DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xicot M 3782 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xicot Freqüència total:  3782 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la immundícia?" "Em banyo i prenc després el sol", va contestar el xicot. "I no et fastigueja de capbussar-te en les deixalles?", s'estranyava
de sagetes, recordeu-ho. Guardeu-vos, si podeu, de totes dues. És un xicot capriciós i cruel, que es diverteix amb el sofriment de les seves
els temia." "Hi hauria alguna excepció. Perquè aquest sembla un bon xicot", contradeia la senyora Magdalena Blasi. "Sí", concedia Pulcre.
tarda, pel Passeig de la Bonanova, vaig veure un grup de quatre o cinc xicots de 9 a 12 anys, comandats per un bordegàs de
, s'atansa a l'escaleta, cap a la qual, sense adonar-se'n, arrossega dos xicots que després se les emprenen a cops de colze per recobrar les posicions
, es descorden. Ell s'admira: —Per què no ho fan a les tasses? Un dels xicots el fita, es tomba cap a les cabines. —Qui és? —pregunta tot orinant. —
jutges nous els falta experiència. —I als detinguts també —replica el xicot—. Molts no s'hi havien trobat mai. No passa com abans, que sempre solien
generació que no sap res dels nostres procediments, de les lleis. Els xicots es corden la bragueta i el segon, que fins aleshores havia restat
Decidit, s'encamina a la porta que tanca de cop al seu darrera. Els dos xicots, rient, el segueixen mentre un d'ells diu: —Aquestes classes inferiors
peus, divertit, mentre els altres esclafeixen de nou la rialla. —Aquest xicot és ximple! Mai no s'ha tractat d'absoldre ni de condemnar ningú! —No? —En
—Ahir ja en va venir un —fa el més jove dels dos individus, un xicot amb una barbeta rossa, una mica esclarianada. —Devia ser d'una altra
ser d'una altra secció —improvisa ell. —De datació, va dir —explica el xicot. —Sí, és una altra secció. El segon funcionari acaba de llepar una
Fa poc que hi és —l'ajuda el seu company—. Tot just s'ha llicenciat. El xicot de la barbeta agafa un fèmur, el sospesa, hi passa la mà com si el
—En principi, cranis dolicocèfals joves. —N'hi ha molts —fa el xicot, enganxa una etiqueta al fèmur i el projecta cap a l'altra banda, on cau
pelvis allargades podrien no ser ben bé humanes. —Sou un ignorant —fa el xicot—. Que us ho digui ell. La reducció de la pelvis assenyala el començament
el ritme de les frases amb el balanceig d'un peu. No lluny d'ells, dos xicots s'han assegut a terra, contra la paret polsosa, perquè el vestíbul no és
i el precedeix corredor enllà, cap una sala d'on en aquell moment surt un xicot, el de la veu gruixuda. —Qui és? —pregunta, aturant-se. —Buscava
ell—. No l'has vista, doncs? —No, fa molt de temps —replica el xicot—. Però entra, home... —Acabeu d'arribar, no voldria molestar-te; a tu
, no voldria molestar-te; a tu o a la teva família. —Entra —repeteix el xicot—. Com més serem, més riurem. Perquè a fe que això és cosa de riure. Ja
una alenada humida, d'indret tancat. —Caldrà queixar-se —decideix el xicot. —L'administrador ha tocat el dos —diu ell. —El porc! Sempre fan igual,
fondària. Segons com, el podríem omplir de terra. Sense una paraula, el xicot se'n va cap a l'altre extrem d'habitació, on ha amuntegat tot de coses,
—Al costat —assenyala la vella. La muller ja s'hi precipita i, mentre el xicot desenrotlla la corda, se la sent remenar tot de coses sorolloses i
més andròmines. Se n'encarrega la noia que, en tornar, li somriu. El xicot fa petar un llumí, encén el ble que fa una llum somorta i vacil·lant.
—Què és, què és? —pregunten tots. Només els respon l'esbufec del xicot que, amb un darrer esforç, se subjecta al travesser, fa una contracció
amb tot el pit inclinat sobre la fusta. —Què és? —repeteix la vella. El xicot es va redreçant, els mira. —Serps —diu. Les dones es fan enrera, la vella
la vella fins i tot es recull les faldilles contra les cames. —Serps! El xicot es desplaça de costat cap a la vora del pou, s'arrossega de colzes i
però els altres no s'ho prenen tan alegrement. —Maleïda casa! —mormola el xicot. S'alça i diu—: Això és més urgent, però. Cal que anem a buscar terra
els obliga a avançar abans no tingui temps de dir: —Mireu... El vell i el xicot reneguen com dos carreters: els rajols de la cuina són deixats l'un al
ni ciment. —Ja ens la podíem haver fet nosaltres, la casa! —exclama el xicot—. No ens hauria donat tanta feina. —Jo no m'havia adonat de res —diu la
Jo no m'havia adonat de res —diu la vella. Sense fer-li'n cas, el xicot recull la pala i un cabàs mentre els rajols espeteguen i es trenquen sota
dones: —Haureu de venir amb mi, vosaltres! —Ja vindré jo —diu ell. El xicot acaba d'empassar-se la seva ira i, més equànimement, pregunta: —Tu? Si has
De vegades se senten dir coses, remors... —M'ho crec —assegura el xicot—. Se senten dir i es veuen. És veritat que portem una vida tan de gossos
traginar llurs possessions al barri nou. —Què els passa? —es pregunta el xicot. —Potser també tenen un pou a casa seva —bromeja la noia, que sembla
casa —fa ell. —Té sort d'haver-se'n anat, aquest malparit —diu el xicot, referint-se a l'administrador. Després comprenen que molts altres
res —diu ell. —Potser es podria aprofitar alguna cosa... —reflexiona el xicot—. He vist que a la porta del wàter falta una frontissa. —S'atura,
on puja una petita patrulla de soldats darrera els quals segueixen cinc xicots fermats amb una llarga i prima cadena que els empresona els canells. Les
només en lluu dues, i una el soldat primera que comana la guàrdia, un xicot llarg i orellut que fuma ajaçat en un dels catres. —Atenció! —diu el
a discreció. —Es tomba—. Caporal, meneu els homes a la dutxa. El xicot es quadra amb un cop de talons que provoca una caiguda massiva de sutge,
qualificats, amb estil propi, amb mentalitat independent... Un dels xicots més joves que seuen davant les màquines aixeca una mà. —Quantes
porta fosca, hi entafora el nas i crida: —Primera! Immediatament surt un xicot llarg com el del cos de guàrdia, només que aquest duu una cinta mètrica
homes. —A l'acte. Uniforme d'estiu? —Evidentment —fa el seu superior. El xicot toca el braç del recluta que té més a prop, l'empeny cap a la porta
carregat... —Estàvem discutint les baguetes de la guerrera —s'excusa el xicot. —Quines baguetes? —Les del cinturó que subjecta les pistoles. —Els
pistola! —exclama el caporal. —No penso ser sempre soldat —manifesta el xicot—. Seguiré els cursets de caporal i abans de sis mesos... —Però això és
tan rarament, són previstos i fins i tot encoratjats. —I de cara al xicot, tendrament—: Tindreu les vostres baguetes, soldat. La vostra ambició és
a terra, estirat tan llarg com és. De cua d'ull, ell veu que es tracta del xicot de les baguetes. El caporal esguarda els seus superiors amb una mirada
nas ganxut i justicier, es tomba al caporal, ordena: —Que l'afusellin! El xicot continua encarcarat, però té els ulls girats cap als homes, com si els
primera tela que torna a la seva posició normal. És un oli on es veu un xicot amb els ulls embenats i els canells lligats a l'esquena, dret davant un
llargues. —L'altre també? —pregunta la vella. —Sí. En aquest, el mateix xicot o un altre de semblant penja d'una corda molt alta, tibada pel seu pes.
blaus. Entre els uniformats s'observa un moment d'indecisió, però els xicots la resolen ràpidament a favor d'ells, els allarguen els entrepans més
però la parella que s'encamina al despatx del vell secardí, on el xicot té la precaució d'obrir sense trucar. Dins, se senten exclamacions, el

  Pàgina 1 (de 76) 50 següents »