×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb xibeca |
Freqüència total: 64 |
CTILC1 |
amb els nervis tibants. Cap al tard ens arriba un so llunyà de | xibeques | . 23 juny. Ha estat acceptat, unànimement, el pla anglès | Mentre ens escalfàvem, havent sopat, davant la cuina econòmica, la | xibeca | cantava insistentment en la nit freda. Tercer desembre de guerra... | o fan estada de pas al Camp de Tarragona. De nits havia vist caçar la | xibeca | i el mussol. Coneixia els ocells de bosc, de la muntanya alta, i els del | S'anomena "cabeca" si hom se refereix a la forma arrodonida del cap, " | xibeca | " per fer al·lusió al seu crit, i "babeca" pel qui considera el seu | a comparèixer! Aviat s'adonaren que esmerçar les energies a espaordir | xiveques | i rates pinyades no era pas gaire divertit. Demés, no les tenien totes. | compten els corbs i totes les aus de presa nocturnes, com el mussol, la | xibeca | , la cabrassa, el gamarús, el xot banyut i l'òliba. Els corbs no diré que | A Catalunya se li donen els noms de òliba, xura, xuclaoli i | xibeca | de campanar. Pobra bestiola! Jo us dic que no hi ha animal més bon | Lladrar de gossos, ric de grills, bufec d'òlives, de mussols, de ducs, de | xiveques | . I les postes de meravella en mig de la claror del silenci romput per les | ha fet més que tancar-se a casa damunt els llibres, rodar de nit, com la | xibeca | de cara a la lluna, vendre's la llum del sol i comprar la de l'oli que | S'allitaren sense escriure la carta i cap dels dos no pogué dormir. Les | xibeques | i els mussols es cridaren tota la nit, amb aquella manera de fer-se | anomenada, i el proverbi "fins dormint pesca"; i l'altre que diu: "la | xibeca | vola per mi". En canvi, als savis els apliquen aquells altres: "nasqué | el diari, ni escolto la ràdio; simplement endrapo, em clavo el parell de | xibeques | , m'ajec, i no com aquells infeliços soldats i milicians, sinó com un | Parc on un públic amb mànegues de samarreta, marcant de bíceps, consumia | xiveques | i animava als boxadors amb una cridòria infernal? Planxa'l, Mossega-li | els mussols, i en el campanar de l'església, hi xiuxejaven tristament les | xibeques | . A l'edifici, a l'hivern, hi feia un fred destil·lat i científic, i és en | equívoca i traïdora que —almenys en aparença— tenen els mussols i les | xibeques | . La vida dels pescadors és, doncs, molt precària i incerta. Però arriba | guatlles i perdius; estornells i cogullades; tords i becades; mussols i | xibeques | ; cucuts i picots, presenten ara les seves millors lliçons de cant. Això a | fa el "no puc!" en la frescor nocturna; sentiria el mussol, l'òliba i la | xibeca | , a part del grill, que passa tota la nit donant corda al seu petit | vosaltres! Immediatament van manar al Mussol-Sageta, al Duc-Urpós i a la | Xibeca | -Malastruga que anessin a fer d'espietes i que es presentessin tot seguit | em digueu on para. —La teva filla és fina, Gran Mort —va intervenir la | Xibeca | -Malastruga—: al cap i a la fi, els testos retiren a les olles... Ella sí | i també els seus companys. Em moro de ganes de conèixer el meu gendre! La | Xibeca | -Malastruga, llagotera, va fer: —Sí, seràs servit, i també et portarem la | que mai perquè no sospitaven que els havien espiats. Per això, quan la | Xibeca | -Malastruga es posà sobre l'anella de pedra de l'Estadi, els jugadors van | ocellot de mala fila? —li va etzibar el Llevantó. La veu xisclaire de la | Xibeca | li contestà: —El Gran Mort us desafia a jugar al Xibalbà una bona partida | en aquell lloc fins ben entrat el vespre. Un ocell nocturn —potser una | xibeca | — feia sentir el seu crit dins els olivars; amb la brisa em venia un | cada any en la seva diada mentres en la foscor xiulen les invisibles | xibeques | que volen sense fer remor aprop del qui s'asseu pels encontorns de la | prima: "miu, miu, miu...". Comparança: "semblar un mussol". la | xibeca | : ocell de "malastrugança". És el que es beu l'oli de les llànties de | afegí ab ayre tranquilisador: —Es pas cosa de crényere, per això... La | xibecota | del campanari que vos dóna la bonanit... Demà la podrèm vore: ara li | filtrava de tots costats dins la cambra, y els xiulets penetrants de la | xibeca | del campanar, la privaren de cloure'ls ulls durant moltes hores. Y quan | Així, als acostumats y companyívols del Bram de Sant Pons, de la | xibeca | del campanar y del rellotge de caixa, la dòna sentí barrejarshi, en les | el connuvi intrencable de les seves ànimes... Un llarch xiulet de la | xibeca | del campanar interrompé les meditacions de la dòna. Aquell xiulet li feu | la garsa. Òliba Tyto alba (Scop·) Nom local: Òliba i | Xibeca | . És una Strigiforme, que del seu nínxol ecològic original, que és | el decidit respecte del agricultor. El Gamarús El Gamarús —anomenat també | Xibeca | y Cabeca— es el Syrnium aluco dels naturalistes. En castellá s'anomena | presumida, festejada pels crrrri..., crrrri dels grills, els xuts! de les | xibeques | i pel murmull innumer de les petites veus de la nit, quan m'arribà, | les set ombres dels pallês. Sento el duc que s'escarrassa, la | xibeca | que respon, i la vida passa, passa com un aigua sota | i guineus. El gall no va cantar com altres dies la | xibeca | filava un so apagat, i bordaven els cans de les masies | de Sant Joan, ratapinyada i cuc, silenci i rosa, i | xibeca | de crit somiquejant. A dintre del castell, quan ell finava, | sabates, la lluna me li fa els ossos lluents, a les | xibeques | va prenent les rates i a les bruixes els pren els gastaments. | Així el foc consumeix la cendra dels planetes i als ulls de la | xibeca | dormen neus siderals. Tots som l'oficiant. Cada acció | visito sovint. Té gripaus dins un pot, un gat, un llangardaix, òlives i | xibeques | . Mercè I cap altre ocellot? Criat 1er· [(Anunciant.)] | en els sons de les bèsties que fan sons estranys: el xacal, el xot i la | xibeca | ; el soroll escorredís del ratolí i de l'esquirol; la rialla del cabussot, | Palestrió. És una mona, en comparació amb l'altra, i una | xibeca | . Mira quins ulls obre més desperts, anant de cacera, i quines orelles | Alguna imprudència! Miqu· Estaria bé que haguessin mort alguna | xibeca | ! Mòni· [(Anant vers la porta.)] Déu meu! Jesús ens valga! Jo haig | pagui les quarteres del meu mas: li posaré en el lloc de la mestressa una | xibeca | de més mala sang, una molt més socarrimada que ella, que no valgui ni un | beneitàs. Marçal Bé, sí; no't fíis de la mosca morta, fuig de la | xibeca | dels altars. [Canviant de to.] Avui és dia de posar domassos! La mistela | la por registra de la guineu, la fuita veu de la | xibeca | .— Son front asseca, prop, l'homenàs; d'allí va al jaç | gleves de molsa com un niu. Estarrufades, les | xibeques | cerquen dins elles el caliu. Y plou del cel una tristesa. | cans no saben lladrar sino ab udols. Quan es de nit dialoguen | xibeques | y mussols. Filagarsades pengen les parres consumides. | día barbotejant rebeques o immòvils y callades com rengle de | xibeques | . III Les paitides ¡Oh les paitides decadentes | d' una creu d' una creu de pedra blanca ab ólivas y | xibecas | y xibecas per companya, los genolls flectats en terra | d' una creu de pedra blanca ab ólivas y xibecas y | xibecas | per companya, los genolls flectats en terra una dona | ha fugit per sempre mes la gaubansa y pel cant de la | xibeca | los dels trovadors se cambian. ¿Qué s' han fet los |
|