en senyal del benestar que | tres. Un cop fou plena la grossa un dels frarets la va pendre, la va | xarrupar | i va dir sentenciosament: /Probo maiorem\. Aquesta premissa | i voluntariós; aquella boca ampla i fina feta als bons tastos i al dolç | xarrupar | ; aquella closca rodona i massissa; aquell coll ben centrat, curt i | I acotant la testa gairebé fins al plat, engolí tres cullerades de sopa | xarrupant | . Amfós no li va contestar. Fidel a la seva idea de trobar entre els | no per viure, sinó per tornar a menjar: de pressa, bavejant, xuclant i | xarrupant | , i amb uns ulls inquiets com si tingués recel que li disputessin els | groguejava al damunt nostre, tristament. Els homes parlaven, reien, | xarrupaven | el líquid cremant. Eren ferrenys i vestien d'una manera original i | de la dona atlètica dels braços arremangats. Tothom menjà la sopa, uns | xarrupant | i altres amb distinció, i els gossos començaren a demostrar una alarmant | lo que deya'l pastor, en Baldiret posà'ls llabis al canalich y | xarrupà | ab gran fressa. —¿No li farà pas mal si ha begut llet?— preguntà la Mila | la recordansa de aquell prech fervorós aixecat en el Bram, tot | xarrupant | l'aygua miraclosa, y a seguit les rialles mofetes del Sant, sacsejant, en | entre els pèls i els petits n'arrapen un regalim amb el morro i van | xarrupant | l'aliment. Al cap de quinze dies ja tenen pèl i la mare els porta a | ventral. Al cap d'uns dies neixen els petits i, com els ornitorincs, | xarrupen | els pèls del ventre de la mare per on ella es fa escórrer la llet. Quan | el joc de bastons hom es permet de destapar una ampolla de xampany, de | xarrupar | -lo amb unes neules, i se'n va a dormir. Com hom pot apreciar el costum de | a un quiosc del parc, aquella espècie de camamilla pudenta que es bevia | xarrupant | amb canya de dins un cassolet de fang. Gairebé va vomitar i en Bernat es | Si es molt calent lo menjar Esperar deus sens bufar. No | xarrupes | res de such Y beurás sens fer cluch cluch. Qui la boca | Aixís és que quan me trobava ab els Cortadas y els Galcerans, | xarrupant | de gust, com si's tractés d'una batalla del /Hernani\ a Sitjes, | sempre fa un sol entrelluçâ; i després que estossega i que | xarrupa | , diu cargolant les cartes amb la mà: Sí, mira! Va com | de saliva, frega la boca de l'infant, que no deu fer gaire que hi ha | xarrupat | i encara el toca amb una maneta tendra, de joguina. Cap d'elles no s'ha | amb una llesca de pa i es va beure un cafè amb llet mentre ell | xarrupava | un cafè sol, una mica aigualit, i orientava la conversa amb prou | la llet i la molla de pà, tu t'estàs dins una ombra, i per ben | xarrupar | su'l llavi, amb tes dos mans apretes la escudella. I mentres el | feia tremolar enlaire el ganivet a tall de menaça i tornava a caurer | xarrupant | amb ira la llepissosa suor que'm regalimava cara avall barrejada amb sang | o Lattuada} Jèiem adormissats a platges apol·línies | xarrupant | llargament aperitius maresos o bé, a les vores | el resar com un vel!— Però l'altra posava el zel a | xarrupar | el suc de les llànties que fan claror al camí del cel. | el pa amb l'oli que hauríem de posar a les llànties. | Xarrupem | el vi de les canadelles. Fem ninots amb la cera de l'altar. | de teu a perdre. Llorenç. I aquell brogit que fa la terra, quan | xarrupa | entre els seus llavis... Roseta. I les fulles que s'estoven, que | no podia reconèixer-lo, amb la samarreta que em duia, de setí blau cel, | xarrupant | del got llarguerut. I sense gavardina (d'aquí que trigués tant a | manobre i un municipal que regalimava suc pels mostatxos, com si hagués | xarrupat | un pot de la Letxera. Em vaig quedar més exsucat que una llimona | calces avall, m'ha esquinçat els calçotets i s'entreté com una llúpia a | xarrupar | -me el mànec de la cardància que se m'ha posat més dur que una llamborda | mateix de la taula. El soroll de les culleres. El soroll de l'àvia, que | xarrupa | una miqueta.)] Rafela [(de sobte)]. Bé, ¿i el metge què | el món! [(Pren la beguda, la porta a la Marta i seu a taula. La | xarrupa | en silenci. Larry se'n va, sense fer soroll, a la porta intermèdia, per |
|