Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les mans seves, l'heretà Mila en el brodar, i tal vegada heretà també un	xic	la inquietud romàntica de l'ànima sensitiva i somniadora de la jove
dissensió no trigà a manifestar-se. Ell li féu un dia una observació un	xic	dura, segons la seva manera. Ella s'acalorà i, com cada cop que
baixaren parlant durant tot el trajecte. Tal vegada Mila aparegué un	xic	descolorida; potser no parlava amb l'alegria que solia; però anaven tots
endinsant, havia ja gairebé girat del tot, quan Tino Costa reculà un	xic	per prendre impuls, saltà a la barca i rodà fins al fons, mentre la nau
amb el vell Candaina i un altre amic: ho recordo com si ho veiés. Un	xic	més enrera, cap a la part esquerra, hi havia Rita d'Albo —ja la coneixes.
se n'anava a casa de Maria Àgueda, a veure alguna amiga, a passejar un	xic	. El malalt, a penes la perdia de vista, ja patia per l'absència d'ella;
molt, tenia la color gairebé verda; les galtes, enfonsades; la barba un	xic	crescuda li donava una vaga semblança amb les imatges d'alguns sants de
del Roso intentà portar la conversa a un altre tema que alleugerís un	xic	l'ambient d'aquella feixuguesa opressora, i parlà a Mila de la seva amiga
seu arravatament. "Em penso que en un moment així —digué després, ja un	xic	calmat, davant mossèn Anselm—, em penso que en un moment així l'arribaria
encara jove, però amb un rostre cansat, cobert de clapes vermelles i un	xic	embotit pels excessos de la beguda. Mirava amb ulls d'idiota, amb un
—Anem. Caminaren. La portava agafada estretament; ella estava un	xic	esverada. Arribaren davant d'una taverna, i ell li pregà que entressin:
silueta dels àlbers. La masia, en el seu aspecte exterior, apareix un	xic	ruïnosa, però per dintre el seu estat, mantingut amb contínues reformes,
a banda del petit llit de fusta. L'habitació de Mila, amb la porta un	xic	deteriorada, es pot, no obstant, tancar, i a les nits, en efecte, Mila la
Mila revé amb un lleuger sobresalt, i la mira. Li costa sempre un	xic	descendir del món on viu constantment, i de sobte, somriu a Anselma i
les seves coses. De tant en tant, Mila s'aixecava i passejava un	xic	per l'estança; amb els dits es feia cap enrera un rínxol de cabell que li
pins, el veu? Abans d'arribar a un barranc molt profund, el camí es fa un	xic	perdedor. A mi em costà molt saber-lo bé. Ara el passaria amb els ulls
de l'ama. Ell tampoc ara no digué res. Semblà només que es dreçava un	xic	, que respirava per primera vegada. No obstant això, no volgué veure-la;
la trobaren en terra plorant. Mila aquest capvespre s'havia sentit un	xic	alleujada; estava cansada del llit i demanà que l'asseguessin al balancí.
mi! Anirem de seguida, oi, padrí? Demà mateix. —Abans has de prendre't un	xic	de repòs. Estàs encara molt feble... —Però, si estic bé, padrí!
alegria li donaràs, Déu! Ell entrà trasmutat, profundament commogut i un	xic	tremolós. Ella, en canvi, estava tranquil·la. —Pare, acosta't més. Dóna'm
una nena i la volien castigar... Potser aquesta vegada hi anirà només un	xic	commoguda... "Sóc aquí, Senyor..." El Senyor estarà irritat, enmig de
sonar d'harmonies. "Espera —li murmura el cor dintre seu—; espera un	xic	més, estimat. Només una mica... Només el temps de pujar a la cadira... Em
tan atordit com ells, que avançava recalcat en un bastó, coixejant. Un	xic	més enrera anava l'ancià Baldà; es veia també Tiago, ja més asserenat, i
rovell —més pàl·lid— dels líquens. Al bell cim, una creueta de ferro. Un	xic	enllà, l'ermita arraulida i sègol gris-verd, i planter de freixes i
feixugues dels llavis als lòbuls llargs i lents de les orelles un	xic	caigudes. —Tu —diu simplement. Ell s'atura, sobtat i alhora incomprensiu,
a què et penses que és, aquella taula? I amb un dit on s'ha incrustat un	xic	de greix de pernil assenyala cap al fons de tot, a l'altra banda, on al
uns llavis vermells i molsuts, discretament pintats, sota un nas un	xic	arremangat, d'aspecte xafarder i atraient, sobre el qual els ulls, grans
pell, pels seus ulls d'una claror agrisada. Era, Jeroni ho descobria bon	xic	sorprès, un home com els que havia vist al seu voltant quan era noi, i
als baluards de Santa Madrona. Les màscares contemplen un espectacle bon	xic	més brillant, més carnavalesc que el que elles poden oferir. Una columna
parar a este pas". El Narro tenia un amic, vell com ell, i com ell un	xic	atrotinat, però no tan "casca-ràbies". No ho era gens, i més aviat es
migdia quan Jordi arribà a la masia, de retorn del poble. Havia baixat un	xic	inquiet, pensant en el gos, però la masia oferia l'aspecte de sempre.
i rient, fumant la pipa o el pitillo i escopint. Manuel, un	xic	darrera, seguint el cotxe, a peu, gratant-se amb els colzes els costats,
i es passava el pont sobre el desguàs, va ocórrer l'accident. Un	xic	més avall del pont, una regadora vessava al desguàs el sobrant de les
noies anaven en taüts blancs, portades a muscle per treballadors, i un	xic	enrera seguien els dels dos infants, també blancs, portats per infants de
l'altra banda del canal; baixà la petita rampa i s'internà pel camí, un	xic	enfonsat, de cara al riu. A l'esquerra, a l'entrada del camí, hi havia el
sentí que les mans li tremolaven sobre el mànec de l'aixada. Avançà un	xic	més. Caminava amb més lentitud, sense seguretat. Li semblà que l'altre
aixecar el braç. Va aconseguir-ho amb molt d'esforç i, abaixant el cap un	xic	, es posà els dits davant. Llavors s'adonà que no hi veia. Els llums i les
De bon matí arribaven els lents carros de l'horta. Els	xiquets	van a escola. S'escolta la campana veïna de l'església. El
entrebancs, i si pot ésser amb un mecanisme gairebé previst; que tots,	xics	i grans, tinguin el que els pertoca i, sobretot, que ho sàpiguen. És,
amb un mirall vell a sobre. Al centre de l'habitació una taula rodona bon	xic	esfutrassada. A sobre de la taula hi haurà encara resquícies del darrer
A quinze anys guanyava el pa de totes nosaltres. El meu món és molt	xic	; es redueix a les quatre parets d'aquest estatge. Transcorren els anys i
d'aspecte. Sols a l'hivern sento una mica més de fred, a la tardor un	xic	més de tristesa i a la primavera i a l'istiu m'entren unes indefinibles
fins que et sortís un pretendent. Ah, sí! Jo preveig les coses! Eres tan	xica	llavors! Apa, Ernestina!... Ernestina. Però, què vol que me
Als peus de vostès, senyores. [(S'inclina amb exagerada finesa, un	xic	mofeta.)] Rosa. [(Apareixent a la porta de la cuina i
veu defallida i gest displicent.)] Merceneta! I ara! Deuries tenir un	xic	més de seny i compostura. Merceneta! Merceneta. És ell, el
en Víctor. Teníem d'haver-lo cregut més aviat! Rosa. [(Un	xic	picada.)] Per què no el creies tu, llavors? Em fas gràcia! Ara te n'
escoltar converses i repetir-les. Merceneta. En aquesta casa tan	xica	no es pot respirar sense que els altres s'informin. Ernestina.
el mirall un plec de papers.)] Merceneta. [(Per animar un	xic	aquella situació, bromejant.)] Hauràs de menjar cues de pansa.
Rosaura No he dormit: vós tampoc. Golferic Era un	xic	mal dispost. He sortit a l'eixida. Rosaura Heu cantat? [(Ell,
també les venes els raïms millor que hi ha, amb un	xic	de sang al calze, farà de més bon brindar. La grogor

Pàgina 1 (de 175)

50 següents