Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mentre ell se'n reia. La mare tornava a increpar: —Déu meu, quanta	ximpleria	! Me'n vaig per no veure-ho. I se n'anava. Aquells dies, però,
sense cap preocupació ni amor a res, d'un home que s'ocupa només de	ximpleries	i se'n va amb la primera perduda que se li presenta al davant? Quina
de perdonar-nos això: les nostres bestieses, la respectiva	ximpleria	. Els uns als altres. De fet, quan el filòsof deia "sottises",
deia "sottises", volia dir exactament "sottises":	ximpleries	, bestieses, bajanades, beneitures —en les accepcions més banals i més
la persona que ens l'ha propinada. I això és el mal. Si li "perdonem" la	ximpleria	—l'ofensa que amb la ximpleria ens infligeix—, ja no resulta tan senzill,
. I això és el mal. Si li "perdonem" la ximpleria —l'ofensa que amb la	ximpleria	ens infligeix—, ja no resulta tan senzill, en canvi, reprimir el nostre
amb una lleialtat habitual, a reconèixer que ell comet o profereix "	ximpleries	"? No diré que alguna vegada, per excepció, i aclaparats per l'evidència,
de la bestiesa aliena— que ara és la nostra actitud, la nostra	ximpleria	, allò que desperta el menyspreu del proïsme. I si desdenyar un altre
que s'escriguin plagis de coses sensates que no que s'escriguin	ximpleries	originals. Serà millor que el públic llegeixi repeticions profitoses, en
els versos bons, és clar, per a consagrar per segles i segles qualsevol	ximpleria	evident sota un pompós aspecte de veritat inapel·lable. Unes quantes
anava a vestir-la. Avui la indumentària de les nostres elegants és d'una	ximpleria	inconcebible, però antany era molt diferent. Es pot dir que els vestits
vol entrar sembla que em toca d'agafar un to de	ximpleria	lírica. Però vull la faula verídica, i la noia, si no
vegi guarint-te? Ernestina. [(Severament.)] No diguis	ximpleries	, Merceneta! Merceneta. Tra-la-la-ra, tra-lar-la-la-la... [(Es
tanmateix. Júlia. I tu molt orgullosa i romàntica. Vés fent	ximpleries	i no t'espavilis... Ernestina. Sí, Júlia, sí; no t'espantis; és
mi, no fem més l'animal, perquè jo no crec en miracles... ni en les teves	ximpleries	... Mentre els germans estaven en aquest diàleg, el canonge Claramunt féu
així... —Perdona'm que t'ho digui Conxa, però em sembla que fas una gran	ximpleria	... —Que el coneixes?... —No, no, ja t'he dit que no el conec
en la meva superioritat. Estic a punt per a totes les atzagaiades i	ximpleries	en forma de genialitats. Tanmateix, el dolor d'una ment desemparada i
com el maliciós, sofreix ell mateix, de vegades horriblement, fins a la	ximpleria	, l'estupidesa o la mort. Si jo aleshores hagués comprès tot això! Un
per a mi un turment si em veia privat de la presència d'ella. Aquesta	ximpleria	poètica em valgué les més violentes censures del meu oncle advocat i
Aquest ens odiava. Patia. Perdia progressivament el control. Arribà a fer	ximpleries	, nicieses i criaturades pròpies d'un adolescent enamorat. Ara l'home
mai més." Una veu d'home, dura, severament amistosa: "Mai més cap	ximpleria	d'aquestes, eh!" M'estreny fortament el cos fins a fer-me mal, damunt l'
estat d'ànim ja no em feia cap il·lusió visitar Mistral. Em semblava una	ximpleria	. Però ja era tard. La serventa ja venia a obrir. ¡Oh, com desitjava que el
dels seus dos fills i tan ponderat en tot, hagués fet aquella mena de	ximpleria	, com si s'hagués begut l'enteniment. El que va passar després demostra
—Jo, un personatge?... Tu et fots de mi. Anem a sopar i deixa't de	ximpleries	. Vagaregem pels barris alts, els carrers estrets, sòrdids de sota el
coses segons la necessitat. Gastar forces quan te les pots estalviar és	ximpleria	. Fixa't que, a mi, de ximpleries no me'n veuràs fer mai. Vaig comprendre
forces quan te les pots estalviar és ximpleria. Fixa't que, a mi, de	ximpleries	no me'n veuràs fer mai. Vaig comprendre que tenia raó. Ell m'ensenyava de
plena que va portar la buidà gairebé tota ell sol. Xerrava molt sense dir	ximpleries	ni disbarats i caminava amb una seguretat absoluta. Em cal dir que mai no
els diners per menjar i dormir, quan això ho pots tenir de franc, és	ximpleria	. Amb els diners podem beure pernods, picons, conyac, fer un dia un
amant, tota la nit... Ah! [Es desmaia.] Orestes. —Quines	ximpleries	! Cal dir a aquesta gent... Júpiter. —¿Per què amoïnar-se tant
—No hi ha santuri aquest vespre, patró, i no t'enfadis. Parlo, parlo, dic	ximpleries	, saps per què? Perquè tinc moltes cabòries. Molts maldecaps. La nova
factor ha tingut el seu pes. Dissimular-lo o subestimar-lo fóra una	ximpleria	. Indiscutiblement, tampoc no és "tota" la joventut mesocràtica la que
lletra ni ganes, no són coses del meu braç ni m'he de ficar amb aquestes	ximpleries	. Lo que sé, és que el tal teu pare, pagats els llibres i demés eines que's
que els contrariaria en el gust que tenen de vegades d'encimbellar la	ximpleria	i anorrear el mèrit quan s'esdevé que l'albiren; que bandejaria de les
s'apaivaga i no muda aquest gran aldarull sinó per barbotejar vanitats i	ximpleries	: té tan poques consideracions al temps, a les persones, a la curialitat,
el paper de nena, i aleshores en Melrosada es veia perdut. Feien tantes	ximpleries	i tantes postures, que la minyona s'escandalitzava cada dos per tres. —Ai
no cal dir que ja us recordeu. —Doncs bé: Akela va dir-me una pila de	ximpleries	abans de morir, perquè, quan ens morim, el que tenim al pit ens canvia.
—digué el Ratolí, aixecant-se i allunyant-se.— M'insulteu dient aquestes	ximpleries	! —No ho volia pas! —va pledejar la pobra Alícia.— Però perdeu tan aviat
una bèstia salvatge, féu en un esgarip: —Escapceu-la! Esc-la... —Quina	ximpleria	! —digué Alícia, en veu molt alta i decidida, i la Reina va callar. El Rei
que tot allò que tenia un cap podia ésser escapçat, i que no calia dir	ximpleries	. L'argument de la Reina era que si no es feia quelcom per a complir-ho en
la Falsa Tortuga de Mar,— però sembla que no és sinó una extraordinària	ximpleria	. Alícia no va dir res: s'havia assegut amb la seva cara entre les mans,
—No hi teniu dret a créixer aquí —va dir el Liró. —No digueu	ximpleries	—féu Alícia, més ardidament— ja sabeu que vós també creixeu. —Sí, però jo
respostes en blanc. 27.ª Escrigui, si és servit, aquí mateix una	ximpleria	. En Sànchez s'anava desmoralitzant per instants. 35.ª Quina cama
que a casa seva ho sàpiguen, no s'adonarà que el seu pseudo-amor és una	ximpleria	. El crític va voler encetar una filosofia dels nostres costums, però els
present que aquest fet no va acompanyat d'un ròssec de supersticions i de	ximpleries	. Tenim un curander pintoresc, un tal Ravaquet, que porta a l'istiu unes
il·lustres, encara que fossin capellans o encara que les cites fossin una	ximpleria	com totes les cites. El cas és que no ho puc fer. Em guanya en aquest
he tractat m'han semblat aproximadament una barreja d'inconsciència i de	ximpleria	, sense el menor interès humà. Per això he decidit mirar-me els grans
Qualsevol ciutadà, impregnat de talent o capaç simplement de dir	ximpleries	més o menys solemnes, trobà un públic atent i encuriosit, a base només de
cercar-lo? Les deu, les onze i ell no arribava. —I si hagués fet una	ximpleria	? —preguntà Tristany. —Fa dies que està neguitós —digué Saumell—. Li
una prometença. No us puc dir res més. —Ja ho sabia que respondries una	ximpleria	—féu la dida. I exclamà: —Ai, Senyor! tot posant-se un dit al
que m'acosti. M'inclino damunt d'ell i xiuxiueja: —No ho crec. —No diguis	ximpleries	, Francesc; d'aquí a un parell de dies te'n convenceràs. Què vol dir una

Pàgina 1 (d'11)

50 següents