DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xerrar M 5 oc.
xerrar V 1445 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xerrar Freqüència total:  1450 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al seu costat, sense moure's, amb aire distret. Quan el vell acabava de xerrar, ella agafava una capsa i venia entre el públic la mercaderia. Tino Costa
ni tan sols marejat. Aquella afecció tenia, com hem dit, per únic objecte xerrar i saber notícies de tot el que passava a Santa Maria; pel mateix motiu
grup de bevedors s'havien reunit, com cada nit, a prendre la fresca i a xerrar i a beure un vas de vi. Entre els bevedors es trobava aquella nit Candi,
en una plaça —en l'àgora, en el fòrum—, és, simplement, la llibertat de xerrar. Quan els homes del Mediterrani parlen de llibertat, no volen referir-se
política dintre seu. És una cotorra política, a seques. Afeccionats a xerrar, viciosos de la xerrameca, admirem els genis de l'especialitat. Per això
històrica" de les nostres societats gira entorn de la llibertat de xerrar: llibertat que reclamen els ciutadans per a ells, monopoli que els tirans
ciutadans, els sotmesos, no aspiren a manar: s'acontenten de parlar, de xerrar. El tirà, de vegades, els concedeix una tolerant oportunitat
a dictadors o com a dictats, els mediterranis volem parlar: xerrar. La mar? L'home "lliure" sempre /chérira\ la plaça: l'àgora, el
res, diuen que sí i... —Millor per a vós, dona. Tindreu més estona per a xerrar. —Sí —accepta l'altra—, això sí. Es mou cap al llit, però no
encara que només me banyi ses puntes de ses ungles, me cregui. I no li xerr per xerrar: es metges no se'n poden avenir. Tot d'una que toc aigo sa
que només me banyi ses puntes de ses ungles, me cregui. I no li xerr per xerrar: es metges no se'n poden avenir. Tot d'una que toc aigo sa pell me torna
/Clavell\ Et dic que seguis, dona. /Xela\ Tots xerreu i ningú no fa el gesto. /Clavell\ Tria el que vulguis.
ho necessito. [(Interrompent-la en voler ella parlar.)] Calla, no xerris més. /Xela\ Et fa angúnia que et digui tal com sóc? I, no et
¿Et creus que sóc l'Anguila, que s'espanta si li ensenyen les dents? Has xerrat massa, o potser has tornat a beure massa vi i no saps el que et pesques.
—bono ¿i què hi va haver amb aquell assistent des difunt? —La gent xerrà molt... ¿I què vols que et digui? En Bearn li guanyava de prop de vint
budells esmaltats de whisky i els pulmons de "lucky-strike". Encara que xerrava com un repicatalons i li lluïa a les dents la saliva de la suficiència,
deu (no dormia a la casa), llegia el diari, rebia amics, rebia l'amant i xerrava pels colzes amb qualsevol persona que fos, el dia que estava content. Jo,
lloc en el nostre club. Hi passàvem la meitat del dia. Jo hi anava a xerrar i a llegir. Molts vespres hi sopava. Després sortia amb el secretari i hi
per la carretera? M'imagino que jo devia ésser un xicot insuportable. Xerrava per necessitat d'expansió, com l'ocell canta dalt la branca. ¡Que era
la seva satisfacció d'encaixar amb un poeta espanyol. ¡Com havia xerrat, el lleidatà! Era escandalós. M'explotava. Jo vaig dir que érem catalans
pressa, amunt i avall. Són els senyors que es passegen tranquils, riuen, xerren, festegen. És l'hora dolça, l'hora fresca: les set de la tarda. Nosaltres
i jo vaig fer el distret. Em vaig girar d'esquena a l'estació i vaig xerrar, xerrar amb el senyor de /La Dépêche\ com si ni m'adonés que
vaig fer el distret. Em vaig girar d'esquena a l'estació i vaig xerrar, xerrar amb el senyor de /La Dépêche\ com si ni m'adonés que estiguéssim
si jo faig un posat suspecte. Alguns han baixat. Només són quatre o cinc. Xerren, xerren com vint. ¡Que són xerraires, aquests francesos! Cada estació és
un posat suspecte. Alguns han baixat. Només són quatre o cinc. Xerren, xerren com vint. ¡Que són xerraires, aquests francesos! Cada estació és un
tenim de córrer? Ens carreguem els farcells, tornem al camí. Avancem tot xerrant, sense pressa. L'esdeveniment Per què enraona tant? M'adono que l'escolto
Altrament, l'ampolla plena que va portar la buidà gairebé tota ell sol. Xerrava molt sense dir ximpleries ni disbarats i caminava amb una seguretat
damunt mateix de la cuina on havíem passat les hores de tarda i de nit xerrant amb la mestressa, el patró i cinc o sis clients del cafè que no cessaven
¿comprens? Vam entrar al poble. Les dones, assegudes als llindars, xerraven; els vells, recolzats en llurs bastons, callaven. Sota un magraner
—Onsevulla que em toquis —digué—, gemego. Estic ple de ferides. Què em xerres de les dones? Jo, quan vaig comprendre que era un home de debò, ni em
lloc a les cadires. I a la part de baix es formen rotllanes de jovent que xerren i fan gresca tot esperant la primera batallada de les nou. Els qui són en
els integren. Un anglès no pot ésser confós amb un grec, i, encara que xerrem d'arquetipus, és clar que llurs respectius pobles presenten grans
ni ara me'ls puc imaginar. A la fi, intervingué Francesc Martorell: "No xerreu tant, i mireu la data del colofó." S'havien oblidat d'aquell detall
senyors amb tricorni, belles senyores contemplen el paisatge horrible tot xerrant familiarment; més lluny uns homes pesquen, uns savis sospesen la matèria
per comptes de repetir quelcòm aprés, dirèm coses propies. Per comptes de xerrar, procurém ser exactes. I siguèm honrats, al menys en el parlar. Diguèm
Jo sé que vaig parlar molt i d'una pila de coses: ella, per la seva part, xerrava com un ocell. Érem a la caiguda de la tarda. Caminavem per un corriol una
sobre ella es devia formar la tia Paulina. La tia Paulina, com s'ha dit, xerrava per les butxaques, i no abandonava per res el tema de l'ànima femenina.
i ella, que també tenia totes les feines fetes, trobava gust xerrant, retallant i comentant. La proposició matrimonial semblà a Isabel una
i tan xerraires, que quan hom és molt parlador se li acostuma a dir: "—Xerres més que una mallerenga." Són una pila les menes d'aquests ocells que
de banys a Wiesbaden, té llargues sentades amb l'apotecari Otto, xerrant del llibre /Estàtica química\ que aquest acabava de publicar;
nostre. No tenen ningú que els meni. No es recorden de res. Presumeixen i xerren i es pensen ésser un gran poble que fa coses molt importants en la
et poden llençar d'un altre. Els homes només són homes, Germanet, i llur xerrar és com el de les granotes de l'estany. Quan torni a baixar t'esperaré
d'un mosquet molt vell, s'hi reunien i fumaven. Els simis també seien i xerraven en les branques altes, i a sota la plataforma hi havia un forat on vivia
de Buldeo, qui els conta el que no ha succeït. Quan hagi acabat de xerrar diu que vindran de segur, amb la Flor... amb foc per cremar-vos a tots
Haurien tal volta endevinat?... Si aquell mosca morta d'en Lluís hagués xerrat alguna cosa, li havia d'estampar els cinc dits a la cara. Amb mi que no
exclamà: —Alerta amb ses criaturades, noi de sucre! Valdrà més que no xerrem. —Què? Una facècia tan divertida ¿no ens hem de donar el gust de contar-la
—Ets gustos costen cars —reparà ell.— És clar que un hom s'agradaria de xerrar-ho i de veure com sa gent s'hi engresca i us en fa ses seues enhorabones.
callar! —Esclafí un llarg sospir i afegí:— I tant que un hom glateix per xerrar! —Tens raó, Xaneta; no hem de dir res —saltà en Lluís.— Jo et
temia haver-li descobert, i el rebuf l'havia corretgida del mal vici de xerrar i llagotejar. Millor per a ella, que així es guanyaria unes albixeres,
i quasi sense alè va dir a borbolls al seu enemic: —Deixeu-me estar, o xerro allò de la majordona. No va pronunciar més que aquestes paraules, que

  Pàgina 1 (de 29) 50 següents »