×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb xaruc |
Freqüència total: 130 |
CTILC1 |
| taula i demanem sopar. En un angle de l'establiment, dret, hi ha un vell | xaruc | que afina un violí. Vora seu una noia jove, bonica, d'una bellesa | | , jo, Zorbàs, no ho trobo bé! ¿Per què moren els joves i queden els vells | xarucs | ? ¿Per què moren els infants? Jo tenia un fill, el meu petit Dimitri, i se | | ? ¿L'"asil"? Els joves no volen suportar el pes del pare o de l'avi | xaruc | i malalt: algú s'ha d'ocupar d'aquesta humanitat deteriorada. Els | | quin indigne motiu) la jovençana, la joiosa, la bella esposa del vell i | xaruc | Di Broglio. Amb una confiança massa sense escrúpols, ella m'havía | | desmantellada peixera on acabava de morir de congestió pulmonar un avi | xaruc | de color de pastenaga. L'aigua nova, de conducció subterrània, era molt | | interminables, per tortuosos carrers, entre cases velles, algunes ja | xarugues | , ventrudes, desplombades; ara pel dessota d'arcs travessers, que negregen | | i tremolenca com la debilitat, s'inclina mig dormida sobre el si del vell | xaruc | , del vell balb i enfredorit que, amb el seu còs retut per l'infortuni, | | de poc; a l'altre costat, el banc escó, on s'asseu l'avi, el | xaruc | rondallaire, voltat de la familia i del servei: el pare, capbaix i | | llurs misteris i les cases s'apuntalen unes amb altres, abraçant-se, | xarugues | , amb el feble reforç d'arcades de maó menjat de molsa. I el carrer acaba | | solitària i grisa, on recollien els caçadors de la Trencada. Un vell | xaruc | i ranco, des de la finestra de la cuina, els dirigia paraules | | Alina... Però Tallafer, amb una calma atònita: —I per què no jo, vell | xaruc | ? Jaquim es passà la mà per la barba profusa i malencònica, i respongué, | | a Cannes i la Josette també, per tal d'amanir-li els lleures. Pobre rei | xaruc | i atrotinat qui espremia tot un imperi per fer-me feliç i voltar-me d'un | | en el vell jardí de la parròquia. Ja la bardissa roserenca era tota | xaruga | i havia passat la florida: els rosers trescaven abandonats damunt els | | i mon esguard penetrà en alguna de les cambres del Louvre. Una àvia | xaruga | , pobrament abillada, que pertanyia al més baix estament, acompanyada | | la llima i els queviures. M'ho portareu tot plegat en aquella bateria | xaruga | d'allà baix. I si ho feu, sense mai gosar dir cap paraula ni gosar fer | | les herbotes grogues i verdes que creixien en les clivelles de la paret | xaruga | haguessin estat les flors més precioses que mai s'hagin esbadellat, no | | i seguirien la via silenciosa de tots els altres. Una campana de veu | xaruga | , que goso dir que en el seu temps havia dit tot sovint a la casa: veu's | | de fusta que feien la cara de rastells per a fenc que s'haguessin tornat | xarucs | , amb pèrdua de gairebé tot el dentat. Havent triat una casa, entre uns | | és començ, joventut, arrencada. L'Hivern és, ja ho sabeu, un vell fred i | xaruc | . La Primavera és una moceta endiastrada. Arriba amb un bri d'herba a la | | temorega; obac, obaga; manyac, manyaga; poruc, poruga; feixuc, feixuga; | xaruc | , xaruga; antic, antiga; amic, amiga; rònec, rònega; feréstec, feréstega; | | obac, obaga; manyac, manyaga; poruc, poruga; feixuc, feixuga; xaruc, | xaruga | ; antic, antiga; amic, amiga; rònec, rònega; feréstec, feréstega; aràbic, | | goig es sentiria fracassat i es transformaria en nosa i en pare immodest, | xaruc | , nunci de la fama d'ella! S'avesaria, com d'altres que havia conegut, a | | d'una barraqueta. Ella que s'hi acosta i truca a la porta. Una àvia | xaruga | va treure el cap per un finestró. —Viu aquí la mare del Llevantó? —va | | volen dar-nos. Veuràs, de vegades som "els vells"; també ens anomenen " | xarucs | ", o "jais"; "trinxeraires" algun cop, i més d'una vegada només ens | | de la més elevada tradició. En aquella casa del carrer de Mercaders, el | xaruc | don Antoni de Llinàs i de Lapeyra sortia a divagar sota les palmeres una | | personatges venien a distreure el taedium vitae del | xaruc | Llinàs i un dels més complidors fou don Joan de Çagarriga i Reart, comte | | d'engrandir el celler". Bon temps per plantar arbres fruiters de fulla | xaruca | . Les eines eren l'espioixa i la podadora o bé el | | no ho és encara quant al receptor —culpa de l'escola i de tradicions | xarugues | . Al Principat —salvant una casta reduïda i minvant, conreadora ensems de | | dels respectius interessos. El mendicant detura la circulació de la | xaruga | dama, o la pansida conca, escometent amb tacte el contingut del mocador o | | des de la lassitud ombrívola de l'ancianitat, mentre l'altra mà del vell | xaruc | recolza a la paret, completant d'aquesta manera el posat d'algú que es | | pres el bull. Així i tot, no tenguérem gaires espectadors. Quatre velles | xaruques | em fitaven els ulls, des de qualsevol racó. El capità Boix havia trobat | | a Caldas de Reyes, balneari gallec. Sense el seu interès potser el | xaruc | hauria callat. Jo mirava l'Adelaida, bellíssima, i el vell, i no | | tranquiles les gallines del meu gallinar i no em vulguin vendre un ase | xaruc | com un cavall de corregudes. Hi ha altres marginats, és clar, i son | | que 's pose en ridícol, volent fer l' home formal y l' académich | xeruch | , quan deu contenirse dintre los limits propis del jove entusiasta y del | | món no hi ha misèria prou mesquina com la que fa sentir-te vell | xaruc | , i anar dient: "M'agrada la pell fina, faria això i | | i ningú prenia cura d'aixecar enderrossalls. I esbart de jaies | xarugues | amb gep i sense dentat, amb el coll mesell | | Cercant la pietat una altra anà vers l'ombra d'un gran portal | xaruc | ; la vella, entre viltats ajeia a cops d'escombra | | Al fons del meu recer, poblat d'ombres serenes, el temps | xaruc | sanglota. Dins tombes de silenci la joventut s'esgota. Cau | | El teu fantasma es riu de blasme, jamai | xaruc | . Vet ací el truc: per sempre resta a dins | | de salut y benestar domèstich. Mes, ara... pobre Anton!... que corvo, que | xaruch | , quin altre ab aquell levitot impropi! Però y la María!... aquella santa | | menjaires de puntes de sagetes. No hi ha aliança de sols | xarucs | i cereals transparents. Em peses les ales? —Sí. 2 | | prou llàgrimes. Si jo em pogués llevar set anys sisquera d'aquests braços | xarucs | , d'aquestes cames, que boi no em serven ja, pels déus et juro que et | | ni ho vull dir! Genís Acaba! Guideta Que, com a un vell | xaruc | , mirant-la et cau la bava. Genís Si no la miro mai! | | ho sé perfectament... Des de demà no vull veure més aquí aquesta vella | xaruga | , que repapieja! Aquesta lladre [(pica de peus)], aquesta bruixa! I no m' | | l'altre dia, un solc i un altre solc dels sementers. | Xaruc | , el terrissaire cap motlle no canvia, la vella matinera fa | | de la màscara Feble, gement, carregat de centúries el Sol | xaruc | em demana més sang, ben carmesines l'aurora i la posta: | | agradosa com éreu. Senyora Jourdain Mare de Déu, senyor! Ja és | xaruga | la senyora Jourdain? I el cap ja li fa tentines? Dorante Ah, per | | Arri, Geganta! [(Barbra surt, molt digna.)] X· Lee: Bon vent, | xaruga | ! [(Es tomba.)] Ja vinc, colometa, no t'impacientis... [(Lee | | diran: guaiteu l'Antònia, la florista, ja no pot ni cridâ ni caminar, i | xaruga | com és, plena de noses i de dolors, encara té prou cor, fidel a la parada | | massa feixuc: ni ho trauria per retruc. Repussall, | xaruc | , matxuc, en belar perdo el remuc. Banyeta Amb tentines |
|