Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la parla i del principal divertiment de la vida, o sigui, de la	xerrera	. Repareu, a més, que els vells es complauen molt i molt amb els nens i, al
, pruïja de badallar, xerrar, casar-se, gratar-se, etc.": badallera,	xerrera	, casera, gratera, etc.. dura. Ex.: macar, macadura;
Don Juan? Jua· —Moltes, moltes... Sen· —Vosté té poca	xarrera	. Qué ha vengut cansat? Jua· —Una mica. Mag· —No és
Més, dona! Per voltros, lo primer és sa modista. Mag· Molta de	xerrera	tens tu! I jo fris. Totd'una que m'hagi assatjat es vestit, vendré.
deixar regalims al teu pas. L'home —si més no, en té l'aspecte—, tenia	xerrera	llarga i m'ha preguntat si anava de cagarrines, ja que em veia entrar i
entendre. Santiago: Les ganes de surar t'haurien fet acceptar la	xerrera	de qualsevol, ho reconec humilment. Però opino que no vas caure en males
doncs. Han dit les poca-soltes, no per mal, això és cert, sols per	xerrera	, que quan l'oncle Teseu, allà, dins Creta, hagué mort el terrible
dreta] Paco Sardinilla, que les factures esperen. Qué fa así de	charrera	? Man· Me caso en mí!... Y davant d' ella!... Quín ridícul.
Pero venía de Deu que jo tingués sa mina oberta á totas horas y quant sa	xerrera	de na Jeronia me feya perdre tota esperansa de sentí mes cansons, cap al
així al silenci tan desitjat. Es comprèn que als homes els agafi tanta de	xerrera	en entrar a la barberia. S'explica per les vegades que, de nins, els
van pagar el millor advocat del món, el qual, amb la seva extraordinària	xerrera	legalista, va confondre jurat i tribunal de tal manera que al capdavall
ella, de sobte. Es va quedar ben parat. De fet, feia força minuts que la	xerrera	de la dona només era la música de fons que acompanyava els seus
mirava bocabadat el cel o les veles tibants, amb altres de deliri o de	xerrera	. A la Roca del Merro, cridà la segona muller; a l'Embrolla de Riba-roja,
ja me cumens á venjar.) [(Aparte.)] Cap· bono, tot axó es	xerrera	, ton pare també cercám. [(Meu acala el cap.)] ¿Devés hont vos dunau
mastegant cadascú els seus pensaments. Al Ciset, que reposava de tanta	xerrera	, ajagut i respirant amb lentitud feixuga, se li va envidriar la mirada.
fent-la petar, carnissers, mestres boters i fusters, cadascú amb la seva	xerrera	, els seus crits, la seva fressa. Com si la gent tingués pressa, malgrat
escales fins a baix, i com que, pel que veig, el pare i l'oncle Toby tenen	xerrera	per estona, en poden sortir tants capítols com escales. Que sigui com
prou i de sobres. El seu silenci d'ara, en canvi, posava en entredit la	xerrera	dels altres, i això era el que realment els molestava, més que el mateix
Torna a haver-hi una pausa—. ¿No dius res? ¿Se t'ha acabat la	xerrera	o vols deixar el ram de l'automòbil i passar a un altre? —Jo també torno
llengua, per ventura sense mala intenció. Algú que no ha pogut deturar sa	xerrera	i sense voler ha confiat en malsins... I si fóra n'Aina? N'Aina Cap de
vell conco com sóc, no conservo cap record agradable relacionat amb la	xerrera	infantil. Em resultaria intolerable passar tot un vespre
tan eloqüents en els seus comentaris i les seves relacions que la seva	xerrera	feia oblidar la taciturnitat d'en St John. Ell estava content de veure
aparcaments, deixar-lo un moment en un gual, trobar-se que el client té	xerrera	i au, multa. Merda. —Sap què en faig, del meu problema? —va dir
però l'àvia feia com si no els hagués sentit i continuava la seva	xerrera	: —És que el pa negre que encara els donen de racionament no es pot
Tona, al revolt que amagava el mas. La tia Ció i la mare continuaven la	xerrera	, i jo ja ni parava atenció a les frases que m'arribaven, com si tot allò
amb els tirabuixons daurats, els ulls verdosos, el riure ondulant, la	xerrera	irrefrenable. Quan tenia pocs mesos, la Immaculada, prenyada ja de la
El gran benifet dels somnis: ha tornat un camí mort la	xerrera	psicològica, el sopar en comunitat i també els
mesurar la substància o la vacuïtat que hi ha darrere aquesta esforçada	xerrera	amb què sovint ens atabalen respecte de l'Espanya plurinacional i
on el falangista Fontelles mirava detingudament els mapes, li va venir	xerrera	. Amb el dit assenyalà el poble de Torena damunt de la taula. —Aquí —va
van dir res, el Jaume Serrallac i l'amo Rendé, perquè el costum mata la	xerrera	. El nouvingut va deixar el duro damunt del taulell i mentre burxava al
avui que anaves justa de temps, la teva germana Antònia Maria tenia una	xerrera	espantosa. Tu li havies dut el dinar com cada dia devers les dues i
que la terra roja i la suor havien aferrat als seus rostres. No tenien	xerrera	. Amb un lacònic «encara no» passaven als dormitoris on nosaltres havíem
trucades són locals (no ho són) i després es posarà a descarregar la seva	xerrera	interminable i verinosa a les orelles del desgraciat oïdor, aquests
aportat la banca més resistent—). El xicot que ara m'empaita amb la seva	xerrera	vol que l'acompanyi a una exposició de pintura que, segons diu, fan els
que li aproximava la música però no la lletra. Després va continuar la	xerrera	i l'home va treure uns gots i una ampolla de Mirto, un digestiu força
sorprenia que un fet tan senzill pogués donar per a tantes raons i tanta	xerrera	, sobretot per part de l'avi i en Maties hereu. Els nens, des del porxo,
La melodia li ocupava tota l'atenció i l'aïllava de l'exterior i de la	xerrera	inútil. L'art de la fuga, somreia per dintre. Practicava l'art de la
ser que hagués mort, sentia que era impossible! La dona no afluixava la	xerrera	, i li feia nosa per pensar en aquells braços arrapats al seu cos,
resposta, tret d'una bafarada d'olor d'aigua de mar. —Veig que no teniu	xerrera	—va ironitzar el regidor—. Us ho preguntaré un per un. Un voluntari reial
per no resos. Pecava d'orgull, pecava d'impaciència, pecava de	xerrera	, pecava de manca de caritat. Vaig tenir una primera reacció, amb el
jo també m'amollàs i li explicàs com he arribat fins allà. Però no tenc	xerrera	. I ell no em fa cap pregunta, i jo sí. Com va aquest menjador? En aquesta
Marc Romera, L'aigua. Sents, escoltes la	xerrera	inútil dels cors robotitzats, una col·lecció de