Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
xipolleig M 46 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb xipolleig Freqüència total:  46 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

teniu cigarretes? —A la bossa n'hi ha —contesta ella entre la remor de xipolleig. La descobreix a la butaca on seia, penjada a la banda de darrera del
pou, no de camins. Un pas insegur Quan baixo de l'acera, un xipolleig flàccid i un tremolor d'aigua inquieta, per bé que un
i els edictes del batlle són enganxats devora els nius de merles i el xipolleig de les granotes. Allà, però, es celebren els aplecs, i una mena de
i el brogit rondinaire que omplia l'aire —grinyolar de cadenes i grues i xipolleig de fusta en l'aigua bruta— que li donen la semblança d'un pit que alena
les planes grandioses, si no hagués sentit de dos quilòmetres estant el xipolleig sorollós de quatre Kobas que s'hi banyaven, i que en sortiren en
embolcada en la vaporosa filagarsa del ruixim, lleugera i gentil. El xipolleig de l'aigua i la perfonia del vent daven a la seva marxa un ressò
gestos desacompassats, com de putxinel·lis. Atrapaven el sagristà. Un xipolleig i el clam espaordit de Ventura. Arribava fins a Esteve els bruels dels
dins la mar; i per tot arreu ressonaven crits, rialles, bruels, patacs, xipolleig i altres sorolls indefinibles. I ¿què calia esperar del recó de la
pedra i al furgar obstinat del company amb una tija de vern, responia un xipolleig desficiós de peixos que es debatien en l'estretor d'una balma i en un
Aquí unes quantes noies, arrapades a una corda, xisclaven la delícia del xipolleig. Més enllà, sota una ombrel·la enorme i virolada, una senyora vestida
una glopada de fum, sonés un tret i n'espeterneguessin un parell en el xipolleig de l'era. En aquestes diades, el record d'Eugènia esdevenia més
Se sent que les minyones corren per la casa, i pels patis se sent el xipolleig d'uns esclops. Algú que ha anat a desembussar alguna sortida d'aigua. El
la sabata monstruosa caure de pla en un bassal d'aigua i després el xipolleig dels esquitxos. Les dues sabates queien, ara l'una ara l'altra, amb un
Quan ja volia tornar enrera, vist que d'allí no es podia passar, oí un xipolleig lleu, embuatat, que venia d'una gola baixa i profunda. Avesats els ulls a
al cap de l'orat filàntrop mentre obria la porta. Escales avall s'oí el xipolleig dels sabatots i el grunyir de la porta feixuga. Era altra hora de la nit
armà els rems al banc d'abordar. En la quietud de la nit se sentia el xipolleig dels rems en l'aigua. Concepció tenia a la cara un toc de vaga
d'ell. Sentia l'escàndol de la cadena i el grinyolar de la corriola, el xipolleig del poal allà baix, dintre l'aigua, i els cops contra les vores humides i
precipitadament una peça al safareig i xarbotant l'aigua amb sorollós xipolleig, semblà que no reparés en l'emoció que havia sobtat a la companya. A
fumerola espessa. El soroll de la pluja sobre la vela molla, el monòton xipolleig del goteig sobre el mar, donava com un ensopiment. M'he passat el dia
dins de l'aigua. L'endemà a les set del matí va despertar-me l'intens xipolleig que feia el senyor Martí i Barjau encarat amb la seva palangana. Va picar
pròdiga, i el comerç, si és que se'n pot dir comerç, havia caigut dins un xipolleig tan complicat de matèria tumefacta, que el més prudent era fer els ulls
i il·luminant-nos amb llums elèctrics de mà. De sobte, sentírem un gran xipolleig i crits. El nostre estimat President, Climent Vidal, havia caigut
si usaríem l'escafandre autònom o no per a recuperar-la, sentim un altre xipolleig: Eduard Admetlla s'havia llençat al pou sense altre equip que les seves
les fondaries de l'horitzó, la consistencia dels terrenys pedregosos, el xipolleig dels aiguamolls, la duresa de les roques, la superficie riçada de les
de Déu d'aquest estiu. Oh tu, que els dies abrandats anares al xipolleig magnífic dins la mar, i a l'avalot de les amigues clares
veure alguna cosa que els altres no podien apreciar; o escoltant el xipolleig de l'aigua dels rierols, com si aquell soroll li parlàs del cel. Però va
el mugró, parà en sèch y sols lo sentirem xuclar ab cert soroll de xipolleig. Oferirem una cadira a la dida, mes fou inútil. Sens ni refusarla, la
als genolls, decidiren de caminar en línia recta sense preocupar-se del xipolleig. Una sèquia els barrà el pas. No tingueren més remei que gualejar-la amb
terrible. Cau una pluja menuda i lleugera que remou la terra, deixant un xipolleig fangós i enganxadís a tot el camp. A la cuina, les flames dels grans
ésser extenuat, impotent. Remolins de pluja brunzien arreu deixant un xipolleig pertot on passaven. Les herbes resseques de l'hivern ara eren xopes,
del gran pèlag alegrement saltava, i arruixava de xipolleig amarg la rodalia. S'ajacen per dormir, en la ribera,
per uns segons, silenci. Tot seguit la veu del P, irritada, entre el xipolleig: —¿Què has fet? La veu del P se sentia llunyana, allà a baix, lluitant
que l'estalzí, l'espardenyer de guàrdia a la bateria va creure sentir xipolleig de rems al riu i donà l'alarma sense encomanar-se a Déu ni al diable. —Els
veu de l'altre. Un soroll metàl·lic, probablement una arma, sonà entre el xipolleig esmorteït dels rems. Un besllum de lluna filtrat de sobte pels núvols, li
era avançada per un cos més pesat que, en topar dins l'aigua, produïa un xipolleig trist que, confonent-se amb el renou de les ones envestint el peu de
és estrany, avui». En aquell mateix moment va sentir no gaire lluny un xipolleig a l'aigua, i s'hi va acostar nedant per descobrir què era. Primer va
va deixar reposar el cap. Sentia el tranquil moviment de les aigües, el xipolleig dels ànecs i el fregadís de les fulles que pujaven per les branques cap
silenci, espiant l'esquiva polla d'aigua. I jo tornava a escoltar ara el xipolleig valent i sobtat del nostre perdiguer, el Krim, quan es llançava a l'aigua
On l'aleteig és un retall del cel el vent encega els ulls —el xipolleig serè, l'alè de les fangueres. Hem vist
que indica la desembocadura del riu al mar. Aigua passada, respon el xipolleig d'aquestes ribes. La pel·lícula que ja ha estat filmada és la de la vella
i es va haver d'estirar a terra, marejat, per la impressió de sentir el xipolleig a la galleda... ¿Saps qui n'és el pare? ¿Hi has parlat, perquè reconegui
d'haver-te abandonat. I no estic tranquil·la. Ja no goso dir-te com és el xipolleig de la mar en aquestes hores de la matinada perquè és com fer-te
llums a les terrasses i tot de segles acumulats tornen a escoltar el xipolleig dels passos sobre les llambordes velles sovint amarades quan la
poder-ho comprovar, ja ben entrada la nit. No hi havia ningú i només el xipolleig incessant de l'aigua gosava trencar aquell silenci. Era, realment, un
que no sé si passa a totes les ciutats, sota el fregadís dels peus, el xipolleig de la pluja, els cables tortuosos, les clavegueres, la fibra òptica, les
de plata el pescador m'anima a creure que aquest xipolleig feliç d'entrar en tu m'acompanyarà també any rere any —com el