DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ximple AI 1186 oc.
ximple F 6 oc.
ximple M 35 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ximple Freqüència total:  1227 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la seva tan indocumentada, incoherent, embussada, embullada, dispersa i ximple peroració, es va quedar de seguida tan assossegat i quiet com la gallina
tant, que gairebé se li desencaixaven les barres. Nyx "Que és una ximple?", va preguntar la senyora Magdalena Blasi. "Anava a fer un bisbe,
feia d'apuntador, vinga fullejar. "Ai ai. No trobo enlloc el que aquests ximples trinen. Pst, pst", tractava d'avisar-los. Però ells ja estaven
del teatre on actuava el Cor de l'Esperança. "Ara resultarà que aquests ximples, amb més o menys propietat, s'entenen." "Ja que m'és temps de morir,
"Un altre castellà", encetava a engrescar-se la Ignasieta. "Ximple", va tallar en sec la meva àvia. "I aquest instrument?" "La siringa"
teló ja abaixat, lloca censurada, per damunt de bàndols. la Ignasieta. "Ximple!", la va renyar, sense ni escoltar-la, per un benèvol costum, la meva
"Dispensi, senyor Salom, però vostè, respectes a part, em dringa a ximple", arrufava el nas, com el qui ensuma un munt d'escombraries, des de la
. Al cap i a la fi —parodiem el poeta hispanoamericà—, ¿qui que és no és ximple? A estones, si més no. I la resta és literatura. Si un percentatge
no se li havia acudit això abans? La pregunta té un lleu aire ximple: no ho és gens. Sens dubte, en la confecció dels mobles dels nostres dies
presumptament en estat de naturalesa no serien uns hipòcrites o uns ximples. El lector d'un diari dels nostres dies, que rep notícies d'Angola, de
mentre els altres esclafeixen de nou la rialla. —Aquest xicot és ximple! Mai no s'ha tractat d'absoldre ni de condemnar ningú! —No? —En absolut.
en una mena de queixa pàl·lida que no s'interromp ni quan diu: —Són ximples. I nosaltres també. —Subjecta el braç de l'home, acaba d'asserenar-se—.
sota els dits, els colzes repenjats a les cuixes replegades. —És ximple —mormola ell, però no prou baix, car la noia que acompanya l'home dels
dels bigotis sembla haver-lo sentit, li adreça una ullada encuriosida—. Ximple —repeteix ell, mudament, però dibuixant la paraula amb tots els llavis,
mudament, però dibuixant la paraula amb tots els llavis, desafiador—. Ximple. La noia diu uns mots a l'individu i, sense esperar resposta, el deixa i
—diu ell. —M'havia semblat... —comença la noia. —Perquè he dit que era ximple? —la talla. —Sí. —És que ho és. No té solta, per exemple
—aclareix ella— i es pensa que se'n sortirà bastint tot de teories ximples. Oi, pare? Què hi dius? L'home passeja els ulls de l'un a l'altre
aleshores es gira. —Bé és prou pacífic —comenta—. Fins semblava una mica ximplet. —De vegades s'hi queden, així, després de dormir. —Els de quinze
en quantitat, tot i el risc que sempre suposa una falsificació... Som ximples! —exclama aleshores—. Una cosa tan essencial, protegir les nostres dones
mi eren naturalment una novetat. "Ha ha ha! Que bonic!" anava dient la ximpleta. I tant! I tant bonic! Caín. [(A l'àngel.)] Avui li
del parlar amb l'ajut de Jahvè. I eren més que suficients. Però, aquest ximple, vinga introduir mots nous i vinga complicar el llenguatge. Després
[(Eva es mira Adam tot brandant el cap com volent dir: se'ns torna ximple.)] Eva. [(Alçant-se i començant a recollir les
Tan bonic que és! Abel. ¿Em vols engelosir amb un àngel, ximpleta? Adam. Apa, som-hi. Poseu-vos bé. ¿Com ho farem, això
[(A Amèlia, que el mira estranyada.)] No et creguis que sóc ximple o bé que he begut massa. Comprens? Allà la tocaven a l'hora d'anar a
veure que he ventat una guitza a tot el meu orgull, que he deixat de ser ximple per a tornar-me una dona de debò. /Amèlia\ Tu sabràs el que
no valen res. Som dona, tinc cor de dona i dic el que sento, com una ximpleta. D'aquesta manera", seguia el crític, "en N'Aina Cohen el talent
el talent s'agermana amb la modèstia". D'això feia dotze anys i "la ximpleta", que cantava per ella mateixa, marejava tothom amb el seu volum de
no valen res: sóc dona, tenc cor de dona i dic el que sent com una ximpleta. El disc s'havia publicat ja cinc vegades als periòdics, però encara
ho proclamaven obertament, però Aina Cohen ho veia perquè era molt menys ximple del que semblava i pressentia que havia d'arribar el moment en què sols
pogut endevinar la delectació morbosa que suposaven aquests versos tan ximples, segurament l'horror l'hauria fet emmudir, i tot el cos de redacció se
pas en Pepe amb aqueix temps. Rosa. No ha de venir, ximple, més que ximple! Que el coneixes poc! [(En Víctor torna a entrar,
amb aqueix temps. Rosa. No ha de venir, ximple, més que ximple! Que el coneixes poc! [(En Víctor torna a entrar, dirigint-se a la seva
Pepe, sí; a l'Ernestina... tan de bo m'equivoqués! Ni que fossin ximples, mare! Rosa. Què vols dir? Júlia. Ara s'allunya d'ella
és pas curt de gambals, vostè! Rosa. [(Satisfeta.)] Gota, ximplet. N'hi ha un tip d'aqueix Pepe! Júlia.
Ja n'he tingut força, de seny! Dispensi, Pepe; li dec semblar una ximpleta; tan aviat ric com ploro. [(Aixecant-se.)] Cridaré a l'Ernestina.
aparadors. I l'aparador de les nines a la casa dels hules. Uns quants ximples em van començar a dir coses per molestar-me i un de molt gitano es va
quatre borratxes com la Mado i la Kity, la que ara va amb aquest ximple de l'oculista Bonsoms. Res: unes raspes que encara tenen el tuf del
per la mena d'amistats que tens. —Escolta Guillem: saps que ets un ximple? —Ja ho sabia; però mira ara parlem francament, però parlem com parlen
. En aquest món qui mal no fa mal no pensa... —Veus, veus, com ets un ximple? ¿Veus com amb tu no es pot discutir? —És clar, té raó en Lloberola;
han d'ésser, sinó meus, els quatre "quartos" que li queden? I aquest ximple ara estarà sopant, pensant que ha fet una gran cosa. Ha anat a confessar
ha fet una gran cosa. Ha anat a confessar el senyor marquès. No, aquest ximple és més viu que el meu pare; ja sap el que es fa... Dormiran tranquils
i estrafolari. ¿Quina mena de relacions pot tenir Guillem amb aquest ximple? És que Guillem és capaç de guanyar algun diner, de col·laborar en alguna
coses que el Baró no sospitava. Va pensar que el seu marit s'havia tornat ximple, cosa que, ben mirat, per a ella, es pot dir que ja ho era abans.
somriure sense dir mitja paraula, amb uns ullets que comentaven: "Aquest ximple del carrer de Demòstenes no sap el que es diu; vol fer el "terrible", i,
com hi he renunciat jo. No me les vull donar de sant; he fet tant el ximple com tu. A casa meva he vist les coses més desagradables i més infamants
solvent? Teodora és una snob, pobra Teodora, i què sap ella? ¿I aquell ximple del professor Pinós, i aquesta imbècil de Casulleres? Tu et deus pensar
Aquell Marquès de Sitjar, Déu l'hagi perdonat, era un pobre home, era un ximple, si vols, però era un senyor; ah, sí, sí, un senyor com potser ja
presó. Què vols, Conxa, sóc una romàntica i una sentimental, sóc una mica ximple. Al cap i a la fi, si se l'haguessin venut a un antiquari els hauria
tocatabals de sempre. —Casar-me, jo? —respon: —et penses que sóc tan ximple per a mantenir una dona sense fer res, i que tard o d'hora et posi
á casa! —Mellor qu' á casa! Deu me perdó! Anéu á dir disbarats á una altra ximpla qu' us escolti. Potser lo dia que plorés, perque no 'ls amohinés l'

  Pàgina 1 (de 25) 50 següents »