×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb xerricar |
Freqüència total: 117 |
CTILC1 |
habitació; passarà amb molta cura el forrellat, procurant que el ferro no | xerriqui | . (Demà pensaran que està fatigada; molts dies s'aixecava tard. Potser no | des del "Colón". En tornar, el camp i el bosc són un inacabable | xerricar | de cadells. La terra vibra com un enorme insecte. 6 maig. | capcot, silenciós; agafà la carbassa, tirà el coll endarrera i féu | xerricar | el vi dintre la gargamella resseca. Els obrers també es van reanimar, | permís o la de revisurar les parres de moscat. Segueixen les semals, on | xerriquen | una glopada, i ens ajuden a fer veremes. Si per cas deixeu una platada de | predicat l'abstinència com els Pares del Desert. Si tant canten és perquè | xerriquen | . Entusiasmades del xerricar, s'encoratgen unes amb altres, s'animen i | Pares del Desert. Si tant canten és perquè xerriquen. Entusiasmades del | xerricar | , s'encoratgen unes amb altres, s'animen i s'encomanen l'alegria. Totes | Pels carrers, els sillons passaven d'una mà a l'altra i tothom | xerricava | al seu gust, amb l'esperança d'evitar les malalties venidores. Segons el | treure del sarró alguna provisió, que es va menjar amb força gana, i va | xerricar | , d'un porró que li va acostar l'ermitana, una bona tirada de vi verd del | un xic cansat al cap d'una estona, amb tot i eixorivir-se sovint | xerricant | d'un porró que em va exigir de pagar-li i que tenia al costat sobre el | del sol. S'asseu allí, treu les seves provisions, fa la seva dineta i | xerrica | tres tragos llargs del gat ple de vi. El bon home s'ha refet, s'ha | amb delectança de virtuosa. S'adorm, es descompta, s'equivoca de misteri, | xerrica | de dents i ronca. De tant en tant, guaita la plaça, feixuga de sol de | li passen. Cercava aprovació: —Eh, Quelot? No l'oïa, l'altre, abstret. | Xerricava | : —Si així fos... Aquella... L'entengué l'Esteve. Precipitadament, per | silenciós com el clos del petit cementiri que tenia a la vora, on sols hi | xerricaven | els pardals. De tant en tant, però, s'hi atansava algun carro de | que lliurava pas a les habitacions de l'oncle. El trobà assegut a taula, | xerricant | amb el porró en l'aire i la boca plena. En veure'l entrar, abaixant el | nit de llurs flames sense foc. El rodar dels primers carros, invisibles, | xerricava | colpejant el silenci, des de no es sap quines carrilades. Aloses | a declinar i la poca gent que hi transita ho fa silenciosament; el | xerricar | de les rodes d'un tramvia i el so apagat d'una música mecànica acompanyen | —Però si els "extras" no serveixen. Exageren la nota, | xerriquen | les dents, caminen geperuts, clouen els punys amb exageració i inspiren | clapit; adobar, adob; tombar, tomb; aixecar, aixec; embolicar, embolic; | xerricar | , xerric; aclucar, acluc; trucar, truc; enderrocar, enderroc; bolcar, | la seva barraca. Em va rebre, com sempre, amb el porró a la mà. —Primer | xerrica | i digue'm si no s'hi encasta... Què, és vi això, o aigua de pa i | dels que governen, en menjar en mànegues de camisa, el porró en l'aire i | xerricant | ! en fumar arreu, escupir per tot, enmascarar les façanes de les cases, | de la sal i s'ho menjaven després amb els dits i amb una glotonia lenta; | xerricant | la daurada llefiscor de l'oli, el nacre de la ceba, la verdor porosa i | de veus onomatopeiques o d'imitació de sons naturals com xiuxiueig, | xerricar | , pum-pum, dring, riiing, pet, xerric-xerrac, esglai, etc., ens dóna una | s'aixecava un baf continu de calor humida. Centenars d'ocells piulaven, | xerricaven | i xisclaven sense parar. Els araguats, una mena de micos cridaners, | s'havia posat a córrer i arribava a salts. Els frens grinyolaren i | xerricaren | , plens de sorra. El cotxe s'immobilitzà després d'una batzegada. De la | i al seu voltant els grills, els primers grills de l'estiu, s'aturaven de | xerricar | . Lluny, udolava un gos. Va dirigir-se cap a la partió entre el camp i la | i mobles. Dins una sala hi havia un enorme piano de cua que teclejava | xerricant | quan una rata travessava per damunt les tecles. Sobre la xemeneia, | Ni habent begut bufarás. Si lo porró deus alsar Guardat bè de | xarricar | . No oferescas á ningú Lo vas ab que has begut tu. Quant algú | de la segona. La veritat era que quant bebía de gust, "En Jaume" solía | xerricar | de valent y sempre li suhava la galta dreta y l' cap de la meteixa ma. | velles, doctíssim senat. Es senyà, remuga, | xerrica | , tallà un grapat de cartes: casa rei amb as. | bona espertina! Els joglars d'un altre temps, com | xerriquen | i refilen, tots sentats en el llosàm i dins l'ombra | d'una arracada de resplendor. Ordien la musica, | xerrica | que xerrica l'or del porró. I eixien a la dansa duent | arracada de resplendor. Ordien la musica, xerrica que | xerrica | l'or del porró. I eixien a la dansa duent | Un home gris i sec com un clau que ningú no coneixia a la fonda, que | xerricava | per entre quatre dents desnerides i ben poc, per cert, només per afegir | Allà canta, com refila el vi fresc del bot que n'hom decanta. | Xerrica | de valent, cigala, terme enllà, quan el reial Estiu ens vol | els morros pacífics a l'àpat suculent que tenien sota les ferradures. | Xerricava | prop, de tant en tant, alguna invisible cigala. —Bo, me'n vaig allà dalt — | aquell dia totes les veïnes corrien atabalades perquè la corriola havia | xerricat | a deshora i tot aquell veïnat anava malament. Era un d'aquells pous de la | Però tot acabava sense malícia, i tot seguit la corriola del pou | xerricava | de nou, contenta, animada com aquells ocells matiners que desperten el | amb veu pietosa: —Auxili a un ferit! A mí, pobre de mí! Auxili...! | Xarricava | una clau; s'obría una porta i en mitg de les tenebres, un home o una dòna | Escolta, aquesta nit serena, el flautejar dels tòtils i el | xerricar | dels grills. Cada any s'entela més la lluna plena. | les darreres mossades eren sempre atrapades per la son. I, amb l'últim | xerricar | del porró, es veien desaparèixer pare i fill a la recerca del llit | hores? No ets ben lliure de fê la cadarnera o el pinsà? Quan aquí dins | xerriquen | i s'afarten m'ha importat mai tot el que't vulguin dir? Glòr· | a la bossa del guirigall i no has d'eximir-te, troni o llampi, de | xerricar | a la faràndula. L'esprimatxat compare i jo, còmics de la llegua, en | pensis pas en Esceledre. Palestrió. ¿Per què? Lurció. | Xerrica | dormint. Palestrió. ¿Com vols dir, que xerrica? Lurció. | Lurció. Xerrica dormint. Palestrió. ¿Com vols dir, que | xerrica | ? Lurció. Que ronca, he volgut dir. Però com que roncar i | xerrica? Lurció. Que ronca, he volgut dir. Però com que roncar i | xerricar | s'assemblen tant... Palestrió. Aquesta sí que és bona! | casa és la meva —digué, mentre el petit trineu, amb lliscants d'ossos, | xerricava | i lliscava insegur darrera d'ells, en la terrible nit àrtica. —La meva | , es a dir, amb llot de vi, els posà l'aiguardent, i, fent-lo | xerricar | , el Buturutos féu un bon traguet. Després, fent un rot, va dir: —Apa, | molestosos, discutien la jugada; uns i altres remullaven la gola fent | xerricar | el vi d'un porró ple de llot vermellós. L'unitat del to feia misteriós | visiblement forsada del sacerdot, baxá á trobar al Toy qu' estava | xerricánt | sen mitja del vermell. —¿Estéu bo, Esteve? —preguntá 'l mosso, | en la pols marquin roderes; després, dessota un pes valent, | xerriqui | l'eix de faig, i el timó d'aram se'n porti les dues |
|