Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

teniu cigarretes? —A la bossa n'hi ha —contesta ella entre la remor de	xipolleig	. La descobreix a la butaca on seia, penjada a la banda de darrera del
pou, no de camins. Un pas insegur Quan baixo de l'acera, un	xipolleig	flàccid i un tremolor d'aigua inquieta, per bé que un
i els edictes del batlle són enganxats devora els nius de merles i el	xipolleig	de les granotes. Allà, però, es celebren els aplecs, i una mena de
i el brogit rondinaire que omplia l'aire —grinyolar de cadenes i grues i	xipolleig	de fusta en l'aigua bruta— que li donen la semblança d'un pit que alena
les planes grandioses, si no hagués sentit de dos quilòmetres estant el	xipolleig	sorollós de quatre Kobas que s'hi banyaven, i que en sortiren en
embolcada en la vaporosa filagarsa del ruixim, lleugera i gentil. El	xipolleig	de l'aigua i la perfonia del vent daven a la seva marxa un ressò
gestos desacompassats, com de putxinel·lis. Atrapaven el sagristà. Un	xipolleig	i el clam espaordit de Ventura. Arribava fins a Esteve els bruels dels
dins la mar; i per tot arreu ressonaven crits, rialles, bruels, patacs,	xipolleig	i altres sorolls indefinibles. I ¿què calia esperar del recó de la
pedra i al furgar obstinat del company amb una tija de vern, responia un	xipolleig	desficiós de peixos que es debatien en l'estretor d'una balma i en un
Aquí unes quantes noies, arrapades a una corda, xisclaven la delícia del	xipolleig	. Més enllà, sota una ombrel·la enorme i virolada, una senyora vestida
una glopada de fum, sonés un tret i n'espeterneguessin un parell en el	xipolleig	de l'era. En aquestes diades, el record d'Eugènia esdevenia més
Se sent que les minyones corren per la casa, i pels patis se sent el	xipolleig	d'uns esclops. Algú que ha anat a desembussar alguna sortida d'aigua. El
la sabata monstruosa caure de pla en un bassal d'aigua i després el	xipolleig	dels esquitxos. Les dues sabates queien, ara l'una ara l'altra, amb un
Quan ja volia tornar enrera, vist que d'allí no es podia passar, oí un	xipolleig	lleu, embuatat, que venia d'una gola baixa i profunda. Avesats els ulls a
al cap de l'orat filàntrop mentre obria la porta. Escales avall s'oí el	xipolleig	dels sabatots i el grunyir de la porta feixuga. Era altra hora de la nit
armà els rems al banc d'abordar. En la quietud de la nit se sentia el	xipolleig	dels rems en l'aigua. Concepció tenia a la cara un toc de vaga
d'ell. Sentia l'escàndol de la cadena i el grinyolar de la corriola, el	xipolleig	del poal allà baix, dintre l'aigua, i els cops contra les vores humides i
precipitadament una peça al safareig i xarbotant l'aigua amb sorollós	xipolleig	, semblà que no reparés en l'emoció que havia sobtat a la companya. A
fumerola espessa. El soroll de la pluja sobre la vela molla, el monòton	xipolleig	del goteig sobre el mar, donava com un ensopiment. M'he passat el dia
dins de l'aigua. L'endemà a les set del matí va despertar-me l'intens	xipolleig	que feia el senyor Martí i Barjau encarat amb la seva palangana. Va picar
pròdiga, i el comerç, si és que se'n pot dir comerç, havia caigut dins un	xipolleig	tan complicat de matèria tumefacta, que el més prudent era fer els ulls
i il·luminant-nos amb llums elèctrics de mà. De sobte, sentírem un gran	xipolleig	i crits. El nostre estimat President, Climent Vidal, havia caigut
si usaríem l'escafandre autònom o no per a recuperar-la, sentim un altre	xipolleig	: Eduard Admetlla s'havia llençat al pou sense altre equip que les seves
les fondaries de l'horitzó, la consistencia dels terrenys pedregosos, el	xipolleig	dels aiguamolls, la duresa de les roques, la superficie riçada de les
de Déu d'aquest estiu. Oh tu, que els dies abrandats anares al	xipolleig	magnífic dins la mar, i a l'avalot de les amigues clares
veure alguna cosa que els altres no podien apreciar; o escoltant el	xipolleig	de l'aigua dels rierols, com si aquell soroll li parlàs del cel. Però va
el mugró, parà en sèch y sols lo sentirem xuclar ab cert soroll de	xipolleig	. Oferirem una cadira a la dida, mes fou inútil. Sens ni refusarla, la
als genolls, decidiren de caminar en línia recta sense preocupar-se del	xipolleig	. Una sèquia els barrà el pas. No tingueren més remei que gualejar-la amb
terrible. Cau una pluja menuda i lleugera que remou la terra, deixant un	xipolleig	fangós i enganxadís a tot el camp. A la cuina, les flames dels grans
ésser extenuat, impotent. Remolins de pluja brunzien arreu deixant un	xipolleig	pertot on passaven. Les herbes resseques de l'hivern ara eren xopes,
del gran pèlag alegrement saltava, i arruixava de	xipolleig	amarg la rodalia. S'ajacen per dormir, en la ribera,
per uns segons, silenci. Tot seguit la veu del P, irritada, entre el	xipolleig	: —¿Què has fet? La veu del P se sentia llunyana, allà a baix, lluitant
que l'estalzí, l'espardenyer de guàrdia a la bateria va creure sentir	xipolleig	de rems al riu i donà l'alarma sense encomanar-se a Déu ni al diable. —Els
veu de l'altre. Un soroll metàl·lic, probablement una arma, sonà entre el	xipolleig	esmorteït dels rems. Un besllum de lluna filtrat de sobte pels núvols, li
era avançada per un cos més pesat que, en topar dins l'aigua, produïa un	xipolleig	trist que, confonent-se amb el renou de les ones envestint el peu de
és estrany, avui». En aquell mateix moment va sentir no gaire lluny un	xipolleig	a l'aigua, i s'hi va acostar nedant per descobrir què era. Primer va
va deixar reposar el cap. Sentia el tranquil moviment de les aigües, el	xipolleig	dels ànecs i el fregadís de les fulles que pujaven per les branques cap
silenci, espiant l'esquiva polla d'aigua. I jo tornava a escoltar ara el	xipolleig	valent i sobtat del nostre perdiguer, el Krim, quan es llançava a l'aigua
On l'aleteig és un retall del cel el vent encega els ulls —el	xipolleig	serè, l'alè de les fangueres. Hem vist
que indica la desembocadura del riu al mar. Aigua passada, respon el	xipolleig	d'aquestes ribes. La pel·lícula que ja ha estat filmada és la de la vella
i es va haver d'estirar a terra, marejat, per la impressió de sentir el	xipolleig	a la galleda... ¿Saps qui n'és el pare? ¿Hi has parlat, perquè reconegui
d'haver-te abandonat. I no estic tranquil·la. Ja no goso dir-te com és el	xipolleig	de la mar en aquestes hores de la matinada perquè és com fer-te
llums a les terrasses i tot de segles acumulats tornen a escoltar el	xipolleig	dels passos sobre les llambordes velles sovint amarades quan la
poder-ho comprovar, ja ben entrada la nit. No hi havia ningú i només el	xipolleig	incessant de l'aigua gosava trencar aquell silenci. Era, realment, un
que no sé si passa a totes les ciutats, sota el fregadís dels peus, el	xipolleig	de la pluja, els cables tortuosos, les clavegueres, la fibra òptica, les
de plata el pescador m'anima a creure que aquest	xipolleig	feliç d'entrar en tu m'acompanyarà també any rere any —com el
xap, xec flist-flast (fueteig), pif-paf (bufeteig), xip-xap (	xipolleig	) Cruixit, trenc catacrac, crac,