×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb xicalla |
Freqüència total: 120 |
CTILC1 |
| l'hivern: la matança del porc. Hi conviden amics, parents, veïns, grans i | xicalla | . Beuen "barreja" (vi i anissat), mengen carquinyolis i tasten les | | que fugen de les mans dels menuts cercant, amunt el chor d'aquella | xicalla | del cel que va cantant les bones festes del Senyor i la pau dels homes. | | les calors de l'estiu. Aleshores partiren damunt el fang (homes, dones i | xicalla | ) a través de la pluja calenta i encegadora del matí, però es tombaren, | | (vermell, blau, groc, morat, verd), a l'ombra del qual fa sardana la | xicalla | . Infant que ha fet la creixença massa de pressa, el foraster es barreja | | s'ha fet lluny amb plor i cridòria. Ho ha manifestat després un vol de | xicalla | que ha vingut al Calvari per traure un niu de caderneres que és penjat al | | un flabiol que acaba de fer-se amb una branca de saüquer desmollada. La | xicalla | salta i aplaudeix, i la dona i els dos nois grans somriuen. L'ermita de | | portaven en Boi Delit. Com que altres persones també seguien, sobretot | xicalla | , en Bau no cridà l'atenció dels soldats. Amb el sarró a l'espatlla tenia | | els cants matinals de les joves, el brogit dels homes, els crits de la | xicalla | i els renys de l'àvia enquimerada que vivia amatent a les entremaliadures | | que és un mero d'una arrova! Au, tira fort, que el farem amb arròs! La | xicalla | , per fer enquimerar els petits pescadors, tirava rocs al mar per | | que famílies amb famílies, amics amb amigues, promesos amb promeses, | xicalla | i més xicalla, tots els del poble, hauran anat a ofrenar als Sants | | amb famílies, amics amb amigues, promesos amb promeses, xicalla i més | xicalla | , tots els del poble, hauran anat a ofrenar als Sants Patrons les | | el temps alegrement. Mentre les dones preparaven la minestra i la | xicalla | s'entretenia jugant per la sorra, els homes preparaven les barques | | això sí, però fora de la taula, perquè aquesta era exclusivament per a la | xicalla | . El berenar consistia en una esplèndida i abundosa amanida d'ensiam, | | un escrupoló que semblava haver-se mig encarregat prematurament de la | xicalla | , se n'anà de prop meu on era, i en el seu ball avançà cap a l'infant | | deixat córrer les ploralles i es posà a riure. Aleshores rigué tota la | xicalla | , i el senyor Pocket (que en l'endemig havia tractat d'aixecar-se | | el seu mocador, en contava el com i el què del seu avi, i ensenyava a la | xicalla | la supressió de les dificultats, disparant-los al llit cada vegada que | | per quant tots coneixem casos de nens que es crien al carrer, entre | xicalla | valenciana, i parlen andalús, per exemple, perquè sos pares són | | la gent cregué que la casa ja queia i que havien d'apuntalar-la. Fins la | xicalla | , en sortir d'estudi, cantava: "La casa de los Botines se cae". | | all, alla. Ex.: jove, jovenalla; fadrí, fadrinalla; xic, | xicalla | ; menut, menudalla; pobre, pobrissalla, pobretalla; peix, peixalla. | | popular solia consistir en jocs de cucanya i altres diversions per a la | xicalla | i ball de carrer. Jo recordo que, essent infant, el ball de nit es | | i com que molts dels conductors, a part dels voluntaris i de la | xicalla | que s'hi afegia per gust, com un joc, eren "ximplets" de l'Hospital, que | | Tot l'aspecte sinistre que podien tenir aquestes fogueres, la | xicalla | va convertir-lo en motiu de platxèria, i saltava els focs amb bullícia i | | eren creuats constantment per la gent que anava a l'església, i la | xicalla | els aprofitava per fer-hi tranquil·lament els seus jocs, lliure del | | els qui hom anomenava els "Pecats mortals", que eren l'espantall de la | xicalla | , com si diguéssim l'"home del sac". Aquests "Pecats mortals" eren | | i galiots, uns cent-cincuanta almogàvers amb les seves dones i la | xicalla | , un centenar de cavallers amb en Pere d'Erós al cap i setanta-sis | | i tramussos i tiraven el cap cap arrere, com si anaren a caure de tos. La | xicalla | corria entre cames i li ficava lo cap dins la panxa a qualsevol dels | | casament. ¡Quina processó! Los patos gemecant son escandalós pet, pet; la | xicalla | rebaldint o plorant; les dones xillant-los als majorets quan se ressaguen | | nuvolava. L'home havia reviscolat en unes hores; la xica era un altra; la | xicalla | votava en camissola per mig l'era, sense por de que el mal humor dels | | i cap a fora va arrancar bramant com una vaca. A l'oir el forrellat la | xicalla | va apretar a córrer, mes no deixaven el "sapatero" fastidiós... Se ficà | | la mesa"... La pobra geperudeta estava esparverada. A la porta la | xicalla | ab petrolieres pegant-li voltes al "sapatero, tero, tero". —¡Sinyor, | | tot mig emblanquinat... Aixina el tiraren fora, entregant-lo a la | xicalla | . —¡A ell, xiquets, que és com un oca! —digué el pare pegant- | | llar. És la nit del naiximent del Jesuset. A fora, en el carrer, tota la | xicalleta | del barri passa avalotant; les petrolieres xemequen vibrant i esgarrades | | plena de paciència per a ensenyar a tota aquella revoltosa i avalotadora | xicalla | . Era arxiu de tota classe de cançons, oracions, romançades, auques, | | la "reina". Disfressada i estrafent la veu, la reina demana a la | xicalla | què volen de part dels Reis, i rep llurs encàrrecs. Són diverses les | | espera els Reis a la capella de Pimpí i els explica el comportament de la | xicalla | . Hom fa creure a la mainada que el dia que els Reis els vigilen de més a | | o a la finestra la vigília de Reis. Vol dir que en aquella casa hi ha | xicalla | que espera presents. Per la mida i la forma de les sabates, els Reis | | pedrades És ben viu a Palma de Mallorca el record de les agressions de la | xicalla | de la ciutat a la del barri dels jueus, la vigília de Reis. Colles de | | que en aquest dia surten per primera vegada a la plaça, empaiten la | xicalla | pels carrers. La mainada de Tarragona, aquest dia tira per les escales i | | de paper i en forma d'estrella. Hi havia la festa dels grans i la de la | xicalla | . La primera tenia un sol número: el ball. La segona tenia una pila de | | i amb el gran mocador de seda blanc passat a l'entorn del coll. La | xicalla | dels veïns li cridaven: "Gitano! Esquilagossos!", però jo vaig tardar | | major, la Iglesia ya está plena; el centre de la náu está ocupat per la | gicalla | , armada tota, uns de rames de llorer u olivera, atres de palmes; éstos | | de ròba. El Punt Aplega 'l dimats sant, día esperat ab impacència per la | gicalla | d' escòla, día en que 's tanquen les classes hasta 'l sendemá de la festa | | un feix de canyes en el llom; es repetí açò algúns díes y escarmentada la | gicalla | ya no 's va acostar al abre que teníen per enbruixat, aixina que la | | com se vulla que no volem que 's quede en el tinter cap de costum en la | gicalla | , no sense demanar perdó al modos llegidor, allá va. Dos gics ya | | vespra de Nadal, anomenada nit de Maitines, s' ouen els remors que fa la | gicalla | que, agrupada, va cantant les cansóns de Nadal per a arreplegar l' | | les del caramullet, manprenen el camí del pòble ab gran acompanyament de | gicalla | , que mou alamón de bulla, tots presidits per la donçaina i el tabalet, | | l' Hòrta i Quintanes, acompanyats del donçainer i el tabalet i numerosa | gicalla | , a la casa del feliç posseidor de la curiosa image de San Ròc, de la que | | just mar natalitat parangó pobric poda recaptador sobreposat translúcid | xicalla | Espanyol © Català actual agrupar-se amuntegar àrea avariat bisó | | no pas per mules ni bous, sinó per una munió d'homes i nois, sobretot | xicalla | i minyons de 10 a 20 anys. Aquesta pintoresca | | i una canya a coll, els quals a cops de campana anaven arramadant la | xicalla | per conduir-la a la parròquia, on els ensenyarien la Doctrina. Des del |
|