Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
xef F 3 oc.
xef M 165 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xef Freqüència total:  168 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Ahir un milicià empordanès —un comunista que vingué de França, on era xef de cuina d'un hotel, per lluitar amb la Revolució espanyola— es
Imagineu el Tahití d'abans!... Jo. —Abans, quan canviaven de xef, o d'amo, o de príncep, feien igual que avui que han canviat de
entrés a una casa de pagès catalana, a mitja nit. És cert que el "chef" del poble tenia notícia de la nostra arribada; però el fet era que no
comparegueren uns servents del nostre amic de dos anys endarrera, el "chef" Amadou N'Diaye. Embolicats dins un llençol, com a fantasmes, car els
que deu preocupar al caçador novell. Per conseguir-ho, es dirigirà al "chef" del poblat més pròxim, i s'entregarà a ell amb confiança, car per molt
i s'entregarà a ell amb confiança, car per molt que l'enganyi el "chef" negre, molt més s'errarà en son judici d'europeu inexperimentat. Ara em
Demés, a molts llocs de pas, hom troba campaments ja fets, d'ordre dels "chefs" indígenes, que serveixen per estatge de negres caminants. Així, al pas
que tinguérem per confortables. Al segon viatge, Amadou N'Diaye el "chef" de Dialakoto, quan arribàrem a aquest poble posà a la nostra
hi dorm sobre la terra, però en té un bon goig. Un pròxim parent del "chef" que s'havia mort recentment, de desgràcia, ens honorava amb la seva
tanca de canyes. Una altra vegada a Tabadian, a país Toucouleur, el "chef" Modury ens hostatjà també en unes barraques especials per a forasters.
l'actual arquitectura dels súbdits de Modury, ja que aquest "chef" ens bastí un campament al bosc i la barraca tenia un porxo germà del de
és extraordinària. Respecte d'aquest punt, Modury, el melancòlic "chef" de Tabadian, ens parlà francament, l'any 1925. Pels serveis
vora el foc. Present hospitalari. Converses d'hostal. Música a cal "chef". A dormir. Moviment matinal. Personatges captaires. Hospitalitat a
de bona casa, i de la il·lustració del seu esperit. Aquest "gran chef" tenia tot l'interès que un tropical pot tenir, a servir-nos en
hom pot passar amb deu o dotze, el problema es simplifica molt, car el "chef" pren la gent de sa casa i veïnatge. Quan els escamots de
segons un ritme estrafalari. Tot per fugir de feina. Però el "chef" dels bastaixos, aviat redueix a pols la lamentable facècia dels pobres
per aquell tros de país. Quan entràrem al clos de Darà, les dones del "chef" ja ens endreçaven la barraca a la llum de les foguerades. Entre les
Una ombra respectuosa i subtil vingué al davant de nosaltres. Era el "chef". Ens estrenyérem les mans i ens les enduguérem al pit. Va caldre fer
una ombra tapà la porta i entrà, seguida de dues o tres més. Eren el "chef", el nostre cuiner-intèrpret, i alguns badocs. Donàrem el gall i ens el
era el present que, en nom de l'hospitalitat ens oferia el bon "chef". Després de la bella cursa que acabava de fer, el pollastre romangué
que topa sigui un llenguatge nou i naturalment, incomprensible. El "chef" sopava dins la seva barraca, conservant la distància. El seu
Quan nosaltres ens acostàrem a la porta de la barraca, les dones del "chef" ens tragueren estores de palma, i ens hi féren seure. Al mig de la
per la porta, i el guitarrista seia a terra d'espatlla a nosaltres. El "chef" estava ajassat a una mena de llit de branques, un xic alt, al fons de
El posat de tothom era respectuós, i el músic en semblava satisfet. El "chef", del llit estant, deixava caure sobre l'artista una consideració greu i
de foc —com molts aficionats d'Europa sembla que la beguin a galet.— El "chef" no es mirava les flames baixes, sinó aquell punt més alt on el foc es
de fum. Acompanyat de la seva ombra, paral·lela a ell sobre el mur, el "chef" semblava que deixés reposar el pensament i la voluntat, després d'una
cap, pesant de cervell, sobre la mà oberta. Quan el cantaire acabà, el "chef" no es va moure de la seva posició ni de la seva lúcida malenconia. Al
les llagues o llocs de dolor com a document provatori. El propi "chef" —l'ull aristocràtic del qual no deixava de clissar les oportunitats que
Justament, En Josep Botey, n'acabava de matar un al riu, i el "chef" va satisfer la seva enorme necessitat. Un altre home vestit de blau,
és costum respectar-nos a Europa— i prenent quan convé l'aire de gran "chef" condescendent, amable i al mateix temps inflexible, té assegurat un bon
amb la civilització. En arribar la nostra caravana a un poble, el "chef" i la seva família, assistits dels notables, sortien a rebre'ns, amb un
de 25 a 30 quilòmetres, que als tròpics fan suar. El "chef" de Tabadian, Modury, de qui ja he parlat, va sortir a rebre'ns a un
Modury que parlava un poquet de francès, ens permetia conversar amb el "chef", el qual no feia més que breus respostes subratllades d'una mirada
mà, d'aquelles que hom fa marxar estrenyent i amollant. En qualitat de "chef" de l'expedició vaig haver d'usar de la paraula, i quan l'intèrpret
potser anat un xic enllà. Feia nit i érem dins la gran barraca del "chef", tots al voltant del foc. Vaig veure els meus companys que, tant com jo
i som contents de veure'ls contents; però hi ha un límit que un ""chef"" no pot permetre que sigui passat, i és el respecte. Així ho entenem
i és el respecte. Així ho entenem nosaltres, que com tu ets gran ""chef"" aquí, som grans ""chefs"" al nostre país". Modury respongué: "
ho entenem nosaltres, que com tu ets gran ""chef"" aquí, som grans ""chefs"" al nostre país". Modury respongué: "Així és pels ""chefs"" dels
grans ""chefs"" al nostre país". Modury respongué: "Així és pels ""chefs"" dels negres com pels ""chefs"" dels blancs". Una de les més
Modury respongué: "Així és pels ""chefs"" dels negres com pels ""chefs"" dels blancs". Una de les més fortes influències de què disposa el
aquests punts amb Samba Tarabaré, l'excel·lent torsimany de Modury, "chef" d'aquella regió. El bon Samba, amb un aire encisador de criatura de
el nostre fato. Les altres, a la inseguritat de què una piroga que el "chef" de Dialakoto ens havia de tenir a punt, fos al lloc marcat el dia
al Gàmbia, escatint prèviament el problema de la piroga. De la que el "chef" de Dialakoto ens havia promès, que devia ésser vers l'aiguabarreig del
hores de marxa per bosc cremat, el torsimany avençà, per prevenir el "chef" del poble. Fórem rebuts amb tots els presents de rúbrica, pollastres,
de rúbrica, pollastres, ous i llet. Ens aposentaren a la barraca del "chef" i tot seguit passàrem a la qüestió que ens hi portava. Ningú no sabia
qüestió que ens hi portava. Ningú no sabia res de la piroga promesa pel "chef" de Dialakoto. Explicades les coses, la gent de Bambadalà no podia saber
i del /phacocherus\ que en Joan Botey els matà (els quals el "chef" envià a cercar, malgrat la fosca) ens obsequià amb un xic de
de les seves tres filles, rosses, gracioses, gentils i rialleres; el chef d'Afareaitú, autoritat indígena del districte —majestuós, monumental,
Teróo, amb el vestit colonial. Les tres rosses gràcies i la filla del chef d'Afareaitú, vestides de seda rosa, blava i blanca, semblen una toia
Els maorís, xops i enfredorits, s'arremolinaven a l'entorn de llur chef. Aquest chef resistia heroic i impassible el vent i la pluja.

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »