Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al seu costat, sense moure's, amb aire distret. Quan el vell acabava de	xerrar	, ella agafava una capsa i venia entre el públic la mercaderia. Tino Costa
ni tan sols marejat. Aquella afecció tenia, com hem dit, per únic objecte	xerrar	i saber notícies de tot el que passava a Santa Maria; pel mateix motiu
grup de bevedors s'havien reunit, com cada nit, a prendre la fresca i a	xerrar	i a beure un vas de vi. Entre els bevedors es trobava aquella nit Candi,
en una plaça —en l'àgora, en el fòrum—, és, simplement, la llibertat de	xerrar	. Quan els homes del Mediterrani parlen de llibertat, no volen referir-se
política dintre seu. És una cotorra política, a seques. Afeccionats a	xerrar	, viciosos de la xerrameca, admirem els genis de l'especialitat. Per això
històrica" de les nostres societats gira entorn de la llibertat de	xerrar	: llibertat que reclamen els ciutadans per a ells, monopoli que els tirans
ciutadans, els sotmesos, no aspiren a manar: s'acontenten de parlar, de	xerrar	. El tirà, de vegades, els concedeix una tolerant oportunitat
a dictadors o com a dictats, els mediterranis volem parlar:	xerrar	. La mar? L'home "lliure" sempre chérira la plaça:
res, diuen que sí i... —Millor per a vós, dona. Tindreu més estona per a	xerrar	. —Sí —accepta l'altra—, això sí. Es mou cap al llit, però no
encara que només me banyi ses puntes de ses ungles, me cregui. I no li	xerr	per xerrar: es metges no se'n poden avenir. Tot d'una que toc aigo sa
que només me banyi ses puntes de ses ungles, me cregui. I no li xerr per	xerrar	: es metges no se'n poden avenir. Tot d'una que toc aigo sa pell me torna
/Clavell\ Et dic que seguis, dona. /Xela\ Tots	xerreu	i ningú no fa el gesto. /Clavell\ Tria el que vulguis.
ho necessito. [(Interrompent-la en voler ella parlar.)] Calla, no	xerris	més. /Xela\ Et fa angúnia que et digui tal com sóc? I, no et
¿Et creus que sóc l'Anguila, que s'espanta si li ensenyen les dents? Has	xerrat	massa, o potser has tornat a beure massa vi i no saps el que et pesques.
—bono ¿i què hi va haver amb aquell assistent des difunt? —La gent	xerrà	molt... ¿I què vols que et digui? En Bearn li guanyava de prop de vint
budells esmaltats de whisky i els pulmons de "lucky-strike". Encara que	xerrava	com un repicatalons i li lluïa a les dents la saliva de la suficiència,
deu (no dormia a la casa), llegia el diari, rebia amics, rebia l'amant i	xerrava	pels colzes amb qualsevol persona que fos, el dia que estava content. Jo,
lloc en el nostre club. Hi passàvem la meitat del dia. Jo hi anava a	xerrar	i a llegir. Molts vespres hi sopava. Després sortia amb el secretari i hi
per la carretera? M'imagino que jo devia ésser un xicot insuportable.	Xerrava	per necessitat d'expansió, com l'ocell canta dalt la branca. ¡Que era
la seva satisfacció d'encaixar amb un poeta espanyol. ¡Com havia	xerrat	, el lleidatà! Era escandalós. M'explotava. Jo vaig dir que érem catalans
pressa, amunt i avall. Són els senyors que es passegen tranquils, riuen,	xerren	, festegen. És l'hora dolça, l'hora fresca: les set de la tarda. Nosaltres
i jo vaig fer el distret. Em vaig girar d'esquena a l'estació i vaig	xerrar	, xerrar amb el senyor de /La Dépêche\ com si ni m'adonés que
vaig fer el distret. Em vaig girar d'esquena a l'estació i vaig xerrar,	xerrar	amb el senyor de /La Dépêche\ com si ni m'adonés que estiguéssim
si jo faig un posat suspecte. Alguns han baixat. Només són quatre o cinc.	Xerren	, xerren com vint. ¡Que són xerraires, aquests francesos! Cada estació és
un posat suspecte. Alguns han baixat. Només són quatre o cinc. Xerren,	xerren	com vint. ¡Que són xerraires, aquests francesos! Cada estació és un
tenim de córrer? Ens carreguem els farcells, tornem al camí. Avancem tot	xerrant	, sense pressa. L'esdeveniment Per què enraona tant? M'adono que l'escolto
Altrament, l'ampolla plena que va portar la buidà gairebé tota ell sol.	Xerrava	molt sense dir ximpleries ni disbarats i caminava amb una seguretat
damunt mateix de la cuina on havíem passat les hores de tarda i de nit	xerrant	amb la mestressa, el patró i cinc o sis clients del cafè que no cessaven
¿comprens? Vam entrar al poble. Les dones, assegudes als llindars,	xerraven	; els vells, recolzats en llurs bastons, callaven. Sota un magraner
—Onsevulla que em toquis —digué—, gemego. Estic ple de ferides. Què em	xerres	de les dones? Jo, quan vaig comprendre que era un home de debò, ni em
lloc a les cadires. I a la part de baix es formen rotllanes de jovent que	xerren	i fan gresca tot esperant la primera batallada de les nou. Els qui són en
els integren. Un anglès no pot ésser confós amb un grec, i, encara que	xerrem	d'arquetipus, és clar que llurs respectius pobles presenten grans
ni ara me'ls puc imaginar. A la fi, intervingué Francesc Martorell: "No	xerreu	tant, i mireu la data del colofó." S'havien oblidat d'aquell detall
senyors amb tricorni, belles senyores contemplen el paisatge horrible tot	xerrant	familiarment; més lluny uns homes pesquen, uns savis sospesen la matèria
per comptes de repetir quelcòm aprés, dirèm coses propies. Per comptes de	xerrar	, procurém ser exactes. I siguèm honrats, al menys en el parlar. Diguèm
Jo sé que vaig parlar molt i d'una pila de coses: ella, per la seva part,	xerrava	com un ocell. Érem a la caiguda de la tarda. Caminavem per un corriol una
sobre ella es devia formar la tia Paulina. La tia Paulina, com s'ha dit,	xerrava	per les butxaques, i no abandonava per res el tema de l'ànima femenina.
i ella, que també tenia totes les feines fetes, trobava gust	xerrant	, retallant i comentant. La proposició matrimonial semblà a Isabel una
i tan xerraires, que quan hom és molt parlador se li acostuma a dir: "—	Xerres	més que una mallerenga." Són una pila les menes d'aquests ocells que
de banys a Wiesbaden, té llargues sentades amb l'apotecari Otto,	xerrant	del llibre Estàtica química que aquest acabava de
nostre. No tenen ningú que els meni. No es recorden de res. Presumeixen i	xerren	i es pensen ésser un gran poble que fa coses molt importants en la
et poden llençar d'un altre. Els homes només són homes, Germanet, i llur	xerrar	és com el de les granotes de l'estany. Quan torni a baixar t'esperaré
d'un mosquet molt vell, s'hi reunien i fumaven. Els simis també seien i	xerraven	en les branques altes, i a sota la plataforma hi havia un forat on vivia
de Buldeo, qui els conta el que no ha succeït. Quan hagi acabat de	xerrar	diu que vindran de segur, amb la Flor... amb foc per cremar-vos a tots
Haurien tal volta endevinat?... Si aquell mosca morta d'en Lluís hagués	xerrat	alguna cosa, li havia d'estampar els cinc dits a la cara. Amb mi que no
exclamà: —Alerta amb ses criaturades, noi de sucre! Valdrà més que no	xerrem	. —Què? Una facècia tan divertida ¿no ens hem de donar el gust de contar-la
—Ets gustos costen cars —reparà ell.— És clar que un hom s'agradaria de	xerrar	-ho i de veure com sa gent s'hi engresca i us en fa ses seues enhorabones.
callar! —Esclafí un llarg sospir i afegí:— I tant que un hom glateix per	xerrar	! —Tens raó, Xaneta; no hem de dir res —saltà en Lluís.— Jo et
temia haver-li descobert, i el rebuf l'havia corretgida del mal vici de	xerrar	i llagotejar. Millor per a ella, que així es guanyaria unes albixeres,
i quasi sense alè va dir a borbolls al seu enemic: —Deixeu-me estar, o	xerro	allò de la majordona. No va pronunciar més que aquestes paraules, que

Pàgina 1 (de 35)

50 següents