Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pagans, inclinats a l'obscenitat jocunda, racionalistes, avars,	xerraires	, alegres i llibertins, litigants, i vivim dividits en petites tribus
o tribuns de la tirania, en d'altres. Però sempre tribuns: oradors,	xerraires	, xarlatans. De Demòstenes o Ciceró a Blasco Ibáñez o Mussolini, qualsevol
el dictador mediterrani no escapa a la fatalitat del seu terrer: és un	xerraire	més, un xarlatà. Les peces oratòries emanades de les dictadures locals,
Les pollancredes són tendres, tendres. Em conten d'una masovera molt	xerraire	i radical que, quan queia una ciutat en mans dels franquistes, suprimia
A Viladrau es nota una sorda efervescència. El Valent, un traginer	xerraire	i radical, ha cridat, braços enlaire, al mig de la Plaça: "Puig! Puig!
S'hi atura un moment, els ulls fits en els dits àgils i en la boca	xerraire	que tot d'una s'interromp per adreçar-se a un braç alçat que reclama la
que el deixés tranquil, ella el deixava tranquil a mans besades. El	xerraire	metge venecià usava el tractament universalment admès de ventoses i
xinès que va comprar a Cristóbal, aquest bon home gras, menut, inflat i	xerraire	, que ha corregut mig món o tot el món, que coneix tots els artistes, tots
afaitada, d'ulls de gínjol i nas d'estornell. Resultà una dona francota i	xerraire	; es queixà de misèria i que no passava una ànima, i afirmà que, tot això
setze feligresos. El Pare Josep desitja fer la meva coneixença, perquè és	xerraire	de mena, i jo era considerat com un hoste sensacional a Borabora. El Pare
amb aires de nina de seda i exigències de favorita. Ell és un mig algerí,	xerraire	, magnífic, bru, musculat i vulgar. Aquest bon home té un pulmó per als
hi veia el representant d'una altra raça. I com que Guillem era un noi	xerraire	, brillant i simpàtic, a Agustí Casals i, després de casat, més que a ell,
minuts mirant-lo, tots dos, sense dir quasi res —que per a mi és molt,	xerraire	com sóc—, i cada vegada el vèiem més bell. Sortint, encara plovisquejava.
fer altres moviments que 'l de fástich si per desgracia tenía algun vehí	xarrayre	ó insustancial. Eran sas horas de goig suprém, los mellors moments de la
en los balcons del cel-obert se feya explicar lo fet á grans crits per la	xarrayre	de l' Agneta que no sabía compendre com la Madrona s' havía guardat al
li deien que no es casés, però ell va voler tastar l'amor). Expansiu i	xerraire	com certes donetes de poble. S'entestava a ésser un revolucionari
han baixat. Només són quatre o cinc. Xerren, xerren com vint. ¡Que són	xerraires	, aquests francesos! Cada estació és un turment. És aleshores que faig bé
gosareu a oblidar el nom de Berkeley! Ciutadà. —Vinga, home; un	xerraire	, un baliga-balaga... un capellà! Ja està dit tot. I de més a més, filòsof!
completament de la nostra vella amiga. —Pateix, la desventurada —afegí,	xerraire	, el pèl-roig—, estossega, tota la fonda trontolla. Sí, amic, estossecs
escales. Amb el televisor en marxa, s'aconsegueix de fer callar el més	xerraire	, i les sobretaules domèstiques decauen. La vèrbola efusiva dels promesos
no ha donat cap polític útil en els temps moderns. Diputats muts o	xerraires	, una sèrie de ministres grisos, i un tal senyor Samper —"autonomista",
qui ara m'escolten, ni que fos autor de comèdies, no diria que sóc un	xerraire	i que m'ocupo de coses que no m'afecten. Si et sembla bé, doncs, cal que
textuals, que els altres pensadors alemanys, eren uns covards i uns	xerraires	perquè no havien dit el que ell va dir. Capítol VI El fons
seus darrers mesos sota els crims del terror feixista i sota l'enfarfec,	xerraire	i carrincló, de l'"Imperio Vertical y Azul". L'en
crític jutja del passat i del present: resta el futur als profetes —i als	xerraires	que presumeixen de vidents. També a la Societat catalana d'edicions
el canvi de geni a la infantoneta. Sempre havia sigut dolça i pacífica,	xerraireta	i alegre. Un cop llevada, rentada la carona i feta la clenxa, esmorzava
i l'entusiasme: és d'aquells que van amb el cor a la mà. Sense ser un	xerraire	excessiu, li agrada parlar, i parlar d'ell, com totes les persones ben
invitats. Són tres cosines de Paulina: totes tres solteres, intensament	xerraires	, primes i complimentadores. Després ve el matrimoni Perearnau, que són
i del jardí i el fruiterar. I són tan ardides, tan bellugadisses i tan	xerraires	, que quan hom és molt parlador se li acostuma a dir: "—Xerres més que
ha invalidat per al treball, dels músics en dies de balles, o d'algun	xerraire	o peroler gavatx un dia que altre. Des de bon matí fins al caient de la
llevat de Kaa. —Ningú llevat de mi. I no els falta raó —digué Kaa. —	Xerraires	, beneits; els simis són així. Però, si quelcom d'humà els cau a les mans,
comerciants de mirada oblíqua; joves silenciosos i vells gais i	xerraires	. Alguns mostraven una lamentable figura de malalt i ensenyaven les
Així coneguérem Chopin. Contrastava la parella. Ella, desimbolta,	xerraire	, més aviat grossa. Ell, sec, menjat per la tisi, els ulls amarats de
a la rialla i per a l'odi, és ben sabut que era graciós en la facècia i	xerraire	. Ell mateix feia broma dels seus peus i de les cosidures del seu coll:
ell mateix. CXC Si els gossos poguessin parlar, serien tan	xerraires	i poca-soltes com moltes persones. CXCI Les dones anuncien
que m'ho digus. Vatua ets homos de mar! Ells són qui m'han fet passar per	xerraire	, essent així que sóc el més reservat des Ramonedes i que mai ningú no
fort en dialèctica i hàbil per la disputa. Altres deien que jo era un	xerraire	. Jean Moréas és una figura llegendària i ara tothom preté haver-lo
casal espaiós d'un carrer vell. El director era un home petit, barbut i	xerraire	, pintorescament mercantil. S'havia casat amb una pobra noia geperuda, amb
Corbo, però en un altre sentit, era el Cuereta. Tot argentviu, fantasiós,	xerraire	i per tant mentider dels que es creuen les pròpies mentides, tenia el do
pas vosaltres que l'haveu feta —li replicà en Boi. —Qui l'ha feta, doncs,	xerraire	! —La mar l'ha feta, i la mar no és pas vostra, que és de tothom
Boi, com si volgués sincerar-se als seus ulls perquè no el prengués per	xerraire	i indiscret, va dir-li: —No te'l creguis, Boi, que jo no li
els altres seguirien. No són pas tan dolents com molts es creuen... més	xerraires	que altra cosa. Ja fa dies que me'ls faig trobadís per aquests camins i
primers relatius freds no quedàvem més a la casa que la senyora russa, un	xerraire	i mentider més ase que uns sabatots i jo. Lluïsa passava les hores mortes
dit del golf de Roses? Els empordanesos som molt exagerats i una mica	xerraires	. El cert és, però, que el golf de Roses ens fa quedar sempre bé, fins quan
importància als seus estirabots, reivindicarà la importància de l'humor.	Xerraire	, desvagat, bohemi, incapaç d'una obra sostinguda i constructiva, amb una
esdevingué un personatge popular. Aquest Gösta, borratxo impenitent,	xerraire	, tastaolletes, capellà que ha penjat els hàbits, desvergonyit i brillant,
mentre sopava amb el Martí de les Perdius, que és aquest "homo" menut i	xerraire	que ara gamba al meu costat amb un lent balanceig del seu cos secardí i
trobava pas bé tampoc, dins la barreja d'aquella multitud desvaguerada i	xerraire	, que es passava els dies fumant, escupint i cridant, prenent copetes
ventrelluts i magres i escardalencs; i valents i covards, i tímids, i	xerraires	i silenciosos. Tots havien cercat en ella llur plaer, que amb tantes i
en efecte, més mèrit creuen que té. Afegim-los-hi els dialèctics, gent	xerraire	de mena, més que no el bronze de Dodona: qualsevol d'ells podria desafiar

Pàgina 1 (de 10)

50 següents