Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

coses de les besàvies: ventalls magnífics, tabaqueres, capses de música,	xinel·les	, randes i objectes d'ús desconegut per al que no fos un expert en totes
lluna; la Ventafocs hi anava i tornava del palau del rei, amb les seves	xinel·les	de cristall i la gran carrossa daurada; els follets feien la feina dels
de més! Ni propassar-se! Han anat a un lloc perillós, sense perdre ni una	xinel·la	al damunt d'aquella catifa, i després que ha acabat la batalla, no hi
—Així com una dansa dels campaments. Que bonic ton punteig en	xinel·les	, filla de prínceps! Les combes de tos flancs són joiells,
pijama blau, unes mitges, un quimono autèntic del Japó, o les prodigioses	xinel·les	de pell esborifada i or, daven a la cambra el caràcter picant d'un
titil·lar, tranquil·litat, vacil·lar, vel·leïtat, vitel·la, til·la,	xinel·la	, Gàl·lia, Pal·las, Pòl·lux, i tots llurs derivats. En francés estes
ella. Coral, asseguda al llit, es treu les sabates. Les canvia per unes	xinel·les	, tan belles, que semblen fetes per a ésser mirades només. —Véns a
idiota: les pelleringues pengim-penjam i arrossegant unes miserables	xinel·les	, mateix que si un incendi les hagués foragitades del catre. Altres havien
de robes i cuiros delicats; altres polacres; botes d'amazona;	xinel·les	i sabatilles de setí i vellut de colors estridents folrades de pell de
de cera nova, de matafaluga... De sobte sonà un repiqueteig escotorit de	xinel·les	de dona, i acte seguit, en el marc de la porta que anava de la botiga a la
desviar l'atenció dels soldats, gastà una darrera bulla. —Ja sou uns bons	xinel·les	, tots vosaltres!... Pas jo que en prengués cap dècim, d'aquesta rifa...
de la planxa encara visibles. S'havia pentinat. Retirà els peus de les	xinel·les	, alçà la roba del llit i s'hi ficà. Ara guardava silenci. De sobte, obrí
buit, sospira una miqueta i maleeix la Teodora, que ha posat les meves	xinel·les	al costat de les seves, llança a un racó el meu pijama i es capbussa al
de "doradillo" per a exposar-hi articles fins, com guants, capells,	xinel·les	i tapins i blondes. La majoria de les tendes, especialment les de robes,
el seu sortidor, figuren mostres de tota mena de sabates per a senyors i	xinel·les	i mitges botes per a senyora. Un perruquer col·loca sobre la porta del
Predominen les sabates baixes i els tipus clàssics del tapí i de la	xinel·la	, però amb talons alts de color quasi sempre distint del de la roba o la
eren àdhuc daurades i pintades. Altres menes de calçat medieval, tals com	xinel·les	, sandàlies, apins, stivals, no han aparegut en dits inventaris. Un altre
de flor d'alguer brodat d'escates de rojer, y les	xinel·les	de satí, que'ls homes tornan cap aquí!— Podèu pensar quina
cerimonial. Burchard els veu, atordit i confós, presentar-se a besar la	xinel·la	del Papa desordenadament, impetuosament. I com que no arriba a regular
de edat de trenta tres sitgles, segons los egiptólechs, y la metexa	xinel·leta	de nostra Ventafochs, ja mencionada per antichs autors grechs com
se sent respóndrer de ella, que no te altre calsat més que sas graciosas	xinelas	, l' únich que correspon á son vestit de percala ó indiana. Y, lo autor, á
a senyor oscària, cosides a mà, Pessetes 15'90. Casa especial en	xinel·les	. 1, Plaça de Santa Anna, 1. * * *
i la l palatal: jo crec que hauriem d'escriure	xinella	, idilli, collegi sense punt ni guionet, i lyop, batalya,
paper d'estany, perruca rossa cenyida amb una corona de roses naturals,	xinel·les	blanques amb els monogrames de Jesús i Maria brodats amb fil d'or, i dues
Creus, a les tardes dels diumenges, dues dames amb vestit imperi i	xinel·les	d'argent, caminen ulls clucs damunt les ones furioses, amb els braços
bayeta totas blancas, unas sabatas de bellut ab sivellas de plata, unas	xinelas	de bellut de seda, unas xinelas de cordová, tres parells de mitjas de
de bellut ab sivellas de plata, unas xinelas de bellut de seda, unas	xinelas	de cordová, tres parells de mitjas de cotó blanch, tres parells de mitjas
les espatlles, sense passar, un capot de campanya. Corona al cap. Calça	xinel·les	.] [Procedent d'allà dalt, per la llotja, se sent una remor
perduts, altre volta torna ton pare á esser aquí. Ella que 's treu una	xinel·la	y li diu: —Quan nos vagia á agafar, tira la xinel·la á terra y n' eixirá
Ella que 's treu una xinel·la y li diu: —Quan nos vagia á agafar, tira la	xinel·la	á terra y n' eixirá un gran mar. Y sortí la mar y ells á l' altre banda y
veus aquí que ab la pressa qu' era fujida, per la escala li caigué una	xinel·la	de cristall que no 's pogué entretenir á cullirla y que 'ls criats van
va manar fer un pregó de que 's casaria ab aquella á qui vingués bé la	xinel·la	. Totas las noyas se la emprobaren, mes á cap venia be, de tan petita, y
que hi havia, eixiren las duas fillas á cap de las quals pogué entrar la	xinel·la	, y ja quasi se 'n anavan quan un d' ells preguntá si hi havia alguna
se movia de la cendrera, los patjes la feren sortir y li emprobaren la	xinel·la	, la qual li venia tant y tant be que tot desseguida coneixeren qu' era d'
Prop de la Gran Mosquea, hi há 'l bazar ò carrer dels tapins ò	xinel·les	. Lo drap ò cuyro brodat está clavat á una sola de fusta de caoba, que
Clarita, ja en terra, se calsá unas sapatillas en forma de	xinelas	y caminant casi de puntetas, obrí la porta que comunicava ab lo quarto
Victoria de ca 'n Batllori, com va engalanada y vestida de festa! Porta	xinelas	ab sibellas de plata, mitjas blancas y arrecadas de llas: ja fá mès de
Tot tallosquejant ab les tisoraces amoçades, passava revista. —Quínes	xinel·les	, pobre guit! Sembla que surts de bosch... Dos mesos de pas que vas
o l trull del carrer, pegant una ullada an el cel i una altra a ses	chinel·les	de canyamaç. A poc poc s'anaven obrint botigons i escaletes: el taconer
un altre día, y no pentinarse ni cenyirse, y calsarse apenas ab unas	xinel·las	gitanescas que s'arrossegavan; el sentir esllanguiments infinits, com si
y treya la estimació ab la meteixa indiferencia que 's treya y posava las	xinel·las	! —exclamava. Y encare que, sa voluntat pel fadri, 'm posava un xich en
y venen entretenintse calsant y descalsant los peus dels travalladors ab	xinelas	de blanca escuma, y 's respiran olors tant salabrosos que deuhen exir
salta l' altre; si no m'escursa la llengua de aquesta dona, 'm trech la	xinel·la	y avants de comensar lo verbal aquí mateix li clavo un jaco que semblará
lo cap y mirantlo de dalt á baix picant á terra ab la punta de la	xinel·la	li diu ab molt desdeny: —Ay Senyó, de quina carta s' en va!... ¿Jo
posa un vestit de seda tot brodat de plata y or, la	xinel·leta	se calsa de satí y vermell taló, se fa també una
una nina rossa y blanca que du un gipó de satí y la	xinel·leta	blava? —Una per 'qui n' ha passat mes bella que 'l
perlas brillantas, que du un gipó de satí y las	xinel·letas	blavas? —Be prou la he vista passar; prop de eixa
de miseria. Fòra!... No us conech. Y tu... la	xinel·la	no'm fassis malbé ab la fumerel·la de ton
qu' es! ¡Qué fachenda! ¡Quin cistell tan ben posát! ¡Y quin repich de	chinellas	! [Comensa á surtir la Pepa, cuinera guapa y jove y continúa Pau.] ¡Viva la
vernal. De sos cabells només arredossada llisca al balcó damunt	xinel·la	breu, i només un poc d'ombra de glicina cobreix son

Pàgina 1 (de 2)

50 següents