DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
xim-xim I 5 oc.
xim-xim M 48 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xim-xim Freqüència total:  53 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en una cadira baixa, a l'aguait d'un altre bàtec o ni que fos un suau xim-xim. Eros Apunta i toca. Amb els ulls no li veieu l'arc, el veieu amb
país que l'esport sanitós, òptim, de considerar-se sempre ofesos. Xim-xim, pluja, xàfec, tempesta, devessall de "cartes al Director". Un greu
pluja i el parc era buit de senyores i jo duia un diari i si plovia només xim-xim, posava el diari estès damunt del banc i m'asseia amb el paraigua obert i
de les velletes que van a murmurar-li les oracions, i deu sentir el xim-xim de les bandes de música que surten del portal mateix de l'església per
don Teodor, una braçada de llorer, enmig de discursos capciosos, xim-xims de xarangues i ingenus aplaudiments de la ciutadania. Hi ha una foto
de coll abans que la fosca ens atrapi. Són les deu del matí. Sota el fred xim-xim que escupen les bromes, la terra té un esborronament de pell de gallina.
a peu. De bracet pel moll desert, tots lents i cenyits, sense galibar el xim-xim glaçat que ens mullava, encetàrem les cordials confidències. —Bé, bé;
en sortir de les Catacumbes de Sant Calixte, un matí plujós i trist, el xim-xim del qual convidava cordialment a les confidències. La pelegrina, qui era
Sóc una mena d'ésser tendre, badoc i infantil. Plovisqueja. Fa la xim-xim. Sobre els camps hi ha una gasa de vapor d'aigua molt tènue. Les
sobretot veure caure l'aigua menuda, la que sembla caure distretament —el xim-xim que no obliga a la reclusió. Aquesta classe de pluja —que és rara en el
temps el deu fer posar nerviós. Ni sol ni pluja, només aquesta mica de xim-xim. Els dies de sol no fa mai això... posa la trompa damunt la reixa com un
aquests noms, amics! Hem de tornar a parlar d'aquests llibres! Contra el xim-xim d'aquestes marxes mentideres, hem d'alçar els crits d'angoixa dels
fer la viu-viu; rau-rau, nyeu-nyeu, ning-ning, nyic-nyic, piu-piu, xim-xim, xiu-xiu (d'on xiuxiuejar, Cp. disbauxa), gloc-gloc,
la /bruine\, els bascos el /siri-miri\ i nosaltres el xim-xim, o sia el plovisqueig. Aquesta és la bona. Si hom pogués encarregar una
màxim de presència. Si plou massa, calla. L'ideal del rossinyol és el xim-xim. La humitat que l'envolta dóna a la seva gorja la qualitat més densa i
I com que novament van tornar a sorgir mots estereotipats i xim-xims per a unir la clientela que fes eco als polítics centralistes, /La
la indústria, del comerç, etc., etc., no es lliuren a les faramalles i al xim-xim, ja de per si sempre fora de lloc i, per tant, avui, més fora de lloc
de tota la contornada, en déu ó dotse músichs de bombo, platillos, chim-chim en campanetes, serpentons, redoblant y altres instruments, qu' han passat
per a apropiarles al seu Esbart Dançaire. * * * [3, 4] Xim-xim Aquí tenim uns senyors que van posar comerç de democràcia, llivertat,
talent o habilitat, y aborrint sobre tot l'esperit de desordre o de xim-xim, que en deya ell. En quant a lo purament intelectual, obrava de modo
de l'espant, poder públic, amb ninots fets a trossos. Xim-xim. Tens dues filles, sangonera. Voldríeu encara més?
ki-ki-ri-ki. Aprofitarém algo de lo suscrit per Escolanet, Nas de kiosco, Xim Xim, P. B. Vilafranca de Reus, Va-hi-tot, Morena blanca y Bullit. Ciutadants,
tersa una abrassada per dí que so' carinyós. Xim-Xim. * * * [8] Targeta Albert N. Roca. Morella. Formar ab
suscritors hiaurá rebaixa. Els bombos apart, serán mes cars y si son en chim chim, y á dos mans costarán un ull de la cara. S' ha de pagar el anunsi ó bombo
silenci admirat i respectuós. De les profunditats ascendiren uns feridors xim-xims dels platerets de la música, com si els pujàs un àngel jocund i
ploreu, ploreu...—. La randa més fina que ja no n'hi ha. I el Pare Xim Xim que seria l'Avi Sant de presset i brocat o el meu avi matern embrusat,
el portaló i se'n va.)] El Sereno Alabat siga Déu! Les dues i xim-xim! [(Se'n va repetint les hores un tros lluny. Les veïnes obren les
! Som-hi! —Som-hi, que ja hi som tots! Cop de bombo, xim-xim dels platerets, i l'orquestra que arrenca amb una peça que vol semblar un
Ah, Nani Valls, arrenca de fagot i timbales! Guarneix i subratlla amb xim-xim condigne la magnificència del gran monarca, la pompa d'un jorn apoteòtic.
no ballaria pas. El timbal fa "pam-pam, pam-pam". Els platerets fan "xim-xim, xim-xim". La trompeta fa "tararí-tararí, tararí-tararí". El violí fa
pas. El timbal fa "pam-pam, pam-pam". Els platerets fan "xim-xim, xim-xim". La trompeta fa "tararí-tararí, tararí-tararí". El violí fa
i el cor li fes trip-trap, i els peus xip-xap, sota el xim-xim d'un crític futurista; qui fes els versos tan barrim-barram
només vol les fotos i l'adreça, Lònia maca. Si només és un embolic de ximxim no sé per què t'hi escarrasses tant. —M'agrada la feina ben feta. —Vostè
de primera fila, donaven tota mena d'endrapància i feien molt de xim-xim. Vaig tenir una flaca i hi vaig anar a treure el nas. A l'estand central,
facis cas... Són les vuit del vespre, és plena nit, plovisqueja, sento el xim-xim que cau sobre la tenda de campanya i em pregunto com puc arribar a ser
per a tots els cossos d'infanteria de l'exèrcit, t'escric i sento el xim-xim de les gotes sobre la tela, mentre el Casares dorm. És una mica estúpid,
de donya Marianna. Eixí al jardí. La pluja era tan fina que no arribava a xim-xim i tot i ser a finals de novembre, no feia pas fred. A don Rafel li
satisfet. Però la ciutat anava fent, pedra sobre pedra, humides pel xim-xim i la boira que convertien aquell en el desembre més plujós del segle.
aixafant com una llosa. Per fer-ho més difícil, tornava a ploure; aquell xim-xim que et deixa la roba feta un fàstic i que t'esfilagarsa la perruca. I
Només abandonà el jardí quan la pluja fina, tan sols una remor de xim-xim constant, l'en va treure. Fins que no va baixar a les quatre en punt, don
em llevo, efectivament, els carrers són ben molls i va fent encara la xim-xim. Amb el metro fins a la parada de l'Hospital Clínic. Té, ara plou
llicenciades que revalidessin els títols per tal d'incloure-hi tot aquest xim-xim seu. Reconec que no envejo a Didi aquestes manies —tot va a gustos—. ¿No
xàfec i el setè diluvi. Avui, però, els homes han sortit a mar: només un xim-xim menut, com de pluja de pastor. I a migdia ha escampat del tot. Jo adobava
juliol, és clar que sí, tan escarransit com sempre, fins a la fi del món, xim-xim, xim-xim, endavant la musiqueta de sempre, i l'endemà a la penca,
clar que sí, tan escarransit com sempre, fins a la fi del món, xim-xim, xim-xim, endavant la musiqueta de sempre, i l'endemà a la penca, tornem-hi,
de percussió (només al final de l'obra se senten uns copets de cròtals o xim-xim) dóna un timbre particular a l'orquestra. L'arpa, un instrument d'origen
cargols que tibaven més o menys la pell. Els platerets, el triangle i el xim-xim, només tenen en comú el seu so metàl·lic indeterminat. Els
, jo: si no tinc amor, no sóc res més que el ressò d'una campana o el xim-xim d'uns platerets. Puc ben tenir el do de la predicació, i conèixer tot
al George Street. Va constatar de seguit que el xim-xim i l'humor anglès no eren cap tòpic. Acabava de pujar en un taxi davant de
del doctor, la reproducció d'un Modigliani ple de grocs. A fora, el xim-xim d'una pluja primaveral. —Vinga, què et passa? L'Adrià va alçar una mà per

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »