×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb xerric |
Freqüència total: 115 |
CTILC1 |
Del parc estant, a la tarda (feia una calma de migdia estival, amb | xerric | monòton de cadells i llunyanies encalitjades), hem vist un cucut que | desfeta, lassa. Al davant seu, el turó de Santa Tecla s'ensorrava del | xerric | i monotonia dels grills. Passà la fondalada dels Garrofers i els fruits | La mar era una calma de llum. Arribava de la mestrança d'en Quim Vilà el | xerric | d'una serra de cavall. —Santes i bones les tingui. —Adéu, Lliset. El vell | adobar, adob; tombar, tomb; aixecar, aixec; embolicar, embolic; xerricar, | xerric | ; aclucar, acluc; trucar, truc; enderrocar, enderroc; bolcar, bolc; | del Passeig de Gràcia. La primera entitat obrera és controlada pels | xerrics | i els aprenents; la segona és per a donar gairebé sempre la raó a la | a tots els establiments de la ciutat. Primer, l'imperi dels aprenents, | xerrics | i peonatge, imposant llur criteri propi als dirigents i companys | desig que el nostre fill passés al rentador de copes a prestar servei de | xerric | en comptes de portar un règim d'administració per ells molt sovint | Utak havia arribat a dir /Gess\ amb la punta dels ulls, amb el | xerric | de les dents, amb un gest especialíssim del seu nasset d'espiga. Passàrem | a abadessa del seu convent... Senyor, com passa el temps!... Jo era un | xerriquet | així, quan va morir, però em sembla que encara la veig, amb el seu hàbit | aire. De bon matí, en alçar-nos, ens arribaven a través de la boira, els | xerrics | lacerants de l'animal, que feia a l'hort els últims badalls; era | seguint amb l'oïda la fressa lenta de la minyona. El passador va fer el | xerric | de sempre i, en canvi, l'Agustina deixà sentir una exclamació tan | que les bones viandes són assaborides abans pels ulls que per la boca. Un | xerric | espavilat i enginyós, que després va amullerar-se amb la filla de l'amo | mogut per una molla, un dimoni, un pallasso o una altra figura grotesca, | xerrics | -xerracs, mestres de capella que duien el compàs, organistes que tocaven | i es col·locà com a "cocinero-marmitón", és a dir, com a | xerric | o sotacuiner, en la casa Marc de Reus, de la Rambla de Santa Mònica, fins | en gots, i s'hi abocava, d'un gerro de terrissa, que el taverner o un dels | xerrics | anava passant de taula en taula per als qui volguessin repetir. Encara | mancos estigan planerets avans de morir... Mentris tant la ermitana y el | xerrich | triaràn els minyons que'ls hi fassin més pessa, y jo gorniré les | y el dinar s'allargava sense mesura. La fressa dels mastechs, els | xerrichs | dels que bevían a galet, els redrinchs dels plats y la vidrería, trencats | mateixa empresa, des de l'administrador delegat fins a l'aprenent i el | xerric | , passant pels enginyers, els agents tècnics i comercials, els vigilants, | són mudes, les salamandres i els tritons fan, alguns, una mena de | xerric | i les granotes i els galàpets, com sabem, "canten". Així cal reconèixer | per altres viles d'altres indrets de la França... Uns mots picants, un | xerric | , la riallada de tota una companyia la tornaven a la realitat, i la | la fricció de les potes de les cadires (metàl·liques) amb el terra; els | xerrics | provocats hi eren molt freqüents per l'esmentada mala disposició del | Del parc estant, a la tarda (feia una calma de migdiada estival, amb | xerric | monòton de cadells i llunyanies encalitjades), hem vist un cucut que | una altra) s'endevinava a penes al mig d'una terrible batalla de sorolls, | xerrics | i grinyols. Tanmateix, allò cobria els crits llunyans dels animals. Quan | la porta de la cambra, estirada per mà insegura, fibla amb un curt | xarric | aquella quietud de pau. D'esquitllentes, un home, caminant amb tremolor | lladrucs. Ens aturàrem en sec davant la porta del cementiri. Va cessar el | xerric | d'un grill i un moix s'estarrufà damunt la paret. Amb nerviosa vehemència | de la postguerra —l'economia no donava per a més— per escoltar, entre | xerrics | i paràsits, la BBC o ràdio París o ves a saber quina amissora, amb la | que honorava la seva patrona sense distincions. L'amo, el fadrí, el | xerric | i la cosidora, constituïen una gran família, i tot plegat donava una nota | els tutors que, cap i la fi pel març de 1603, el col·locaren de | xerric | a la botiga que els socis Pere Carcer i Pere Sallers poseïen a les voltes | ales dels insectes, com un copejar d'ungles damunt un paper fi, com un | xerric | de grills petitíssims. Aviat va veure que allò que li havien dit que hi | espera, el carregament de petxines hipnòtiques és hissat enmig d'un gran | xerric | de politges... Després d'un transbordament brutal... ...El transport | Els pagesos no se'n planyen. Són pacífics i valents. Un | xerric | els ensinistra, vivacíssim, blanc de dents, l'esquirol (que diu | colleró, de la sella, de l'albarda o dels llustrosos ramals; o sentir el | xerric | dels eixos que jo tan bé coneixia. Però poc va durar la meua felicitat, | el sol mandrós. S'engresca i riu el vent. No escoltis el | xerric | de les politges ni el rodolar de bótes i vagons. Moll | que ens deixa cecs per veure un sol més fondo, i el | xerric | de dents i la claror del talp que ara rosega el sol al fons | voladors amb humitat i andròmines solcant l'aire resclòs de | xerrics | i silencis. A fora, en el terrat, el cel com una vànova | de la clausura i despassà el forrellat, tot amb l'orquestració d'uns | xerrics | metàl·lics capaços d'acovardir l'ànima més ardida. Després, per dins, se | el nínxol; l'ermitana desaparegué darrere del retaule i es va sentir el | xerric | de la cordeta i la corriola quan alçava la cortina. Una imatge | L'incessant rompre's i entrexocar d'aquells fragments gairebé ofegava el | xerric | de les làmines llançades, totes plegades, sota la gran massa de gel, com | , que a punta de dia, més despert que un gall y ab un mos de pa y un | xerrich | de vi al còs ja's trobava a punt d'empendre la feyna, lo mateix al pich | Vint cèntims per hom, ne menjarà tot-hom que vulga, y fins hi haurà un | xerrich | de garnatxa, dolça com una mèl. Li feren lloch a la rodona y s'escaygué | encara s'hi ha d'anar pe'l porró! —Donchs, què penseu? Hala a cercarlo, | xerrich | , tu que ets el més menut de la colla! Y mentres lo bordegaçot designat | rubins, desde tres pams enlayre, li caygué just al mitj de la llengua. Lo | xerrich | que ella hi va fer se sentia del mitj del carrer estant, y aixecà una | genoll. Fumava ab una pipa vella y embarbossada; quan xuclava se sentía'l | xerrich | de la nicotina pel canó. No més menjava sopas, ab grans xarrups. De tant | y espigolayres sentats al ombra d' un oliu, alsant lo porró, fent lo | xerrich | . Quina gana tenen! ab quin gust menjan lo timbarro de pá que sucan dins | de vespas y abellas atretas pel most, las joyosas cantarellas, l' alegre | xerrich | del ví novell... ara lo silenci y la soledat han reemplassat la joyosa | de rodar, y al espetech de la llenya s' ajunti 'l | xarrich | ben llarch. En lo mon, la vida meva, vi y amor no han de | havern' sortit. Volian acompanyarme com si fos algun | xarrich | ó estés carregat de cap y jo res de consentir. | hem aguantat ferms, ben amarrats del cor y de las mans. Mes el | xarrich | vol seguir mon y marxa y l' alt castell comensa á trontollar, | s'esponjava de rebre aquell doll que hauria de durar tot un any. Només el | xerric | del cànter o la bóta feia alçar per un moment els ulls dels pagesos al | sorpresa. Es va sentir la fressa d'un passador, el clic d'un cadenat i el | xerric | d'una clau i d'un pany que feia anys que no s'utilitzaven. En obrir-se la |
|