×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb xerrar |
Freqüència total: 2013 |
CTILC1 |
| al seu costat, sense moure's, amb aire distret. Quan el vell acabava de | xerrar | , ella agafava una capsa i venia entre el públic la mercaderia. Tino Costa | | ni tan sols marejat. Aquella afecció tenia, com hem dit, per únic objecte | xerrar | i saber notícies de tot el que passava a Santa Maria; pel mateix motiu | | grup de bevedors s'havien reunit, com cada nit, a prendre la fresca i a | xerrar | i a beure un vas de vi. Entre els bevedors es trobava aquella nit Candi, | | en una plaça —en l'àgora, en el fòrum—, és, simplement, la llibertat de | xerrar | . Quan els homes del Mediterrani parlen de llibertat, no volen referir-se | | política dintre seu. És una cotorra política, a seques. Afeccionats a | xerrar | , viciosos de la xerrameca, admirem els genis de l'especialitat. Per això | | històrica" de les nostres societats gira entorn de la llibertat de | xerrar | : llibertat que reclamen els ciutadans per a ells, monopoli que els tirans | | ciutadans, els sotmesos, no aspiren a manar: s'acontenten de parlar, de | xerrar | . El tirà, de vegades, els concedeix una tolerant oportunitat | | a dictadors o com a dictats, els mediterranis volem parlar: | xerrar | . La mar? L'home "lliure" sempre chérira la plaça: | | res, diuen que sí i... —Millor per a vós, dona. Tindreu més estona per a | xerrar | . —Sí —accepta l'altra—, això sí. Es mou cap al llit, però no | | encara que només me banyi ses puntes de ses ungles, me cregui. I no li | xerr | per xerrar: es metges no se'n poden avenir. Tot d'una que toc aigo sa | | que només me banyi ses puntes de ses ungles, me cregui. I no li xerr per | xerrar | : es metges no se'n poden avenir. Tot d'una que toc aigo sa pell me torna | | Et dic que seguis, dona. Xela Tots | xerreu | i ningú no fa el gesto. Clavell Tria el que | | ho necessito. [(Interrompent-la en voler ella parlar.)] Calla, no | xerris | més. Xela Et fa angúnia que et digui tal com sóc? I, no | | ¿Et creus que sóc l'Anguila, que s'espanta si li ensenyen les dents? Has | xerrat | massa, o potser has tornat a beure massa vi i no saps el que et pesques. | | —bono ¿i què hi va haver amb aquell assistent des difunt? —La gent | xerrà | molt... ¿I què vols que et digui? En Bearn li guanyava de prop de vint | | budells esmaltats de whisky i els pulmons de "lucky-strike". Encara que | xerrava | com un repicatalons i li lluïa a les dents la saliva de la suficiència, | | deu (no dormia a la casa), llegia el diari, rebia amics, rebia l'amant i | xerrava | pels colzes amb qualsevol persona que fos, el dia que estava content. Jo, | | lloc en el nostre club. Hi passàvem la meitat del dia. Jo hi anava a | xerrar | i a llegir. Molts vespres hi sopava. Després sortia amb el secretari i hi | | per la carretera? M'imagino que jo devia ésser un xicot insuportable. | Xerrava | per necessitat d'expansió, com l'ocell canta dalt la branca. ¡Que era | | la seva satisfacció d'encaixar amb un poeta espanyol. ¡Com havia | xerrat | , el lleidatà! Era escandalós. M'explotava. Jo vaig dir que érem catalans | | pressa, amunt i avall. Són els senyors que es passegen tranquils, riuen, | xerren | , festegen. És l'hora dolça, l'hora fresca: les set de la tarda. Nosaltres | | i jo vaig fer el distret. Em vaig girar d'esquena a l'estació i vaig | xerrar | , xerrar amb el senyor de La Dépêche com si ni m'adonés | | vaig fer el distret. Em vaig girar d'esquena a l'estació i vaig xerrar, | xerrar | amb el senyor de La Dépêche com si ni m'adonés que | | si jo faig un posat suspecte. Alguns han baixat. Només són quatre o cinc. | Xerren | , xerren com vint. ¡Que són xerraires, aquests francesos! Cada estació és | | un posat suspecte. Alguns han baixat. Només són quatre o cinc. Xerren, | xerren | com vint. ¡Que són xerraires, aquests francesos! Cada estació és un | | tenim de córrer? Ens carreguem els farcells, tornem al camí. Avancem tot | xerrant | , sense pressa. L'esdeveniment Per què enraona tant? M'adono que l'escolto | | Altrament, l'ampolla plena que va portar la buidà gairebé tota ell sol. | Xerrava | molt sense dir ximpleries ni disbarats i caminava amb una seguretat | | damunt mateix de la cuina on havíem passat les hores de tarda i de nit | xerrant | amb la mestressa, el patró i cinc o sis clients del cafè que no cessaven | | ¿comprens? Vam entrar al poble. Les dones, assegudes als llindars, | xerraven | ; els vells, recolzats en llurs bastons, callaven. Sota un magraner | | —Onsevulla que em toquis —digué—, gemego. Estic ple de ferides. Què em | xerres | de les dones? Jo, quan vaig comprendre que era un home de debò, ni em | | lloc a les cadires. I a la part de baix es formen rotllanes de jovent que | xerren | i fan gresca tot esperant la primera batallada de les nou. Els qui són en | | els integren. Un anglès no pot ésser confós amb un grec, i, encara que | xerrem | d'arquetipus, és clar que llurs respectius pobles presenten grans | | ni ara me'ls puc imaginar. A la fi, intervingué Francesc Martorell: "No | xerreu | tant, i mireu la data del colofó." S'havien oblidat d'aquell detall | | senyors amb tricorni, belles senyores contemplen el paisatge horrible tot | xerrant | familiarment; més lluny uns homes pesquen, uns savis sospesen la matèria | | per comptes de repetir quelcòm aprés, dirèm coses propies. Per comptes de | xerrar | , procurém ser exactes. I siguèm honrats, al menys en el parlar. Diguèm | | Jo sé que vaig parlar molt i d'una pila de coses: ella, per la seva part, | xerrava | com un ocell. Érem a la caiguda de la tarda. Caminavem per un corriol una | | sobre ella es devia formar la tia Paulina. La tia Paulina, com s'ha dit, | xerrava | per les butxaques, i no abandonava per res el tema de l'ànima femenina. | | i ella, que també tenia totes les feines fetes, trobava gust | xerrant | , retallant i comentant. La proposició matrimonial semblà a Isabel una | | i tan xerraires, que quan hom és molt parlador se li acostuma a dir: "— | Xerres | més que una mallerenga." Són una pila les menes d'aquests ocells que | | de banys a Wiesbaden, té llargues sentades amb l'apotecari Otto, | xerrant | del llibre Estàtica química que aquest acabava de | | nostre. No tenen ningú que els meni. No es recorden de res. Presumeixen i | xerren | i es pensen ésser un gran poble que fa coses molt importants en la | | et poden llençar d'un altre. Els homes només són homes, Germanet, i llur | xerrar | és com el de les granotes de l'estany. Quan torni a baixar t'esperaré | | d'un mosquet molt vell, s'hi reunien i fumaven. Els simis també seien i | xerraven | en les branques altes, i a sota la plataforma hi havia un forat on vivia | | de Buldeo, qui els conta el que no ha succeït. Quan hagi acabat de | xerrar | diu que vindran de segur, amb la Flor... amb foc per cremar-vos a tots | | Haurien tal volta endevinat?... Si aquell mosca morta d'en Lluís hagués | xerrat | alguna cosa, li havia d'estampar els cinc dits a la cara. Amb mi que no | | exclamà: —Alerta amb ses criaturades, noi de sucre! Valdrà més que no | xerrem | . —Què? Una facècia tan divertida ¿no ens hem de donar el gust de contar-la | | —Ets gustos costen cars —reparà ell.— És clar que un hom s'agradaria de | xerrar | -ho i de veure com sa gent s'hi engresca i us en fa ses seues enhorabones. | | callar! —Esclafí un llarg sospir i afegí:— I tant que un hom glateix per | xerrar | ! —Tens raó, Xaneta; no hem de dir res —saltà en Lluís.— Jo et | | temia haver-li descobert, i el rebuf l'havia corretgida del mal vici de | xerrar | i llagotejar. Millor per a ella, que així es guanyaria unes albixeres, | | i quasi sense alè va dir a borbolls al seu enemic: —Deixeu-me estar, o | xerro | allò de la majordona. No va pronunciar més que aquestes paraules, que |
|