Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la seva tan indocumentada, incoherent, embussada, embullada, dispersa i	ximple	peroració, es va quedar de seguida tan assossegat i quiet com la gallina
tant, que gairebé se li desencaixaven les barres. Nyx "Que és una	ximple	?", va preguntar la senyora Magdalena Blasi. "Anava a fer un bisbe,
feia d'apuntador, vinga fullejar. "Ai ai. No trobo enlloc el que aquests	ximples	trinen. Pst, pst", tractava d'avisar-los. Però ells ja
del teatre on actuava el Cor de l'Esperança. "Ara resultarà que aquests	ximples	, amb més o menys propietat, s'entenen." "Ja que m'és temps de morir,
"Un altre castellà", encetava a engrescar-se la Ignasieta. "	Ximple	", va tallar en sec la meva àvia. "I aquest instrument?" "La siringa"
teló ja abaixat, lloca censurada, per damunt de bàndols, la Ignasieta. "	Ximple	!", la va renyar, sense ni escoltar-la, per un benèvol costum, la meva
"Dispensi, senyor Salom, però vostè, respectes a part, em dringa a	ximple	", arrufava el nas, com el qui ensuma un munt d'escombraries, des de la
. Al cap i a la fi —parodiem el poeta hispanoamericà—, ¿qui que és no és	ximple	? A estones, si més no. I la resta és literatura. Si un percentatge
no se li havia acudit això abans? La pregunta té un lleu aire	ximple	: no ho és gens. Sens dubte, en la confecció dels mobles dels nostres dies
presumptament en estat de naturalesa no serien uns hipòcrites o uns	ximples	. El lector d'un diari dels nostres dies, que rep notícies d'Angola, de
mentre els altres esclafeixen de nou la rialla. —Aquest xicot és	ximple	! Mai no s'ha tractat d'absoldre ni de condemnar ningú! —No? —En absolut.
en una mena de queixa pàl·lida que no s'interromp ni quan diu: —Són	ximples	. I nosaltres també. —Subjecta el braç de l'home, acaba d'asserenar-se—.
sota els dits, els colzes repenjats a les cuixes replegades. —És	ximple	—mormola ell, però no prou baix, car la noia que acompanya l'home dels
dels bigotis sembla haver-lo sentit, li adreça una ullada encuriosida—.	Ximple	—repeteix ell, mudament, però dibuixant la paraula amb tots els llavis,
mudament, però dibuixant la paraula amb tots els llavis, desafiador—.	Ximple	. La noia diu uns mots a l'individu i, sense esperar resposta, el deixa i
—diu ell. —M'havia semblat... —comença la noia. —Perquè he dit que era	ximple	? —la talla. —Sí. —És que ho és. No té solta, per exemple
—aclareix ella— i es pensa que se'n sortirà bastint tot de teories	ximples	. Oi, pare? Què hi dius? L'home passeja els ulls de l'un a l'altre
aleshores es gira. —Bé és prou pacífic —comenta—. Fins semblava una mica	ximplet	. —De vegades s'hi queden, així, després de dormir. —Els de quinze
en quantitat, tot i el risc que sempre suposa una falsificació... Som	ximples	! —exclama aleshores—. Una cosa tan essencial, protegir les nostres dones
mi eren naturalment una novetat. "Ha ha ha! Que bonic!" anava dient la	ximpleta	. I tant! I tant bonic! Caín. [(A l'àngel.)] Avui li
del parlar amb l'ajut de Jahvè. I eren més que suficients. Però, aquest	ximple	, vinga introduir mots nous i vinga complicar el llenguatge. Després
[(Eva es mira Adam tot brandant el cap com volent dir: se'ns torna	ximple	.)] Eva. [(Alçant-se i començant a recollir les
Tan bonic que és! Abel. ¿Em vols engelosir amb un àngel,	ximpleta	? Adam. Apa, som-hi. Poseu-vos bé. ¿Com ho farem, això
[(A Amèlia, que el mira estranyada.)] No et creguis que sóc	ximple	o bé que he begut massa. Comprens? Allà la tocaven a l'hora d'anar a
veure que he ventat una guitza a tot el meu orgull, que he deixat de ser	ximple	per a tornar-me una dona de debò. /Amèlia\ Tu sabràs el que
no valen res. Som dona, tinc cor de dona i dic el que sento, com una	ximpleta	. D'aquesta manera", seguia el crític, "en N'Aina Cohen el talent
el talent s'agermana amb la modèstia". D'això feia dotze anys i "la	ximpleta	", que cantava per ella mateixa, marejava tothom amb el seu volum de
no valen res: sóc dona, tenc cor de dona i dic el que sent com una	ximpleta	. El disc s'havia publicat ja cinc vegades als periòdics, però encara
ho proclamaven obertament, però Aina Cohen ho veia perquè era molt menys	ximple	del que semblava i pressentia que havia d'arribar el moment en què sols
pogut endevinar la delectació morbosa que suposaven aquests versos tan	ximples	, segurament l'horror l'hauria fet emmudir, i tot el cos de redacció se
pas en Pepe amb aqueix temps. Rosa. No ha de venir,	ximple	, més que ximple! Que el coneixes poc! [(En Víctor torna a entrar,
amb aqueix temps. Rosa. No ha de venir, ximple, més que	ximple	! Que el coneixes poc! [(En Víctor torna a entrar, dirigint-se a la seva
Pepe, sí; a l'Ernestina... tan de bo m'equivoqués! Ni que fossin	ximples	, mare! Rosa. Què vols dir? Júlia. Ara s'allunya d'ella
és pas curt de gambals, vostè! Rosa. [(Satisfeta.)] Gota,	ximplet	. N'hi ha un tip d'aqueix Pepe! Júlia.
Ja n'he tingut força, de seny! Dispensi, Pepe; li dec semblar una	ximpleta	; tan aviat ric com ploro. [(Aixecant-se.)] Cridaré a l'Ernestina.
aparadors. I l'aparador de les nines a la casa dels hules. Uns quants	ximples	em van començar a dir coses per molestar-me i un de molt gitano es va
quatre borratxes com la Mado i la Kity, la que ara va amb aquest	ximple	de l'oculista Bonsoms. Res: unes raspes que encara tenen el tuf del
per la mena d'amistats que tens. —Escolta Guillem: saps que ets un	ximple	? —Ja ho sabia; però mira ara parlem francament, però parlem com parlen
. En aquest món qui mal no fa mal no pensa... —Veus, veus, com ets un	ximple	? ¿Veus com amb tu no es pot discutir? —És clar, té raó en Lloberola;
han d'ésser, sinó meus, els quatre "quartos" que li queden? I aquest	ximple	ara estarà sopant, pensant que ha fet una gran cosa. Ha anat a confessar
ha fet una gran cosa. Ha anat a confessar el senyor marquès. No, aquest	ximple	és més viu que el meu pare; ja sap el que es fa... Dormiran tranquils
i estrafolari. ¿Quina mena de relacions pot tenir Guillem amb aquest	ximple	? És que Guillem és capaç de guanyar algun diner, de col·laborar en alguna
coses que el Baró no sospitava. Va pensar que el seu marit s'havia tornat	ximple	, cosa que, ben mirat, per a ella, es pot dir que ja ho era abans.
somriure sense dir mitja paraula, amb uns ullets que comentaven: "Aquest	ximple	del carrer de Demòstenes no sap el que es diu; vol fer el "terrible", i,
com hi he renunciat jo. No me les vull donar de sant; he fet tant el	ximple	com tu. A casa meva he vist les coses més desagradables i més infamants
solvent? Teodora és una snob, pobra Teodora, i què sap ella? ¿I aquell	ximple	del professor Pinós, i aquesta imbècil de Casulleres? Tu et deus pensar
Aquell Marquès de Sitjar, Déu l'hagi perdonat, era un pobre home, era un	ximple	, si vols, però era un senyor; ah, sí, sí, un senyor com potser ja
presó. Què vols, Conxa, sóc una romàntica i una sentimental, sóc una mica	ximple	. Al cap i a la fi, si se l'haguessin venut a un antiquari els hauria
tocatabals de sempre. —Casar-me, jo? —respon: —et penses que sóc tan	ximple	per a mantenir una dona sense fer res, i que tard o d'hora et posi
á casa! —Mellor qu' á casa! Deu me perdó! Anéu á dir disbarats á una altra	ximpla	qu' us escolti. Potser lo dia que plorés, perque no 'ls amohinés l'

Pàgina 1 (de 26)

50 següents