Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Del parc estant, a la tarda (feia una calma de migdia estival, amb	xerric	monòton de cadells i llunyanies encalitjades), hem vist un cucut que
desfeta, lassa. Al davant seu, el turó de Santa Tecla s'ensorrava del	xerric	i monotonia dels grills. Passà la fondalada dels Garrofers i els fruits
La mar era una calma de llum. Arribava de la mestrança d'en Quim Vilà el	xerric	d'una serra de cavall. —Santes i bones les tingui. —Adéu, Lliset. El vell
adobar, adob; tombar, tomb; aixecar, aixec; embolicar, embolic; xerricar,	xerric	; aclucar, acluc; trucar, truc; enderrocar, enderroc; bolcar, bolc;
del Passeig de Gràcia. La primera entitat obrera és controlada pels	xerrics	i els aprenents; la segona és per a donar gairebé sempre la raó a la
a tots els establiments de la ciutat. Primer, l'imperi dels aprenents,	xerrics	i peonatge, imposant llur criteri propi als dirigents i companys
desig que el nostre fill passés al rentador de copes a prestar servei de	xerric	en comptes de portar un règim d'administració per ells molt sovint
Utak havia arribat a dir /Gess\ amb la punta dels ulls, amb el	xerric	de les dents, amb un gest especialíssim del seu nasset d'espiga. Passàrem
a abadessa del seu convent... Senyor, com passa el temps!... Jo era un	xerriquet	així, quan va morir, però em sembla que encara la veig, amb el seu hàbit
aire. De bon matí, en alçar-nos, ens arribaven a través de la boira, els	xerrics	lacerants de l'animal, que feia a l'hort els últims badalls; era
seguint amb l'oïda la fressa lenta de la minyona. El passador va fer el	xerric	de sempre i, en canvi, l'Agustina deixà sentir una exclamació tan
que les bones viandes són assaborides abans pels ulls que per la boca. Un	xerric	espavilat i enginyós, que després va amullerar-se amb la filla de l'amo
mogut per una molla, un dimoni, un pallasso o una altra figura grotesca,	xerrics	-xerracs, mestres de capella que duien el compàs, organistes que tocaven
i es col·locà com a "cocinero-marmitón", és a dir, com a	xerric	o sotacuiner, en la casa Marc de Reus, de la Rambla de Santa Mònica, fins
en gots, i s'hi abocava, d'un gerro de terrissa, que el taverner o un dels	xerrics	anava passant de taula en taula per als qui volguessin repetir. Encara
mancos estigan planerets avans de morir... Mentris tant la ermitana y el	xerrich	triaràn els minyons que'ls hi fassin més pessa, y jo gorniré les
y el dinar s'allargava sense mesura. La fressa dels mastechs, els	xerrichs	dels que bevían a galet, els redrinchs dels plats y la vidrería, trencats
mateixa empresa, des de l'administrador delegat fins a l'aprenent i el	xerric	, passant pels enginyers, els agents tècnics i comercials, els vigilants,
són mudes, les salamandres i els tritons fan, alguns, una mena de	xerric	i les granotes i els galàpets, com sabem, "canten". Així cal reconèixer
per altres viles d'altres indrets de la França... Uns mots picants, un	xerric	, la riallada de tota una companyia la tornaven a la realitat, i la
la fricció de les potes de les cadires (metàl·liques) amb el terra; els	xerrics	provocats hi eren molt freqüents per l'esmentada mala disposició del
Del parc estant, a la tarda (feia una calma de migdiada estival, amb	xerric	monòton de cadells i llunyanies encalitjades), hem vist un cucut que
una altra) s'endevinava a penes al mig d'una terrible batalla de sorolls,	xerrics	i grinyols. Tanmateix, allò cobria els crits llunyans dels animals. Quan
la porta de la cambra, estirada per mà insegura, fibla amb un curt	xarric	aquella quietud de pau. D'esquitllentes, un home, caminant amb tremolor
lladrucs. Ens aturàrem en sec davant la porta del cementiri. Va cessar el	xerric	d'un grill i un moix s'estarrufà damunt la paret. Amb nerviosa vehemència
de la postguerra —l'economia no donava per a més— per escoltar, entre	xerrics	i paràsits, la BBC o ràdio París o ves a saber quina amissora, amb la
que honorava la seva patrona sense distincions. L'amo, el fadrí, el	xerric	i la cosidora, constituïen una gran família, i tot plegat donava una nota
els tutors que, cap i la fi pel març de 1603, el col·locaren de	xerric	a la botiga que els socis Pere Carcer i Pere Sallers poseïen a les voltes
ales dels insectes, com un copejar d'ungles damunt un paper fi, com un	xerric	de grills petitíssims. Aviat va veure que allò que li havien dit que hi
espera, el carregament de petxines hipnòtiques és hissat enmig d'un gran	xerric	de politges... Després d'un transbordament brutal... ...El transport
Els pagesos no se'n planyen. Són pacífics i valents. Un	xerric	els ensinistra, vivacíssim, blanc de dents, l'esquirol (que diu
colleró, de la sella, de l'albarda o dels llustrosos ramals; o sentir el	xerric	dels eixos que jo tan bé coneixia. Però poc va durar la meua felicitat,
el sol mandrós. S'engresca i riu el vent. No escoltis el	xerric	de les politges ni el rodolar de bótes i vagons. Moll
que ens deixa cecs per veure un sol més fondo, i el	xerric	de dents i la claror del talp que ara rosega el sol al fons
voladors amb humitat i andròmines solcant l'aire resclòs de	xerrics	i silencis. A fora, en el terrat, el cel com una vànova
de la clausura i despassà el forrellat, tot amb l'orquestració d'uns	xerrics	metàl·lics capaços d'acovardir l'ànima més ardida. Després, per dins, se
el nínxol; l'ermitana desaparegué darrere del retaule i es va sentir el	xerric	de la cordeta i la corriola quan alçava la cortina. Una imatge
L'incessant rompre's i entrexocar d'aquells fragments gairebé ofegava el	xerric	de les làmines llançades, totes plegades, sota la gran massa de gel, com
, que a punta de dia, més despert que un gall y ab un mos de pa y un	xerrich	de vi al còs ja's trobava a punt d'empendre la feyna, lo mateix al pich
Vint cèntims per hom, ne menjarà tot-hom que vulga, y fins hi haurà un	xerrich	de garnatxa, dolça com una mèl. Li feren lloch a la rodona y s'escaygué
encara s'hi ha d'anar pe'l porró! —Donchs, què penseu? Hala a cercarlo,	xerrich	, tu que ets el més menut de la colla! Y mentres lo bordegaçot designat
rubins, desde tres pams enlayre, li caygué just al mitj de la llengua. Lo	xerrich	que ella hi va fer se sentia del mitj del carrer estant, y aixecà una
genoll. Fumava ab una pipa vella y embarbossada; quan xuclava se sentía'l	xerrich	de la nicotina pel canó. No més menjava sopas, ab grans xarrups. De tant
y espigolayres sentats al ombra d' un oliu, alsant lo porró, fent lo	xerrich	. Quina gana tenen! ab quin gust menjan lo timbarro de pá que sucan dins
de vespas y abellas atretas pel most, las joyosas cantarellas, l' alegre	xerrich	del ví novell... ara lo silenci y la soledat han reemplassat la joyosa
de rodar, y al espetech de la llenya s' ajunti 'l	xarrich	ben llarch. En lo mon, la vida meva, vi y amor no han de
havern' sortit. Volian acompanyarme com si fos algun	xarrich	ó estés carregat de cap y jo res de consentir.
hem aguantat ferms, ben amarrats del cor y de las mans. Mes el	xarrich	vol seguir mon y marxa y l' alt castell comensa á trontollar,
s'esponjava de rebre aquell doll que hauria de durar tot un any. Només el	xerric	del cànter o la bóta feia alçar per un moment els ulls dels pagesos al
sorpresa. Es va sentir la fressa d'un passador, el clic d'un cadenat i el	xerric	d'una clau i d'un pany que feia anys que no s'utilitzaven. En obrir-se la

Pàgina 1 (de 3)

50 següents