DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xerricar M 11 oc.
xerricar V 106 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xerricar Freqüència total:  117 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

habitació; passarà amb molta cura el forrellat, procurant que el ferro no xerriqui. (Demà pensaran que està fatigada; molts dies s'aixecava tard. Potser no
des del "Colón". En tornar, el camp i el bosc són un inacabable xerricar de cadells. La terra vibra com un enorme insecte. 6 maig.
capcot, silenciós; agafà la carbassa, tirà el coll endarrera i féu xerricar el vi dintre la gargamella resseca. Els obrers també es van reanimar,
permís o la de revisurar les parres de moscat. Segueixen les semals, on xerriquen una glopada, i ens ajuden a fer veremes. Si per cas deixeu una platada de
predicat l'abstinència com els Pares del Desert. Si tant canten és perquè xerriquen. Entusiasmades del xerricar, s'encoratgen unes amb altres, s'animen i
Pares del Desert. Si tant canten és perquè xerriquen. Entusiasmades del xerricar, s'encoratgen unes amb altres, s'animen i s'encomanen l'alegria. Totes
Pels carrers, els sillons passaven d'una mà a l'altra i tothom xerricava al seu gust, amb l'esperança d'evitar les malalties venidores. Segons el
treure del sarró alguna provisió, que es va menjar amb força gana, i va xerricar, d'un porró que li va acostar l'ermitana, una bona tirada de vi verd del
un xic cansat al cap d'una estona, amb tot i eixorivir-se sovint xerricant d'un porró que em va exigir de pagar-li i que tenia al costat sobre el
del sol. S'asseu allí, treu les seves provisions, fa la seva dineta i xerrica tres tragos llargs del gat ple de vi. El bon home s'ha refet, s'ha
amb delectança de virtuosa. S'adorm, es descompta, s'equivoca de misteri, xerrica de dents i ronca. De tant en tant, guaita la plaça, feixuga de sol de
li passen. Cercava aprovació: —Eh, Quelot? No l'oïa, l'altre, abstret. Xerricava: —Si així fos... Aquella... L'entengué l'Esteve. Precipitadament, per
silenciós com el clos del petit cementiri que tenia a la vora, on sols hi xerricaven els pardals. De tant en tant, però, s'hi atansava algun carro de
que lliurava pas a les habitacions de l'oncle. El trobà assegut a taula, xerricant amb el porró en l'aire i la boca plena. En veure'l entrar, abaixant el
nit de llurs flames sense foc. El rodar dels primers carros, invisibles, xerricava colpejant el silenci, des de no es sap quines carrilades. Aloses
a declinar i la poca gent que hi transita ho fa silenciosament; el xerricar de les rodes d'un tramvia i el so apagat d'una música mecànica acompanyen
—Però si els "extras" no serveixen. Exageren la nota, xerriquen les dents, caminen geperuts, clouen els punys amb exageració i inspiren
clapit; adobar, adob; tombar, tomb; aixecar, aixec; embolicar, embolic; xerricar, xerric; aclucar, acluc; trucar, truc; enderrocar, enderroc; bolcar,
la seva barraca. Em va rebre, com sempre, amb el porró a la mà. —Primer xerrica i digue'm si no s'hi encasta... Què, és vi això, o aigua de pa i
dels que governen, en menjar en mànegues de camisa, el porró en l'aire i xerricant! en fumar arreu, escupir per tot, enmascarar les façanes de les cases,
de la sal i s'ho menjaven després amb els dits i amb una glotonia lenta; xerricant la daurada llefiscor de l'oli, el nacre de la ceba, la verdor porosa i
de veus onomatopeiques o d'imitació de sons naturals com xiuxiueig, xerricar, pum-pum, dring, riiing, pet, xerric-xerrac, esglai, etc., ens dóna una
s'aixecava un baf continu de calor humida. Centenars d'ocells piulaven, xerricaven i xisclaven sense parar. Els araguats, una mena de micos cridaners,
s'havia posat a córrer i arribava a salts. Els frens grinyolaren i xerricaren, plens de sorra. El cotxe s'immobilitzà després d'una batzegada. De la
i al seu voltant els grills, els primers grills de l'estiu, s'aturaven de xerricar. Lluny, udolava un gos. Va dirigir-se cap a la partió entre el camp i la
i mobles. Dins una sala hi havia un enorme piano de cua que teclejava xerricant quan una rata travessava per damunt les tecles. Sobre la xemeneia,
Ni habent begut bufarás. Si lo porró deus alsar Guardat bè de xarricar. No oferescas á ningú Lo vas ab que has begut tu. Quant algú
de la segona. La veritat era que quant bebía de gust, "En Jaume" solía xerricar de valent y sempre li suhava la galta dreta y l' cap de la meteixa ma.
velles, doctíssim senat. Es senyà, remuga, xerrica, tallà un grapat de cartes: casa rei amb as.
bona espertina! Els joglars d'un altre temps, com xerriquen i refilen, tots sentats en el llosàm i dins l'ombra
d'una arracada de resplendor. Ordien la musica, xerrica que xerrica l'or del porró. I eixien a la dansa duent
arracada de resplendor. Ordien la musica, xerrica que xerrica l'or del porró. I eixien a la dansa duent
Un home gris i sec com un clau que ningú no coneixia a la fonda, que xerricava per entre quatre dents desnerides i ben poc, per cert, només per afegir
Allà canta, com refila el vi fresc del bot que n'hom decanta. Xerrica de valent, cigala, terme enllà, quan el reial Estiu ens vol
els morros pacífics a l'àpat suculent que tenien sota les ferradures. Xerricava prop, de tant en tant, alguna invisible cigala. —Bo, me'n vaig allà dalt —
aquell dia totes les veïnes corrien atabalades perquè la corriola havia xerricat a deshora i tot aquell veïnat anava malament. Era un d'aquells pous de la
Però tot acabava sense malícia, i tot seguit la corriola del pou xerricava de nou, contenta, animada com aquells ocells matiners que desperten el
amb veu pietosa: —Auxili a un ferit! A mí, pobre de mí! Auxili...! Xarricava una clau; s'obría una porta i en mitg de les tenebres, un home o una dòna
Escolta, aquesta nit serena, el flautejar dels tòtils i el xerricar dels grills. Cada any s'entela més la lluna plena.
les darreres mossades eren sempre atrapades per la son. I, amb l'últim xerricar del porró, es veien desaparèixer pare i fill a la recerca del llit
hores? No ets ben lliure de fê la cadarnera o el pinsà? Quan aquí dins xerriquen i s'afarten m'ha importat mai tot el que't vulguin dir? Glòr·
a la bossa del guirigall i no has d'eximir-te, troni o llampi, de xerricar a la faràndula. L'esprimatxat compare i jo, còmics de la llegua, en
pensis pas en Esceledre. Palestrió. ¿Per què? Lurció. Xerrica dormint. Palestrió. ¿Com vols dir, que xerrica? Lurció.
Lurció. Xerrica dormint. Palestrió. ¿Com vols dir, que xerrica? Lurció. Que ronca, he volgut dir. Però com que roncar i
xerrica? Lurció. Que ronca, he volgut dir. Però com que roncar i xerricar s'assemblen tant... Palestrió. Aquesta sí que és bona!
casa és la meva —digué, mentre el petit trineu, amb lliscants d'ossos, xerricava i lliscava insegur darrera d'ells, en la terrible nit àrtica. —La meva
, es a dir, amb llot de vi, els posà l'aiguardent, i, fent-lo xerricar, el Buturutos féu un bon traguet. Després, fent un rot, va dir: —Apa,
molestosos, discutien la jugada; uns i altres remullaven la gola fent xerricar el vi d'un porró ple de llot vermellós. L'unitat del to feia misteriós
visiblement forsada del sacerdot, baxá á trobar al Toy qu' estava xerricántsen mitja del vermell. —¿Estéu bo, Esteve? —preguntá 'l mosso,
en la pols marquin roderes; després, dessota un pes valent, xerriqui l'eix de faig, i el timó d'aram se'n porti les dues

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »