Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

salta i, mentre el guàrdia es fa enrera, corre cap a l'altra banda,	xipollejant	furiosament. —Veniu, ara, si voleu —desafia. El guàrdia, irat, li tira la
grinyolen sota llur pes, perillosament fràgils i traïdors, i tot seguit	xipollegen	en l'aigua que ja s'ha anat acumulant al fons de la trinxera. Els homes
desnivells, es van escolant amb una remor sorda i cataractant. Ells dos	xipollegen	amb els camals dels pantalons alçats fins a mitja cama, avergonyits per
altra cosa que les conseqüències de l'alcohol de la boda. Entre els qui	xipollegen	dins de l'aigua i van perdent la vergonya i les flors del cap hi ha el
de peus al coral amb un arpó que feia escruixir. Poroi reia com un boig i	xipollejava	i botava horriblement, vermell de la sang del peix i sense poder obrir
i les cames d'ocell aquàtic, evolucionen davant de la meva veranda i	xipollegen	dintre l'aigua amb un trosset d'artó, per fer una mica d'esquer per a la
Fou d'allí estant, dissimulada rera les branques dels avellaners que veié	xipollejar	els adolescents feliços dins l'aigua verda del gorg. Pere, desprevingut,
que eren polls fins més tard—, estava alegre i orgullós de mi. Aleshores	xipollejava	amb delícia. M'oblidava de tot. No pensava en ahir ni en demà. El meu
tot el safareig dels lletrats i la insídia, amb les aigües somortes on	xipollegen	la vanitat, la suficiència i el tedi, i l'amargor i l'amor propi excitat,
amb caputxa punxeguda que jo li havia regalat i emprenguérem el camí	xipollejant	en el fang. Plovia. Els cims de les muntanyes estaven amagats; no feia un
galeria seguint el bon filó, l'aigua degotava del sostre, els minaires	xipollejaven	en el llot. Zorbàs, l'antevigília, havia fet portar troncs per refermar
a les altres, i dels vaixells als molls. Bell espectacle, quan els rems,	xipollejant	l'aigua densament blava de migdia, alcen espurnes de sol; més bell encara
i la beguda, desitjant fer qualsevol cosa llevat de lluitar. El ramat	xipollejà	a través de l'estany d'on acabava d'eixir, bruelant fins que tot l'estret
Mysa —cridà. —Llop, tu? —digué el brúfol bo i fent esbufecs i	xipollejant	damunt del fang. —Tota la Jungla sap que vas ser un pastor de bestiar com
Conill Blanc corria per aquella vora; el Ratolí esparverat s'obria pas,	xipollejant	, per l'estanyol veí; podia sentir la fresa de les tasses de te mentre la
que es reflecteix en roques d'or damunt el fangueig de l'empedrat on	xipolleja	la multitut... En /El Tàmesis a Londres\ hi veureu, com en
barques s'adormien en el sorral, esperant l'hora de la fusa. Els vailets	xipollejaven	en la transparença de l'aigua i s'engrescaven en la recerca de tresors de
Les dones també són escomeses d'aquest ardor bèl·lic; també criden i	xipollegen	i empaiten. Ben tost ells arriben al baix fons, damunt el banc de corall,
ajupit al cantell més baix de la roca, sentí cap a l'altra banda un	xipollejar	com de rems i un articuleig de gaies veus que sonaven molt a prop.
sons d'una música que venia d'alguna platja distant... Més tard sonà un	xipollejar	de rems, i, eixint d'un freu, arrumbà a la cala un llagut tripulat per
de llonganissa i la indispensable boteiola. Anaven molt amunt, sempre	xipollejant	sota el cobricel dels arbres vorers i agullonats per un delit destructor
llòbreg. Només s'oïa el bleixar patètic, el cruixir dels tendons i el	xipollejar	subterrani. I agredien l'anguila a les palpentes, a bursades de fitora,
en illots coberts de salats, fàcils de batre en un moment. Calia	xipollejar	per la interminable llacuna amb aigua fins a mitja cama. Els nombrosos
jeuen les runes del convent de Sant Benet de Bages, o fins a Castellet a	xipollejar	per les voreres de la confluència del Llobregat i del Cardoner. Jo no sé
abans d'arribar al mas, en un barrancó on hi havia la font. El nebodet	xipollejava	per l'aigua. Ella omplia els cantis... —Hola, Maria. T'he volgut venir a
pas suburbis sòrdids ni ravals de farfutalla innoble, no us caldrà	xipollejar	en el fang ni enfonsar els peus en la pols afemada de les vies afluents,
tabaleja damunt. Pels costats vessen les trenes de la pluja. Els cotxes	xipollegen	pels clots i nosaltres ens bressolem de l'un cantó a l'altre mig
és a la verema. Només en un recó, sota les roques abocades, uns infants	xipollegen	i riuen. Però En Joan està acabat de fatiga: el seu cos és un plom i tot
Era díscol i entremaliat i el silenci del pare afavoria les inclinacions.	Xipollejava	per les sèquies, jugava amb el gos; atansava el ruc als cordons i li
una cortina que ho amagava als ulls dels parroquians. Es passaven el dia	xipollejant	per les sèquies dels voltants i embrutant-se. Ell era un home magre,
se. Els dos homes van fer el mateix, i, a la poca estona, tots cinc ja	xipollejaven	a l'aigua. Durant el bany, els nois gaudiren el que no es pot pensar. La
els cosins fugien carrer avall per anar a jugar a rumís, apedregar nius o	xipollejar	al torrent, l'assenyada Kdija arribava exhausta a la casa i s'ensopia
per a rentar. Solien seguir aquestes dones un, dos o tres marrecs, que	xipollejaven	a l'aigua mentre la mare o la germana omplien els atuells o bugadejaven.
de les parets abans no li semblés segur d'aferrar-lo, i finalment fent-lo	xipollejar	en el bol de te, cosa que em féu prendre la llibertat de posar-hi les
cingla ventrera, i passàvem llargues hores, jo estirat cara al sol i ell	xipollejant	com un marrec. Després arribàvem a envistes del castell i el Poum
no corregués a la bujola, i fugia dels tolls d'aigua on els seus germans	xipollejaven	delitosament, i quan la mare no ho veia, amb un broc feia caure les
roqueja més. Veure una mola de saupes, devorant la vegetació d'un escull,	xipollejant	i fent bullir l'aigua amb el llampec del peix girant tantost sobre el
per l'aigua com serpetes enfollides; de vegades salten el fil de l'aigua	xipollejant	nerviosament. Aquestes primeres aparicions van en augment fins que el
un animal d'aigües profundes i d'aigües superficials. De vegades navega,	xipollejant	, al fil de la mar; altres vegades dóna senyals de viure a grans
de venir pels seus passos comptats. Quan tots sapiguem rentar-nos sense	xipollejar	ni escampar l'aigua, llavors haurà arribat el moment d'utilitzar-la. —De
fermentació que es manifestava en la seva olor pertorbadora, quan queia	xipollejant	damunt la fusta del cup. El parcer, un cop buidades les semals, visitava
acostarshi presenten les onades moridores ablanintse damunt la sorra o	xipollejant	sobre'l rocam trocejat, llençant ruxims ençà y enllà, a la vegada que
de l'Era Paleozoica o Primària es passaren més de cent milions d'anys	xipollejant	per les fangueres i aiguamolls i produïren una gran varietat d'espècies.
somes dels rierols amb lents i pesats cops de les seves ales grises, tot	xipollejant	i ficant el bec dins l'aigua. En canvi, els falciots i les orenetes, amb
espais coberts d'aigües brillants i poc profundes, on vols de gavines	xipollegen	tot picotejant. Moltes d'elles mostren taques negres prop de l'ull: és el
d'un almirall, fins a Cabra Salada. Un cop allà, els nens es dedicaven a	xipollejar	amb mig metre d'aigua, les senyores s'ajeien a la sorra finíssima —massa
el llot. Els analfabets i els qui ho semblen no tenen altre remei que	xipollejar	tota la vida. Les passeres, d'espais regulars, poc distanciades,
l'espessor de l'aigua no deixava veure res a deu passes, i caminaven	xipollejant	per la drecera feta barranc, entre el fang i els llamps i un vent de
i les espatlles, per sota de les gases finíssimes del vestit. Continuava	xipollejant	en la indecisió informativa, l'esperit sonor, quan esclatà el timbre del
anguiles. En el meu país les pesquen de dues principals maneres: primer,	xipollejant	i movent l'aigua i el fang dels recs i les sèquies i, en general, els

Pàgina 1 (de 3)

50 següents