DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xerrera F 42 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xerrera Freqüència total:  42 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la parla i del principal divertiment de la vida, o sigui, de la xerrera. Repareu, a més, que els vells es complauen molt i molt amb els nens i, al
, pruïja de badallar, xerrar, casar-se, gratar-se, etc.": badallera, xerrera, casera, gratera, etc.. dura. Ex.: macar, macadura;
Don Juan? Jua· —Moltes, moltes... Sen· —Vosté té poca xarrera. Qué ha vengut cansat? Jua· —Una mica. Mag· —No és
Més, dona! Per voltros, lo primer és sa modista. Mag· Molta de xerrera tens tu! I jo fris. Totd'una que m'hagi assatjat es vestit, vendré.
deixar regalims al teu pas. L'home —si més no, en té l'aspecte—, tenia xerrera llarga i m'ha preguntat si anava de cagarrines, ja que em veia entrar i
entendre. Santiago: Les ganes de surar t'haurien fet acceptar la xerrera de qualsevol, ho reconec humilment. Però opino que no vas caure en males
doncs. Han dit les poca-soltes, no per mal, això és cert, sols per xerrera, que quan l'oncle Teseu, allà, dins Creta, hagué mort el terrible
dreta] Paco Sardinilla, que les factures esperen. Qué fa así de charrera? Man· Me caso en mí!... Y davant d' ella!... Quín ridícul.
Pero venía de Deu que jo tingués sa mina oberta á totas horas y quant sa xerrera de na Jeronia me feya perdre tota esperansa de sentí mes cansons, cap al
així al silenci tan desitjat. Es comprèn que als homes els agafi tanta de xerrera en entrar a la barberia. S'explica per les vegades que, de nins, els
van pagar el millor advocat del món, el qual, amb la seva extraordinària xerrera legalista, va confondre jurat i tribunal de tal manera que al capdavall
ella, de sobte. Es va quedar ben parat. De fet, feia força minuts que la xerrera de la dona només era la música de fons que acompanyava els seus
mirava bocabadat el cel o les veles tibants, amb altres de deliri o de xerrera. A la Roca del Merro, cridà la segona muller; a l'Embrolla de Riba-roja,
ja me cumens á venjar.) [(Aparte.)] Cap· bono, tot axó es xerrera, ton pare també cercám. [(Meu acala el cap.)] ¿Devés hont vos dunau
mastegant cadascú els seus pensaments. Al Ciset, que reposava de tanta xerrera, ajagut i respirant amb lentitud feixuga, se li va envidriar la mirada.
fent-la petar, carnissers, mestres boters i fusters, cadascú amb la seva xerrera, els seus crits, la seva fressa. Com si la gent tingués pressa, malgrat
escales fins a baix, i com que, pel que veig, el pare i l'oncle Toby tenen xerrera per estona, en poden sortir tants capítols com escales. Que sigui com
prou i de sobres. El seu silenci d'ara, en canvi, posava en entredit la xerrera dels altres, i això era el que realment els molestava, més que el mateix
Torna a haver-hi una pausa—. ¿No dius res? ¿Se t'ha acabat la xerrera o vols deixar el ram de l'automòbil i passar a un altre? —Jo també torno
llengua, per ventura sense mala intenció. Algú que no ha pogut deturar sa xerrera i sense voler ha confiat en malsins... I si fóra n'Aina? N'Aina Cap de
vell conco com sóc, no conservo cap record agradable relacionat amb la xerrera infantil. Em resultaria intolerable passar tot un vespre
tan eloqüents en els seus comentaris i les seves relacions que la seva xerrera feia oblidar la taciturnitat d'en St John. Ell estava content de veure
aparcaments, deixar-lo un moment en un gual, trobar-se que el client té xerrera i au, multa. Merda. —Sap què en faig, del meu problema? —va dir
però l'àvia feia com si no els hagués sentit i continuava la seva xerrera: —És que el pa negre que encara els donen de racionament no es pot
Tona, al revolt que amagava el mas. La tia Ció i la mare continuaven la xerrera, i jo ja ni parava atenció a les frases que m'arribaven, com si tot allò
amb els tirabuixons daurats, els ulls verdosos, el riure ondulant, la xerrera irrefrenable. Quan tenia pocs mesos, la Immaculada, prenyada ja de la
El gran benifet dels somnis: ha tornat un camí mort la xerrera psicològica, el sopar en comunitat i també els
mesurar la substància o la vacuïtat que hi ha darrere aquesta esforçada xerrera amb què sovint ens atabalen respecte de l'Espanya plurinacional i
on el falangista Fontelles mirava detingudament els mapes, li va venir xerrera. Amb el dit assenyalà el poble de Torena damunt de la taula. —Aquí —va
van dir res, el Jaume Serrallac i l'amo Rendé, perquè el costum mata la xerrera. El nouvingut va deixar el duro damunt del taulell i mentre burxava al
avui que anaves justa de temps, la teva germana Antònia Maria tenia una xerrera espantosa. Tu li havies dut el dinar com cada dia devers les dues i
que la terra roja i la suor havien aferrat als seus rostres. No tenien xerrera. Amb un lacònic «encara no» passaven als dormitoris on nosaltres havíem
trucades són locals (no ho són) i després es posarà a descarregar la seva xerrera interminable i verinosa a les orelles del desgraciat oïdor, aquests
aportat la banca més resistent—). El xicot que ara m'empaita amb la seva xerrera vol que l'acompanyi a una exposició de pintura que, segons diu, fan els
que li aproximava la música però no la lletra. Després va continuar la xerrera i l'home va treure uns gots i una ampolla de Mirto, un digestiu força
sorprenia que un fet tan senzill pogués donar per a tantes raons i tanta xerrera, sobretot per part de l'avi i en Maties hereu. Els nens, des del porxo,
La melodia li ocupava tota l'atenció i l'aïllava de l'exterior i de la xerrera inútil. L'art de la fuga, somreia per dintre. Practicava l'art de la
ser que hagués mort, sentia que era impossible! La dona no afluixava la xerrera, i li feia nosa per pensar en aquells braços arrapats al seu cos,
resposta, tret d'una bafarada d'olor d'aigua de mar. —Veig que no teniu xerrera —va ironitzar el regidor—. Us ho preguntaré un per un. Un voluntari reial
per no resos. Pecava d'orgull, pecava d'impaciència, pecava de xerrera, pecava de manca de caritat. Vaig tenir una primera reacció, amb el
jo també m'amollàs i li explicàs com he arribat fins allà. Però no tenc xerrera. I ell no em fa cap pregunta, i jo sí. Com va aquest menjador? En aquesta
Marc Romera, L'aigua. Sents, escoltes la xerrera inútil dels cors robotitzats, una col·lecció de