Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

taula i demanem sopar. En un angle de l'establiment, dret, hi ha un vell	xaruc	que afina un violí. Vora seu una noia jove, bonica, d'una bellesa
, jo, Zorbàs, no ho trobo bé! ¿Per què moren els joves i queden els vells	xarucs	? ¿Per què moren els infants? Jo tenia un fill, el meu petit Dimitri, i se
? ¿L'"asil"? Els joves no volen suportar el pes del pare o de l'avi	xaruc	i malalt: algú s'ha d'ocupar d'aquesta humanitat deteriorada. Els
quin indigne motiu) la jovençana, la joiosa, la bella esposa del vell i	xaruc	Di Broglio. Amb una confiança massa sense escrúpols, ella m'havía
desmantellada peixera on acabava de morir de congestió pulmonar un avi	xaruc	de color de pastenaga. L'aigua nova, de conducció subterrània, era molt
interminables, per tortuosos carrers, entre cases velles, algunes ja	xarugues	, ventrudes, desplombades; ara pel dessota d'arcs travessers, que negregen
i tremolenca com la debilitat, s'inclina mig dormida sobre el si del vell	xaruc	, del vell balb i enfredorit que, amb el seu còs retut per l'infortuni,
de poc; a l'altre costat, el banc escó, on s'asseu l'avi, el	xaruc	rondallaire, voltat de la familia i del servei: el pare, capbaix i
llurs misteris i les cases s'apuntalen unes amb altres, abraçant-se,	xarugues	, amb el feble reforç d'arcades de maó menjat de molsa. I el carrer acaba
solitària i grisa, on recollien els caçadors de la Trencada. Un vell	xaruc	i ranco, des de la finestra de la cuina, els dirigia paraules
Alina... Però Tallafer, amb una calma atònita: —I per què no jo, vell	xaruc	? Jaquim es passà la mà per la barba profusa i malencònica, i respongué,
a Cannes i la Josette també, per tal d'amanir-li els lleures. Pobre rei	xaruc	i atrotinat qui espremia tot un imperi per fer-me feliç i voltar-me d'un
en el vell jardí de la parròquia. Ja la bardissa roserenca era tota	xaruga	i havia passat la florida: els rosers trescaven abandonats damunt els
i mon esguard penetrà en alguna de les cambres del Louvre. Una àvia	xaruga	, pobrament abillada, que pertanyia al més baix estament, acompanyada
la llima i els queviures. M'ho portareu tot plegat en aquella bateria	xaruga	d'allà baix. I si ho feu, sense mai gosar dir cap paraula ni gosar fer
les herbotes grogues i verdes que creixien en les clivelles de la paret	xaruga	haguessin estat les flors més precioses que mai s'hagin esbadellat, no
i seguirien la via silenciosa de tots els altres. Una campana de veu	xaruga	, que goso dir que en el seu temps havia dit tot sovint a la casa: veu's
de fusta que feien la cara de rastells per a fenc que s'haguessin tornat	xarucs	, amb pèrdua de gairebé tot el dentat. Havent triat una casa, entre uns
és començ, joventut, arrencada. L'Hivern és, ja ho sabeu, un vell fred i	xaruc	. La Primavera és una moceta endiastrada. Arriba amb un bri d'herba a la
temorega; obac, obaga; manyac, manyaga; poruc, poruga; feixuc, feixuga;	xaruc	, xaruga; antic, antiga; amic, amiga; rònec, rònega; feréstec, feréstega;
obac, obaga; manyac, manyaga; poruc, poruga; feixuc, feixuga; xaruc,	xaruga	; antic, antiga; amic, amiga; rònec, rònega; feréstec, feréstega; aràbic,
goig es sentiria fracassat i es transformaria en nosa i en pare immodest,	xaruc	, nunci de la fama d'ella! S'avesaria, com d'altres que havia conegut, a
d'una barraqueta. Ella que s'hi acosta i truca a la porta. Una àvia	xaruga	va treure el cap per un finestró. —Viu aquí la mare del Llevantó? —va
volen dar-nos. Veuràs, de vegades som "els vells"; també ens anomenen "	xarucs	", o "jais"; "trinxeraires" algun cop, i més d'una vegada només ens
de la més elevada tradició. En aquella casa del carrer de Mercaders, el	xaruc	don Antoni de Llinàs i de Lapeyra sortia a divagar sota les palmeres una
personatges venien a distreure el taedium vitae del	xaruc	Llinàs i un dels més complidors fou don Joan de Çagarriga i Reart, comte
d'engrandir el celler". Bon temps per plantar arbres fruiters de fulla	xaruca	. Les eines eren l'espioixa i la podadora o bé el
no ho és encara quant al receptor —culpa de l'escola i de tradicions	xarugues	. Al Principat —salvant una casta reduïda i minvant, conreadora ensems de
dels respectius interessos. El mendicant detura la circulació de la	xaruga	dama, o la pansida conca, escometent amb tacte el contingut del mocador o
des de la lassitud ombrívola de l'ancianitat, mentre l'altra mà del vell	xaruc	recolza a la paret, completant d'aquesta manera el posat d'algú que es
pres el bull. Així i tot, no tenguérem gaires espectadors. Quatre velles	xaruques	em fitaven els ulls, des de qualsevol racó. El capità Boix havia trobat
a Caldas de Reyes, balneari gallec. Sense el seu interès potser el	xaruc	hauria callat. Jo mirava l'Adelaida, bellíssima, i el vell, i no
tranquiles les gallines del meu gallinar i no em vulguin vendre un ase	xaruc	com un cavall de corregudes. Hi ha altres marginats, és clar, i son
que 's pose en ridícol, volent fer l' home formal y l' académich	xeruch	, quan deu contenirse dintre los limits propis del jove entusiasta y del
món no hi ha misèria prou mesquina com la que fa sentir-te vell	xaruc	, i anar dient: "M'agrada la pell fina, faria això i
i ningú prenia cura d'aixecar enderrossalls. I esbart de jaies	xarugues	amb gep i sense dentat, amb el coll mesell
Cercant la pietat una altra anà vers l'ombra d'un gran portal	xaruc	; la vella, entre viltats ajeia a cops d'escombra
Al fons del meu recer, poblat d'ombres serenes, el temps	xaruc	sanglota. Dins tombes de silenci la joventut s'esgota. Cau
El teu fantasma es riu de blasme, jamai	xaruc	. Vet ací el truc: per sempre resta a dins
de salut y benestar domèstich. Mes, ara... pobre Anton!... que corvo, que	xaruch	, quin altre ab aquell levitot impropi! Però y la María!... aquella santa
menjaires de puntes de sagetes. No hi ha aliança de sols	xarucs	i cereals transparents. Em peses les ales? —Sí. 2
prou llàgrimes. Si jo em pogués llevar set anys sisquera d'aquests braços	xarucs	, d'aquestes cames, que boi no em serven ja, pels déus et juro que et
ni ho vull dir! Genís Acaba! Guideta Que, com a un vell	xaruc	, mirant-la et cau la bava. Genís Si no la miro mai!
ho sé perfectament... Des de demà no vull veure més aquí aquesta vella	xaruga	, que repapieja! Aquesta lladre [(pica de peus)], aquesta bruixa! I no m'
l'altre dia, un solc i un altre solc dels sementers.	Xaruc	, el terrissaire cap motlle no canvia, la vella matinera fa
de la màscara Feble, gement, carregat de centúries el Sol	xaruc	em demana més sang, ben carmesines l'aurora i la posta:
agradosa com éreu. Senyora Jourdain Mare de Déu, senyor! Ja és	xaruga	la senyora Jourdain? I el cap ja li fa tentines? Dorante Ah, per
Arri, Geganta! [(Barbra surt, molt digna.)] X· Lee: Bon vent,	xaruga	! [(Es tomba.)] Ja vinc, colometa, no t'impacientis... [(Lee
diran: guaiteu l'Antònia, la florista, ja no pot ni cridâ ni caminar, i	xaruga	com és, plena de noses i de dolors, encara té prou cor, fidel a la parada
massa feixuc: ni ho trauria per retruc. Repussall,	xaruc	, matxuc, en belar perdo el remuc. Banyeta Amb tentines

Pàgina 1 (de 3)

50 següents