Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en el seu altar familiar. El violí descansava sobre el teclat, i a la	xemeneia	brillava un foc agradable. L'ancià, després d'haver-lo escoltat,
sala que serveix de menjador —la peça principal de l'edifici—, amb la	xemeneia	, on a l'hivern crema incessantment el foc, alimentat amb troncs
profund paisatge de terrats, de teulades més baixes, de closos on fumegen	xemeneies	. —Seieu a la barana —diu la noia. L'home s'entregira, mira cap baix,
L'orador dels conceptes lògics abandona el seu banc, es redreça contra la	xemeneia	, davant la qual es queda amb les mans unides a l'esquena, fitant els ulls
amb timidesa. Sota, hi ha una construcció llarga d'on s'escapen dues	xemeneies	, ara apagades, i una casa de maó vermell amb sòcols de pedra, fosca i
a Papeete el yacht de P. Morgan; negre, verd i blanc, amb una	xemeneia	ocre, aquest yacht, tot "luxe, calma i voluptat" sembla fet
terrat. No m'ha llegut! Només he vist els carrers negres; el fum de les	xemeneies	, la molsa de les coronises i la pols de les persianes dels veïns. Fa mig
i també donava a la galeria i damunt dels fogons hi havia una campana de	xemeneia	de cuina antiga i aquesta campana de xemeneia de cuina antiga, tot i que
hi havia una campana de xemeneia de cuina antiga i aquesta campana de	xemeneia	de cuina antiga, tot i que no la feien servir perquè guisaven amb gas, es
i de tota la burocràcia parasitària del moment, es varen convertir en les	xemeneies	del fum de l'entusiasme. Difícilment a Europa s'han pogut contemplar en
castell deuria fer-hi un fred espantós. Qui sap si ja havien inventat les	xemeneies	? Probablement. El que no havien inventat era el burro i l'escalfa-llits.
tenia a les mans, anà a passar, de full en full, a les flames de la	xemeneia	; aquest auto de fe literari va ésser fet en silenci, secretament,
a la franja de boirina violeta que esborra el mar; segueix el fum de les	xemeneies	que també fuig enllà, com els grans vaixells, com els avions, com les
terribles, desvaris innominables, desig de la mort. I els fums de les	xemeneies	, els núvols dramàtics de la tardor, la franja violeta del mar, li
on s'ultratgen les lleis i espolien els homes; i les fàbriques amb les	xemeneies	erectes cridant justícia i venjança al cel; i les boques de les
vesprades incertes. Vam travessar un poblet que ja no tenia res de rural;	xemeneies	, fum, grans calderes muntades per damunt les casetes baixes, trepidació
I usines, usines, usines escampades pels camps, amb llurs	xemeneies	de fum i llurs trepidacions. ¿Havia, doncs, acabat la regió agrícola i
clemàstecs, ço és, "la cadena amb ganxos que va penjada al canó de la	xemeneia	de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, perols, etc., que s'
Per damunt el lívid perfil del seu pare, entre dos ciris, l'antiga	xemeneia	, una mica enguerxida per un grumoll del vidre de la finestra, emergeix de
i retortes de les cases, la filera d'àlbers a l'indret del riu;	xemeneies	, talaies, terrats, el campanar grisenc ben retallat sobre el cel: tot en
si estigués a punt de desaparèixer. Més enllà dels suburbis on quadres i	xemeneies	li recordaven la fàbrica, tot d'una va aparèixer el mar. El seu desig de
als meus ulls: una persiana verda oscil·lava damunt la barana, de la	xemeneia	de la cuina s'aixecava una mica de fum... El primer impuls em va trair:
admiració i orgull. Encara veia onejar la bandera al cim de la nova	xemeneia	quan varen rematar-ne l'erecció. "Ens hem fet grans!", li havia dit el
seguit de topades a l'atzar en sortissin rodes, bieles, calderes,	xemeneies	i en arribar a baix quedés feta una màquina de tren, muntada i tot?
de pagès cretenca! Tot el que us envolta és patriarcal, de sempre: la	xemeneia	, un llum d'oli penjat a cada banda de la xemeneia, gerres d'oli i gra, i
de sempre: la xemeneia, un llum d'oli penjat a cada banda de la	xemeneia	, gerres d'oli i gra, i, entrant a l'esquerra, en un forat a la paret
sentíem el porcell castrat, i els seus grinyols ens eixordaven. De la	xemeneia	ens arribava la fragància de les seves parts, que es coïen a la brasa.
i el pa i entrem a l'habitació. Hi havia una velleta asseguda vora la	xemeneia	apagada. Tremolava de fred. Estava ben abrigada amb sacs, amb pillancs,
les ungles. Em vaig ajupir, vaig posar una bona braçada de llenya a la	xemeneia	i vaig encendre foc. La velleta em mirava somrient. La seva filla li
volia aterrar-la. Però jo l'havia ben refermada, seia, tot sol, davant la	xemeneia	encesa, i reia i provocava el vent i li deia: "No entraràs a la meva
passions, però se les va tallar totes, a cops de sabre. Fumava com una	xemeneia	; un matí es lleva, se'n va al camp a treballar, arriba, es repenja en un
i els regidors de vocació oratòria solien acudir a la imatge de les	xemeneies	i les seves fumeroles. El fum era com una bandera d'alegria i de treball:
cap al carrer. Tarpaulin, és veritat, rodolà dugues vegades dins la	xameneia	, prenent-la per la porta, però a la llarga la llur escapada s'efectuà
—els túmbols, capgirats d'esquena— la paina de punch, dins la	xameneia	i les dames, amb atacs de nervis. Piles d'articles funeraris malavejaven
passava enfollit, sotragant finestres i portes, roncant i udolant en la	xemeneia	, la por l'encongia a tal punt dintre del pit, que es feia menut com una
no hi ha obertura que clogui prou bé, i baixa roncant pel canó de tota	xemeneia	, i es passeja com rei i senyor per dintre de la casa, i fureteja per tots
com una gran ramada de cabretes blanques. En el fons de la vall fumen les	xemeneies	, en els cims emboscats es destria a filagarses la boira, i els arbres,
que s'entenen, mentre en la llar dansen les flames i ronca el vent en la	xemeneia	, no sigui ben dolça. Una bonança massa igual i seguida remolliria
i si creuen molts que ls que ns visiten venen aquí pera veure motors, o	xemeneies	, o maquinaria, no tenen idea de lo que som ni de lo que representem. El
igual per totes bandes, fred dels espais—: malenconia. El pintor de	xemeneies	I El meu amic Eugeni Goudard pinta tan bé i és encara tan jove,
quan ella no hi és, Eugeni, tot sol a la golfa, pinta les innumerables	xemeneies	que es veuen sorgir de les teulades veïnes. Com que arriba a pintar-ne
que les pinta meravellosament, algú l'anomena amb bonhomia "el pintor de	xemeneies	". Vora les set del vespre, en aquest temps de primavera, quan Eugeni ha
al llit. A l'endemà, el primer raig de sol, lliscant per entre un bosc de	xemeneies	, se li posa a la cara, i la seva tebior el desvetlla. Eugeni es lleva,
escomesa de la temptació. Eugeni replica oferint amb orgull les seves "	xemeneies	". I quan els marxants se'n riuen, Eugeni, posant-se el capell, se'n
anava dient: "Encara no fa pas una hora que us l'he venuda, la vostra ""	xemeneia	"". Se l'ha emportada un nord americà. D'aqueixa gent, sabeu, no cal pas
, no cal pas fer-ne cas. Però, vaja: el bo fóra que les ""	xemeneies	"" es posessin de moda. Si es venguessin, rai! A mi tant me fa una de
de moda. Si es venguessin, rai! A mi tant me fa una de les vostres	xemeneies	com la /Gioconda\. Compreneu? Com que les seves paraules el
al món un gran pintor sense fantasia. La d'Eugeni Goudard, el pintor de	xemeneies	, és robusta, però equilibrada. I això fa que, normalment, les coses
dels estels, enlaire. Trobant-se asserenat, esguardà amb amor les velles	xemeneies	embolcallades per la fosca nocturna, com un rei guaita amb tendresa els
rodant, el Viatger veuria al lluny una clapa fumosa, tota eriçada de	xemeneies	i de parallamps, on la terra li semblaria coberta d'una crosta aspra,

Pàgina 1 (de 25)

50 següents