×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb xicot |
Freqüència total: 3782 |
CTILC1 |
de la immundícia?" "Em banyo i prenc després el sol", va contestar el | xicot | . "I no et fastigueja de capbussar-te en les deixalles?", s'estranyava | de sagetes, recordeu-ho. Guardeu-vos, si podeu, de totes dues. És un | xicot | capriciós i cruel, que es diverteix amb el sofriment de les seves | els temia." "Hi hauria alguna excepció. Perquè aquest sembla un bon | xicot | ", contradeia la senyora Magdalena Blasi. "Sí", concedia Pulcre. | tarda, pel Passeig de la Bonanova, vaig veure un grup de quatre o cinc | xicots | de 9 a 12 anys, comandats per un bordegàs de | , s'atansa a l'escaleta, cap a la qual, sense adonar-se'n, arrossega dos | xicots | que després se les emprenen a cops de colze per recobrar les posicions | , es descorden. Ell s'admira: —Per què no ho fan a les tasses? Un dels | xicots | el fita, es tomba cap a les cabines. —Qui és? —pregunta tot orinant. — | jutges nous els falta experiència. —I als detinguts també —replica el | xicot | —. Molts no s'hi havien trobat mai. No passa com abans, que sempre solien | generació que no sap res dels nostres procediments, de les lleis. Els | xicots | es corden la bragueta i el segon, que fins aleshores havia restat | Decidit, s'encamina a la porta que tanca de cop al seu darrera. Els dos | xicots | , rient, el segueixen mentre un d'ells diu: —Aquestes classes inferiors | peus, divertit, mentre els altres esclafeixen de nou la rialla. —Aquest | xicot | és ximple! Mai no s'ha tractat d'absoldre ni de condemnar ningú! —No? —En | —Ahir ja en va venir un —fa el més jove dels dos individus, un | xicot | amb una barbeta rossa, una mica esclarianada. —Devia ser d'una altra | ser d'una altra secció —improvisa ell. —De datació, va dir —explica el | xicot | . —Sí, és una altra secció. El segon funcionari acaba de llepar una | Fa poc que hi és —l'ajuda el seu company—. Tot just s'ha llicenciat. El | xicot | de la barbeta agafa un fèmur, el sospesa, hi passa la mà com si el | —En principi, cranis dolicocèfals joves. —N'hi ha molts —fa el | xicot | , enganxa una etiqueta al fèmur i el projecta cap a l'altra banda, on cau | pelvis allargades podrien no ser ben bé humanes. —Sou un ignorant —fa el | xicot | —. Que us ho digui ell. La reducció de la pelvis assenyala el començament | el ritme de les frases amb el balanceig d'un peu. No lluny d'ells, dos | xicots | s'han assegut a terra, contra la paret polsosa, perquè el vestíbul no és | i el precedeix corredor enllà, cap una sala d'on en aquell moment surt un | xicot | , el de la veu gruixuda. —Qui és? —pregunta, aturant-se. —Buscava | ell—. No l'has vista, doncs? —No, fa molt de temps —replica el | xicot | —. Però entra, home... —Acabeu d'arribar, no voldria molestar-te; a tu | , no voldria molestar-te; a tu o a la teva família. —Entra —repeteix el | xicot | —. Com més serem, més riurem. Perquè a fe que això és cosa de riure. Ja | una alenada humida, d'indret tancat. —Caldrà queixar-se —decideix el | xicot | . —L'administrador ha tocat el dos —diu ell. —El porc! Sempre fan igual, | fondària. Segons com, el podríem omplir de terra. Sense una paraula, el | xicot | se'n va cap a l'altre extrem d'habitació, on ha amuntegat tot de coses, | —Al costat —assenyala la vella. La muller ja s'hi precipita i, mentre el | xicot | desenrotlla la corda, se la sent remenar tot de coses sorolloses i | més andròmines. Se n'encarrega la noia que, en tornar, li somriu. El | xicot | fa petar un llumí, encén el ble que fa una llum somorta i vacil·lant. | —Què és, què és? —pregunten tots. Només els respon l'esbufec del | xicot | que, amb un darrer esforç, se subjecta al travesser, fa una contracció | amb tot el pit inclinat sobre la fusta. —Què és? —repeteix la vella. El | xicot | es va redreçant, els mira. —Serps —diu. Les dones es fan enrera, la vella | la vella fins i tot es recull les faldilles contra les cames. —Serps! El | xicot | es desplaça de costat cap a la vora del pou, s'arrossega de colzes i | però els altres no s'ho prenen tan alegrement. —Maleïda casa! —mormola el | xicot | . S'alça i diu—: Això és més urgent, però. Cal que anem a buscar terra | els obliga a avançar abans no tingui temps de dir: —Mireu... El vell i el | xicot | reneguen com dos carreters: els rajols de la cuina són deixats l'un al | ni ciment. —Ja ens la podíem haver fet nosaltres, la casa! —exclama el | xicot | —. No ens hauria donat tanta feina. —Jo no m'havia adonat de res —diu la | Jo no m'havia adonat de res —diu la vella. Sense fer-li'n cas, el | xicot | recull la pala i un cabàs mentre els rajols espeteguen i es trenquen sota | dones: —Haureu de venir amb mi, vosaltres! —Ja vindré jo —diu ell. El | xicot | acaba d'empassar-se la seva ira i, més equànimement, pregunta: —Tu? Si has | De vegades se senten dir coses, remors... —M'ho crec —assegura el | xicot | —. Se senten dir i es veuen. És veritat que portem una vida tan de gossos | traginar llurs possessions al barri nou. —Què els passa? —es pregunta el | xicot | . —Potser també tenen un pou a casa seva —bromeja la noia, que sembla | casa —fa ell. —Té sort d'haver-se'n anat, aquest malparit —diu el | xicot | , referint-se a l'administrador. Després comprenen que molts altres | res —diu ell. —Potser es podria aprofitar alguna cosa... —reflexiona el | xicot | —. He vist que a la porta del wàter falta una frontissa. —S'atura, | on puja una petita patrulla de soldats darrera els quals segueixen cinc | xicots | fermats amb una llarga i prima cadena que els empresona els canells. Les | només en lluu dues, i una el soldat primera que comana la guàrdia, un | xicot | llarg i orellut que fuma ajaçat en un dels catres. —Atenció! —diu el | a discreció. —Es tomba—. Caporal, meneu els homes a la dutxa. El | xicot | es quadra amb un cop de talons que provoca una caiguda massiva de sutge, | qualificats, amb estil propi, amb mentalitat independent... Un dels | xicots | més joves que seuen davant les màquines aixeca una mà. —Quantes | porta fosca, hi entafora el nas i crida: —Primera! Immediatament surt un | xicot | llarg com el del cos de guàrdia, només que aquest duu una cinta mètrica | homes. —A l'acte. Uniforme d'estiu? —Evidentment —fa el seu superior. El | xicot | toca el braç del recluta que té més a prop, l'empeny cap a la porta | carregat... —Estàvem discutint les baguetes de la guerrera —s'excusa el | xicot | . —Quines baguetes? —Les del cinturó que subjecta les pistoles. —Els | pistola! —exclama el caporal. —No penso ser sempre soldat —manifesta el | xicot | —. Seguiré els cursets de caporal i abans de sis mesos... —Però això és | tan rarament, són previstos i fins i tot encoratjats. —I de cara al | xicot | , tendrament—: Tindreu les vostres baguetes, soldat. La vostra ambició és | a terra, estirat tan llarg com és. De cua d'ull, ell veu que es tracta del | xicot | de les baguetes. El caporal esguarda els seus superiors amb una mirada | nas ganxut i justicier, es tomba al caporal, ordena: —Que l'afusellin! El | xicot | continua encarcarat, però té els ulls girats cap als homes, com si els | primera tela que torna a la seva posició normal. És un oli on es veu un | xicot | amb els ulls embenats i els canells lligats a l'esquena, dret davant un | llargues. —L'altre també? —pregunta la vella. —Sí. En aquest, el mateix | xicot | o un altre de semblant penja d'una corda molt alta, tibada pel seu pes. | blaus. Entre els uniformats s'observa un moment d'indecisió, però els | xicots | la resolen ràpidament a favor d'ells, els allarguen els entrepans més | però la parella que s'encamina al despatx del vell secardí, on el | xicot | té la precaució d'obrir sense trucar. Dins, se senten exclamacions, el |
|