DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xarrupar M 1 oc.
xarrupar V 156 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xarrupar Freqüència total:  157 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sucre candi, que em sembla tot cor. Menja les sopes amb aquella manera de xarrupar sorollosa i honesta. Jo sempre he cregut que sant Josep menjava les sopes
-me'n una mica mica. Abel. [(Fa beure a Nara.)] Té... xarrupa. [(Beu llargament fins a esgotar la gerra.)] Adam. Ha ha
un aspecte de pobre de les conferències de Sant Vicenç de Paül, anava xarrupant la sopa de sèmola dintre el llit del seu besavi, un gran llit de caoba i
el mateix oncle Joanet acompanyat de Tomàs, que l'ha convençut que vagi a xarrupar una tassa de brou i una mica de vi ranci, per combatre la desgana que
Era horrible. Vaig veure alguns que es posaven el plat als llavis i xarrupaven. Amb els dits prenien els talls. Això, allí em semblava refinat, gairebé
mai... diu somniós, amb el vas a la mà, que després atansa als llavis i xarrupa beatament. Veus, tu també? Sembla que hagis après de beure, a Lió. El
mirada sorruda, estava ajocat sobre un rotlle de cordes, a proa. Mentre xarrupava una llimona, parava les orellotes i escoltava els passatgers que
ni més, va oferir-li el que li demanava. I vet aquí la vella que menja i xarrupa amb tota la gana que portava. I, havent acabat, la vella diu:" —"Ja
les porta. Totes perforen subtilment l'escorça, per dura que sigui, i xarrupen molt endins la saba. És la llei de natura. Ara em sembla enraonat de
segons el moviment ordenador de la brisa o la qualitat de les sabes que xarrupen. L'ajusten a l'hora del dia, a l'enteniment del qui l'escolta i li dóna un
vi. Un vici caça l'altre, sap? I és la bondat que tenen els vicis. Tot xarrupant l'home s'aquietava i perdia aquell fum de gelosia. Entretant jo vivia
crida amb la minyona... I la minyona és bruta: quan ha de tastar l'olla, xarrupa la cullera, i quan m'entra la llet, porta les mans untades i se les frega
gràcia la manera com agafava la cullera, com es posava el tovalló, com xarrupà la primera cullerada de sopa; els compliments que feia, l'admiració que
lladraven. Al voltant d'un abeurador, dues dotzenes de porcs negres xarrupaven amb gran brogit, a les ordres d'una porquera. Un pastor, amb un cabridet
era el Continental. S'instal·lava en una taula reconera no massa vista. Xarrupava cafè amb llet i anava fent: —Ara entra aquell senyor que sempre ve d'un
a taula i posant-se el tovalló al trau més alt de l'armilla començà a xarrupar la sopa, sense dir una paraula del que havia fet a la seva cambra, ni
allí. Eren tres homes i un gos. Uns brivalls, miserables de ruta, xarrupaven sengles plats de sopes en el vestíbul fosc i desmantellat, i a dintre, en
fart de fer el tanoca. S'ennuegava d'ira. Tossí. —Òliba maleïda. Que xarrupi l'oli del rector. No el meu. I el pitjor és que se'n riu a les nostres
de maneres diverses. Giraldita, camacreuada al fons de la llotja, xarrupava alegrement el seu conyac; Trianera devorava el samvitx no sense una certa
d'emplenar de vi. D'aquest beuratge, ells en deien un "refresc" i el xarrupaven amb el convenciment que els temperava les sangs bullents de la solellada
poc, amb molt de compte, la blanca llet. —Mireu-lo, mireu-lo com xarrupa el dolent! —exclamava Marianneta, tan contenta com la mateixa mare. I era
tan contenta com la mateixa mare. I era un goig veure com la criatura xarrupava goludament, tot obrint ben esteses les manetes en senyal del benestar que
tres. Un cop fou plena la grossa un dels frarets la va pendre, la va xarrupar i va dir sentenciosament: /Probo maiorem\. Aquesta premissa
i voluntariós; aquella boca ampla i fina feta als bons tastos i al dolç xarrupar; aquella closca rodona i massissa; aquell coll ben centrat, curt i
I acotant la testa gairebé fins al plat, engolí tres cullerades de sopa xarrupant. Amfós no li va contestar. Fidel a la seva idea de trobar entre els
no per viure, sinó per tornar a menjar: de pressa, bavejant, xuclant i xarrupant, i amb uns ulls inquiets com si tingués recel que li disputessin els
groguejava al damunt nostre, tristament. Els homes parlaven, reien, xarrupaven el líquid cremant. Eren ferrenys i vestien d'una manera original i
de la dona atlètica dels braços arremangats. Tothom menjà la sopa, uns xarrupant i altres amb distinció, i els gossos començaren a demostrar una alarmant
lo que deya'l pastor, en Baldiret posà'ls llabis al canalich y xarrupà ab gran fressa. —¿No li farà pas mal si ha begut llet?— preguntà la Mila
la recordansa de aquell prech fervorós aixecat en el Bram, tot xarrupant l'aygua miraclosa, y a seguit les rialles mofetes del Sant, sacsejant, en
entre els pèls i els petits n'arrapen un regalim amb el morro i van xarrupant l'aliment. Al cap de quinze dies ja tenen pèl i la mare els porta a
ventral. Al cap d'uns dies neixen els petits i, com els ornitorincs, xarrupen els pèls del ventre de la mare per on ella es fa escórrer la llet. Quan
el joc de bastons hom es permet de destapar una ampolla de xampany, de xarrupar-lo amb unes neules, i se'n va a dormir. Com hom pot apreciar el costum de
a un quiosc del parc, aquella espècie de camamilla pudenta que es bevia xarrupant amb canya de dins un cassolet de fang. Gairebé va vomitar i en Bernat es
Si es molt calent lo menjar Esperar deus sens bufar. No xarrupes res de such Y beurás sens fer cluch cluch. Qui la boca
Aixís és que quan me trobava ab els Cortadas y els Galcerans, xarrupant de gust, com si's tractés d'una batalla del /Hernani\ a Sitjes,
sempre fa un sol entrelluçâ; i després que estossega i que xarrupa, diu cargolant les cartes amb la mà: Sí, mira! Va com
de saliva, frega la boca de l'infant, que no deu fer gaire que hi ha xarrupat i encara el toca amb una maneta tendra, de joguina. Cap d'elles no s'ha
amb una llesca de pa i es va beure un cafè amb llet mentre ell xarrupava un cafè sol, una mica aigualit, i orientava la conversa amb prou
la llet i la molla de pà, tu t'estàs dins una ombra, i per ben xarrupar su'l llavi, amb tes dos mans apretes la escudella. I mentres el
feia tremolar enlaire el ganivet a tall de menaça i tornava a caurer xarrupant amb ira la llepissosa suor que'm regalimava cara avall barrejada amb sang
o Lattuada} Jèiem adormissats a platges apol·línies xarrupant llargament aperitius maresos o bé, a les vores
el resar com un vel!— Però l'altra posava el zel a xarrupar el suc de les llànties que fan claror al camí del cel.
el pa amb l'oli que hauríem de posar a les llànties. Xarrupem el vi de les canadelles. Fem ninots amb la cera de l'altar.
de teu a perdre. Llorenç. I aquell brogit que fa la terra, quan xarrupa entre els seus llavis... Roseta. I les fulles que s'estoven, que
no podia reconèixer-lo, amb la samarreta que em duia, de setí blau cel, xarrupant del got llarguerut. I sense gavardina (d'aquí que trigués tant a
manobre i un municipal que regalimava suc pels mostatxos, com si hagués xarrupat un pot de la Letxera. Em vaig quedar més exsucat que una llimona
calces avall, m'ha esquinçat els calçotets i s'entreté com una llúpia a xarrupar-me el mànec de la cardància que se m'ha posat més dur que una llamborda
mateix de la taula. El soroll de les culleres. El soroll de l'àvia, que xarrupa una miqueta.)] Rafela [(de sobte)]. Bé, ¿i el metge què
el món! [(Pren la beguda, la porta a la Marta i seu a taula. La xarrupa en silenci. Larry se'n va, sense fer soroll, a la porta intermèdia, per

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »