×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ximpleria |
Freqüència total: 541 |
CTILC1 |
mentre ell se'n reia. La mare tornava a increpar: —Déu meu, quanta | ximpleria | ! Me'n vaig per no veure-ho. I se n'anava. Aquells dies, però, | sense cap preocupació ni amor a res, d'un home que s'ocupa només de | ximpleries | i se'n va amb la primera perduda que se li presenta al davant? Quina | de perdonar-nos això: les nostres bestieses, la respectiva | ximpleria | . Els uns als altres. De fet, quan el filòsof deia "sottises", | deia "sottises", volia dir exactament "sottises": | ximpleries | , bestieses, bajanades, beneitures —en les accepcions més banals i més | la persona que ens l'ha propinada. I això és el mal. Si li "perdonem" la | ximpleria | —l'ofensa que amb la ximpleria ens infligeix—, ja no resulta tan senzill, | . I això és el mal. Si li "perdonem" la ximpleria —l'ofensa que amb la | ximpleria | ens infligeix—, ja no resulta tan senzill, en canvi, reprimir el nostre | amb una lleialtat habitual, a reconèixer que ell comet o profereix " | ximpleries | "? No diré que alguna vegada, per excepció, i aclaparats per l'evidència, | de la bestiesa aliena— que ara és la nostra actitud, la nostra | ximpleria | , allò que desperta el menyspreu del proïsme. I si desdenyar un altre | que s'escriguin plagis de coses sensates que no que s'escriguin | ximpleries | originals. Serà millor que el públic llegeixi repeticions profitoses, en | els versos bons, és clar, per a consagrar per segles i segles qualsevol | ximpleria | evident sota un pompós aspecte de veritat inapel·lable. Unes quantes | anava a vestir-la. Avui la indumentària de les nostres elegants és d'una | ximpleria | inconcebible, però antany era molt diferent. Es pot dir que els vestits | vol entrar sembla que em toca d'agafar un to de | ximpleria | lírica. Però vull la faula verídica, i la noia, si no | vegi guarint-te? Ernestina. [(Severament.)] No diguis | ximpleries | , Merceneta! Merceneta. Tra-la-la-ra, tra-lar-la-la-la... [(Es | tanmateix. Júlia. I tu molt orgullosa i romàntica. Vés fent | ximpleries | i no t'espavilis... Ernestina. Sí, Júlia, sí; no t'espantis; és | mi, no fem més l'animal, perquè jo no crec en miracles... ni en les teves | ximpleries | ... Mentre els germans estaven en aquest diàleg, el canonge Claramunt féu | així... —Perdona'm que t'ho digui Conxa, però em sembla que fas una gran | ximpleria | ... —Que el coneixes?... —No, no, ja t'he dit que no el conec | en la meva superioritat. Estic a punt per a totes les atzagaiades i | ximpleries | en forma de genialitats. Tanmateix, el dolor d'una ment desemparada i | com el maliciós, sofreix ell mateix, de vegades horriblement, fins a la | ximpleria | , l'estupidesa o la mort. Si jo aleshores hagués comprès tot això! Un | per a mi un turment si em veia privat de la presència d'ella. Aquesta | ximpleria | poètica em valgué les més violentes censures del meu oncle advocat i | Aquest ens odiava. Patia. Perdia progressivament el control. Arribà a fer | ximpleries | , nicieses i criaturades pròpies d'un adolescent enamorat. Ara l'home | mai més." Una veu d'home, dura, severament amistosa: "Mai més cap | ximpleria | d'aquestes, eh!" M'estreny fortament el cos fins a fer-me mal, damunt l' | estat d'ànim ja no em feia cap il·lusió visitar Mistral. Em semblava una | ximpleria | . Però ja era tard. La serventa ja venia a obrir. ¡Oh, com desitjava que el | dels seus dos fills i tan ponderat en tot, hagués fet aquella mena de | ximpleria | , com si s'hagués begut l'enteniment. El que va passar després demostra | —Jo, un personatge?... Tu et fots de mi. Anem a sopar i deixa't de | ximpleries | . Vagaregem pels barris alts, els carrers estrets, sòrdids de sota el | coses segons la necessitat. Gastar forces quan te les pots estalviar és | ximpleria | . Fixa't que, a mi, de ximpleries no me'n veuràs fer mai. Vaig comprendre | forces quan te les pots estalviar és ximpleria. Fixa't que, a mi, de | ximpleries | no me'n veuràs fer mai. Vaig comprendre que tenia raó. Ell m'ensenyava de | plena que va portar la buidà gairebé tota ell sol. Xerrava molt sense dir | ximpleries | ni disbarats i caminava amb una seguretat absoluta. Em cal dir que mai no | els diners per menjar i dormir, quan això ho pots tenir de franc, és | ximpleria | . Amb els diners podem beure pernods, picons, conyac, fer un dia un | amant, tota la nit... Ah! [Es desmaia.] Orestes. —Quines | ximpleries | ! Cal dir a aquesta gent... Júpiter. —¿Per què amoïnar-se tant | —No hi ha santuri aquest vespre, patró, i no t'enfadis. Parlo, parlo, dic | ximpleries | , saps per què? Perquè tinc moltes cabòries. Molts maldecaps. La nova | factor ha tingut el seu pes. Dissimular-lo o subestimar-lo fóra una | ximpleria | . Indiscutiblement, tampoc no és "tota" la joventut mesocràtica la que | lletra ni ganes, no són coses del meu braç ni m'he de ficar amb aquestes | ximpleries | . Lo que sé, és que el tal teu pare, pagats els llibres i demés eines que's | que els contrariaria en el gust que tenen de vegades d'encimbellar la | ximpleria | i anorrear el mèrit quan s'esdevé que l'albiren; que bandejaria de les | s'apaivaga i no muda aquest gran aldarull sinó per barbotejar vanitats i | ximpleries | : té tan poques consideracions al temps, a les persones, a la curialitat, | el paper de nena, i aleshores en Melrosada es veia perdut. Feien tantes | ximpleries | i tantes postures, que la minyona s'escandalitzava cada dos per tres. —Ai | no cal dir que ja us recordeu. —Doncs bé: Akela va dir-me una pila de | ximpleries | abans de morir, perquè, quan ens morim, el que tenim al pit ens canvia. | —digué el Ratolí, aixecant-se i allunyant-se.— M'insulteu dient aquestes | ximpleries | ! —No ho volia pas! —va pledejar la pobra Alícia.— Però perdeu tan aviat | una bèstia salvatge, féu en un esgarip: —Escapceu-la! Esc-la... —Quina | ximpleria | ! —digué Alícia, en veu molt alta i decidida, i la Reina va callar. El Rei | que tot allò que tenia un cap podia ésser escapçat, i que no calia dir | ximpleries | . L'argument de la Reina era que si no es feia quelcom per a complir-ho en | la Falsa Tortuga de Mar,— però sembla que no és sinó una extraordinària | ximpleria | . Alícia no va dir res: s'havia assegut amb la seva cara entre les mans, | —No hi teniu dret a créixer aquí —va dir el Liró. —No digueu | ximpleries | —féu Alícia, més ardidament— ja sabeu que vós també creixeu. —Sí, però jo | respostes en blanc. 27.ª Escrigui, si és servit, aquí mateix una | ximpleria | . En Sànchez s'anava desmoralitzant per instants. 35.ª Quina cama | que a casa seva ho sàpiguen, no s'adonarà que el seu pseudo-amor és una | ximpleria | . El crític va voler encetar una filosofia dels nostres costums, però els | present que aquest fet no va acompanyat d'un ròssec de supersticions i de | ximpleries | . Tenim un curander pintoresc, un tal Ravaquet, que porta a l'istiu unes | il·lustres, encara que fossin capellans o encara que les cites fossin una | ximpleria | com totes les cites. El cas és que no ho puc fer. Em guanya en aquest | he tractat m'han semblat aproximadament una barreja d'inconsciència i de | ximpleria | , sense el menor interès humà. Per això he decidit mirar-me els grans | Qualsevol ciutadà, impregnat de talent o capaç simplement de dir | ximpleries | més o menys solemnes, trobà un públic atent i encuriosit, a base només de | cercar-lo? Les deu, les onze i ell no arribava. —I si hagués fet una | ximpleria | ? —preguntà Tristany. —Fa dies que està neguitós —digué Saumell—. Li | una prometença. No us puc dir res més. —Ja ho sabia que respondries una | ximpleria | —féu la dida. I exclamà: —Ai, Senyor! tot posant-se un dit al | que m'acosti. M'inclino damunt d'ell i xiuxiueja: —No ho crec. —No diguis | ximpleries | , Francesc; d'aquí a un parell de dies te'n convenceràs. Què vol dir una |
|